Portada
 Quan Picasso va ser Pau de Gósol (i va capgirar la història de l’art)Iñaki Rubio ressegueix literàriament l'estada l'any 1906 de Pablo Picasso i Fernande Olivier al peu del Pedraforca, i com l'artista en va tornar capaç de capgirar la història de l'art.»
 De la Inquisició al 155Aprofitant la lectura del llibre d’En Jordi Bilbeny, «Inquisició i Decadència», En Xavier Domènech reflexiona sobre el patró destructor de l’estat espanyol envers els catalans i la seva cultura.
 Roser Vernet: “La destrucció de la memòria dels llocs és com si ens fessin alguna cosa al cervell i una part del que som s’esborrés”Club Editor publica l’‘opera prima’ d’aquesta autora, que impacta per sorpresa en la literatura catalana. El llibre és una mena d’observatori del lloc, un paisatge personal, emocional i físic.
|
 Germana de Foix, la misteriosa segona esposa de Ferran el CatòlicVa ser un personatge que va defensar la seva privilegiada posició amb tots els recursos al seu abast.
 El català, llengua de SardenyaL’illa de Sardenya té un lloc important a la història pàtria dels catalans, també avui, perquè a l’Alguer continua ressonant el català, la llengua autòctona d’una ciutat que terra catalana històricament s’ha sentit, que amb orgull se’n deia «la Barceloneta», i encara se sent.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
 Nou llibre d’En Bilbeny: «Carles I sense censura»L’Institut Nova Història ha obert una campanya de micomecenatge per a editar el nou llibre d’En Jordi Bilbeny: hi tracta de les estades que l'Emperador Carles féu als estats catalans i que la censura va situar a Castella. Us oferim l’escrit de presentació del llibre. Col·labora en el seu finançament!
|
Més articles...
 Una guillotina contra el cordó umbilical mental o com vèncer la gran placenta de la ceguesa i de tot prejudiciUs oferim el pròleg que En Jordi Bilbeny ha escrit pel primer llibre de l'Enric Guillot, «Descoberta i Conquesta catalanes d'Amèrica», que acaba de publicar l'Editorial Librooks i amb el qual us volem fer venir ganes de comprar-lo i llegir-lo. Un pròleg especial, ple de matisos i vivències, per a un llibre únic, que no hauria de faltar als prestatges de cap català.
 Cristòfor Colom o l'audàcia de gosar saberAquesta setmana l'editorial Librooks fa arribar a les llibreries la reedició del llibre d'En Jordi Bilbeny «Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya», que Proa va editar al 2006 i va descatalogar tot seguit, just quan més interès havia desvetllat. Us n'oferim el pròleg de l'Hèctor López-Bofill, professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, per si llegint-lo us feia venir ganes de comprar-lo i assaborir-lo.
 Quan a Algèria es parlava catalàEntre 1830 i 1914, l’estat francès va promoure l’establiment de 750.000 europeus a Algèria, dels quals un mínim de 30.000 eren catalanoparlants, originaris del Rosselló, de Menorca i de les comarques interiors d’Alacant: els pied-noirs catalans.Sis generacions de menorquins i descendents de menorquins hi conservarien la llengua. Entre aquests Albert Camus, que parlava català perfectament —l'anomenat «patuet». Article d'En Marc Pons a El Nacional.cat d'avui diumenge 9 de maig del 2021.
 Credulitat, casualitat i probabilitat. Un exemple a partir dels zoònims americansPresentem per escrit el contingut de la conferència d'En Francesc Jutglar al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Al segle XVII, a Catalunya, encara era ben viva la memòria que els catalans van ser els descobridors,...[+]  Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]  Per què el canvi de Toledo per Madrid? No era una ciutat prou castellana, Toledo? No hi havia ja l'estructura del...[+]  Eren castellans els primers mercedaris que van passar a Amèrica després de la conquesta colombina? Per En Cesc...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube