Portada
 Un viatge a Malta perquè no ens confonguin mésEn Rafel Mollar ens exposa la vivència i les impressions del seu viatge a Malta el desembre del 2023.»
 Salvador Dalí i la sang catalana d’En Cristòfor ColomSabíeu que En Salvador Dalí ens comenta a la seva Vida Secreta, que li corre per les venes “la sang catalana d’En Cristòfor Colom”? Ens ho explica En Perepau Ximenis.
 Qui era Elionor d'Aquitània i quina relació va tenir amb Catalunya? (I)Es valdria de la seva intel·ligència política i del seu patrimoni per a ser protagonista de la seva pròpia vida.
|
 El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»Per què desapareixen els intel·lectuals crítics amb el discurs oficial i anem cap a la tirania d’un pensament únic? En Sergi Lara ens en dóna el seu parer.
 Figueres, la Gernika catalana. 80 anys del primer bombardeig mortal
 Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi BilbenyLa Montse Montesinos ens fa arribar les seves impressions, després de llegir el «Sant Francesc, els càtars i la llengua catalana», d’En Bilbeny.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 De Teresa de Jesús a Teresa de Cardona: una senda meravellosa que espera que ens alcem i ens posem a caminarLlibres de l’Índex acaba d’editar el darrer llibre d’En Pep Mayolas, «Teresa de Jesús. Clarissa, catalana, abadessa i doctora», amb un pròleg d’En Jordi Bilbeny. Aquí us l’oferim per si us feia venir ganes de llegir el llibre.
 'The All-American Man', catalans en la memòria gràfica dels indis nord-americans?Si els catalans no van anar a Amèrica, aleshores com és que els descendents dels indis anasazi dels estats d’Arizona i Utah (EUA) van dibuixar en una paret d’una cova un soldat que duu l’emblema de les quatres barres? Article d’en Francesc Jutglar, que completa la seva comunicació al Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (novembre del 2016).
 La falsificació de la història: per Francesc RocaCom que la història de les nacions l'escriuen i la difonen per tots els mitjans els qui són més propers als vencedors -grups o estats o sistemes-, la història dels grups o països sense estat propi és o bé una història oculta i amagada o bé senzillament no existeix. En aquest videu En Francesc Roca es fa ressò de com ha estat de falsificada la història de Catalunya per Castella i de pas cita els mots de Cristòfor Despuig sobre la catalanitat exclusiva de l'empresa americana.
 Quan a Argentina es parlava catalàEl barri de Montserrat va concentrar entre 1750 i 1820 la immigració catalana a Buenos Aires. Durant quasi un segle, milers de catalans s’hi establirien. En la seva plenitud concentraria uns 10.000 residents. Durant quasi un segle, el barri de Montserrat de Buenos Aires seria la comunitat catalanoparlant més nombrosa del continent sud-americà. Article d'En Marc Pons d'avui mateix.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+]  Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]  Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+]  Nombrosos errors a la grafia dels topònims delaten la intervenció d'un copista poc atent o atent només a...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube