ARTICLES » 06-02-2014 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 19661
|
Anatoly Fomenko i la invenció de la Història
Us exposem la tesi d'Anatoly Fomenko sobre la ciència de la cronologia dels fets històrics i la seva concepció errònia, resumida del seu llibre Chronology per Zrubavel, que la va publicar al seu bloc Pons Asinorum el 8 de gener del 2008.
El 1972 es van reunir els membres de la Royal Society of London, l’Acadèmia Britànica de les Ciències. L’objectiu de la reunió era debatre les inconsistències obtingudes en el càlcul de l’acceleració del moviment lunar. Segons les dades amb què es comptava, l’acceleració de la Lluna havia experimentat un salt en algun moment de la Història pròxim al segle X. L’augment de l’acceleració era de tal magnitud que no hi havia paràmetres o excepcions possibles capaços d’enquadrar l’acceleració de la Lluna dins d’una fórmula raonable. Tot i que es van proposar diverses opcions, no es va arribar a cap resultat definitiu.
El 1973 Robert Newton, un dels investigadors del problema, es va posar en contacte amb Anatoly T. Fomenko. Membre de l’Acadèmia de les Ciències, professor de la Universitat Estatal de Moscou, Anatoly Fomenko era un dels més prestigiosos matemàtics de l’època. Després d’escoltar la detallada exposició de Robert Newton, Anatoly Fomenko es va assabentar que la forma de datar l’acceleració de la Lluna a l’antiguitat es basava en el càlcul dels eclipsis. Els eclipsis sempre han estat dates fonamentals per a la Ciència, puix que permeten datar gairebé al segon esdeveniments històrics molt distants en el temps.
En aquest cas, sabent que hi va haver un eclipsi en una data determinada podem precisar la situació on es trobava la Lluna respecte de la Terra. Comparant els registres històrics sobre diferents eclipsis és possible determinar l’acceleració del moviment lunar des de l’antiguitat fins avui.
2
Tucídides va ser un general atenès que va participar a la Guerra del Peloponès. Al seu torn, en va deixar una narració en un llibre clàssic –Història de la Guerra del Peloponès– que està considerat un dels primers escrits de qualitat que hi ha sobre Història. La guerra es va durar més de 20 anys. A la crònica, Tucídides va detallant els diferents alts i baixos que patien al llarg del prolongat combat.
En un relat tan extens en el temps, va poder arribar a detallar 3 eclipsis que van succeir durant la confrontació entre Esparta i Atenes.
El primer, va ser un eclipsi de Sol total. El segon, també de Sol, però parcial. El tercer, un eclipsi lunar. Gràcies a aquesta informació, unida al recompte d'anys transcorreguts entre uns i altres esdeveniments, és possible datar perfectament l'època en què es va celebrar aquesta batalla: dels anys 431 al 404 abans de Crist.
Aquesta tasca es va realitzar fa molts segles, i el mateix Kepler va ser un dels encarregats del càlcul. Fascinant és saber que es pot arribar a conèixer fins al dia de l’any en què es va esdevenir cadascun dels eclipsis. El primer, l’eclipsi solar total, va ocórrer el 3 d’agost de l’any 431 abans de Crist. Fins i tot es podria precisar l’hora de l’esdeveniment.
3
Anatoly Fomenko recordava vagament haver llegit alguna vegada algun article sobre N. A. Morozov en què proposava unes noves dates per a la cronologia dels eclipsis ocorreguts a l’antiguitat. Anatoly Fomenko era molt escèptic davant dels treballs de Morozov, però, atesa la dificultat del problema de l’acceleració de la Lluna, impossible de quadrar per mètodes matemàtics convencionals, va optar per localitzar aquests treballs de Morozov.
Usant la taula de dates proposat per Nikolai Alexandrovich Morozov, el comportament de l’acceleració de la Lluna quedava totalment explicat. La gràfica, que abans tenia un gran salt, es convertia en pràcticament lineal.
4
Robert Newton va poder solucionar el seu problema i donar carpetada a la problemàtica sobre l’acceleració lunar.
Però Antatoly Fomenko no va poder deixar de pensar en els treballs de Morozov tot i que el que havia sentit sobre ell, en xerrades informals de passadís amb altres professors d’Universitat, no havia estat molt positiu.
N. A. Morozov (1854-1946) va ser un astrònom rus al qual, pels seus treballs, es va honorar donant nom a un meteorit. Morozov, a més, s’havia trobat amb la problemàtica dels eclipsis i havia publicat els resultats de les seves investigacions al llibre Christ (1924-1936). Hi qüestionava la forma en què s’havien datat els fets històrics amb anterioritat al segle VI. Reunint les màximes evidències científiques possibles, havia suggerit una sèrie de dates que en alguns casos movien coneguts esdeveniments històrics diverses desenes d’anys cap endavant o cap enrere. La curiositat inicial va portar a Anatoly Fomenko a submergir-se de ple en els problemes de la ciència de la cronologia. Aquesta ciència que ens sembla tan antiga com el foc amb prou feines té cinc segles.
Joseph Scaliger (1540-1609) i Dionysius Petavius (1583-1652) van ser els que van fundar la concepció cronològica que perdura als nostres dies. Van ser ells els qui es van encarregar de traçar el camí a seguir per a situar esdeveniments distants en l’espai, però que s’esdevenien en un mateix període de temps. I en calcular les dates, emprant nombres concrets entorn de l’any 0 (del naixement de Crist) i no referències temporals a altres successos (trenta anys després de la Fundació de Roma, deu anys després de la mort d’Alexandre el Gran).
5
Avui en dia tots sabem que la feina dels cronòlegs no va ser el que se sol dir molt precisa. Jesucrist no va néixer pas a l'any u, sinó al tres després de Crist. A aquest resultat, hi arribem de nou mitjançant un eclipsi: el que Flavi Josef relata poc després de la mort d'Herodes el Gran i que serveix per datar Jesús amb força precisió.
Si us interessa, les datacions tretes pels pèls porten, fins i tot, a tractar de situar el naixement de Jesús entre el 3 i el 7 d'abril. Jesús no seria Capricorn, sinó Àries.
No obstant això, els estudis de Morozov portaven cap endavant i cap enrere nombrosos fets històrics. No estem parlant de dos anys d’error, sinó de fins a cent. Anatoly Fomenko s’encarregaria de revitalitzar els treballs de la seva compatriota que havia caigut en el més gran dels oblits i les teories mai no van agradar als historiadors. Durant anys, Anatoly Fomenko va anar recollint evidències i informant sobre els criteris científics emprats per decidir les dates. Molts companys professors d’universitats soviètiques el van ajudar en els càlculs.
Els resultats de les seves investigacions, però, no són fàcils de digerir. Fins al punt que, pel sorprenent de les seves conclusions, és titllat de “pseudocientífic” (no oblidem que és un membre de l’Acadèmia de les Ciències de Rússia, un país famós per la qualitat dels seus investigadors). Després de dues dècades d’investigació, els seus treballs van començar a sortir publicats, aprofitant la llibertat de l’escissió de l’antiga URSS. Alguns d’ells estan traduïts a l’anglès. La seva extensíssima obra, Chronology, en set volums de més de mil pàgines cadascun, és un dels llibres més inquietants del segle XX.
6
Acostumat a llegir llibres de ciència i pseudociència, el primer que sorprèn del primer tom de Chronology és la bibliografia: un llibre amb 1492 fonts. Així, no és un llibre escrit del no-res, basat en especulacions. Anatoly Fomenko va tractar de recopilar tanta informació com va poder a l’hora de realitzar els seus càlculs. El que menys li va interessar des del principi van ser les conclusions.
L’objectiu dels estudis d’Anatoly Fomenko, segons va desgranant a la primera part del seu Chronology, era apropar el mètode científic a la ciència incerta de la cronologia. Com més ens submergim en el llibre més ens adonem que la Història, tal com la coneixem, està agafada amb pinces.
L’eclipsi amb què es data la Guerra del Peloponès no està narrat com "i de sobte hi va haver un eclipsi de Sol complet", sinó amb prou feines quatre paraules que deixen clar que hi va haver un eclipsi, encara que la seva magnitud –una dada fonamental, ja que eclipsis complets de Sol n’hi ha ben pocs– resta subjecta a interpretació:
el Sol es va enfosquir (va desaparèixer) i de nou va brillar (va aparèixer).
Del sentit d’aquesta frase depenen les datacions de nombrosos fets històrics de màxima importància.
Tampoc el brillant llibre de Tucídides no ha arribat fins als nostres dies tal com es va escriure al segle V abans de Crist. Sabem que els pocs exemplars que ens han previngut estan plens d’interpolacions dels monjos encarregats de copiar-los. Quan copiaven aquests llibres no eren conscients de fins a quin punt podien canviar el curs de la Història canviant una coma de lloc.
La descripció dels mètodes utilitzats per Fomenko per realitzar datacions més fiables és impecable segons el mètode científic. En alguns casos costa seguir el procés matemàtico-estadístic emprat, però no perquè tracti d’embrollar amb nombres, sinó perquè són matemàtiques de les bones, amb distribucions estadístiques. El millor, indubtablement, és la capacitat de fer-nos dubtar de tot el que hem conegut fins ara com a "dades científiques" aplicades a la datació de dates. Des del carboni-14 fins als eclipsis i horòscops antics va detallant els punts febles d’aquests mètodes i per què a vegades no són fiables en absolut.
No hi ha ni una sola evidència sòlida i independent capaç de datar amb precisió ni un sol esdeveniment anterior al segle XI.
7
Però, quan arriba l’apartat de conclusions, un prefereix no creure res. La contraportada del llibre sembla pròpia de la més fosca de les ciències ocultes:
- Jesucrist va néixer al 1053 i va ser crucificat al 1086 (després de Crist).
- L’Antic Testament es refereix a esdeveniments de l’Edat Mitjana.
- L’Apocalipsi va ser escrit després del 1496 després de Crist (o sigui, després del Descobriment d’Amèrica).
El pitjor de tot és que un troba evidències per onsevulla que llegeix. Hi ha cert consens a pensar que entre la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident i el descobriment d’Amèrica s’hi han "entaforat" una pila d’anys. Són aquests anys en què "no va passar res", també dits l’"època fosca". En alguns casos s’arriba a conclusions també paradoxals com la hipòtesi del Temps Fantasma:
Hi ha hagut un esforç sistemàtic per crear períodes de temps a la Història: específicament, el temps narrat a l’Alta Edat Mitjana a Europa (614-911), mai no va existir.
Aquestes teories, acollides per diferents investigadors de diferents parts del món, són molt variades. Potser els resultats d’Anatoly Fomenko siguin els més sorprenents: algú s’ha inventat 1.000 anys d’Història recent. La Wiquipèdia no dóna cap crèdit a aquestes informacions. “Pseudohistòria” és el terme que s’empra per referir-s’hi. En aquest cas, no estem en la mateixa situació que els defensors dels albiraments d’ovnis.
En aquest cas, els llampats són professors universitaris de cert prestigi, i l’establishment l’ocupen una sèrie d’historiadors que basen les seves datacions en les datacions realitzades per altres historiadors que basen, al seu torn, aquestes en d’altres. I que sota cap concepte no estan disposats a moure ni un sol dia de lloc, ni a introduir mètodes matemàtics en els mètodes de datació.
Hi ha un malestar generalitzat per part d’un grup marginal d’investigadors. La Història s’afirma com una ciència sòlida que no ha de revisar les seves dates, desprestigiant qualsevol tipus de teoria fantàstica amb l’argument més senzill que existeix: demostra que aquests anys no van existir.
En realitat la ciència no pot demostrar que sí que van existir. El que sí que és cert és que Carlemany (742 o 747-814) va existir. El que no queda tan clar és que les dates de naixement i defunció siguin les correctes.
8
El llibre d’Anatoly Fomenko, History: Fiction or Science?, la primera part de la seva Chronology, és molt interessant. L'únic argument que em va semblar una presa de pèl va ser la justificació que l'Apocalipsi enuncia un Horòscop amb la qual cosa es pot deduir una data a partir de la qual la seva datació seria tan posterior.
Aquest tipus de lectures no resulten gens recomanables. Després de llegir el llibre vaig quedar convençut que l’autor exagera amb les dates, però també que les dates de la Història estan pràcticament inventades i poden contenir errors de centenars d’anys. I que molts personatges i llibres de la Història senzillament no van ser com avui en dia els recordem. El problema dels llibres clàssics és enorme. De molts d’ells només hi ha còpies úniques i aquestes han sofert tal volum de modificacions –voluntàries o no–, que no podem fer-nos una idea de com eren originalment. En molts casos, llibres suposadament clàssics hauran estat escrits a l'Edat Mitjana. La Història tal com la coneixem és un gegant amb peus de fang.
Zrubavel
- El llibre History: Fiction or Science és disponible en vista completa a Google Books.
Traducció de l'article original publicat a http://www.asinorum.com/cronologia/798/
Autor: Zrubavel
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Per què Anatoly Fomenko?
https://andreumarfull.wordpress.com/2015/10/16/per-que-anatoly-fomenko/
? Berenguer Ramon (1053-1097) II morí a Jerusalem
? Ramon Berenguer (1082-1131) III fou nomenat templer abans de morir
? Ramon Berenguer IV (1113/1114-1162) fou el primer príncep dels aragonesos
La dada clau on començà l'aventura de Jesús (en clau Fomenko) és també el 1053!
Respecte a la vinculació entre Catalunya i Grècia (un dels pocs imputs on Fomenko introdueix algun element del, per ell llunyanísim, occident mediterrani) el que ve a sostenir és que la història de la grècia clàssica prèvia a Alexandre, amb tota la seva cultura i els seus vestigis literaris i arquitectònics, són en realitat pròpies de l'edat mitjana, fruit dels estats croats (fonamentalment d'origen francés) en els quals la companyia catalana i el ducat d'atenes tindrien una aparició tardana, vinculada (traslladada, transposada) a la guerra del Peloponès. Insisteixo en que és important no enlluernar-nos per la història més propera en un sentit geogràfic o cultural.
Quina sorpresa descobrir (tard) que les tesis fomenkianes s'estan debatint en català a l'INH. Sóc l'Ibn Batuta que Àngel Daniel cita el 7 de febrer en un comentari. Fa uns quants anys que llegeixo (no sóc historiador ni investigador) al voltant de les diferents escoles que porten dècades divulgant diferents teories que revisen la cronologia scaligeriana. No em casaré amb cap, menys amb la rusa, però sí crec que molts dubtes que plantejen no s'estan responent des de la història acadèmica d'una manera encertada i s'està donant ales a les vesants més conspiranoiques i poc fonamentades. Un exemple clar és quan són el mateix Fomenko i Cia qui s'endinsen en el camp de la pseudo etimologia, demostrant que tot allò que tenen de prestigiosos matemàtics, els manca en el camp filològic. També voldria alertar sobre l'enorme etnocentrisme de totes aquestes escoles (incloent l'INH), que sempre acaben trobant les claus interpretatives en el marc històric nacional propi, el que millor coneixen: els fomenkians en la geopolítica euroasiàtica; els phantom time hipotesis en el imperi carolingi; els hongaresos en les migracions magiars; De Sarre a la provença...
Porto uns dies donant-li voltes i volia fer una senzilla aportació a aquest apassionant fòrum de debat que s'ha creat. Coses que tenen sentit, des d'un punt de vista arqueològic: - Al damunt de la ciutat romana de Barcelona hi ha la ciutat gòtica. Una acabà als segles II-III, l'altra començà als segles XII-XIII, on només algunes ermites s'hi solapen. Casos: o Les Drassanes actuals, que es sap que es van aixecar al segle XVI, estan damunt d'una Necròpolis romana. o L'església de Santa Maria del Mar al damunt del Fòrum romà. o La catedral gòtica de Barcelona al damunt d'una capella cristiana del segle III. - El vaixell que es pot contemplar a les Drassanes, datat al segle XIII-XIV, té una semblança enorme als vaixells de rems romans. Té sentit pensar que en 1.000 anys no s'evolucionés en la tècnica de fer vaixells? - L'art original cristià dels segles I-II-III (mirar la Capadòcia) sembla a l'art original cristià romànic dels segles X, XI, XII. Tant en la tipologia com en els cromatismes. - Però la cosa es posa interessant quan es vol resoldre el sentit d'aquesta manipulació de la història i hom analitza amb deteniment els esdeveniments del segle XVI. El cisma i el desafiament a l'obediència al Papa de mitja Europa. Vist així, es pot suposar com a raonables els següents posicionament: o Es destrueix el poder dels jueus, de la següent manera: ? Context hipotètic: Fins al segle XII,XIII van estendre's per la Mediterrània com a cercle de poder comerciant i financer, enllaç amb l'Orient i com elit amb una praxis religiosa pròpia al marge de la resta de la població. Fins aquell moment les estructures polítiques permetien la lliure opció religiosa, i poc a poc el cristianisme popular anà guanyant adeptes, com una versió occidental del misticisme oriental. ? Es crea la figura de Judes, es persegueix el seu poder i el seu prestigi, i les monarquies, així com el Papa, aposten per controlar el lliure pensament que la impremta acostà a la població. Fins aleshores el control de les publicacions de l'Església i el Poder era total. Es cerca un relat històric INFALIBLE. o Es crea el mite de Jesucrist, de la següent manera: ? Horitzó 1500 anys, convertit així en una gran llegenda. ? El Cristianisme derrotà els vicis i el poder d'un gran Imperi, Roma, per donar-li glòria i èpica. ? Es manipula la història de Roma, en mans de la Santa Seu. ? Es converteix a Jesús en una figura divina. Bé, ja es veu on vull anar a parar, a mostrar que efectivament té molt de sentit comprendre perquè la Santa Inquisició va tenir el poder que va tenir, i perquè l'Orde de l'Hospital de Sant Joan, dita ara Orde de Malta, va ser censurada especialment a partir de la batalla de Lepant, posant al capdavant de l'expansió i control del cristianisme a les terres infidels als exèrcits dels Monarques i al control de la Companyia de Jesús.
Crec que seria molt encertat convidar al senyor Fomenko a fer una conferència al nostre país. Qui ho fa? Fins i tot hi podríem encabir-hi algun estudiós de les teories de Deulofeu i per descomptat una representació d'INH.
No sé què vol dir l'articulista quan parla de l'acceleració de la lluna. Independentment d'això, em pregunto si A. Fomenko ha tingut en compte la possibilitat, en algun moment de l'època històrica, de xocs amb la lluna de meteorits gegants, que haurien pogut fer-ne variar la trajectòria, la velocitat, i per tant el període de rotació al voltant de la terra. Una relativament petita variació en aquests valors pot fer variar bastant el nombre d'eclipsis anuals de sol i de lluna i els moments en què es donen. I prou sabem, si més no és el que sempre ens han dit, que els cràters de la superfície lunar són deguts a impactes de meteorits. I n'hi ha d'enormes. Si A. Fomenko no ha tingut en compte això, crec que el que pugui dir pot tenir un valor molt relatiu.
Jo, l'any zero és una metàfora. Matemàticament abans del n º 1 ve el n º 0, i abans del n º del n º 0 ve el n º -1. Técnicament en el moment de néixer estem en l'any 0 (en aquell precís moment) i al cap de 365 dies comencem l'any n º 1. El - zero - és el principi de l'univers.
Segons Fomenko en l'Apocalipsi està xifrat un horòscop astronòmic que ens permet data l'obra el 1486, que s'aproxima a la data medieval de l'esperat fi del món, el 1492! És a dir, l'Apocalipsi fou escrit pensant en el que passaria el 1492. I per què el 1492? Doncs perquè són 7000 anys des d'Adam. Per tant, que el descobriment d'Amèrica fos el 1492 seria: a) Una data prevista des de molts anys abans. El Poder Fosc ja tindria previst el "descobriment" americà per aquell any. b) Una data inventada a posteriori fent-la coincidir amb els 7000 anys del final del món. ----- Sigui com sigui, ara sabem el perquè d'aquesta data. Colom "descobreix" pels europeus un Nou Món i amb ell el final del món medieval donà pas a l'Edat Moderna, a un renaixement.
Ostres! Aquest personatge m'està donant la llauna. He estat pensant sobre els períodes obscurs. Segons ell, no pot ser. No poden desaparèixer pobles, nacions, races de la nit al dia. Llavors, m'he traslladat al passat proper. Les dues Guerres Mundials. A la IGM varen morir entre 10 i 30 milions de persones i a la IIGM entre 60 i 70 milions. Si anem més enrere, les Guerres Napoleòniques varen morir entre 3 i 7 milions. Ha desaparegut cap país? No. I a Grècia, Roma, Egipte, Babilònia, etc. desapareixen els pobles com xurros? Em fa pensar. Ho trobo inversemblant tot plegat, però en fa pensar. Estaria bé que alguna editorial agosarada publiqués els llibres de Fomenko.
Desconeixia aquest personatge i les seves teories. He bussejat per la xarxa i hi ha coses que descol·loquen. Llavors vol dir que desconeixem el que va passar abans de l'any zero? Encara sabem menys de la Història humana? I ja no dic de la Pre-història. Tot allò de Sumer, etc. no és cert? Què hi ha entre l'espai de temps des de Babilònia fins l'any zero? I si Jesucrist va néixer al mil i escaig, què en fem del romànic? És espaterrant, però no ho veig clar.
Parlant de Deu una reflexió, si això és cert "Jesucrist va néixer al 1053 i va ser crucificat al 1086 (després de Crist)". Llavors, Mahona va neixer abans que Jesús?,.
Estimat xavier: Esta retahila de vaguedades con la que me obsequia, es la misma de siempre. Vd. debe ser un forero de un sólo post. De hecho no ha avanzado un ápice en los ya tres largos años que coincidimos en el Foro de las Crónicas Fomenkianas al que, por cierto, hace mucho tiempo que no ha vuelto. Con seguridad es debido al viciado aire paneslavista que lo impregna. Pienso yo que buscando cobijo en otros lares en los que el paniberismo o el pancatalanismo -si es que éso existe- le permitan alguna alegría a su ya trasnochado discurso. Quede Vd. con Dios, querido amigo.
Al resto de usuarios comentarles algo que considero muy importante.... Es en la Corona de Aragón donde hay un rey que dona sus bienes al temple..., otro rey que defiende a los cataros...., otro que da cobijo a estos dos grupos...., el papa mas hereje de la historia ( tengo entendido que es el único que no esta enterrado junto con el resto de papas ), y encima según lo aportado por Bilbeny/Ulloa, nos "encargan" a nosotros la conquista/evangelización de América...., no me extraña que la Corona de Aragón, a partir del S.XVI-XVII fuera en declive en influencia internacional, en favor de otras potencias europeas muy expectantes de ocupar este papel, con una ideas quizas mas "ortodoxas" en política/religión... Además, si no recuerdo mal, el propio Bilbeny tiene un artículo donde menciona a toda una nobleza catalana muy deseosa de ocupar el centro de la peninsula como el nuevo punto focal del poder de ese tiempo... Saludos. P.D: Ya se que en el tiempo de la donación al temple, debería hablar de Reino.... Por cierto, en el tiempo de la grandes novelas de caballeros, donde estaba el "grial", tanto si se trata de una copa, como de un linaje ??? No hay unas cuantas " Isa-beles " de Aragón como consortes de media Europa..., incluso se especula que una de ellas fuera la " Mona Lisa "....
Estimado Otro Parmenides: Bajo mi punto de vista, lo único que has aportado al debate sobre Fomenko y su obra ha sido abrir el hilo en el foro de burbuja.... No has refutado a nadie los temas de peso, a saber: dataciones de carbono, estratigrafia, numismatica, restos arqaueológicos.. Todo ese peso del debate lo ha aportado el usuario "putinreloaded" desde la pag.6 de dicho hilo.... Además, tus aportaciones han sido en el campo del lenguaje, cuando tu mismo has pedido a otros usuarios que te traduzcan textos PORQUE NO SABES RUSO ( te limitas básicamente a traducir by google de los foros rusos del tema )... Incluso el propio "Putin" te ha metido unas revolcadas en tus "interpretaciones" espectaculares...., como al propio Fomenko dada su direccion hacia el paneslavismo y la apropiacion de la historia de Constantinopla/Byzancio por parte de una Horda muy dudosa, en sus últimos libros sobre todo. En la península ibérica tenemos lenguas ancestrales, continuidad histórica de pueblos asentdos en la misma, restos, los archivos medievales mas antiguos y ORIGINALES..., y un papel FUNDAMENTAL en el periodo S.X-S.XVI en todo en arco mediterrneo. Todavia sigo esperando que contestes desde 2011 el contenido del libro 2º cap.3º..., es el propio Fomenko quien menciona a los catalanes con un protagonismo central en lo que pudiera ser la historia real.... Saludos.
Otro Parmenides: Agrair el link sobre En Fomenko. Referent als possibles desdoblaments dinàstics que exposa Fomenko i el seu equip d’investigació, pel que he llegit, no són exactament com les que estic duent a terme. On cites “Ahora bien, me permito advertirles de que, si bien es cierto que la Nueva Cronología destroza todo lo que sabemos de la Historia de España, hace lo mismo con la de Cataluña. “, m’agradaria puntualitzar on compares España amb Catalunya, per fer-ho correctament seria Castella, Galicia, Lleó, Pamplona/Navarra fins i tot Portugal i Granada etc... i Catalunya ja que, España/Hispania era el territori geogràfic on situar aquests regnes. Puntualitzat això i responent a la teva advertència, puc dir que, després d’haver observat diferents nissagues d’Hispania i d’arreu d’Europa l’única que manté una constant (un patró numèric de més de 500 anys) entre els seus regnats és la dels comtes-reis de Barcelona. És a dir, sembla que el Casal de Barcelona és l’origen de gran part d’aquests desdoblaments, a Hispania i gran part d’Europa. Entenc que jugo amb avantatge ja que tinc la informació d’aquestes investigacions i no la puc exposar aquí per falta d’espai. Salut!
He encontrado algo de A. Fomenko en castellano. Les pongo el link por si pudiera interesarles. Ahora bien, me permito advertirles de que, si bien es cierto que la Nueva Cronología destroza todo lo que sabemos de la Historia de España, hace lo mismo con la de Cataluña. "Fundamentos de la Historia". Anatoly Fomenko. http://www.chronologia.org/sp/fundamentos/index.html En la zona de arriba, donde pone "texto pdf 2400 kb" se puede descargar entero. Mucha suerte
Àngel Daniel: Referent a les mitges llunes de la ciutat de Mèxic em ve a la memòria l’escut de Medellin amb els colors dels Borgonya (blau i or) i una mitja lluna sota la verge. Continuant amb Mèxic, podria ser que si els Trastàmara fossin també els de Luna i Hernan Cortés (conqueridor de Mèxic) és el possible desdoblat d’Alfons VII de Ribagorça i aquest és un rebesnét de Joan II de Catalunya que és un Trastamara /de Luna. Es pot interpretar que Alfons VII de Ribagorça (Hernan Cortés) conquereix Mèxic i coronen dos edificis amb les mitges llunes del seu llinatge. Tot i així, per a que tingués més versemblança s’hauria de trobar alguna edificació sota domini dels Trastamara/de Luna, a la Península, coronada amb una mitja lluna. Que et sembla aquesta possibilitat? Salut!
Uri: Primerament agrair la teva aportació, però, he vist el link que fas referència i després de 10 min. no he aguantat més, ja que està en rus i subtitulat a l’anglès, dos idiomes que per desgràcia no domino gens. Igualment, sobre els desdoblaments de dinasties, no ho se amb exactitud el que diu En Fomenko, però, sí que et puc donar un exemple del que estic observant. Si has pogut resseguir els diferents articles i/o comentaris meus i d’altres companys, com Pep Mayolas i la seva comparativa entre Hernan Cortés i Alfons VII de Ribagorça, ens estem fixant que hi ha un denominador comú en gairebé tots els possibles desdoblats, i és que neixen i moren amb una diferència exacte d’anys. Doncs bé, a les nissagues passa exactament el mateix: Carles I d’Anjou (1227-1285) començà a regnar l’any 1266 al regne de Nàpols, i els seus descendents van regnar fins l’any 1442, quan Alfons el Magnànim va conquerir aquest regne. Fent les operacions següents; 1442 finalitza la branca Anjou a Nàpols, restem 1266 quan s’inicià, dóna com a resultat: 176 anys totals. Al regne de Sicília: Pere el Gran (1240-1285) començà a regnar l’any 1282 i els seus descendents (ja sigui per línia masculina fins 1410, com per línia femenina a partir dels trastàmara) regnaran fins 1458. Després d’Alfons el Magnànim, es torna a dividir el territori. En resum, tant a Nàpols (1266-1442), com a Sicília (1282-1458) les dinasties duran els mateixos anys: 176. Aquests estan separats a l’hora d’iniciar-se i finalitzar en 16 anys. A més a més, observem que tant Pere el Gran com Carles I d’Anjou, primers monarques que inicien les seves respectives branques familiars, moriran el mateix any 1285. Hi ha molt més per comentar, però el que volia exposar escrivint aquest comentari, és l'essència d’aquests possibles desdoblaments dinàstics, per adonar-nos que succeeixen sota un mateix patró, al igual que passa amb els desdoblaments de personatges a l’hora d’iniciar-se/néixer i finalitzar/morir estan desplaçats en un nombre d’anys exactes. Finalment, comentar que no és un fet aïllat, la història esta plena d’aquests desdoblaments dinàstics i de personatges. Salut!
Per l'Ivan. He vist que en Fomenko va elaborar una fórmula per detectar duplicacions en les dinasties reials. Pel que sembla ell ha trobat una dotzena d'aquestes dinasties duplicades. En aquest enllaç s'explica el mètode que fa servir : https://www.youtube.com/watch?v=TbQMplPvA7k
Molt bó Oriol. Dius: - The Mediaeval Catalan state in Athens as the "ancient" Athenian state". Si comparem les dues idiosincràcies (catalana i atenesa) veurem com més o menys són corresponents: estats o nacions amb un fons democràtic que donaren més importància a les llibertats, al comerç, etc...tot i que Fomenko ens diu que el fet que els catalans fòssin els "atenesos" es degut a la presència almogàver a Grècia. - ... Ara entenc d'on venen els cognoms grecs Papandreu i Papanicloau
Això dels catalans i els Grecs m'ha recorda't això: Per què la paraula català s'ha escrit sempre fins al segle XIX amb h intercalada: cathalà o cathelà? Busqueu al Google. L'etimologia condiciona l'ortografia i ens remet a l'origen iber i grec del nostre poble: la paraula català significa kath (igual que, tal com) hellenas (grecs). La nostra condició ibera i el nostre origen grec es combinen indestriablement en el nostre ésser. Els catalans som tal com, igual que (kath) grecs (hel·lens). Es el que proposa Joan Cavaller en la seva obra Teoria de les Nacions
M'ha sorprès molt trobar un article sobre Fomenko aquí a casa nostra. Jo vaig viure un temps a Rússia i a totes les llibreríes les obres de Fomenko i el seu col·lega Nosovski ocupen un lloc destacat, són llibres molt llegits i comentats en aquell país. N'hi ha un fotimer: "Nova Cronologia d' Occident","Nova Cronologia de l'Imperi Rus","Anglaterra, Rússia i Grècia als ulls de la Nova Cronologia", "Rússia i l'Horda d'Or", etc.. Si entreu a l'enllaç que s'ha posat al llibre History: Fictionor Science, veureu com a la pàgina 267, i parlant de la reescriptura de la Guerra del Peloponès, hi ha un apartat titulat "The Mediaeval Navarrans as the "ancient" Spartans. The Mediaeval Catalan state in Athens as the "ancient" Athenian state". Si comparem les dues idiosincràcies (catalana i atenesa) veurem com més o menys són corresponents: estats o nacions amb un fons democràtic que donaren més importància a les llibertats, al comerç, etc...tot i que Fomenko ens diu que el fet que els catalans fòssin els "atenesos" es degut a la presència almogàver a Grècia. En fi, Fomenko es tot un univers a estudiar que ens pot aportar moltes sorpreses.
Bé, jo crec que l'estat castellà calca remarcablement el procés de colonització d'Occitània per part de l'estat francés amb dos eixos principals: la inquisició catòlica i la gran noblesa francesa. Castella fa el mateix a partir de la inquisició i la gran noblesa castellana que colonitza la corona catalana. tot i dir que la inquisició moderna és obra del català "Nicolau d'Aimeric" i la col.laboració catalana amb la inquisició castellana serà també remarcable. Amb això estan dient que a ulls de França i castella Catalunya i Occitània era el mateix país que es podia vèncer amb les mateixes armes... ja que Catalunya-Occitània era una societat mercantil-burgesa.
¿Quina explicació tindrien pels Fomenkistes les runes romanes i gregues repartides per Europa?
Xavier Gutiérrez: El 27 de març la intenció és d’aprofundir en els paral•lelismes de Joan II de Castella i Joan II de Catalunya (pares d’Isabel la Catòlica i Ferran el Catòlic), comentar les cartes de la minoria d’edat de Joan II de Castella i finalment fer un recorregut per les diferents dinasties europees i veure les coincidències més remarcables i comentar el possible patró numèric. Per a que et facis una idea compararé des de l’any 1076 fins al 1410 aproximadament. Tanmateix, després de la conferència podem xerrar. Àngel Daniel: M’ho miraré amb tranquil•litat, gràcies. Salut.
Jo: No cal posar-se així home o dona. Tanmateix t’entenc, ja que, he deixat anar que la Inquisició fa això, que la Inquisició fa allò altra i no he donat cap referència (que suposo és a la metodologia que et refereixes). Doncs bé, quan deia que la Inquisició anava contra els catalano-aragonesos i que estava per sobre de tot, En Don Juan Antonio Llorente (antiguo secretario de la Inquisición de Corte) en la seva “HISTORIA CRITICA DE LA INQUISICION DE ESPAÑA”, al pròleg pàgina 11-12 escriu: ----------------------------- “ Se verá que los inquisidores abusando de su mala política y debilidad del ministerio español despreciaron varias veces a los virreyes de Aragón, Cataluña, Valencia, Sardeña y Sicilia, humillándolos hasta el extremo de hacerles pedir absoluciones de censuras en que se les imputaba estar incursos por haber sostenido la defensa de la jurisdicción real ordinaria, y los derechos de sus altos destinos contra los ataques del santo tribunal, y no conceder dicha absolución sino con penitencia publica y sonrojosa”.--------------------------- Més endavant es pot llegir en el mateix pròleg , págines 15 a la 17 -------------------------“ Se vendrá en conocimiento de que el inquisidor general y el consejo de inquisición desobedecen las bulas del papa siempre que su Santidad manda lo que no les acomoda, disculpándose con decir que las leyes del reino y las órdenes del gobierno español no permiten poner en practica la bula: que desobedecen al rey quando les parece, representando haber bulas pontificias en contrario con pena de excomunión a los infractores; y desobedecen a rey y papa juntos quando el asunto queda sepultado en el secreto, como sucede con la bula de Benedicto XIV Solicita et Provida, y la ley de Carlos III que mando cumplirla sobre que jamas se prohibiesen obras algunas literarias de autor católico sin audiencia suya o de un defensor en caso de ausencia o muerte: pues nada de esto se hace porque se abusa del secreto. Este secreto es el alma del tribunal de la Inquisición: él vivifica, mantiene y robustece a su poder arbitrario: con él se atreven los inquisidores ocultando los papeles necesarios a despreciar las muchas concordias jurisdiccionales otorgadas en Castilla, Aragon, Catalunña, Valencia, Mallorca, Sardeña y Sicilia de resultas de innumerables controversias escandalosas que las predecieron i motivaron para no servir de nada en la próxima ocasión futura; a excomulgar y prender consejeros, alcades de Corte, presidentes, regentes, auditores fiscales y alcaldes del crimen de reales chancillerías y audencias, corregidores y alcaldes mayores de ciudades y distritos; y a engañar (como lo han hecho muchas veces ocultando las verdades que les constan en el secreto de su tribunal) a papas, reyes, ministros, consejos, virreyes, capitanes generales y otros cualesquiera magistrados; a substraer, añadir, borrar, y mudar las hojas de los procesos quando hayan de salir fuera del tribunal para el rey o para el papa, con cuya previsión no los folian, como se practicó en los del arzobispo de Toledo, protonotario de Aragon y otros; y en fin a desobedecer los unos a los otros en el Santo Oficio; pues si el inquisidor general desobedece al rey quando el asunto a de quedar sepultado en el consejo, este lo hace con su presidente quando discordando en las opiniones pueda obrar sin su noticia, y los tribunales de provincia con el consejo quando el cumpimiento sea dentro de ellos mismos; de manera que solo hay harmonia en el secreto del interés común pues la revelación lo destruiría.”-------------------- Respecte al tema que la Nació Catalana podria ser en gran part el territori conegut de l’antic Imperi Romà, són investigacions que durant un any he anant realitzant i encara hi són en curs, on poso en paral•lel els regnes, ducats i comtats de més rellevància a Europa des del s.VIII fins el s.XV-XVI aproximadament, i veig que hi ha un patró, amb les seves variants, que es va repetint. Ara mateix no toca aprofundir aquest tema, a part que en un comentari no es podria. Espero no perjudicar la projecció de l’INH, a part que no seria la meva intenció. Salut.
La batalla d'Issos fou l'enfrontament armat entre l'exèrcit macedoni d'Alexandre el Gran, contra l'Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, l'any 333 a. C. Molt bé, i ara, quines banderes hi veieu en aquest quadre d'Albrecht Altdorfer de 1529? http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/8/80/Albrecht_Altdorfer_001.jpg També trobem les mateixes banderes a la batalla d'Alèssia (Juli Cèsar el 52 a. C.) pintada per Melchior Feselen també el 1529. http://www.posterlounge.co.uk/siege-of-alesia-52-bc-pr229313.html
Bones¡ M'alegra força que parleu d'en Fomenko¡¡¡ Aquest Sr. a llançat una bomba de destrucció massiva a l' història, i no es pot menys prear així com així un treball de més de 30 anys de recerca no només d'en Fomenko, sinó de tot un equip multidisciplinari de l'Acadèmia de Ciències Rusas, que a més a més es basa en estudis matemàtics del moviment accelerat de la lluna... principalment, recordo als contertulis que tant Escaliger com Petavius són teòlegs... En el primer llibre, Fomenko s'encarrega de fer un repàs històric dels diferents personatges que al llarg del temps han dubtat de la veracitat del relat històric tal com ha arribat a "l'oficialitat" d'avui, de refutar anàlisis de radiocarboni (recordo al personal que les datacions per aquest mitjà es calibren, no són absolutes), estratigrafia, monedes, etc. Per abreviar, us suggereixo que vegeu als gràfics que apareixen al capítol 6 pag. 264 cap endavant .... Si això no us estora, i fa saltar vos totes les alarmes..... He participat en el debat en el forum de Burbuja Cronicas Fomenkianas, i sota el meu paré, és el personatge de "Putinreloaded" des de la pàgina 6 cap endavant qui porta el pes del debat, aqui hi trobareu contrast d'opinions respecta al radiocarboni, restes arqueològiques, numismàtica, etc... Ara mateix, el fil de Burbuja, tira molt cap al paneslavisme ( com el mateix Fomenko sobretot en els seus ultims llibres ), i aixo sí que és rebatible....; per cert, poc trobareu dels lligams de Fomenko amb la temàtica d'aquest blog, ( els meus si, clar ), per lo general hi ha molt ressentiment.... Si voleu veure aquestes relacions suggereixo llegir el llibre 2º de Fomenko capítol 3, 14... Aqui apareguem nosaltres com mencioneu mes abaix Salutacions a tothom, especialment cap en Jordi Bilbeny amb qui vaig tindre el gust de parla una mica d'aquest temes a l'estiu.... lo dit, m'alegra força veure això per aquí... P.D: Ivan, si el 27 de març parlares d'aixo a plural 21 confirmeu si us plau, m'agradaria ser-hi present.
Gràcies Ivan per les respostes. Ja que en cert moment parlàvem de mitges llunes, que si els turcs podien haver estat a Amèrica, que si els Luna.... A veure què et sembla això. Si segons la HO Mèxic fou conquerida pels cristians el 1521, per què en un mapa del 1528 apareix una ciutat de traça urbana europea, sense piràmides, amb torres i castells medievals i sobretot, amb cúpules orientals? És a dir, en només 7 anys van reconstruir tota una immensa metròpoli? Anaven sobrats de diners i obrers? No sabien dibuixar més bé? No els sorprengué prou les grans piràmides com per no dibuixar-les? http://historic-cities.huji.ac.il/america/mexico/maps/bordone_1528_mexico.html Però això no és el més sorprenent, en una reedició posterior del mateix mapa què coronen les torres de la ciutat? Creus cristianes? NO, MITGES LLUNES! http://historic-cities.huji.ac.il/america/mexico/maps/braun_hogenberg_I_58_1_b.jpg El 1703, 182 anys més tard, 2 segles més tard! la ciutat s'ha mantingut aturada en el temps. Aquella megalòpoli que fascinà als catalans no ha crescut res. http://historic-cities.huji.ac.il/america/mexico/maps/solis_charpentier_mexico_1_505_b.jpg Finalment una imatge de 1824 d'una ciutat de Mèxic que almenys de lluny sembla la típica ciudad de les mil i una nits. Òbviament, és un efecte òptic, doncs són les cúpules barroques. No sigueu malpensats. http://historic-cities.huji.ac.il/america/mexico/maps/murray_1824_mexico_b.jpg
Àngel Daniel: Perdona, quan esmento que no tinc resposta a la qüestió que plantejas, és en el sentit que no tinc cap base fonamentada per respondre. Però si que tinc opinió al respecte, i millor les opinions deixar-les per quan s'esta fent un cafè o una cervessa. Respecte al tema de la Nació Catalana que seria "l'antic" Imperi Romà, en aquest camp si que tinc diferents lines d'investigació que em condueixen a pensar això. Sobre el tema de la Inquisició també hi ha llibres que ho expliquen, anant una passa més enllà dient que va en contra dels catalano-aragonesos. Salut.
Àngel Daniel: Respecte a les preguntes que fas; 1- "Van existir els ibers? Empúries i Tàrraco què coi serien? Medievals? Atenencs i espartans són navarresos i catalans? Els mapes de la Hispània romana representen la península del borbons?"-----No tinc resposta lògica per tots aquests temes. 2- "Els catalans vam descobrir, explorar i colonitzar Amèrica o no?"----- Sobre aquest tema no tinc dubte que sí vam ser els catalans, precisament perquè les banderes que s'han volgut ocultar no són altres que les barres vermelles amb fons daurat. Entenent que aquesta heràldica és la que representa els territoris de la Corona catalano-aragonesa. 3- "Els pirates eren turcs? Els primer papat fou a Avinyó i no a Roma? Foren els primers papes catalans-occitans? Els imperis catalans de Ferran II - Carles I - Felip I existiren o qui foren. Eren els almogàvers turcs?"----- Altra vegada no tinc resposta per aquests temes. 4- El passat medieval català existí?----- Segons totes les investigacions que estic realitzant, si estan en la bona direcció, sí que va existir però no exactament com ens diuen. Els dominis serien bastament més grans (gairebé tot "l'antic" Imperi Romà). 5- "vam reescriure nosaltres la Història greco-romana? Van ser catalans els erudits que es van inventar l'esplendor passat? I si és així, per què Castella, pobra i marginada, ens ho va furtar tot?----- Personalment penso que la reescriptura de la història és realitzada per la Inquisició, s'ha d'entendre que aquesta estava per sobre de tot. És a dir, quan l'inquisidor rebia una butlla papal, s'excusava que les lleis del territori on era no es podia aplicar el manament del Papa. I quan li arribava una consigna reial l'inquisidor reaccionava justament al contrari, excusant-se que segons les "lleis papals" no es podia aplicar. En definitiva que la Inquisició estava per sobre de tot. Perdona per no poder contestar més àmpliament les qüestions, algunes per desconeixement i altres per falta de temps. Per exemple, referent a la dimensió de la Nació Catalana ("antic" Imperi Romà) podríem estar omplint pàgines i pàgines, però aquests dies no tinc massa temps. El mateix passa amb el tema de la Inquisició. Salut.
A un article de la wikipedia sobre l'obra de Fomenko hi sortim... "In his final analysis of an eclipse triad described by the ancient Greek Thucydides in History of the Peloponnesian War, Fomenko dates the eclipses to AD 1039, 1046 and 1057. Because of the layered structure of the manuscript, he concludes that Thucydides actually lived in medieval times and in describing the Peloponnesian War between the Spartans and Athenians he was actually describing the conflict between the medieval Navarrans and Catalans in Spain from AD 1374 to 1387."
Àngel Daniel. El Ibers van existir per que hi ha restes ibèriques i llenguatge ibèric. Els romans i els grecs també van existir per la mateixa raó, i evidentment nosaltres, la societat actual, som l'evolució d'una societat més primitiva. Per arribar a la era espacial s'ha d'haver inventat la roda, després el motor i les ales d'un avió, i això porta segles. Abans de nosaltres hi havien altres civilitzacions menys evolucionades. Em sembla que la màxima foscor històrica es dona abans de l'edat mitjana. Hi ha una confusió entre els musulmans, els visigots, els Ibers, fins quant dura l'Imperi Romà?. Jo penso que hi ha hagut una manipulació a gran escala de la història que afecta a aquest segles però no podem oblidar que si contrastem la història del poble d'Israel (La tora -els cinc llibres de Moises-) amb la història que ens explica el Vaticà (gran focus de poder), apareixen uns personatge semblants. Qui ens parla d'Abraham és la història jueva. Els personatges poden estar desplaçats i Jesucrist te una altra personalitat, en comptes de ser Deu, és un rabí. Potser el cristianisme neix més tard, segles més tard. De fet se sap que el nou testament, Mateu, Joan , Marc... són reculls que anaven de boca en boca dels primers cristians al segle II o III o IV després de Crist. No et diré que al Jesucrist del segle 0 no li hagin assignat una personalitat d'un personatge del segle IV o V després de Crist, però el personatge de Jesús va existir per que també ho diuen els jueus. Dit tot això. ----------- -A mi els estudis de Fomenko m'obre els ulls en el sentit d' adonar-me que es va tergiversar a gran escala per part del poder ( el que fos) la història recent de Catalunya. Tergiversar la història era una cosa habitual, era el que sempre s'havia fet. És evident que es va tergiversar a gran escala la nostra història. Ens hem de quedar amb això : En altres temps manipular, canviar, tergiversar la història era la normalitat.
Hola Ivan, després de molt llegir Fomenko i els seus seguidors el que no em queda gens clar és el paper de la nació catalana en les teories de Fomenko. Van existir els ibers? Empúries i Tàrraco què coi serien? Medievals? Atenencs i espartans són navarresos i catalans? Els mapes de la Hispània romana representen la península del borbons? Els catalans vam descobrir, explorar i colonitzar Amèrica o no? Els pirates eren turcs? Els primer papat fou a Avinyó i no a Roma? Foren els primers papes catalans-occitans? Els imperis catalans de Ferran II - Carles I - Felip I existiren o qui foren? El passat medieval català existí? Eren els almogàvers turcs? I SOBRETOT, si la nació catalana als XV-XVI dominava la Itàlia renaixentista (Nàpols, Vaticà i aliances amb el nord) i vam véncer els turcs (Lepant) i és just en aquest moment quan es rescriu la Història, la pregunta és obligatòria: vam reescriure nosaltres la Història greco-romana? Van ser catalans els erudits que es van inventar l'esplendor passat? I si és així, per què Castella, pobra i marginada, ens ho va furtar tot? BUFF, MOLTS DUBTES!
Cesc: Precisament el principi del meu comentari et dóna la raó sobre l’idioma dels Trastàmares, ja que, serien una branca il•legítima del casal de Barcelona. Angel Daniel: Sobre Fomenko he llegit un treball d’una professora de la Universitat de Xile o Perú d’uns 40 o 50 fulls, resumint molt breument tota la tasca d’En Fomenko i el seu equip d’investigació. El punt que dóna versemblança a tota aquesta reescriptura de la història, és on esmenta que al segle XVI es construeix una nova cronologia sota la supervisió de la Inquisició i es canvia el model de calendari, al Gregorià. Aquest còctel l’aprofita la Inquisició per fer “a la carta” la seva història. Per cert, salvant les distàncies, a la conferència de Plural 21, intentaré exposar aquestes “fomenkiades” que et refereixes. Fent un recorregut (en alguns casos comparant dinasties durant més de 200 anys) pels diferents regnes europeus posant de costat les dates i el resultat és realment sorprenent. Salut.
Precisament un amic turc m'ha regalat un llibre sobre la descoberta pre-colombina d'Amèrica per part dels Otomans. No l'he mirat gaire encara: Fuat Sezgin, The Pre-Columbian Discovery of the American Continent by Muslim Seafarers. 70 pàgines amb moltes il·lustracions. Forma part d'una col·lecció sobre Piri Reis, on hi ha més coses de Colom i Amèrica. Ja teniu llibres per comprar i llegir. :)
Una cosa és creure en la conspiració perquè s'hi veu el rastre de la censura. Hi ha moltes teories que em semblen interessants perquè podem arribar aquesta conclusió, ja que s'han contrastat arxius i diferents fonts. Una altra cosa és començar a fer quadrar dates fent-corre tot sense tenir-hi un lloc on agafar-s'hi. No es pot dir així com així que s'ha amagat un imperi. Que diuen els arxius otomans? Potser caldria contrastar fonts, no?
Copio un comentari d'Ibn Batuta que trobo molt interessant del blog Burbuja fomenkià. "François de Sarre no es ultra-recentista, sólo recentista, y tiene varios puntos interesantes. Incorpora en su bagaje tanto a la nueva cronología rusa como los años fantasma alemanes, y sobretodo aporta la perspectiva propia de su campo de estudio: las ciencias naturales. Intento sintetizar: Para él es clave introducir el papel de grandes catástrofes de origen cósmico que pueden haber alterado drásticamente el clima y las condiciones de vida en periodos históricos recientes. Concretando, considera que la peste negra del siglo XIV y sus consecuencias demográficas son en realidad una catástrofe más extensa, acompañada de inundaciones y la reconocida mini era glacial de la edad moderna. Esta catástrofe sería el momento en que todo el pasado anterior es mitificado y trasladado a un pasado remoto. Según él, la peste negra sería exactamente la misma peste de Justiniano en el siglo VI, y por lo tanto el lapso entre el imperio romano y el rencimiento sería de apenas un par de siglos. Retoma una idea que el propio Fomenko planeta para abandonar (o al menos obviar) más tarde: el exilio del papado a Avignon no es un exilio sino la fundación del cristianismo. El culto a Cristo con su terrorismo moral y apocalíptico sería consecuencia del trauma de este cataclismo y el apocalipsis (como señala el propio Fomenko datando el firmamento descrito por Juan en el siglo XIV -o XV, cito de memoria-) una obra de este contexto post-cataclismo. La verdad es que, una vez más, tengo la sensación de que se centra demasiado en su entorno lingüístico-cultural-nacional francés, ubicando todo el tinglado en la Provenza, y que nos deja sin respuestas respecto al Islam y su raigambre ibérica, aunque permite recuperar la hipótesis que me sugirió en su día la PhTH de que la "invasión" árabe (musulmana) y la visigoda (arriana) son la misma. Ubicar el momento clave en el siglo XIV también tiene un inconveniente respecto a Fomenko: ¿qué pasa con la última dinastia imperial duplicada (los habsburgo) que transcurriría ya en tiempo histórico? Si la incorporamos a los duplicados, todos los imperios son posteriores al cataclismo; si la eliminamos arbitrariamente estaríamos refutando el método de comparación entre dinastías...". Font: http://www.burbuja.info/inmobiliaria/conspiraciones/167067-historia-alternativa-cronicas-fomenkianas-232.html Veure més a www.cronologo.net.
Ivan, existeix un blog fomenkià interessantíssim, és una mina. Hi ha fomenkians que creuen que tot es va inventar a partir del XV i altres deixebles més radicals que allarguen la falsificació a partir del XIX. Allí també parlen dels "recentistes" francesos, una nova corrent d'historiadors que consideren que la història antiga realment és més recent, és a dir, que l'han mogut en la cronologia. Crec que d'aquest blog en pot sortir grans aportacions a les tesis catalanes. >>>> http://www.burbuja.info/inmobiliaria/conspiraciones/167067-historia-alternativa-cronicas-fomenkianas-232.html
Catalunya hauria de disposar d'una traducció catalana de la teoria de Fomenko. Sí, és una traducció titànica però necessària. Jo mateix em prestaria a maquetar-la. No pot ser que ens enorgullim de les grans traduccions clàssiques (La Bíblia, l'Alcorà...) i ara descuidem una obra tan important com aquesta.
Cesc: estoy de acuerdo contigo en que los Trastamara del Reino de Aragón y de Nápoles utilizaban el sobrenombre de Aragón. No hay nada que discutir al respecto. Las fuentes, de todo tipo, lo confirman. Ahora bien, entramos en una discusión bizantina respecto a la lengua que utilizaron como propia, y creo que lo sabes. La afirmación que haces: "Ademés, tots aquests Trastàmara que es fan dir Aragó utilitzen la llengua catalana". Me parece, cuanto menos, discutible. La realeza actual tiene sus protocolos, y son consecuencia de antiguas costumbres de origen medieval (no utilizo la palabra medieval como algo peyorativo). La cuestión de la lengua de los Trastamara aragoneses y napolitanos debe ser estudiada con más detenimiento. Respecto a la "conquista" del Reino de Nápoles por el Reino de Castilla: "Suposo que ja coneixes que Castella va intentar apropiar-se de la conquesta del Regne de Nàpols", se que desde el INH habéis soltado la perla de que El Gran Capitán era en verdad catalán, lo que desligaría el vínculo entre Castilla y Nápoles, de ahí que digas: "però no els va sortir bé", ¿no? Porque no acabo de comprender lo que dices sobre Alfonso "El Magnánimo": "Darrera d'aquest intent hi ha el tema que Alfonso V d'Aragó (el Magnànim) era Trastàmara". ¿Te refieres al Rey de Aragón que dejó a su esposa en territorio ibérico y se marchó a Nápoles para no regresar jamás? Respecto al Descubrimiento de América, hombre, esto me parece también discutible. ¿Realmente te parece que Aragón, con el Condado de Barcelona a la cabeza, y su política de instalar "Consolats del Mar" por diversos puntos del Mar Mediterráneo estaba para buscar nuevos retos en el Océano Atlántico? Creo que Castilla ha demostrado su vocación atlántica, con importantes puertos como Bilbao, o la propia Santander en el norte, y en el sur, con Palos de la Frontera.
AGG: Deulofeu empra la cronologia oficial. Però el fet que aquesta pugués ser incorrecta no invalida la tesis general d'en Deulofeu. De fet, Deulofeu, influit per la situació política dels anys en que va escriure la seva obra obvia la possibilitat de l'existència d'un imperi català que s'inicia al s.XIII i que perd el nucli imperial en favor de Castella al s.XVI.
Ivan, gràcies per la teva sucosa resposta. Ja tenim ganes de la teva conferència sobre els "Trastámara". Les teories fomenkianes s'haurien d'analitzar molt més a l'INH. De la mateixa manera que hi ha projectes Descoberta, Sirvent, Lleonard... ens falta un apartat per Fomenko, doncs són una mina per excavar. La tasca de l'INH (titànica) esdevé clarivident i premonitòria però també petita cosa davant les fomenkiades. La teoria fomenkiana pot aportar-nos nous punts de vista, obrir-nos portes i deparar-nos grates sorpreses a les investigacions catalanes. El cercle no es va tancant, és l'Univers Historicida que s'expandeix.
Es així Trol. Els Trastàmara no utilitzen el cognom Trastàmara per res, però si que utilitzen el cognom Aragó, i parlen i escriuen en català. A les llistes oficials de reis van insistint una vegada i una altra que una quantitat important de reis catalans eren Trastàmara. És fàcil d’entendre per que ho fan, han de recordar - ho perquè els Trastàmara fan servir el nom Aragó. És com si algú va dient que tu et dius Perez, però tu sempre signes Garcia. Suposo que ja coneixes que Castella va intentar apropiar-se de la conquesta del Regne de Nàpols, però no els va sortir bé. Darrera d'aquest intent hi ha el tema que Alfonso V d'Aragó (el Magnànim) era Trastàmara. En canvi si que els ha sortit bé apropiar-se del descobriment d'Amèrica. El cognom Trastàmara ha servit d’excusa als historiadors oficials per poder justificar una empremta castellana als segles XV i XVI. Si investiguem bé, i això va per l’Ivan, segur que desfem la malifeta. Els Trastàmara passaven molt del seu cognom, no així els Borbons o els Saboya o els Habsburg o el Aragó. Leonardo pinta i es relaciona amb els Aragó d ‘ Italia, no amb els Trastàmara
Cesc: " Jo penso que els Trastàmara són una invenció del poder castellà per fer-nos creure que l'Imperi era castellà , d’una familia castellana". ¡Olé, olé y olé!
Ivan , els Trastàmara només existeixen sobre el paper, de fet se’ls coneix com Aragó i en els seus escuts i distintius no hi ha ni un sol rastre simbòlic de la casa Trastàmara (que és l’escut de castella ) a diferència dels Borbons o els Àustria que sempre tenen un emblema familiar en els diferents escuts imperials . Alfons d'Aragó (el magnànim) era Trastàmara , Joan II de Aragó era Trastàmara , Ferran II el catòlic era Tratàmara, Ferran I de Nàpols era Trastàmara , Beatriu d'Aragó (Reina d’Hongria) era Trastàmara , Elionora d'Aragó ( duquessa de Ferrara ) era Trastàmara, Caterina d'Aragó ( reina d'Anglaterra ) era Trastàmara ....... Però la característica de tots aquests Trastàmara és que mai utilitzen el cognom Trastàmara per res i sels coneix com Aragó. Mai apareix un símbol herladic Trastàmara en els seus escuts imperials a excepció de Joana d' Aragó anomenada la boja que hereta el Regne de Castella. Ademés, tots aquests Trastàmara que es fan dir Aragó utilitzen la llengua catalana. En el cas del rei Ferran I de Nàpols es dóna el cas que escriu les lletres del tresor del Regne de Nàpols (la comptabilitat), en català . Jo penso que els Trastàmara són una invenció del poder castellà per fer-nos creure que l'Imperi era castellà , d’una familia castellana. D'això en parlaré a Plural
Ivan Gimenez, m'agrada aquest filó que cerques! Ferran d'Antequera sería Frederic de Luna... La dona de Ferran era una Mur, que sembla que era casada en primeres amb un Perellós, militar íntim de Ferran. Alhora, els Mur entronquen amb els Cardona i aquests amb els Luna... El dia abans del nomenament com a possible rei de Frederic, Martí l'Humà mor. Sembla que Ferran fuig a Castella... Ja friso per veure'n els resultats!
Quina sorpresa més agradable obrir la plana web i trobar-me aquest article d’En Fomenko, ja que les seves investigacions són un gran recolzament als treballs realitzats de desdoblaments de personatges, territoris, etc... Àngel Daniel: Sobre el tema que comentes de les banderes turques al Nou Món; si l’estudi que estic duent a terme dels reis desdoblats, estan en la bona direcció, la Dinastia Trastàmara seria una branca il•legítima del casal de Barcelona. Dic això, perquè Ferran I de Catalunya (1380-1416), anomenat d’Antequera, podria ser un personatge desplaçat en el temps, amagant el seu desdoblat Frederic de Luna (1402-1438), fill il•legítim de Martí el Jove. Tots dos viuran 36 anys desplaçats a l’hora de néixer i morir en 22 anys (com ja em vist altres casos). Durant el compromís de Casp, el Papa Luna ( curiosament un altra de Luna) recolza el nomenament com a rei de Ferran d’Antequera, a la vegada que vol legitimar a Frederic nét de Martí l’Humà. A Castella tindrem més endavant en el temps a Àlvar de Luna fent de conestable. El Papa, és un Luna (Benet XIII). Durant el Compromís de Casp, Antoni de Luna assassinà a un bisbe (ara mateix no recordo) i aquest fet afavoreix a Ferran d’Antequera (Frederic de Luna) davant del seu adversari Jaume II d’Urgell. Podria continuar, però si el temps em deixa ja s’escriurà un article sobre tot aquest entramat. Tot això ho exposava en referència al tema dels turcs al Nou Món, per obrir una possibilitat de que aquesta mitja lluna que surt al costat de banderes barrades sobre el Nou Món, podria ser la mitja lluna dels de Luna. Es pot pensar, que si es té la necessitat d’anar al Nou Món, és perquè els Turcs dominen la part oriental mediterrània. Llavors, l’efecte contrari és que els Turcs per anar al Nou Món haurien de creuar la part occidental, empresa realment arriscada. Per finalitzar ràpidament, em faltava trobar en el llinatge dels de Luna una bandera que fos mitja lluna blanca amb fons vermell, i quina millor que la del màxim representant dels de Luna, el Antipapa Benet XIII (el Papa Luna). De totes maneres són estudis en desenvolupament. Salut.
Si segons Fomenko els clàssics greco-llatins foren una invensió dels "anglosaxons" (qui tenia un imperi mediterrani al XV-XVI era la nació catalana, no els nòrdics) per tapar l'imperi otomà euroasiàtic i americà, la descoberta d'Amèrica no seria més que un pla per: a) contrarrestar i anorrear el poder de l'imperi otomà a Amèrica. b) inventar-se un origen cristià de la descoberta i per tant una legitimitat territorial cristiana. Des del Descobriment colomí fins a la batalla de Lepant estaríem parlant d'una lluita de 2 bàndols: cristià/hispà: catala-lusità i musulmà: otomà. Venceren els cristians i la història otomana d'Amèrica seria destruïda i la cristiana inventada. En Guillot va veure banderes turques a Amèrica i va saltar la llebre, però el que podria semblar una anècdota podria ser tot un l'imperi otomà a Amèrica. Tan bèstia com per inventar-se una Història cristianitzada. Conclusió: Hem localitzat l'imperi català a Amèrica, ara ens queda trobar l'imperi otomà. NOTA: A l'arxiu de Medina-Sidònia hi ha molt per descobrir.
buf. Deulofeu no en va dir res d'aixo, oi??
Pel que fa a la Grècia Antiga, encara no s'ha explicat prou satisfactòriament, fins on jo sé, el període de decadència que va entre l'esfondrament dels palaus de l'època micènica devers el 1.100 a. C a l'aparició esclatant de l'època arcaica amb unes obres al capdavant que són literàriament perfectes com la Il.líada i l'Odissea i aparegudes, segons que sembla, a finals del segle VIIII a.C. i inicis del VII a.C.