Catalanades, catalanismes i errors de traducció a El Ingenioso Hidalgo Don Quixote De La Mancha

Em pregunto si algun acadèmic castellà ha llegit realment mai el Quixot, tots els castellanistes en van amb la boca plena i ben sovint de fa molts anys que en dubtava perquè pensava que si jo mai vaig ser capaç d'empassar-me'l sencer probablement molts altres tampoc poguéssin.

Des que conec de fa poc temps, aquesta corrent qüestionador que tinc ben clar que una part molt gran de la gent que s'omple la boca del Siglo de Oro i del Quijote en sa vida l'han llegit.

A mi em cauria la cara de vergonya de sortir a llegir-ne fragments cada any quan en fan aquella cel·lebració litúrgica on surt en ZP i l'Alfonso Guerra i l'Arenas i tants d'altres que, si ja no saben ni vocalitzar ni pronunciar bé el castellà, a sobre han de llegir paraules forànies i fer veure que les comprenen i que s'emocionen al reproduïrles!
No puc creure que els Insignes Professors i els molt Il•lustres Catedràtics de Literatura no hagin llegit mai aquests textos, però menys encara puc creure que, havent-los llegit, no els hagin entès…

Mai en tot el llibre diu res de bo ni de Reis, ni de Prínceps, ni de Bisbes, ni de Cardenals… De ningú que sigui castellà en diu una sola cosa bona… Com és possible que no s'entengués abans?... Com és possible que li diguin a En Cervantes que és tan excels, sent ell el que els diu tals barbaritats? Cada vegada que parla dels Castellans els diu coses terribles per escrit i no s'en assabenten? O és que no han llegit mai el llibre, el segon més editat de la història de la humanitat?
El Quixot és una Epopeia d'un home que lluita pel seu alliberament… Aquest alliberament només es produeïx quan Dom Quixot arriba A Barcelona… Diu Cervantes, literalment, que per caminar per Terres de Castella cal estar boig… Que a les terres de Castella no es pot viure cristianamente… Només en arribar a Barcelona és possible recobrar la lucidesa... Així ho narra… Així ho significa… Així ho explica… Així ho escriu… No interessa a ningú aquest fet?
I continuant amb el tema, de fet, l'Àlex Sendra ha demostrat també a bastament com errors de traducció reconeguts per erudits espanyols solvents a la traducció castellana del Tirant lo Blanc, es troben igualment al Quixot. Per tant, si al Quixot hi ha els mateixos errors de traducció que trobem a la traducció castellana del Tiran lo Blanc, és que som davant també d'una traducció. i aquest article que té més de 7 anys, encara és vigent, doncques encara el 98% d'expressions que surten en aquesta llista no els expliques, sinó com a errors de la traducció catalana.

Franquin qué obsesión con Tirante el Blanco, yo jamás escuché que se la considerase literatura castellana. Se ve que los compañeros de la mili de tu hermano eran todos ávidos lectores del Siglo de Oro Español que se conocían a la perfección la lengua de la época jajaja. Me los puedo imaginar en las barracas leyendo afanosamemte a Góngora o Quevedo intercambiando opiniones pipa en mano.

Tirante el blanco, fins fa relativament poc, era considerada literatura castellana. I aixines hagués quedat a no ser que ves per on van trobar un original en català. OHHHH! I res de llistes de no se que, ras i curt era obra castellana i punto! Durant segles! Ves per on? Ara que se sap, es pot obserbar com tots aquets, ara si errors i males interpretacions fruit de la traducció es donen i s'expliquen a través de comparar l'original català, amb la traducció castellana. Un altre ves per on més gran!!!!! Tanmateix, o per contra, per què aquestes explicacions, (que comparen catala original i castellà traduit) que són proves fefaents, no són utilitzades per la RAE, i no es contraposen, els mateixos errors o expressions, calcades en la traducció al castellà del Tirant, a les obres del segle d'or PLE D'AQUESTES MATEIXES MALES TRADUCCIONS????, i en canvi es continua donant explicacions rocambulesques, italianismes?, justificacions absurdes, a totes aquestes rares expressions del segle d'or? Que per cert, sinó haguessin trobat l'original català de tirant el blanc, fa relativament poc, haguessin sigut les mateixes rucades!Per cert, el meu germà, quan parlava als "companys" de Valladolit, quan va fer la mili, en el seu castellà, aquests amics li remarcaven que parlava com el autors del segle d'or.Estem parlant dels finals del 80'.

debeis de ser tontos no?que clase de drogas tomais?

Defensa el 1916 de la valencianitat de l'entorn de cervantes, la pàtria que estimava Cervantes.
https://archive.org/stream/sanfranciscocerv00mart/sanfranciscocerv00mart_djvu.txt

Oriol: molt ben assimilat, felicitats.

Com pot escriure sobre aquests temes algú que té uns coneixements de castellà -i també de català- tan precaris com per pensar-se que "cavallero" -en un altre article-, "de hinojos", "cuita", "era ido", "lueño", "higas", "sospiro", "compaña" i tants d'altres no existien en la llengua de Cervantes? Encara recordo que en un article d'aquesta pàgina -no recordo si era el mateix- algú deia que la ç de "Sancho Pança" també era catalana. A veure, noi, un parell de nocions de primer de Filologia: 1) L'ortografia del castellà en els segles XVI-XVII no era la mateixa que l'actual. 2) No sé si te n'has adonat, però la majoria d'edicions modernes del Quixot, de Garcilaso, etc., adapten l'ortografia. Ho dic perquè hi havia algú que deia que l'ortografia del Quixot d'Avellaneda, al contrari del de Cervantes, "sí que era castellana", i ja m'imagino d'on va treure aquesta idea.... 3) L'evolució de les llengües romàniques, i de totes les llengües, és molt complexa, el vocabulari canvia, i en el castellà del passat hi havia lèxic comú amb el català que mentrestant s'ha perdut, o s'ha regionalitzat.
Però no sé si es pot discutir amb una patuleia que són capaços de creure's que la Corona espanyola, ella soleta -o amb la complicitat del Vaticà- es va dedicar a traduir un munt d'obres publicades en català -que a més eren totes genials- i a fer-ne desaparèixer els originals sense que en quedés cap rastre -llàstima que es conservin catàlegs de biblioteques i piles de llibres i testimonis d'aquella època-. O que el català es parlava fins al Rin, perquè ja sabem que "l'occità és català" -sí, home, sí-, i quan llegim a simple vista el jurament d'Estrasburg ja veiem que allò és occità, i per tant català -ja conec la teoria de l'Stroh, no cal que me l'expliqueu, entre d'altres coses perquè no l'heu entesa bé-, i no adonar-vos que la conclusió implícita en el que dèieu era que... el català és un dialecte arcaitzant del francès!
Ja sabem que tothom manipula la història, però dins d'uns límits, home. Us ho prego: per la independència de Catalunya, pareu, perquè us esteu convertint en una arma per ridiculitzar el catalanisme.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

jajajajajjajajajajajjajjajajajajjajajaj ...... jajajjajajajajajajajajjajajajajajajajajajaja .... jajajjajajjajajajjajajaja

afegim dues d'errades monumentals de traducció: 1.a, pag 65 de la meva edició, final cap. VII Yo lo dudo - replicó Sancho Panza; - porque tengo para mi que, aunque lloviese Dios reinos sobre la tierra,... 2. pag 46, cap. IV "Cayó Rocinante i fue rodando su amo una buena pieza por el campo".... i després que es digui que no és una traducció maldestra...

Rectifico error sintàctic: Es fa difícil de pensar que molts dels punts referenciats puguin ser una altra cosa que una traducció maldestre.

Hi ha molts dels punts de l'escrit que es fa molt difícil pensar que no puguin ser altra cosa que una traducció maldestre.

Ted, el teu anàlisi ha quedat infinitament curt. El 98% d'expressions que surten en aquesta llista no els expliques

El castellà no és el mateix en 400 anys i moltes expressions i mots s'han perdut perquè ningú recorda el seu significat original. hi han expressions que a Espanya ja no s'utilitzen i s'utilitzen a Amèrica. En quant a l'escritura , també ha canviat com el canvi ph per f (philosophia),x per j, pèrdua de f per h (fermoso) i mots del llatí que han canviat com baptizada por bautizada. Posar exemples d'arcaismes del castellà que han sobreviscut en el català (i que tenen l'origen en el llatí) és voler veure coses on no n'hi ha: anima, pluvia. I el canvi ue per o (puente per ponte, buenisimo per bonisimo) no es va fer instantàniament, com ara hi han persones que parlen diferent "cantado" i "cantao". A més les llengües no són impermeables a les llengües properes, fins i tot hi han intercanvis amb llengües molt més llunyanes (estribor en anglès starboard i nordic styra bord).

Félix, la traducció és la castellana (l'original en català es va fer desaparèixer ). En tot cas, deuràs voler dir la retraducció al català, que també està feta.

Me encanta el Quijote. Lo he leído varias veces. A Cervantes le encantaría que su Alonso Quijano, símbolo universal, fuese leído, copiado e imitado. Por todos nosotros. Por cierto, me falta reflexiones en este sentido. Además creó que hasta en inglés está chulo, así que una buena traducción en catalán no será demérito alguno.

per als no estudiosos d'aquest àmbit se'ls hi presenta una complicació que els aferma en el dubte: Diverses paraules i expressions es van anar incorporant a la llengua castellana però sempre a partir de la literatura que noaltres qüestionem com a literatura en llengua castellana Des de l'INH intentem demostrar que, bàsicament, és una traducció -bastant incorrecta- del català al castellà. Per tant, aquests mots i expressions s'incorporen al castellà. Per tant, per a molts catalano-parlants els hi és familiar el que, de fet i estudiat, és una incorrecció.

"Lloramicas" no és prou sòlid? N'hi ha a gavadals, a milers i només no els veu aquella persona que no els vol veure.

Oriol, podries dir-nos en concret què es el que no veus sòlid?

No em comvenç gens. Suposo que deu tenir altres raons per creure-ho, perquè aquí no n'hi veig cap de sòlid.

Molt bona la recolla però t'en deixes algunes, per exemple a la pag.105 de la mateixa edició un en Quixot li diu a en Sanchis Panxa, "nos han bien cardado"!

matias, porqué insultas? tan pocos argumentos tienes?

MATIAS, justament Alcalá de Henares no és "àmbit català". Però el consens s'incrementa a l'entorn que Alcalá, de cervantí, tampoc no té res: estudia/analitza/llegeix la partida del baptisme del que dieu Cervantes i és en CARVANTES...:, i que César Brandàriz va denunciar fa pocs anys http://www.inh.cat/articles/Que-fem?-on-anem?

Això del "nonada" em recorda un dia que una tele espanyola entrevistaven una gitana a peu de carrer (no recordo si era a l'Hospitalet) i li preguntaven per uns veïns, sembla que una mica conflictius. Doncs la senyora els va dir que "siempre se estaban peleando por un no nada". I quan va veure que no l'entenien els ho va repetir fins a tres vegades!

Alcalá de Henenares también es Cataluña? Ríos a tomar por culo ya con que tanto El Quijote como Miguel de Cervantes es catalán, que la Historia bien que la manipuláis.

Daniel, Jo ja dic que són només unes notes, unes observacions personals i subjectives, que permeten conjecturar, que permeten sospitar. TAmbé dic que caldria un estudi més detallat per a cada cas. I també hi entra la possibilitat (només faltaria) que en algun exemple jo m'agi confòs. Però, en general, són moltes traces les que permeten una sospita fonamentada de traducció. De fet, l'Àlex Sendra ha demostrat també a bastament com errors de traducció reconeguts per erudits espanyols solvents a la traducció castellana del Tirant lo Blanc es troben igualment al Quixot. Per tant, si al Quixot hi ha els mateixos errors de traducció que trobem a la traducció castellana del Tiran lo Blanc, és que som davant també d'una traducció. Veure-ho no costa tant. És cert. El que costa és fer un estudi detallat i minuciós per a cada cas en particular i per a tots en general. Però això no vol dir que no es pugui fer. Tu també hi pots col·laborar.

Daniel, és pel context que es pot dir, en aquest cas, que "trocado" és una mala traducció d' "estroncat".. Jo crec que hauríem d'agafar l'edició d'en Rico i mirar en cada situació si la paraula en castellà és l'adient. Salutacions.

Molt interessant. Però no hauria de ser una llista raonada, aquesta? N'hi ha que se sap que són catalanismes, però això "habiéndose trocado el viento (havent-se estroncat), p. 484", per exemple... "Trocar" no vol dir canviar, mudar? La citació és massa escarida. A la gran majoria de citacions s'hi poden posar pegues.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

"Cervantes" diu al Quixot que Triant lo Blanc és el millor llibre del mot. Així, amb totes les lletres. I és acceptat de tot crític solvent i imparcial que el Quixot té grans semblances tant estructurals com simbòliques, amb el Tirant. De les quals coses es pot deduir, si Cervantes és Servent, que el Quixot és, entre d'altres coses, un omenatge al Tirant i al seu autor esborrat.

No canteu victòria: En Wert ja traduirà el Quixot al castellà (idioma del imperio). Guardeu bé els llibres vells que tingueu!!

Tinc entès que M Cervantes es va guiar a El Quijote, per Tirant lo blanc... Què hi ha de cert?

bé, s'hauria de fer un estudi comparatiu en la toponímia i les institucions creades a Madrid com a capital a partir de 1562 i comparar-la amb València i Barcelona... per veure les còpies... Si Madrid es va fer sobre la base de la capitalitat i direcció de l'imperi català....com per exemple el Paseo del Prado de Madrid és una còpia del antigamanet anomenat Passeig del Prat del Palau Reial de València que avui dia se'n diu Passeig de L'Albereda. Veuriem que Castella-Espanya és una mala còpia de Catalunya-Aragó.

Jo sempre avia interpretat la "historia de Don Fernando" com la istòria istòrica del rei Ferran I i no pas de Ferran II... Primer, perquè és Ferran I qui suborna els qui l'han d'entronitzar. Qui relament es casa (amb Catalunya), ja que Ferran II, en tant que nét, nebot i fill de reis no podia aver suggerit ni l'ideia de suborn del títol ni de casament. I és Ferran I qui fugin de Barcelona mor a Igualada.

Suposo que en germanlluch es referia a Ferran I, el d'Antequera, que va morir als 37 anys per l'abril de 1416 a Igualada, en estranyes circumstàncies, mentre "fugia" o s'allunyava d'una Barcelona on havien parat els peus al seu autoritarisme i als abusos del seus oficials reials. Respecte a la mort de Ferran II, l'anomenat Rei Catòlic, el 23 de gener de 1516, la història ens el fa morir en un increïble Madrigalejo (Extremadura), a mig escapar-se també cap a un clima més benigne que no pas el de la freda estepa castellana. Em temo que Ferran II va morir just quan faltava un mes perquè el seu successor, el príncep Carles de Gant (futur Carles V), era a punt d'arribar a la majoria d'edat (el 25 de febrer de 1516 faria 16 anys, tot i que els flamencs ja feia un any que el consideraven major d'edat). La sensació és que el Rei Catòlic potser rebé una "empenteta" per deixar net el camí de la successió. Aprofitant que només es prenia potingues per complir al llit amb Germana de Foix, algú devia fer lliscar a la copa de la Viagra de l'època algun element mortífer per a la salut del campió sexual. És en aquest sentit que podria tenir raó parcialment en germanlluch, quan ens diu que el rei fugia d'un ambient hostil, que possiblement era Barcelona (que serà la capital de Carles V) rumb a València, la capital del Rei Catòlic per antonomàsia. Tenint en compte la distorsió habitual de la censura, la mort el devia enganxar a les afores de la Vila-reial, on al segle XV ja hi havia una partida de terreny anomenada "El Madrigal", un indret on avui s'alça l'estadi del club de futbol de la localitat. "Madrigalejo", vet-ho aquí.

germanlluch. No tiene Usted ni idea de como ni donde, murió Fernando II rey de Aragón. En cuanto al Quijote, habla Usted de oídas, no creo que lo haya leído al completo, nunca.

En el pròleg diu… … … “…sota la meva capa al Rei mato…” Per als catalans nomès té elogis… “Los corteses catalanes… se adelantan a si mismos y así adelantan a los demás países del mundo”... De Catalunya només en diu excel•lències: “Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los estranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades y, en sitio y en belleza, única”. Com és possible que no s'entengués abans tot això que està escrit lletra a lletra, paraula a paraula?... No puc creure que els Insignes Professors i els molt Il•lustres Catedràtics de Literatura no hagin llegit mai aquests textos, però menys encara puc creure que, havent-los llegit, no els hagin entès… Mai en tot el llibre diu res de bo ni de Reis, ni de Prínceps, ni de Bisbes, ni de Cardenals… De ningú que sigui castellà en diu una sola cosa bona… Com és possible que no s'entengués abans?... Com és possible que li diguin a En Cervantes que és tan excels, sent ell el que els diu tals barbaritats? Cada vegada que parla dels Castellans els diu coses terribles per escrit i no s'en assabenten… O és que no han llegit mai el llibre, el segon més editat de la història de la humanitat?... Com s'entén que sigui el millor llibre de la literatura castellana parlant tan malament de Castella i dels Castellans?... Som tots necis?... Sempre hem sigut tant necis?... O… és que no sabem llegir?... Qué hagués sigut d'aquest país sense la Inquisició, sense les persecucions dels Poderosos?… Podria existir un nou món… Cervantes detesta totes les intromissions de les Institucinos eclesiàstiques o públiques a la vida de les persones… I en moltes pàgines de la seva obra es queixa d'això amargament… El Quixot és una Epopeia d'un home que lluita pel seu alliberament… Aquest alliberament només es produeïx quan Dom Quixot arriba A Barcelona… Diu Cervantes, literalment, que per caminar per Terres de Castella cal estar boig… Que a les terres de Castella no es pot viure cristianamente… Només en arribar a Barcelona és possible recobrar la lucidesa... Així ho narra… Així ho significa… Així ho explica… Així ho escriu… No interessa a ningú aquest fet? Poca gent dels que han llegit aquest llibre, l’haurà entès… Però em nego a creure que ningú no l’hagi entès mai…

No tinc cap mena de dubte que aquest sisme que són els vostres treballs s'acabaran convertint amb el temps en un tsunami que pot arrasar tot el segle d'or. Us proposo, però, que observeu el màxim rigor científic i filològic en els treballs que publiqueu perquè ningú pugui utilitzar-los en contra vostra -nostra- i que inicieu -si no ho heu fet ja- una campanya d'enviament d'articles relacionats amb el tema a revistes estrangeres per escampar aquest dubte raonable. També en paper. A veure què passa. Bona sort i endavant.

Jo crec que molts deuen haver llegit el Quixot, però potser no les edicions conservades primerenques. Més aviat, deuen haver llegit versions publicades molt posteriors, amb els editors fent els favors d'arreglar el que no acabés d'estar-hi bé.

De vritat maravellós.......

Que vinguin els del CCH a desmentir, ridiculitzar, tergiversar... El siglo de Oro Castellà és traducció d'ombres literàries quasi a l'unanimitat... Però esclar tots aquests grans doctors i catedràtics d'alta reputació no els ha interessat fer recerca objectiva, científica i contrastada! Després que no vinguin a dir que ells sempre hi havien dit, etc... Gran Bilbeny!

molt bò! N'hi ha per riure una bona estona, i no pas perquè faci gràcia.

Em pregunto si algun acadèmic castellà ha llegit realment mai el Quixot, tots els castellanistes en van amb la boca plena i ben sovint de fa molts anys que en dubtava perquè pensava que si jo mai vaig ser capaç d'empassar-me'l sencer probablement molts altres tampoc poguéssin.

Des que conec de fa poc temps aquesta corrent qüestionador que tinc ben clar que una part molt gran de la gent que s'omple la boca del Siglo de Oro i del Quijote en sa vida l'han llegit.

A mi em cauria la cara de vergonya de sortir a llegir-ne fragments cada any quan en fan aquella cel·lebració litúrgica on surt en ZP i l'Alfonso Guerra i l'Arenas i tants d'altres que, si ja no saben ni vocalitzar ni pronunciar bé el castellà, a sobre han de llegir paraules forànies i fer veure que les comprenen i que s'emocionen al reproduïrles!

Excel.lent!