EDITORIAL » 18-04-2012
 6386
|
De la sorpresa a la indignació de la raó
Enric Guillot, autor del llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Amèrica, una història reescrita pels castellans", ens explica en aquest editorial, la seva experiència des que va trobar els primers mapes que contradeien la historiografia oficial fins a la publicació del seu llibre, 8 anys més tard. Un llarg, però necessari període d'assimilació i presa de consciència, que el van portar a implicar-se en la recerca històrica, tot i que aquesta no era la seva professió.
No recordo exactament quan vaig trobar, per internet, el primer mapa amb senyeres i escuts catalans al continent americà, potser cap allà l'any 2000. Però sí que recordo perfectament el que vam riure i comentar, al matí següent, prenent un cafè amb un amic d'Andorra. - "Mira què he trobat per la xarxa: un "catalanufu" ha falsificat aquest mapa posant-hi banderes catalanes al continent americà". – "És que els catalans som el que no hi ha", em contestava i rematava: -"hi ha gent que no té sentit del ridícul". En aquell moment, cap dels dos érem capaços de sospitar el que significava en realitat aquell mapa antic.
Penso que van ser uns dos anys més tard quan aquest mateix company andorrà em feu saber que s'havia assabentat que existia un llibre escrit per un tal Bilbeny que deia que en Colom era català i que l'empresa del descobriment d'Amèrica fou una empresa duta a terme per catalans i no pas per castellans. Aquest llibre s'havia de llegir.
Al poc ja el tenia comprat i llegit. Sorpresa: em deixa perplex, no sols pel que hi deia si no pel que hi veia, ja que en aquell llibre hi havia un mapa del cartògraf portuguès Domingo Texeira, que, tot i que amb poca resolució, era ple de senyals catalans arreu del continent americà. No m'ho podia creure.
Fou llavors quan vaig decidir indagar pel meu compte, buscant imatges per la xarxa que confirmessin el que ja havia començat a veure i llegir. Tot i que de mica en mica la quantitat d'imatges recopilades no parava de créixer, vaig trigar aproximadament uns dos anys a creure'm –a autoconvence'm, a assimilar– tot allò que tenia davant els meus propis ulls. El xoc cultural i de nou coneixement fou impactant. Perquè us en feu una idea, no comentava a ningú el que anava trobant per por a fer el ridícul o per temor a ser tractat d'il·luminat o de quelcom semblant. A la fi, la pròpia investigació recolzada amb les recerques d'altres investigadors, que des d'altres àmbits buscaven i trobaven les mateixes respostes, m'ajudaren a formar-me definitivament sota un nou criteri historiogràfic.
Ara, amb perspectiva, 8 anys més tard, m'adono que aquell procés de transformació mental fou el correcte, i que cada persona necessita i té el seu propi ritme per assimilar i creure nous conceptes i, en definitiva, per confiar en aquestes noves veritats.
Però ara tinc un sentiment d'indignació. Jo no sóc historiador. De fet, em dedico professionalment al sector informàtic des de fa 22 anys. I em pregunto: quina és la feina dels historiadors? A què es dediquen? Què investiguen? Què els ensenyen? Què ensenyen? Evolucionen els seus coneixements des que es llicencien fins que es jubilen? Estan predisposats al canvi? S'han preguntat alguna vegada per la veracitat del coneixement que atresoren? Estan al servei de quelcom o d'algú que no sigui la pròpia recerca de la "veritat històrica"?
Allò que la ciència mèdica donava com a cert fa 20 anys, ara pot haver canviat radicalment i ningú per això dirà que els metges de llavors eren dolents o ineptes. El saber i les ciències evolucionen a mesura que s'investiga, es prova i es corrobora tot allò que s'investiga. Això succeeix en totes les ciències: la física, la química, les matemàtiques, etc. Malauradament, a la "Ciència de la històrica" això no succeeix o succeeix molt rarament. Per què?
La meva resposta és que la història està al servei de la política, aquí i a la "Xina Popular", que diria en Carod. La història és l'instrument que utilitzen els estats per tenir controlats els seus administrats, perquè aquests estiguin orgullosos de pertànyer a la nació que pertanyen, tot i que en la majoria de casos els administradors passin olímpicament dels seus administrats. Tot és política.
Però la història de Catalunya i la dels catalans no té estat que la defensi.
Jo també tinc una ideologia concreta i certament podríeu dir-me que investigo i escric per finalment canviar la vostra consciència política. Potser sí, però el que segur que de forma objectiva estic fent, jo i d'altres investigadors, és presentar-vos noves dades que us permetran amb major llibertat de coneixements extreure'n les vostres pròpies conclusions històriques, la vostra pròpia aproximació a aquestes noves veritats.
Desitjo que la vostra transformació mental sigui, com a mínim, un viatge tan apassionant com el que ha estat per a mi.
Enric Guillot
Autor: Enric Guillot
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Perdoneu que m'hi fiqui però fullejant sobre Botticelli m'he trobat aquest retrat de noi. La sorpresa és novament la forçada posició dels dits de la mà. Els simbòlics 4 dits que trobem també als retrats de Colom, Sirvent, El cavaller d'en Greco,... Què significa? http://aunqueseaceniza.blogia.com/2006/031201-sobre-platonismo-y-otros-desvarios-del-ele.php http://www.upasika.com/docs/hall%20manly/Hall%20Manly%20-%20El%20simbolismo%20del%20cuerpo%20humano.pdf
Gràcies Ramon. Tindré en compte el teu consell. De moment encara no pensava comentar res, i per ara ho deixaré així (entre d'altres coses perquè la situació econòmica i tot plegat em fa avançar molt a poc a poc amb el tema que et comentava, a part que també investigo altres coses, i fins que no ho tingui més resultats no volia plantejar res), però no m'he pogut estar de dir-ho, perquè m'escalfo, potser, com dius tu... però és que m'escalfen... ara mateix torno a venir de l'altre debat, on he deixat un missatge per la Lluïsa aquesta que em fa encendre, al final. I mira que si es llegís amb els meus ulls! El que sí que tinc clar és que tota la feina que faig i faré com a historiador, no la penso vincular mai als organismes oficials, i menys mentre Catalunya no tingui un estat. És una decisió que tinc presa des que vaig deixar la universitat. Però m'agrada tenir les coses més acabades, per això no vull comentar res més. Sóc així. Em sap greu. L'únic que tinc és un tema d'en Botticelli a mig encetar i una altra coseta força més entusiasmant, que aquí a l'INH agradaria molt de sentir, però del qual no en puc ni vull dir més. Ànims a tots els que investiguen i visca Catalunya Lliure!
Es veu, es veu . Tot bé. La veritat és que no conec massa el personal que entra en aquests debats però sí que conec algunes persones de l'INH i el que els mou és investigar, investigar i més investigar, disfruten fent-ho i no es mengen a ningú. Encara que hagis tingut problemes amb algun debatent, i tot s'ha de dir, tu també t'escalfes, en Jordi i companyia estaran oberts a les teves aportacions, sempre desde la premisa de la humilitat i de les ganes de sumar. Prova-ho, penso que són molt bona gent.
Ostres, Ramon, no saps com agraeixo el teu bon to! Em sap greu que ens enfilem, entre tots, a vegades. Ja m'imagino que per aquests xats deveu estar força susceptibles d'aguantar mil espanyols o catalanets d'aquests que només posen pals a les rodes. Però si jo intento debatre constructivament no entenc perquè no tothom no ho percep així... A l'altre debat m'han borrat un missatge i ja he reclamat que el tornin a penjar... però res. Es veu que he estat molt desagradable animant a en Bilbeny, en Mandado, etc. Però vaja. Allà ja hi dic que s'equivoquen amb mi... no sé si tinc cap potencial, només diré que fa un temps que vaig investigant alguns temes que podrien interessar a l'INH, concretament sobre un pintor conegut per Sandro Botticelli, entre d'altres coses. De fa temps havia pensat que quan tingués els resultats que busco podria proposar a l'INH alguna cosa... però en veient el tracte d'ahir, per més que sigui un simple fòrum, la veritat és que em passren les ganes de fer-hi res, malgrat tu, Ramon. Gàcies per la bona resposta (no com les de la Lluïsa, o dels que van borrant missatges).
Entesos, hi arribo. Et torno a felicitar per la teva perspicàcia i perspestiva històrica. Per cert, la matinada del Dissabte a les 00:32 vaig ser jo el que va dir que estaria bé que en Jordi et contestés donat que em semblava que tenies ganes de debatre constructivament. Deus tenir molt potencial, així que no ho espatllis amb actituds més o menys beligerants. I en cap moment he volgut que donessis el teu nom, el sortir de l'ombra era simplement una manera de dir que et podies afegir al grup de persones que ajuden en Jordi i a l'INH en les seves recerques.
I per cert, no penso dir qui sóc. Ara bé, si vols podem quedar un dia i ens trenquem la cara, intel·lectualment parlant. Sembla que pels xats aquests esteu molt susceptibles!
Bé, i tú quan vas trigar a fer-te una ideia de la magnitud d'aquest embolic històric?, vas néixer ensenyat?, perquè crec que la majoria de coses que en Bilbeny i d'altres treuen a la llum no són gens conegudes fins que no t'hi poses. Ja sé que l'Ulloa va obrir forat fa molts anys i que en Jordi en fa més de vint que s'hi dedica, però per desgràcia tot plegat no té la difusió que mereix. Jo sabia qui era en Bilbeny i que defensava la catalanitat d'en Colom, però no va ser fins que vaig llegir el seu princep català que vaig tenir la gran sorpresa. Algun dia havia de ser, no? En tot cas no cal anar de sobradet i de prepotent. No dubto que puguis saber moltes més coses que jo. Em sorprèn positivament que faci tants anys que ho tinguis molt clar,( fins i tot que sembla que tot el que està sortint a la llum també ja ho saps) . La pregunta que et faria és que fas a l'ombra si ets tant capaç i docte?, segur que el senyor Bilbeny estarà encantat d'escoltar els teus suggeriments, informacions, ideies o sospites ( si es que vols, és clar), ho dic de bon rotllo. El que si et prego és que siguis una mica més educat, no costa gens.
Enric, la teva indignació i d'altre banda aquesta transformació mental, històrica i cultural que has viscut aquests darrers anys és la de molts catalans que tenen la sort de llegir articles i llibres que no paren d'obrir-nos la ment. Comparteixo totalment que la història és revisable sempre que sigui a base de documentació, amplis coneixements i bon ull. Jo fa dos anys que també pateixo aquest meravellós creixement mental i, perquè no, fins i tot personal. Felicitats pel teu llibre, ja fa dies que el vaig comprar i no té desperdici.
Sr 14:04:05.- Don Enric Guillot ha tardado 8 años en recopilar esta información fehaciente, en el exterior de España porque la de aquí esta manipulada por los censores Imperialistas Castellanos. Por sus palabras me doy cuenta que habla, mejor dicho escribe sin conocer ni haber visto ni la tapa del libro en cuestión, yo lo he comprado, to tengo en mis manos y lo remito a las paginas 85 a la 125 para que Ud mismo compruebe incluso, hasta las malas falsificaciones de documentos. El libro esta escrito en Catalán y por si no conoce nuestra lengua, también esta en Ingles y en Castellano, su lengua.
De tota manera, estimat 14:04:50, crec que es muy positiu que entris sovint a la web de l'INH, tal i como demostra el teu coneixement del que en ella es diu. I també es positiu que vagis posant tots els dubtes i desconfiances que aquets treballs t'inspiren, per que dones oportunitat als professors que hi han treballat per a que t'ho aclareixin amb proves documentals i serioses. Moltes gràcies!
Això precisament es podria dir de vosaltres,que critiqueu sense documentar-vos abans. Veieu el que voleu veure i res més. Els mapes s'han trobat fora del territori de l'estat espanyol, concretament a Portugal, però no només a Portugal es troben coses. Moltes més dades i documents s'estan trobant a països estrangers, on les urpes inquisidores no van poder arribar. Tot i així, la censura mai és perfecta del tot i per això i sempre us podeu topar amb alguna sorpresa, com de fet va passar amb "Tirante el Blanco", que es considerava tot un clàssic de la literatura espanyola fins que es va trobar l'obra anterior escrita en català, a Itàlia... així que el temps ens està donant la raó.
Por un lado el INH dice que la censura fue tan, tan estricta que se han destrozado todos los ejemplares de las primeras ediciones "catalanas" de la Celestina, el Lazarillo, el Quijote, la Vida es Sueño.... Y ahora resulta que esta censura tan, tan estricta ha permitido la existencia de todos estos mapas. Me parece que los del INH ven lo que quieren ver, y nada más.