ARTICLES » 31-07-2014 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
 13198
|
Dos apunts cartogràfics del port de Pals
Mapes de la zona de Pals ens confirmen l'existència d'una duana arran de mar i una possible alteració volguda a l'efecte d'esborrar la importància marítima de Pals.
Des de l'Institut Nova Història fa anys que es defensa que la vila de Pals tenia port, un port important des d'on es va preparar tot el primer viatge de la Descoberta. Gent ben diversa, des de la Teresa Baqué, l'Alba Vallès, En Jordi Bilbeny, l'Albert Fortuny i tants altres, han aportat indicis de l'existència d'aquest port.
Tenim constància de la gran importància de la vila de Pals, ciutat universitària i amb hospital, que avui en dia se'ns presenta com una vila antiga més del Baix Empordà amb restes d'un passat gloriós. Justament sobre el port, topònims actuals com la "Platja del Grau" ens indiquen la presència d'un grau. Al 2012, En Jordi Bilbeny ens presentava rebuts de comerç internacional amb transport des del port de Pals, i com també ens va presentar al 13è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica (videu), un doctor que prefereix romandre en l'anonimat, ha trobat important documentació de comerç amb aquest port i Barcelona.
Com que tota gota suma, us presento un mapa de la Côte est d'Espagne, del 1895, elaborat pel francès Service Hydrographique de la Marine, en què trobem un nou indicador de la importància d'aquest port ara desaparegut. La marca de douane de Pals ens denota la coneixença francesa d'una duana en aquesta vila, una institució només a l'abast d'aquelles ciutats amb un destacat comerç internacional, que Pals podia tenir només per mar.
Si la marina francesa tenia present aquesta duana de Pals fa poc més de cent anys, com és que avui no tenim ben localitzada i ben coneguda una gran quantitat de documents sobre aquest port? Com sol passar, hem d'anar a buscar la informació de casa nostra a fora, i això ens referma en la nostra sospita de manipulació intencionada dels arxius.
En aquesta mateixa direcció, us vull presentar un nou cas de mala còpia de mapes. També a la Cartoteca de de l'ICGC podem veure una vista detallada del Baix Empordà, que ens mostra els entorns de Palamós. Els mapes no són de la mateixa planxa, ja que tenen algunes diferències clares, com el canvi d'idioma a la toponímia. A veure si hi trobeu alguna diferència.
- 1695, Les environs de Palamos et de Girone, dans la province de Catalogne en Espagne... / chez le Sr. de Fer dans l'Isle du Palais a la Sphere Rojale ; Inselin sculp. (Veure'l a la Cartoteca Digital de l'ICGC)
- 1695, Die Jager Gegend von Palamos und Girone in der Provint. Catalonien. Còpia alemanya del llibre francès mencionat. (Vegeu-lo a la Cartoteca Digital de l'ICGC)
Si us hi fixeu bé, trobareu a faltar un edifici a la vora nord de Pals. Parlant amb una persona gran, bona coneixedora del mapa francès, ens assegura que es tracta de l'antic far de Pals. Aquest mapa --va afegir-- és dels pocs que es va salvar de les nombroses requisacions de documents, ja que segons ens explica, el seu posseïdor va falsificar-li la data perquè es pogués conservar. Es tractaria, doncs, dels pocs mapes que mostren bé tal com era llavors la costa, amb el mar fent un golf força marcat fins ben bé a la vila de Pals mateix. Si seguiu els enllaços als mapes, veureu com en tot el mapa copiat hi ha només dues altres diferències: el nou mapa alemany inclou una fortificació dibuixada davant de Sant Feliu de Guíxols, que, tot i aparèixer mencionada al mapa francès, no la trobàvem al dibuix. I el mapa francès inclou el Far de Sant Sebastià, que com el de Pals i d'altres torres costaneres, destaquen per dur un pal dret al cim.
Aquest oblit del far de Pals podria ser casualitat, però sembla coherent amb la resta de manipulació arxivesca que anem trobant a mesura que investiguem. És una sort, en tot cas, que puguem accedir a aquests mapes per internet i puguem treure a la llum errades tan rellevants com aquestes.
Lluís Batlle i Rossell
28 d'abril del 2014
Autor: Lluís Batlle
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Gràcies, Santo! Quina passada!
Si os interesa, echadle un ojo a http://oldmapsonline.org
Ahí podéis encontrar chorrocientos mil mapas de todas partes y todas épocas. De Cataluña hay una cantidad más que decente.
La colección de David Rumsey (más de 70.000 mapas, todos ellos digitalizados) también puede ser útil.
Conforme amplías el zoom a una zona, se van filtrando los mapas para mostrar sólo los de esa parte. Luego se pueden ver como superpuestos o abrir en una pestaña paralela. Hay mapas desde el siglo XVII hasta el siglo XX.
http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1478/rec/12
Aquest mapa corrobora de forma clara que a Pals hi havia un grau amb una torre. És per mirar-lo amb deteniment
Penso que Joan Carandell i Pericay tenia molt clar que hi havia un llac, en el dibuix com a "Fosa de Pals" connectant amb el mar:
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-363_archivos/image008.gif
Tret de "La Obra Gráfica de Juan Carandell Pericay Sobre Cataluña" estudi molt interessant
http://www.ub.edu/geocrit/sn/sn-363.htm
Si hi ha platja o no, és un terme geològic. Però si es feia servir de grau o no (com el topònim indica), ja no ho és tant. Pensa per exemple que durant l'època franquista es va fins i tot eliminar la placa de "casa de Miguel de Cervantes" de Barcelona. Tenim documents, pocs, que indiquen que Pals era un port destacat. Per què en tenim pocs? Perquè no és tot ple de documentació que diu el mateix? Per mi, és ben versemblant que ho hagin intentat esborrar i no se n'hagin sortit. Per això mateix és un tema molt polític.
Lluis, pero es que este señor era Geologo, y en geologia hay poca discusion, los plegamientos, los aterramientos, las fallas (que no las de Valencia), las fracturas, no entienden de politica y ni de historia partidista.
De momento no sigo el hilo pues me voy de viaje, te deseo una buena semana.
Juan, no dic que no engrandís la història de Pals. Dic que, en tot cas, en obra pòstuma editada en castellà el 1942, poc podia quedar de l'engrandiment i menys en un tema com aquest.
Lluis, en mi pequeño pueblo estamos buscando por todas partes algun dat historico publicado para darle importancia en la historia , pero nuestras fuentes solo nos dan escritores que hablan de la intervencion de la Mare de Deu, o de algun santo en batallas incomprobables con cierta rigurosidad. No tenemos en entre nuestros paisanos historiadores o cientificos como el citado Carandell o alguno de ese nivel, que imagino que al hablar de su pueblo siempre cargarian las tintas para engrandecer la historia local.
Llegeixo que "El Bajo Ampurdán" és una obra publicada pòstuma el 1942. Queda clar que ell no va revisar el que va ser editat.
Lluis, este señor entre otras cosas era geologo, asi que supongo que sabria un poco de lo que hablaba.
Carandell publicó más de 300 trabajos de gran interés científico y pedagógico, y de una gran diversidad: geología, geografía física, humana y regional, libros de viaje y excursiones pedagógicas, semiología gráfica, divulgación científica y otras actividades intelectuales y artísticas. Una parte significativa de dichas obras estuvo dedicada a las Béticas en general y en particular a aspectos relativos a su geología, geomorfología y tectónica, la erosión y sus causas físicas y humanas, la geografía humana y otra variada gama de temas mostrando una calidad científica y artística más que apreciable.
Merci per la referència, Juan López. Falta saber a veure com ho sabia, en Joan Carandell, què va passar al 1300. No té perquè sér un representant de l'imperalisme espanyol, però no deixa de ser un acadèmic de començaments del segle XX, lluny del temps de la descoberta d'Amèrica. Com tants altres, pot haver-se cregut inocentment el que li explicaven, tal com passa ara.
El geólogo Juan Carandell y Pericay nos dice en su libro El Bajo Ampurdan que "Torroella era un puerto en tiempos de la dominación romana, hoy está a más de 5 km del mar , desde el año 1300, el mar que rodeaba el promontorio de la Fonollera ha retrocedido casi dos kilómetros, así como los vientos del N; NNE y en han ido configurando a lo largo de la playa de Pals las dunas que hoy en día conocemos y admiramos ".
Por cierto su señora madre era de Pals y el esta enterrado en esa localidad.
Espero que no sea considerado este señor representante del Imperialismo español.
No, quan a "grau"· no ens hem confós. L'Alcover/Moll parla del grau de Castelló, Borriana, Moncola, Morvedre, València, Gandia, Tortosa i Cullera i posa exemples de les Cròniques de Jaume I, Muntaner i Pere III amb aquesta accepció.
M'interpel·les, però ja passo. Estic segur que hi ha gent que és capaç de portar-nos la contraria de manera molt més encertada, i no sé per què no escriuen. Pel que fa al teu cas, potser hauries de demanar ajuda més personalitzada per entendre-ho. Aquí, com ja se'ns ha dit vegades, acabem avorrint els lectors.
D'acord, Troll. Al segle XX era una platja, al segle XXI l'ajuntament diu que és una platja. Per tant, al segle XV era una platja. QED. Troll, perquè no investigues a veure a quin xiringuito de Huelva es va parar a fer cubates Colón, i quin número de telèfon tenia? Posats a barrejar èpoques...
´Es que una platja també podia ser un port de mar, a condició que s'hi poguessin arrecerar els vaixells. És obvi que en l'època de Pla i actualment la platja de Pals és només això: una platja. Però en el passat no era pas així..El terme "grau" ho indica..Barcelona mateix també tenia una platja que era port de mar.abans que s'hi fessin construccions - dàrsenes, escullera, fars, molls- per protegir millor els vaixells.
Osti troll, ni hi entens ni un borrall, ni llegeixes, ni saps llegir. No saps ni si la pàgina de viquipèdia referencia l'INH, o l'INH referencia la pàgina de la viquipèdia.
De moment, l'únic que desvia habitualment la tensió sobre les investigacions és el nostre Trol, que dóna per bo qualsevol barrabassada que els manipuladors han anat configurant com a relat oficial. Ell deu ser un dels que està trist perquè sobre el Port de Pals, i que la primera expedició salpant de l'Empordà, vagi aclarint-se setmana rere setmana
Què dius que t'han fet aquests de l'INH???? serà possible!!!!! Au, vinga, Troll, tranquil, explica-m'ho tot des del començament que em posaré molt seriós i els hi diré quatre de fresques. Serà possible!!
Un altre mapa al detall però, en aquest cas no si veu la llacuna interior només, el canal que potser seria navegable.http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1441/rec/2
Interesant mapa on es pot veure la llacuna i l'entrada del port de pals.http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/2681/rec/28
Institut Nova Història és la millor pàgina d'humor internet, millor que Elmundotoday, enhorabona
Port Alguer", "Port Bo", "Port d´Esclanyà", "Port Espí", "Port de Fora", "Port d´En Furret", "Port de Llançà", "Port de Ses Orats", "Port Pelegrí", "Port d´En Pernís", "Port de Reig", "Port Salvi", "Port de la Selva", "Port de Tramuntana", i "Port de la Vall"... ¿Et sembla, Troll, que tots aquests ports són com els actuals ports, posem per cas, de Barcelona, Tarragona o València? Es a dir, amb molls i dàrsenes no naturals? No. Són ports naturals, on els vaixells queden arrecerats i protegits de les inclemències del temps mercès a l'especial orografia de la zona en qüestió. Altrament llegeixo en l'Espill de Jaume Roig que al segle XV el port de València era anomenat el Grau. I també és anomenat així el port de Pals...
Albert: sí, no ets el primer que m'ho diu. Però fixa't que la duana és vora mar, i no vora el poble. Creus que pot ser un burot, pel lloc on és marcat? Jo els pocs burots que conec són ben bé a les entrades dels pobles.
Es té en compte que al XIX i fins als anys quaranta del XX la major part dels municipis tenien els anomenats burots o duanes on es pagaven taxes per l'entrada de mercaderies a un municipi i que aquestes taxes gravaven principalment el transport que es feia per terra (camins i ferroviari).
Molt bona, Lluís!!! Bé, bé