El 'Quixote' va esborrar el 'Quixot'. Un llibre de Lluís Maria Mandado sobre la usurpació del Quixot català a mans de la censura espanyola

¿quien es ese tonel?, Quixot I, referinse a un llibre.
Quin és eixe tomell?, en català.

He sentit ximpleries, però com aquesta....el senyor Mandado més valdria que es dediqués a escriure guions per a la televisió

Ala di no! pobres ! Que es queden sense collons? Llavors com s'ho fan? Ja sabem que els nostres contraris són uns impotents.Pobrets

No se si os dais cuenta que la gente "normal" se descojona de vosotros con este tipo de cosas no?

Per què aquesta obsessió a desposseir a Castella de les seves fites literàries? La literatura medieval en català està intacta. Escriptors com Ramon Llul o Joanot Martorell, ningú posa dubte que van escriure en català medieval. Per què tanta conya amb ridícules hipòtesis d'una conspiració judeo-masònica-castellana-de caràcter espanyol, per privar als catalans d'obres "tan de la terra" com: el Lazarillo de Tormes, El Quijote, La Celestina, també Garcilaso de la Vega, etc., etc.? La polèmica genera debat. El diari ABC, la Chunta *Aragonesista (CHA) us donen publicitat, contents?

Si en el colegio me enseñaron bien a leer, y si no recuerdo mal, "El Quijote" lleva por título completo: "El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha". ¿La hidalgia existió en el Reino de Aragón, y más concretamente en el Principado de Cataluña? ¿Un no castellano conocería esta institución tan propia de la Reconquista?

Bé, al menys heu deixat sense censurar un comentari meu (i un altre en el que afortunadament em vaig descuidar de posar el nom). No crec que tinguessin res d'insultant. Al menys no més que molts dels que heu deixat. Ja veig que no accepteu les crítiques. No dèieu que no éreu fanàtics? Si el que voleu és que us deixem solets al bloc fent-vos palles col·lectives, ho esteu aconseguint (disculpes per l'expressió vulgar, però és la més descriptiva en aquest cas).

"... nombre a su su parecer músico, peregrino y significativo, como todos los demás QUE A ÉL Y A SUS COSAS HABÍA PUESTO". La traducción al catalán, supuestamente "literal" (dixit), del señor Esteve Renom -a su post me remito- : "...un nom amb significat, com en tots els altres noms de la novel.la." je, je, je,... Traducción al servicio de los intereses del Institut Nova Histèria. Que el señor Bilbeny controle a sus acólitos, por fa, que se le "esvalota el galliner". Saludos.

Pep, si no conoces carne que esté en el garabato es porque a ti te la presentan en el plato. Pregúntale a cualquier carnicero castellano: el garabato es el garfio del que se cuelga la carne. Pero bueno, reconozco que ingenioso sí has sido. Por cierto: os dejo un poema que tal vez encontréis críptico: Vais a pasar un buen rato mientras dibujáis un gato. Para dibujar un gato se dibuja un garabato. -¡El garabato ya es gato!- pero le faltan las cejas, -oblicuas- y las orejas; (las orejas son dos triángulos en pico) y ahora el hocico. El bigote es importante, (un gato sin bigote es como una trompa sin elefante). (Un gato sin bigote es como una jirafa sin cogote). Los ojitos orientales (hacia arriba), las pupilas, verticales; las uñas, descomunales… …Y hay que repasar el rabo, - un rabí rabo muy tieso porque el gato es muy travieso-. Y aquí tenéis: ¡Gato Fino!. El simpático felino, que es dos veces animal, porque es un gato y araña. (¡Qué chiste sensacional!). ¿Qué nos habrá querido decir en realidad el autor? (perdón: autora) Saludos, peña.

"com en tots els altres noms de la novel·la" es diu així literalment en l'obra, després d'haver inventat el nom de Dulcinea del Tobosa i després de dir que és un nom amb "significat".

En El Quixot, quan el protagonista inventa el nom per a la seva dama, diu expressament que el nom de Dulcinea del Toboso és un nom amb "significat", com en tots els altres noms de la novel·la.

Després de llegir el llibre d'en Lluís M. Mandado, m'estic llegint el llibre 'Gargantua i Pantagruel' de Rabelais, escrit a principis del segle XVI. També en ell tots els noms inventats tenen significats, alguns més clars, altres alusius, en la mateixa línia que ens mostra en Lluís M. que apareixen al Quixot, on només tenen sentit en català. Per tant, la nomenclatura del llibre de Servent/Cervantes s'insereix totalment en la tradició literària baix medieval i del segle XV de donar significats als noms dels personatges.

El fons de la coberta és Montserrat o això sembla, está bé que la incongrafia habitual es millori. algú pot dir per què el canvi?

No hi ha un sol comentari que faci veure que s'ha llegit el llibre en qüestió.

Servent presumia de ser el millor, el més enginyós, i amb el llibre d'en Mandado es torna a veure clarament que tot son trucs contra el censor, fets amb molta gràcia.

Veig que en aquest debat no heu parlat d'en Tirant lo Blanc i em sembla important parlar-ne perquè també van intentar fer-se'l seu. En Diego de Gumiel és el responsable de l'edició del 1497 a Barcelona i 14 anys més tard també de la de Valladolid, amb la PETITA diferència que en la edició castellana "s'oblida" de qui és l'autor i la converteix en obra anònima, i així va quedar fins fa ben poc, com una gran novel-la de cavalleries, anònima i castellana. És un cas claríssim de censura i d'ocultació premeditada, però també una clara demostració de que una obra es podia traduir del català al castellà i seguir sent reconeguda per tothom. Un exemple claríssim i actual: en Mario Vargas Llosa és un enamorat del Tirant i el primer cop que va lloar-lo va ser al pròleg d'una edició, en castellà, del 1969. Per tant, si una obra de tal magnitud es va passar al castellà sense perdre força ni reconeixement, no veig perque no es podia fer el mateix amb el Quixot....

Hola he trobat un llibre que surt això del gat, us podria anar bé. Llibre: Mil y tantos Tiquismos (Costarricensismos) de Luis Ferrero http://books.google.es/books?id=St_cw-ETw3oC&printsec=frontcover&dq=Mil+y+tantos+Tiquismos+%28Costarricensismos%29&hl=ca&sa=X&ei=V5WbT72DLoiEhQeWn8znDg&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Salutacions.

En una escola on vaig treballar, hi havia una monja de Costa Rica que em va dir que el seu país l'havien repoblat pels catalans.

"Mío dice el gato, cuando la carne está en el garabato" XDD Brutal! xDDD

Hola Pep, sí, sembla que el sentit d'aquesta frase va de textos guixats, pel censor, si gat és l'apelatiu dels madrilenys pren molt de sentit, els gats madrilenys diuen "meu" quan han guixat o marcat els llibres catalans per fer-los castellans. I després hem d'entendre ( per què és quasi el mateix so) que els han fet el que saben, guisat, cuinat o adobat. És sorprenent que la frase es conservi a Costa Rica, serà que l'imperi espanyol era Català?

En aquest bullir de comentaris només vull aportar un refrany trobat entre molts d'un recull de refranys, sentències i proverbis vells de Costa Rica. "Mío dice el gato, cuando la carne está en el garabato". El sentit sembla indesxifrable, perquè per molt que forcem les paraules, ni els gats diuen "mío", ni conec carn que estigui o es posi al "garabato". És clar que si ho traduïm al català, obtenim "Meu diu el gat, quan la carn és al guixat". A banda d'una millora definitiva en el ritme de la frase, tenim que en català sí que els gats diuen "meu", i si això ens serveix per sospitar que la sentència original era en català, convindrem que "garabato" és una traducció forçada de "guisat", pres com si fos "guixat", per poder fer-ne rimar la traducció amb "gato". I en català trobem que la frase sí que té sentit: "Meu" juga amb la veu del gat i amb el sentit del determinant possessiu, i la frase tant pot fer referència a la impotència del gat, que es queixa perquè ja no pot assolir la carn del guisat, o bé, jugant amb el possessiu, s'aplicaria a algú que arriba quan la feina ja gairebé és feta i se'n vol apropiar el profit o l'autoria. Amb tot això només vull dir que la història i la literatura castellana es nodreixen d'una traducció sistemàtica de la catalanitat, tal com es pot llegir en aquest web i en els llibres que s'estan publicant darrerament. Felicitats, companys.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Francesc per al darrer comentari.

Guerau, molt interessant el vostre comentari. Ser Vent, el vostre és molt valent. I dieu el que molts suposem què ha passat amb gran part de la literatura casstellana.

Sobre Micomicona, a València, està estés el cognom "MIcó" (que no se exactament d'on ve) per la part centre sud. Podria referir-se a un personatge real, igual com l'estratègia de Tirant lo Blanc.

Bon profit, noi, cuida't. Jo ja em retiro, aquest és el vostre blog, de dret inalienable, per il.luminar a la humanitat. Salut i calerons.

El sentit comú diu que "Lo Quixot" pot ser una traducció. El traductor-censor no seria millor escriptor que el propi Cervantes. lògicament això es feia per sistema, er aquesta raó afecta les seves altres obres i moltes altres que no tenen més remei que aparèixer en castellà (i no importa que als censors, implacabilíssims, se'ls hi escapin herrors en els versos, perdonessin una sola publicació o full, i ja sabem que el que diuen els estats es repeteix en els altres estats. Un autor, per cert, ja sabeu que era molt prestigiós, valorat i significant a la seva época malgrat que no van parar fins a fer-lo oblidar. El censor obviament hauria de traduir també la poesia i encaixar rimes, nombres sil.làbics, jocs de llenguatge, era la seva feina... També les dites, les expressiones populars... de la manera que decidia i si s´'us ha acudit comparar amb qualsevol traducció actual en qualsevol llengua veureu com es fa quadrar tot això conservant, com diem, el valor del llenguatge expressiu, els jocs de paraules, rimes, mides de sonets i altres poemes intercalats i un gairebé infinit etcètera? Bé, el que dic és la cosa més lògica i obvia, la traducció sobrepassa xxxxxxx inconvenients per a ser. No em sorpren que els cecs i sords volgueu escriure i descobrir el Mediterrani a Madagascar i dir que ho fan els altres. La llàstima és, ja sabeu, que això ho barregeu amb els encants de la nació castellana i ja teniu qui us escolti i doni uns calerons.

No..., no només falta erudició, encara més i sobretot falta el sentit comú. Si el Quixot fos traducció, el traductor-censor seria millor escriptor que el propi Cervantes. I llargament. No parlem de tota la resta d'obres que va publicar Cervantes, totes elles, és clar, en castellà (no sigui que als censors, implacabilíssims, se'ls hi escapés un sol vers, una sola publicació o full, aquí i arreu, en llengua catalana entre tot el que va escriure l'autor?? Un autor, per cert, ja sabeu que molt menys prestigiós, valorat i significant a la seva época que no pas avui dia: però precissament a ell no li passarien ni una línia). El censor hauria de traduir també la poesia i encaixar rimes, nombres sil.làbics, jocs de llenguatge... També les dites, les expressiones populars... Se us ha acudit comparar amb qualsevol traducció actual en qualsevol llengua i veure si una sola d'elles és capaç de quadrar tot això conservant, com diem, el valor del llenguatge expressiu, els jocs de paraules, rimes, mides de sonets i altres poemes intercalats i un gairebé infinit etcètera? Bé, el que dic és només un entre... posem xxxxxxx inconvenients del tema. No em sorpren que vosaltres volgueu escriure i descobrir el Mediterrani a Madagascar. La llàstima és, ja sabeu, que això ho barregeu amb els encants de la nació i ja teniu qui us escolti i doni uns calerons.

@Francesc. Efectivament, és un tema més complicat del que sembla a priori i, per això, penso que s’hauria d’estudiar en profunditat. Esbrinar l’etimologia, la filiació a un o altre idioma i el context d’una paraula és molt difícil. Hem de tenir en compte que, en aquella època, les llengües i els parlars peninsulars eren més propers, les influències mútues són constants i, a més, hi ha parlars de transició entre una llengua i l’altra. El mateix aragonès, o el navarrès, per exemple, perviuen en una diglòsia que els apropa al castellà però amb particularitats en la sintaxi i el lèxic. Segons F. Rico, tot el DQ està escrit en una mena de “fabla” (una mena d’argot de les classes baixes) i té aspectes que en podríem dir “de frontera” lingüística. Això no obstant, m’agradaria fer algunes reflexions: El mateix F. Rico admet que el text que ens ha arribat està estropellat per la mà del censor, o la de l’impressor de cap a cap. Falten passatges, hi ha línies interposades, errors de coherència, frases canviades, en fi, que el censor o l’impressor s’hi van escarrassar a fons. El mateix Cervantes se’n va queixar. Com que no ens ha arribat cap original de Cervantes, aquests errors poden parlar més de la persona del “censor” que no pas de l’autor. És una possibilitat. Des d’un punt de vista estrictament lingüístic, hi ha dos aspectes que són importants. Si llegeixes l’edició de la RAE, hi ha un estudi sobre la llengua del DQ. Una cosa que no puc passar per alt és l’existència de “leismes, loismes i laismes” al llarg del text. Per absurd que sembli, un autor amb una estructura lingüística catalanoparlant no sol incórrer en aquest “defecte” o falta de sintaxi (que, en realitat, no és tal perquè és dialectal), és més, els catalanoparlants podem cometre moltes errades quan escrivim en castellà, però, aquesta, normalment, no. Em costa acceptar la idea d’un “traductor” que, a la vista d’un original català sense “leismes”, els acaba cometent quan tradueix. El segon aspecte que em crida l’atenció i no sabria com explicar és l’abundor de proverbis que brollen pertot com un doll o deu d’aigua fresca. Com que és molt difícil trobar la correspondència d’aquests refranys, fins i tot avui en dia, caldria poder explicar com s’ho va manegar aquest hipotètic traductor. Se’ls va inventar?, va interposar els que li va semblar bé en cada moment?, els va traduir?, si els va traduir, on són aquests refranys nostrats?. Salutacions.

el que no acabo d'entendre de totes les discusions i raonaments, és com poden carregar uns contra els altres, sense posar-ho tot abans en dubte. Una màxima és que la història la fan els guanyadors, i dins aquesta "mentida/es", hi ha des de noms, literatura, gestes, personatges,... i per cert parlants de personatges, si ara, al segle XXI comencen a sortir estudis d'arreu del món, que corroborarien que Colom va ser aristocràtic català, i el descobriment va ser fet i consumat per lleis! i gent catalana, com es pot d'entrada criticar tnat la possibilitat de que el Quixot fos escrit en català d'entrada?? No ho entenc!

Martí, bon dia, només unes ràpides consideracions, ara. Passa que el Drae i el Corde es fonamenten en una part molt important en el Covarrubias. I el Covarrubias ja incorpora moltíssimes catalanades. Per entendre'ns, unes catalanades que són fruit d'obres traduïdes del català. D'altra banda, només he posat poquíssims exemples: els que recordava. En tinc aplegats moltíssims més. I en aquest web ja hi ha també altres reculls de catalanades Fixa't, a més, que tu mateix indiques, seguint el DRAE, que les pronúncies que comentem són pronúncies molt localitzades o desusades, no normals en castellà. Com sempre, doncs, hi ha la cosa aquesta de la sospita, una sospita raonable o que vol ser raonable. Salutacions.

@Francesc. Penso que algunes d’aquestes catalanades que esmentes no són tals. Per exemple, “fosca”, és un arcaisme que encara surt al dicc. de la RAE (hosco, hosca). “Mico”, és paraula que el català adopta del castellà, i el castellà, d’una llengua ameríndia (el cumanagota). El joc de paraules pot entendre’s també en castellà en un sentit augmentatiu “mico, micón, en femení, micona” (certament té més gràcia en català perquè juga amb el sentit de mica). Sobre “mica”, també et diria que, en alguns parlars del castellà, havia d’existir perquè acaba donant les paraules “miga” y “mija” (totes derivades del llatí “mica”, part petita d’alguna cosa, partícula). “Fer el ploramiques” és una frase que, sens dubte, sembla 100 x 100 catalana i no té, que jo sàpiga, sentit en castellà, però, alerta, no sempre és així. Per exemple, en l’expressió “una mano de coces” (del 1r. cap. de la I part), i que jo em pensava que era catalana, resulta que el RAE recull aquesta accepció de la paraula “mano”, tot i que és residual i molt local. Gola també és paraula que recull el diccionari de la RAE. Per tant, abans d’afirmar que el Quixot és ple de catalanades penso que s’hauria de fer un estudi molt més acurat del text per part d’un grup de filòlegs especialistes en les diverses parles d’aquella època, una mica a l’estil del que ha fet la Sra. E, Irizarry. D'altra banda, per absurd que sembli, l'existència d'una catalanada en un text només prova l'existència d'una catalanada, tal com l'existència d'una castellanada en un text català i d'un autor català només és prova de l'existència d'una castellanada.

S'entén molt bé perquè s'han esborrat comentaris. No és pas per discrepància d'opinions, sinó per maleducació.

Te has fijado, Francesc, que el título de la obra "Macbeth" de Shakepeare, en muchos idiomas, termina con el sonido "t" en lugar de "z"? Por qué será? Porque la obra no fue realmente escrita en inglés? Venga, hombre. Un poco de sentido común, por favor.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Ara ens entenem, senyor. Us agraeixo el to. Potser és una hipòtesi a tenir en compte, això que l'original manuscrit fos en català i l'autor estés obligat a deixar imprimir ja la primera edició de la seva obra en castellà. Però rastres de catalanitat n'hi ha per tot arreu. Des dels purament lingüístics fins als "realia". Però fixeu-vos en la notícia de més amunt. La traducció de l'obra cabdal cervantina-serventina en multitud d'idiomes està encapçalada generalment amb un títol que és Quix-OT, no pas Quixote o Quijote. Per tant, sembla que hem de deduir que l'obra va ésser traduïda d'un exemplar de l'edició original catalana. Si a això hi afegim que l'edició a Barcelona que cita Cervantes/Servent ha desaparegut, però que en canvi es fan de seguida al cap i casal català mascarades a l'entorn dels principals personatges abans o mentre s'edita la suposada edició de Madrid i allí la gent no reacciona de cap manera, la cosa vol dir que aquí hi ha quelcom que no va des del punt de l'evidència. Quant a l'edició del 1607 de Brussel.les, jo no puc dir-hi res més. Tal volta en aquesta s'hi amaga l'edició d'Anvers que cita Cervantes per mitjà del seu personatge a la qual edició se li va canviar el peu d'impremta. Però jo personalment, amb els meus coneixements actuals, no puc dir-hi res més.

Mis comentarios hablan de la posibilidad que hubiera una EDICION IMPRESA en catalán. En cuanto a la posible catalanidad de Cervantes, no digo nada. Soy historiador del libro. No pretendo ser nada más.

Francesc!

Senyor, miri, fins que vostè mo em respongui a ls preguntes que jo li he fet no crec que estigui obligat a respondre la seva pregunta. Respongui i respondré.

Francesc, parece que no entiendes. Hablas de la memoria de Cervantes. En la segunda parte del Quijote, Cervantes, a través de Sansón Carrasco, habla de una edición hasta ahora desconocida de Barcelona. Pero hay una edición de la primera parte de Bruselas. Sansón Carrasco NO LA MENCIONA. Entonces la información que da Sansón Carrasco NO ES COMPLETAMENTE CORRECTA, y esto de suponer que Cervantes nos daba información perfecta NO ES VERDAD.

Per cert, la censura va tornar a Espanya -i de quina manera!- durant l'època franquista. Fins a la mort del dictador. Ara, existeix l'autocensura en els mitjans nostrats: Vanguardies, Periódicos etc., llevat d'excepcions. Sobretot, l'autocensura la trobem en aquest tema de l'ocultació de la història de la Nació Catalana moderna i de la seva cultura.

Sempre me n'oblido: Francesc

Mira, noi. Els insults te'ls deses al teu cap. Has de mantenir les formes. I l'agressivitat deixar-la de banda. Com expliques que Cervantes no parli de l'edició de Brussel.les? Com t'expliques les catalanades? Com t'expliques això de la Fosca Vista i això de Micomicona i que es monti un carnaval amb don Quixot i Dulcinea a Barcelona abans de l'edició de Madrid de 1605? Jo t'he donat respostes. Ara et toca a tu, donar-les. Altrament, et suggereixo que llegeixis tot el que hi ha per aquí sobre el tema Cervantes, te'n facis una recomposició i després expressa la teva opinió. Les polèmiques sobre la falsa autoria de Shakespeare no estan ni de bon tros desacreditades. Al contrari, continuen apareguent llibres a l'entorn d'aquest tema. Pensa que la censura a Anglaterra no va desaparèixer fins al 1690. A l'Estat Espanyol, fins a finals del primer terç del segle XIX. Repeteixo, et cal en primer lloc llegir tot el que aquest web té publicat sobre en Sirvent-Cervantes.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

No, no tots, Sabem que el castellà -amb més o menys aragonesismes- era la llengua oficial a l'Aragó.Els mateixos secretaris de la cancelleria catalana com el literat en català Bernat Metge havien de dominar el castellà/aragonès. Tenim còpies de cartes seves recondites a l'Arxiu Reial de Barcelona -mal dit de la Corona d'Aragó- en aquesta llengua, unes missives que anaven adreçades a algun personatge important del Regne d'Aragó. El català era oficial a Catalunya, Regne de València i Illes balears però a l'Aragó era el castellà/aragonès. Això es claríssim. Bé, el Quixot està ple de catalanismes: "hacerse el lloramicos" no existeix en castellà. És una mala traducció de "fer-se el ploramiques". Hi surt el Caballero de la Fosca (!) Vista, o la princesa Micomicona, que només té sentit en català: la princesa una miqueta (o micona) mico, que en castellà seria "la princesa un poquitín mono". El joc de paraules és en català. I és en català que aquest nom produeix comicitat. No pas en castellà. Si fos una novel.la escrita directament en castellà no es comprendria la broma, com de fet així ha estat. Què vol dir en castellà "desencajar golas"? La gola és el coll. Al Quixot segona part es parla de les edicions de Barcelona, València i Lisboa. Però no parla de la de Madrid. I en canvi, tenim exemplars d'aquesta suposada edició de Madrid Qui té raó? En Cervantes que fa que el seu personatge citi la de Barcelona o els crítics cervantins que diuen que no va existir aquesta edició de Barcelona? Com pot ser que Cervantes s'equivoqui fent-les citar per un personatge, sobre les tres primeres edicions del Quixot I? Va tenir una falla de memòria? No sembla versemblant, perquè recordar els tres primers fets d'una sèrie és normalíssim. Seria normal que tingués una errada de memòria si s'hagués oblidat de l'element, posem per cas, del vint-i-cinquè de la sèrie. Però no pas d'un dels tres primers. Tu pots, per exemple, recordar les tres o quatre o cinc ciutats més poblades del planeta. Ara, ja no és tan clar -ni per a mi ni per a tu-que recordis, sense haver fet un bon esforç d'aprenentatge, la vint-i-cinquena. Doncs amb la cita de Cervantes s'esdevé el mateix. Altrament, és molt curiós que la novel.la tingués tan d'èxit a Barcelona immediatament a Barcelona, fins al punt que aquí els personatges fossin objecte de sàtira pels carrers. I en canvi a Madrid no. I encara més, sembla que aquestes sàtires populars van tenir lloc fins i tot.... ABANS de la primera edició del Quixot de Madrid. Com es pot explicar això?

Lluís Maria, com que no tinc la teva adreça ele ctrònica, et trameto les meves felcitacions per aquí: Moltes felicitats!!!! Ja he vist l'esquetx a TVC!

Oriol no t'adones de que als lectors de INH no ens interessa la teva opinió?. Que és el que vols, ser el noi de la pel.licula?, el tipus culte, lucit, fluit, inteligent, mentre els demés som uns fanàtics i uns paranoics?. Va tiu, oblida't d'aquesta pàgina, vinga. Fes-te un favor, tanta literatura barata per la teva part per no dir res denota obsessió. Ja sabem que per una majoria d'indivius adictes a la reial acadèmia de la història resultem curts, obtusos,il.lusos, etem desahuciats etc etc etc. Et recordaré una dita "primer van riure's de mi, després em van odiar, finalment havia vençut". No sé si ests a la primera fase o a la segona. Ets massa prosaic per entendre al Mandado

Ah, sí, Francesc

Hola Francesc Magrinyà, com esteu? És molt lloable el vostre esforç d'explicació, encara que amb segons qui (anònim i carallot) no sigui ni tant sols motiu de respecte, ja que no de convenciment.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Oriol, les banderes catalanes a Groenlàndia no t'haurien de fer estrany. Els navegants i cosmògrafs catalans van resseguir tota la costa est d'Amèrica de nord a sud i, per tant, Groenlàndia també (Cabot? Amèric Despuig?) i de la costa del Canadà i dels actuals EUA. I les banderes catalanes al nord d'Àfrica i corresponen a la més veritable realitat. Foren terres conquerides sota l'emperador Carles V des de tota la Nació Catalana, és a saber, Tunis, la Goleta - que és un nom ben català: una petita gola de mar o engolfada- i Orà, però les narracions adulterades diuen que qui les va conquerir va ser Castella. Però en el mapa de què parlem hi surten banderes catalanes... Com s'expliquen aquestes banderes, si, com diuen algunes d'aquestes narracions, aquest territoris varen ésser conquerits per Castella? Què ho fa que no hi trobem cap bandera castellana? Quant a la senyera dellà la zona de Rússia és un tema apassionant. M'explico. Com que els catalans pel Tractat de Tordesillas --que en realitat és el tractat de Torre de Silla, al País Valencià- tenien prohibit anar a la Xina i l'Índia vorejant el litoral africà que per la butlla Inter Coetera el papa Borja valencià va atorgar als portuguesos, existeix la possibilitat que aquells miressin d'anar-hi pel nord-est. De la mateixa manera que Despuig, els Pinçon i d'altres van fer capitulacions amb el Rei Ferran per cercar el pas del sud-oest per anar a la Xina -en la qual comesa finalment van reeixir-hi Joan Sa Cirera del Canós (Elcano) i el navegant que s'amaga rere la persona de Magallanes (un Magalló?) -, també és molt versemblant que d'altres mariners de la nostra nació cerquessin l'esmentat pas, però pel nord-d'est, es a dir, que naveguessin amb la més gran de les dificultats més enllà de Finlàndia i Rússia per accedir-hi. La bandera en qüestió a què fas referència indicaria que alguna expedició catalana va aconseguir arribar a una zona de l'Oceà Glaciar Àrtic que es trobava més enllà dels límits del Ducat de Rússia i, per tant, era Terra Incognita per als europeus, és a dir, una terra que no pertanyia a cap dels regnes coneguts. I com que no pertanyia a ningú, aleshores aquests navegants catalans en deurien prendre possessió en nom del seu rei i de la seva nació, exactament igual que el que s'esdevingué a Amèrica. Més endavant, es devia abandonar la recerca d'aquest pas, per raons òbvies: per la inhospitalitat del clima i pel fet d'haver d'avançar per una mar constantment glaçada amb vaixells que no estaven preparats per fer-ho. Quant a la variabilitat de les formes de la senyera que trobem a Amèrica, també tenen explicació. Però en aquesta qüestió s'imposa fer una classificació: d'una banda, el nombre de barres i de l'altre el sentit d'aquestes barres. Quant al nombre de barres en camper groc, aquest nombre no és realment important. Tenim miniatures que representen el rei Jaume I amb dues barres vermelles en fons groc -sí, com la bandera espanyola actual, que de fet prové de la catalana- o amb una de sola. També hi ha exemples de tres, de quatre, de cinc o més. L'important són les barres vermelles amb fons groc, no tant el nombre. Pel que fa al sentit d'aquestes barres -en diagonal, en horitzontal o en vertical- vénen a ser, si no ho tinc mal entès, brisures. Una brisura és un senyal heràldic "derivat" d'un emblema diguem-ne "mare". Són els emblemes que empraven parents indirectes del rei, els quals no tenien dret d'emprar els emblemes propis i directes de la monarquia, segurament perquè pertanyien a una branca il.legítima. Dit d'una altra manera, uns parents bastards del rei pertanyents a la noblesa varen navegar cap a Amèrica per compte propi i varen prendre possessió de part del seu litoral, en primer lloc a benefici propi, i en segon lloc a benefici del rei bo i acatant-ne el poder. Realment, et recomano el llibre que t'he esmentat. Hi ha més sorpreses que no et puguis pensar de quines nacions van arribar a prendre possessió d'algunes de les terres americanes.... Espero veure't a la presentació del llibre!

Ah, es clar, no m'havia adonat que aquest escut de la creu marronosa que hi ha a França té el fons dels colors del Barça. És evident que és català. I a sobre, a més de tenir colònies a Groenlàndia i Rússia, els catalans també en teníem a Algèria i Líbia. No vegis quin imperi! Castella en canvi havia estat esborrada del mapa, com es mereix. Si vols observar el mapa més complet: http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/39/5000px_1573_Teixeira.jpg , a veure si no al·lucineu tant.

El quartejat sobre els regnes catalans a Espanya sembla sobre França. però és al nivell de la costa catalana, o sia a Catalunya i Aragó, i França també queda desplaçada cap al nord, Oriol a veure s'hi ti fixes, que sembla que t'equivoquis exprés, Oriol, nen. I com expliques les banderes catalanes a l'imperi espanyol? sigui com sigui, a verue si ho entens, queda clar, i no sols per aquests temes que els castellans disminueixien i ningunejen els catalans des de fa segles.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

El que pots fer, Oriol, és anar a la presentació d'aquest llibre a la seu del col.legi de Periodistes el dia 10 de març a 2/4 de 8. Allí pots començar a informar-te'n, perquè veig que t'interessa el tema. Suposo que hi haurà un exemplar per a consulta "in situ": amb Mapes plens de banderes catalanes. Un d'aquests mapes el tens aquí, en aquest web: el mapa de Domingos Teixeira. En aquest mapa, si te'l mires, hi ha una evidència palmària i notòria: tota la costa americana de nord a sud i d'est a oest està plena de banderes barrades. Evidència: banderes barrades, que rsulta que són catalanes. Explicació: quina et sembla que és?. I repeteixo que aquest mapa el tens aquí. Insisteixo: aquí. Torno a insistir-hi: aquí I encara més: aquí. Aquí, aquí, aqui.....Només cal que te'l miris....aquí.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

Oriol, és la senyera catalana, no pas l'aragonesa. Qüestió de banderes: en aquest mateix web s'anuncia la presentació del llibre d'Enric Guillot intitulat La Descoberta i Conquesta Catalana d' Amèrica: una història reescrita per castellans. Si et compres el llibre, hi veuràs 50 mapes d'Amèrica dels segles XVI i XVII plens de banderes catalanes. No pas una sol document. Per què no te'l compres, te'l llegeixes, en contemples els mapes i en mires les banderes? Ek qui hi ha són evidències.

Oriolo el teu nom, veig que ja no demanes identificacions, està bé que deixis de fer el friqui, no fora cas que et prenguessin per boig. Si en comptes d'en riurete'n possessis l'atenció que cal, -no gaire d'altra banda- deixaries de dir rucades. Ja sabem perquè insultes i t'amagues, no fora cas que d'aquí un temps tothom se'n rigués de les pocasoltades que diu un estúpid com demostres ser.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

El censor frustrat que parla de paranoics demana identificacions, però segons sembla ell es deu dir "El teu nom". No és correcte, deu ser paranoic.

Sóc en Francesc

Primer hauries de posar el teu nom, penso. En segon lloc, tens davant dels teus ulls tot un seguit d'argumentaris plens de dubtes raonables davant la historiografia oficial. En tercer lloc, estic del tot convençut que et cal llegir-lo abans de comportar-te com una persona grollera. I, finalment, si no estàs d'acord amb les tesis que aquí s'exposen, hauries de dir quines i argumentar en contra. Fixa't bé el que et dic: argumentar. Aquí s'argumenta, tu insultes drectament. Ets tu qui no argumentes..

Francesc, i como vols que argumenti seriosament quan om para de «fets molt notables vistos des d'un angle sorprenent, fins i tot impensable, après en els missatges secrets desxifrats»? No es pot raonar amb paranoics.

Els anglesos no, però Castella sí. I tots ho sabem. A veure si fas xrítiques més argumentades, xicot. Aquestes teves fan cara de ser de cervell de mosquit.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

La resposta que dona Auristela a un autor de teatre castellà, al Persiles: "Auristela le respondió (...) que ignoraba la lengua castellana, y que puesto que la supiera, sus pensamientos eran otros; que tenia puesta la mira en otros ejercicios, si no tan agradables, a lo menos mas convenientes. Desesperose el poeta con la resoluta respuesta de Auristela; mirose a los pies de su ignorancia, y se deshizo la rueda de su vanidad y locura". Libro tercero. Capitulo II. Pag.185 http://books.google.cat/books?id=ew8LAAAAQAAJ&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false

al catetónic,fill de sa mare ,que sgur també d'origen castellà ,tancadet o tancat del tot,ofuscat,,...a sobre de tancats saviodos,p....colons imperialistes

"All truth passes through three stages. First, it is ridiculed. Second, it is violently opposed. Third, it is accepted as being self-evident." Schopenhauer

Hug: "És cert que l'INH té localitzada l'edició original catalana del QUIXOT?" És sarcasme o ho dius seriosament?

Si o no, però l'estaran estudiant i l'aniran treient en petits bocins.

És cert que l'INH té localitzada l'edició original catalana del QUIXOT?

Els catalans disfrutem veient els catetos. sou com els pallassos, divertits, ha, ha.

Tenim un nou personatge per al Quixot. Aquest encaixaria perfectament. 500 anys després i segueixen igual.

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

El llibre sortirà publicat en 10/15 dies. L'editorial és Llibres de l'índex. http://www.llibresindex.com/">http://www.llibresindex.com/</a>

La persecusió dels llibres escrits en català per la inquisició castellana està demostrada en la història... ara el que no està és difosa i no està reconeguda la transcendència d'aquesta persecució: eliminar la cultura catalana, eliminar l'estat català i fomentar la llengua i l'estat castellà...(la família dels Àustria era l'estat castellà) és la persecució política d'una nació per tal de subjugar-la i derrotar-la.

feia temps que somiava amb aquesta publicació on es pot trobar el llibre? es pot comprar per internet? gràcies!

Ja corro a comprar-me'l

L'institut Servent, que acabarà essent el seu nom, mantindrà el pressupost, la infraestructura però es dedicarà a ensenyar Espanyol. l'autèntic espanyol, el de València i Barcelona, que ara per ara diem català. sobretot caldrà molt d'esforç per a que tots els que volen ser espanyols aprenguin d'una vegada l'espanyol i es deixin estar del castellà manxec.

Potser "Institut Miquel Sirvent", com ara l'Institut Ramon Llull.

I què en farem de l'Institut Cervantes? S'haurà de desmuntar,no? Costa molts calers. I en un temps de crisi tan bèstia com l'actual no s'hi val a mantenir una institució que, escampada pel món, no fa sinó propagar la mentida.