ARTICLES » 17-05-2012 | COLOM, CATALà
13225
|
En Colom contra el rei Ferran el Catòlic
Dues cartes del rei Ferran a en Diego Valera, a la tardor del 1476, en què el monarca dóna ordres d'atacar l'armada franco-lusitana dirigida per En Colom, ens evidencia que el futur descobridor lluitava en contra del rei i dels genovesos i que, en conseqüència, no podia ser genovès.
L'estudi que estic realitzant sobre els germans Valdés m'ha portat a indagar en la biografia d'un altre il·lustre ciutadà de Cuenca anomenat Mossèn Diego de Valera, ambaixador de Castella, escriptor i mestre-sala de Ferran el Catòlic. El primer document que vaig examinar d'en Valera va ser el seu epistolari1, per veure si el que s'hi deia lligava amb la història oficial i per comprovar si a la seva llengua s'hi podien detectar catalanismes o catalanades. I va ser llegint-lo que, casualment, vaig trobar dues cartes escrites per Ferran el Catòlic que feien referència a En Cristòfor Colom i a la famosa batalla naval davant la costa de Portugal, esdevinguda el 13 d'agost del 1476.
La primera d'aquestes cartes, datada a Vitòria el 5 de setembre del 1476, té un gran valor, perquè referma l'afirmació que En Jordi Bilbeny2 fa a la seva obra Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya, segons la qual En Cristòfor Colom participà en aquesta contesa militar en qualitat de capità de l'armada franco-lusitana i no com a simple tripulant d'una nau genovesa. El testimoni de primera mà del mateix rei Ferran no deixa lloc a cap mena de dubte:
I la segona d'aquestes missives, datada dos dies després també a Vitòria, el 7 de setembre del 1476, no fa sinó confirmar el que ens diu la primera: que el rei Ferran tenia clar que En Colom i els portuguesos eren al mateix bàndol.
Tenint en compte la transcendència de la troballa, vaig enviar les cartes a En Jordi Bilbeny perquè me'n donés el seu parer. És el que us transcric tot seguit: "Atès que un Colom genovès mai no atacaria un estol de naus genoveses plenes de compatriotes seus; i com que no podem posar en dubte aquest testimoni documental del rei Ferran, que és autèntic de tot en totes, llavors és que En Colom no podia ser genovès –el Colom genovès analfabet que ens han volgut fer creure que era–, sinó que som davant del Colom barceloní, antitrastàmara i emparentat amb la casa reial portuguesa. És a dir, que les dues cartes de Ferran el Catòlic ens corroboren que En Colom, el Colom navegant i corsari, era català".
Raimon Balagué
1 LUCAS DE TORRE Y FRANCO-ROMERO, "Mosén Diego de Valera: Su vida y obra"; Boletín de la Real Academia de la Historia, 64 (1914), p. 369-370.
2 JORDI BILBENY, Cristòfor Colom, Príncep de Catalunya; Edicions Proa, Barcelona, 2006, p. 353-358.
Autor: Raimon Balagué
versió per imprimir
Estes cartes també podrien aval·lar la teoria del Colón gallec. El que si està clar que genovés no era.
Estic flipant, els censors eran ignorants a tope. El títul de Mosén era català i no de Cuenca. Els sensor clarament van canviar els noms i les ciutats d'origen però es van oblidar de modificar el títul noviliari català de ''Mosén''.
Perdoneu, m'he equivocat d'article. El comentari anterior era per a l'article sobre l'origen de la bandera dels Estats Units.
Ací us presente un altra alternativa: http://es.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_los_Estados_Unidos
Crec que aquestes cartes posen sobre la taula un detall molt important. Colom arriba a Castella l'any 1485 però pel que veiem el Rei ja coneixia a Colom l'any 1476, Si fos el Colom genovés nascut l'any 1451 tot just tenia 25 anys però ja era prou conegut com a Capità corsari. Si era genovès mai havia estat a Castella, Ferran sols el podia conèixer de la seva participació a la Guerra Civil Catalana entre els anys 1462 i 1472, per altre costat sabem que Colom va entrar a la mar amb 14 anys això seria segons les tesis genovesa cap a l'any 1465 i en només 7 anys ja era un Capità conegut que algú m'expliqui com ho va fer. El fill d'una tavernera i un llaner. Que s'havia dedicat la major part del temps a fer viatges de negocis.
Era un dels episodis més coneguts, però alhora no resolts del tot, com tants dels que envolten el descobridor. Quina gran troballa, fantàstic Raimon !!
En el document Assereto, una acta notarial datada a Gènova el 1479, en Colon genovès declara que te 27 anys. Per tant si era a Gènova el 79 no pot ser el mateix Colon que el descobridor.
En aquesta carta el fill de Diego de Valera l'anomenen, Charles de Valera, així en català antic.
Maria, en Colom, amb el seu parent Guillem Casanova-Colom, estava al servei del rei de França Lluís XI fins aquest 1476, en què haven d'abandonar el setge de Fuenterrabia, al País Basc, pel juliol de 1476, arriba amb 11 naus franceses a Portugal i recull Alfons V de Portugal, la seva esposa de 14 anys Joana la Beltraneja i els du a Cotlliure, perquè viatgin a la Cort del rei de França per tancar una aliança contra Isabel i Ferran, usurpadors del tron de Castella. En el curs d'aquest viatge hi ha el famós combat naval entre franco-portuguesos i genovesos del 13 d'agost davant del cap de Sant Vicenç, en què la Ha. oficial fa naufragar el genovès Colom i el fa arribar a Portugal... nedant!! NO: el Colom de debò era l'almirall de l'armada franco-portuguesa, que continua camí cap a Cotlliure. I aquestes cartes d'en Valera (possible súbdit català afincat a Cadis, a on van tornar les dues galeres genoveses supervivents del combat) testimonien que Colom anava amb l'armada dels enemics d'Isabel i Ferran. James, tens raó, però la disputa, en aquest cas, és pel tron de Castella. Albert GG: Oviedo també ha de ser un personatge de l'òrbita catalana. Però no el tenim identificat, encara.
dí. en l'últim paràgraf s'hi veuen moltes catalanades i frases que només tenen sentit si es fa una traducció de tornada al català. Oviedo podria ser Agut? Oviedo és qui serà governador de l'illa espanyola durant principis del segle XVI.
Al 1976 no era encara rei en Joan II?
El texte sembla una mala traducció del català. A més, quan diu francesos i portoguesos, no hauria de dir catalans i portoguesos, no? És un altre cas de traducció de l'original, manipulada per ocultar la catalanitat de colom i la visió de catalans com a estat pleni-potenciari (versus la visió de l'Espanya unida sota els Reis Catòlics)?