ARTICLES » 05-03-2012 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
 19880
|
Ferran Soldevila i la descoberta d'Amèrica
En un llibretó d’En Ferran Soldevila, editat al 1923 ja hi trobem la presència d'un Colom català, defensat per diversos historiadors “amb abundor d’arguments”. En Joaquim Pont, que conserva el llibre de la seva àvia, ens ho ressenya.
En Ferran Soldevila i Zubiburu fou un historiador i escriptor barceloní, que publicà diversos llibres sobre la història de Catalunya. Un d'ells, Història de Catalunya, publicat en tres volums, va ser un encàrrec d'en Francesc Cambó, i fou escrita entre 1934 i 1935. Però, prèviament a aquest llibre, al 1923, en va escriure un altre de molt semblant anomenat de la mateixa manera Història de Catalunya, que va ser publicat gràcies a les donacions de les Comissions Delegades d'Argentina, concretament de la de Buenos Aires, la de Mendoza, la de Córdoba i la de Rosario de Santa Fe. A més, la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona també van sufragar la resta de les despeses per a la seva publicació. En Joan Carrera i Dellunder n'il·lustrà els dibuixos. I, posteriorment, al 1932 s'edità la segona edició.
Doncs, en aquest llibre –que m'ha arribat a través de l'àvia com un regal preciós que sempre li agrairé–, anomenat també "manualet" per l'autor, trobem a les pàgines 102, 103 i 104, l'apartat dedicat al regnat de Ferran II (1479-1516), on trobem dues anotacions més que interessants.
La primera fa:
"El descobriment d'Amèrica.- En el regnat dels Reis Catòlics va ésser descoberta Amèrica per Cristòfor Colom (1492). En general, el descobridor és considerat com a genovès, però no manquen historiadors que sostenen, amb abundor d'arguments, que era català. Malgrat això, malgrat haver estat feta l'expedició amb cabals de la Corona catalano-aragonesa, els Reis Catòlics van concedir aviat a Sevilla el monopoli del comerç amb Amèrica".
I la segona, diu:
"La política exterior.- La rivalitat entre França i Catalunya pels dominis italians va continuar. Ferran II en sortí victoriós, i es va apoderar de Nàpols (1504). En les lliutes d'Itàlia es va distingir Joan Ramon Folch de Cardona, el qual fou generalíssim de la Santa Lliga contra Venècia. El seu sepulcre, que és una bella mostra d'istil Renaixement, es troba a Bellpuig".
Per tant, ara podem dir tranquil·lament que ja a l'any 1923 teníem arguments per dir que en Colom era català, per afirmar que l'expedició a Amèrica fou pagada per la nació catalana i que a les Guerres d'Itàlia, s'hi distingí en Joan Ramon Folch de Cardona.
Joaquim Pont
Autor: Joaquim Pont
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Job, els italians, francesos i la resta de historiadors han copiat el que deien els llibres de la història oficial espanyola, el "copy and paste".
El que és molt estrany ja a primer cop d'ull és que hi hagi un noble estranger al capdavant de les guerres d'Itàlia impulsades per Ferran el Catòlic. No es creïble. Oi més si tenim en compte que la Nació Catalana tenia al darrere una llarga tradició de conquestes i conqueridors. Unes conquestes encapçalades per nobles de la terra sempre: Els Marquet els Llúria, els Vilamari els Montcada, els Gurrea, els Cardona, els Requesens o els Pinós A un estranger no se li donen les màximes responsabilitats militars d'un país.
Sí, Montse, sí. Lo han suplantado los malvados castellanos, los meridionales italianos, los franceses, los imperiales...
Si. I també ens dona una informació difícil de trobar i que en F. Soldevila corrobora: No parla d'en Gonzalo Fernàndez de Córdoba, a qui en la immensa totalitat de llibres de Història se li atribueixen les victòries de les tropes en les guerres d'Itàlia sinó de Joan Ramón Folc de Cardona, el vertader Gran Capità que va ser suplantat en les seves gestes pel cordobés.
Interessant notícia que apunta un altre punt de recerca: què diuen els llibres de text de 1920-1939 y les notícies dels diaris catalans i de tot el món sobre la catalanitat de la descoberta