ARTICLES » 13-03-2014 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
27600
|
Hernán Cortés: hidalgo extremeny o descendent de sang reial catalana?
Com és que es donen tantes semblances i coincidències, amb els noms i dates, entre l'Alfons d'Aragó i Gurrea i els seus descendents i Hernando Cortés, que també es diu Alonso, i els seus? Eren les mateixes persones?
Després d'haver llegit un article d'en Pep Mayolas, argumentant les similituds que hi ha entre el conqueridor extremeny Hernán Cortés (1484-1547) i el comte de Ribagorça Alfons VII (1487-1550), vaig decidir estirar una mica més el fil. A continuació observarem uns sincronismes que costen de creure que siguin atzar.
El resum de tot l’extens treball realitzat per en Pep és: a partir de l’escut d’Hernán Cortés on tot just al mig surten les barres de la corona catalano-aragonesa, es comença a preguntar com pot ser que un extremeny dugui les armes catalanes? I furgant, cercant, investigant, troba un llibre on citen al conqueridor com Alonso i no Hernán. En Pep ho relaciona amb l’Alfons, comte de Ribagorça, i comença a comparar els personatges. Tots dos es dirien Alfons. Tant l’un com l’altre, traspassen a l’edat de 63 anys i són succeïts per un hereu de nom Martí. Alhora, si Cortés fos Alfons VII de Ribagorça això respondria a l’enigma de les quatre barres catalanes a l’escut d’en Cortés, ja que Alfons de Ribagorça és un rebesnét del rei Joan II de Catalunya (1397/98-1479).
Continuant amb l’estudi comparatiu d’en Pep Mayolas, i afegint unes curiositats addicionals, no acaba tot amb els sincronismes anteriorment esmentats. És molt estrany, llevat que hi hagi intencionalitat, que tant l’Hernán (Alonso) Cortés, com l’Alfons d'Aragó i López de Gurrea, morin als 63 anys i una diferència de tres anys exactes en l’any de defunció. I també sobta que els seus respectius fills i successors es diguin Martí. El fill del conqueridor, Martín Cortés Zúñiga va néixer a l’any 1533 i traspassà a l’any 1589. El primogènit d’Alfons VII de Ribagorça, Martín de Gurrea y Aragó, va néixer a l’any 1525 i traspassà al 1581. Si ens fixem en les dates de naixement i defunció, passa exactament igual que amb els seus pares: moren tots dos amb la mateixa edat (56 anys), amb una diferència exacta de vuit anys.
L’any 1529, Carles V va intitular Hernán Cortés marquès de la Vall d’Oaxaca, al sud de Mèxic (títol hereditari). Aquest fet ens trasllada a la reflexió següent: si Alfons comte de Ribagorça, en realitat és Hernán Cortés, i el Marquesat de la Vall d’Oaxaca és hereditari, forçosament ens han de sortir més coincidències entre els seus successors. Amb una taula comparativa, veurem els respectius successors d’Alfons VII de Ribagorça i d’Hernán Cortés:
COMTAT DE RIBAGORÇA | MARQUESAT DE LA VALL D'OAXACA |
Alfons VII de Ribagorça (neix 1487 - mor 1550) comte del 1512 fins al 1533 |
Hernán (Alonso) Cortés (neix 1484 - mor 1547) marquès del 1529 fins al 1547 |
Martí I de Ribagorça (1a vegada) (fill de l'anterior) (neix 1525 - mor 1581) comte del 1533 fins al 1565 |
Martín Cortés (fill de l'anterior) (neix 1533 - mor 1589) marquès del 1547 fins al 1589 |
Joan Alfons I de Ribagorça (fill de l'anterior) (neix 1543 - mor 1573) comte del 1565 fins el 1573 |
L'any 1565, hi ha una revolta per proclamar En Martí Cortés rei de la Nova Espanya, sense èxit. Martí va ser portat a Espanya l'any 1567, jutjat i desposseït de tot. Obligat a l'exili a Orà. L'any 1574 l’amnistien i li retornen els seus béns. També pot sortir d'Orà, però amb la prohibició de poder retornar a Mèxic. |
Martí I de Ribagorça (2a vegada) (neix 1525 - mor 1581) comte del 1573 fins al 1581 |
|
Ferran II de Ribagorça (fill de l'anterior) (neix 1546 - mor 1592) comte del 1581 fins al 1592 |
Fernando Cortés (fill de l'anterior) Mor sense descendència legítima i passa el marquesat al seu germà. |
Francesc I de Ribagorça (germà de l'anterior) (neix 1551 - mor 1622) comte del 1592 fins al 1598 |
Pedro Cortés (germà de l'anterior) (mor 1629) Mor sense descendència i el títol passa a una dama. |
Unió a la Corona d'Aragó |
Analitzant totes les dades i dates de la taula anterior, ens adonem que Martí de Ribagorça, l’any 1565 deixa de ser comte per ser succeït pel seu primogènit, Joan Alfons. En morir aquest l’any 1573, el títol del comtat retorna a En Martí. És ben curiós, com En Martí Cortés, el mateix 1565, empès per una part de la noblesa de Nova Espanya, encapçala una revolta per ser proclamat rei del territori. La revolta fracassa i, per aquest motiu, En Martí serà deportat a Espanya, jutjat i condemnat amb la pèrdua de tots els seus béns i desterrat a Orà. L’any 1574, l’amnistien i ho recupera tot, però no podrà tornar mai més a Mèxic. És simptomàtic que tant l'un com l’altre Martí, l’any 1565, per motius ben diferents, perden el govern i tots dos el recuperen, l’un al 1573 i l’altre al 1574, gairebé al mateix temps.
En Martí de Ribagorça traspassa l’any 1581 i és succeït pel seu fill Ferran II. Una coincidència més entre aquestes dues nissagues: l’any 1589 a la mort d'En Martí Cortés, el seu successor també es diu Ferran (Fernando).
Ferran II de Ribagorça va morir a l’any 1592, sense descendència, i és succeït pel seu germà Francesc I. Simptomàticament, al Marquesat de la Vall d’Oaxaca, Fernando (Ferran) Cortés mor (no se sap l’any de defunció), sense descendència legítima, i és succeït pel seu germà Pedro Cortés. En tots dos casos qui hereta el títol és un germà del difunt.
El comtat de Ribagorça, desprès de la mort d'En Francesc I, s’incorpora a la corona d’Aragó, tot i continuar existint desmembrat i sense un governant visible fins al Decret de Nova Planta, l’any 1716. S’ha de matisar que els comtes de Ribagorça, a partir de 1554 –segons algunes fonts– o el 1565 –segons unes altres–, eren alhora ducs de Vilafermosa. Feta aquesta puntualització, ens crida l’atenció que, després de la mort d'En Pedro Cortés al marquesat mexicà, qui el succeeix és Estefanía Carrillo de Mendoza y Cortés. Al ducat de Vilafermosa, en morir Francesc I de Ribagorça, el títol recau en una senyora de nom Lluïsa. És una nova similitud, ja que tant al marquesat com al ducat, els nous titulars són dues dames.
Per recapitular, presentem una taula on es posen en paral·lel les dades més significatives que hem vist fins ara:
Taula comparativa
Alfons d'Aragó i López de Gurrea | Hernán Cortés de Monroy i Pizarro |
Neix 1487 | Neix 1484 |
Mor 1550 | Mor 1547 |
A l'any de defunció es duen 3 anys. | |
Traspassen a l'edat de 63 anys. | |
L'hereu de tots dos, es diu Martí. | |
Martí de Gurrea i Aragó | Martín Cortés Zúñiga |
Neix 1525 | Neix 1533 |
Mor 1581 | Mor 1589 |
A l'any de néixer i de defunció es duen exactament 8 anys | |
L'any 1565 deixen de governar per tornar-hi l'any 1573 i 1574. | |
Traspassen a l'edat de 56 anys. | |
L'hereu (2a vegada) de tots dos, es diu Ferran. | |
Ferran d'Aragó-Gurrea i de Borja | Fernando Cortés Ramírez de Arellano |
Neix 1546 | Neix ??? |
Mor 1592 | Mor ??? |
Cap dels dos no té descendència legítima. | |
Són succeïts pels seus respectius germans. | |
Francesc d'Aragó-Gurrea i de Borja | Pedro Cortés Ramírez de Arellano |
Neix 1551 | Neix ??? |
Mor 1622 | Mor 1629 |
Al ducat de Vilafermosa, Francesc és succeït per una dama de nom Lluïsa. A Oaxaca Pedro Cortés es succeït per una dama de nom Estefania. Tots dos són succeïts per dones. | |
... |
Ivan Giménez
Autor: Ivan Giménez
versió per imprimir
Vicent3: Las coronas del segundo cuartel del blasón de Cortés no son sobre fondo azur, sino sobre fondo de sable. La razón de esas tres coronas está explicada en el documento de concesión del título y privilegio a Cortés, y no es otra que el haber derrotado a tres reyes.
Es lo que se llama un escudo por hazañas, similar el de Cortés en su concepto a otros concedidos por Carlos V, como el otorgado a Alonso Pita da Veiga, el de Juan de Urbieta, o el de Machín de Rentería.
També és molt curiós és que un quarter de l'escut de Cortés estiga ocupat per tres corones disposades 2 dalt i 1 baix sobre fons blau... a l'inrevés que l'escut de Borriana, atorgat per Carles I a Montsó l'any 1542-vila natal de Rafel Martí de Viciana, el qual el plasma al seu llibre "Crònica de la inclita i coronada ciutat de València" el qual diu escriu en valencià i surt publicat en castellà al 1566... La bandera amb tres corones en linia sobre fons blau fou atorgada a la vila com a privilegi per part del rei Pere Terç el Cerimoniós en ser-li la Vila fidel -3 cops- quan la guerra entre els dos Peres (el Cruel -de Castellà- i el nostre Pere Terç el Cerimoniòs, II de València)... i la disposició de l'1 -dalt- i 2 corones (baix) al 1542 (Carles I)... ho esmente per trobar-se Cortes-Arenós-Vall d'Artana i Borriana relativament en línia des de l'interior a la mar... ara, sembla que a la època de Carles Ies tres corones també les tenía el Regne de Noruega segons testimonia el mateix privilegi atorgat per l'emperador (tot i que sembla que dos dalt i una baix)... tindria aquest alguna cosa a veure amb les senyeres nòrdiques dels mapes del s. XVI? Nyàs!!! Ahí queda aixó?
No entiendo porque Hernan Cortés siendo catalan se construyera en Mexico un palacio del mismo estilo de los que podemos ver por Caceres o Trujillo.
https://corazonmexico.files.wordpress.com/2012/05/img-20120518-000621.jpg
Ah! El territori de Vilafermosa i Cortes dintre de la comarca de l'Alt Millars, és una via de pas des dels altiplans del baix aragó i castella cap a la Mediterrània per la important Vall del Riu Millars, és a dir, cap a La Plana Baixa (amb sortida a Onda-Vila-real, Borriana).
Via de primer ordre i prehistòrica fou freqüentada per la ramaderia, pastures d'estiu -als altiplans- i pastures d'hivern -al litoral- des de tems immemorials.
Aquesta ruta és un poc més tortuosa que la Vall del Palància (Barraques-Xèrica-Sogorb-Sagunt), la ruta de Jaume I cap a la conquesta de Borriana (1233). Però també té una gran rellevància com a zona fronterera a protegir i sobretot d'accés al litoral.
Salut.
Una vegada vaig escriure una nota. No sé va tindre massa ressó.
Torne a insistir.
Al País Valencià hi ha un poble actual que es diu "Cortes d'Arenoso".
Els Cortés sembla que els feren senyors de Vilafermosa, poble vei de l'actual Cortes a la comarca de l'Alt Millars (interior de Castelló).
Arenoso ve d'Arenós, de Ximen Peres d'Arenós (Cisneros?)... i em consta segons els estudis publicats a un dels vostres simposis que Ferran II va fer unes donacions a grans prohoms de terres veïnes a Castellà-Aragó susceptibles de ser zones de pas de tropes castellano-portugueses cap al País Valencià en la Guerra de succesió castellana al s. XV.
Que algú en prenga nota!!!
Açò diu la viquipèdia:
"D'origen en un alqueria musulmana, fou conquistat per Jaume I (1208-1276), el qual va confirmar com senyor de la Baronia d'Arenós, formada per Cortes d'Arenós, la Pobla d'Arenós, Camps d'Arenós i d'altres poblacions, al rei moro de València, Zayd Abu Zayd convertit ja al cristianisme amb el nom de Vicent Fernández i casat amb Maria Ferrandis, qui va cedir-lo a sa filla, Alda Ferrandis, casada amb Blasco Eiximén, qui afegí Arenós al seu nom; després va pertànyer a Ximén Pérez de Tarazona, al seu fill Blasco, a Gonçal Ximénez i a Pere Jordan. En 1318 se segrega de la Baronia; continua passant per diversos senyorius, entre els quals els ducs de Gandia i la pròpia Corona; el 1471 Joan II (1398-1479) crea per a son fill Alfons el ducat de Vilafermosa que inclou el senyoriu d'Arenós i, per tant Cortes d'Arenós; des del segle XVII pertanyé als Urrea, dels quals l'heretaria el comte d'Aranda."
Pedrito de Miquel: ¿ahora ejerces de médico? ¡Anda, y yo sin saberlo! Por cierto, has sido tu quien me ha atribuido confusiones que yo no he realizado. ¿Estás bien? Dímelo, no soy médico, pero quizá te pueda recomendar a algún especialista. Por cierto, cuando dices: "un Conestable es el máximo representante del Rey en su ausencia", imagino que estarías pensando en la figura del virrey.
Pedrito: ¿en dónde digo yo que un representante diplomático "gobierne"? Yo he hablado de "representante". En fin, ciito textualmente los arts. 3 y 4 de la Convención de Viena de 1961: "Artículo 3 1. Las funciones de una misión diplomática consisten principalmente en: a. representar al Estado acreditante ante el Estado receptor; b. proteger en el Estado receptor los intereses del Estado acreditante y los de sus nacionales, dentro de los límites permitidos por el derecho internacional; c. negociar con el gobierno del Estado receptor; d. enterarse por todos los medios lícitos de las condiciones y de la evolución de los acontecimientos en el Estado receptor e informar sobre ello al gobierno del Estado acreditante; e. fomentar las relaciones amistosas y desarrollar las relaciones económicas, culturales y científicas entre el Estado acreditante y el Estado receptor. 2. Ninguna disposición de la presente Convención se interpretará de modo que impida el ejercicio de funciones consulares por la misión diplomática. Artículo 4 1. El Estado acreditante deberá asegurarse de que la persona que se proponga acreditar como jefe de la misión ante el Estado receptor ha obtenido el asentimiento de ese Estado. 2. El Estado receptor no esta obligado a expresar al Estado acreditante los motivos de su negativa a otorgar el asentimiento". Pero insisto, gracias por tú interés en que me tome la molestia de confirmar lo que digo... gracias a la lectura. Por cierto, ¿lees algo más allá del Sport o e-Notícies? Saludos.
Ivan: esperem el nou article!
Pedrito: un representante diplomático en el extranjero, es la cara del Jefe de Estado o Gobierno... ¿lo sabes?
En un paràgraf,almenys un, de la Cronica de D. Alvaro de Luna, ja és simptomàtic que tingui una crònica, es desprén que Don Alvaro era fill de la reina "Esta estaba tanto pagada é contenta de Don Alvaro de Luna , que todas las cosas que ella sabia é entendía 15 que le podían complacer , todas las procuraba é facía con mucha diligencia, é llamábale fijo. E como yá Don Alvaro de Luna nunca se partía de la cámara del Rey por ordenanza é mandado de la Reyna su madre , que non queria fiar de otra alguna persona que estoviese con el Rey de contino, salvo Don Alvaro de Luna"
Pero Trol, como se te ocurre comparar los cargos de Squillace o Ricardo Wall con un Conestable de Castilla. Estos dos eran funcionarios del Rey, un Conestable es el máximo representante del Rey en su ausencia. Nada, absolutamente nada que ver. El acceso a estos cargos es por vías y razones completamente distintas. Es como comparar al Regidor de la Vía Publica con un sargento de la Guarida Urbana.
A Nàpols a Itàlia està la casa-museu de la família Pignatelli-Aragó es pot visitar, i la primera informació que posen a la web és que el personatge més famós i Il·lustre de la família Pignatelli-Aragó és el Conqueridor de Mèxic Hernán Cortés.
Iván: dices: "realment és estrany un aragonès de Conestable de Castella". ¿Por qué es "realmente extraño"? Te voy a poner un ejemplo puramente español, y que tiene su origen en la Edad Media. ¿Te suena el Marqués de Esquilache? Ocupó, en tiempo de Carlos III, las carteras de Hacienda y la Guerra. Era italiano. ¿Y qué decir de Ricardo Wall? Diplomático irlandés al servicio de España. ¿Y Jerónimo Grimaldi? Ídem. Esto es herencia medieval. ¿Roger de Lluria no había nacido en Sicilia y vivió buena parte de su vida en Italia? Sobre lo que dices del idioma de los Trastámaras, y haces referencia a la “História de España” de Ferran Soldevila, tendré que comprobarla. No la tengo a mano. Respecto a: "Continuo dient que és ben curiós com relacionen numèricament a Ferran i Frederic de Sicília/Luna, i en la Crónica de Álvaro de Luna, simptomàticament també és un Luna qui cita com a fill del rei Don Marti a Ferran d’Antequera". ¿Cómo me explicas que la propaganda que de ambos contendientes a ostentar la corona del Reino de Aragón haya perdurado en el tiempo? Fueron adversarios. ¡No es posible afirmar lo que haces! Son trayectorias vitales distintas. Además, no coinciden cronológicamente tampoco. Respecto a tú última aportación: "A la crònica de Juan II de Castilla, ens diuen en un capítol, quan mor Martí el Jove l’any 1409, fill de Martí l’Humà, el rei català contestant a una carta de condolences de l’infant Ferran, li escriu que “el reino de Sicília le pertenece de derecho”. Per molt que ho he buscat no he trobat perquè li pertany de dret el regne de Sicília a Ferran de Castella. En canvi trobo ràpidament que a Frederic, sí li pertany de dret, ja que és fill il•legítim de Martí el Jove, legitimat per ser rei de Sicilia". Lo que pienso, y no quiere decir que sea LA VERDAD, es que Fernando de Antequera quiso todo el pastel del Reino de Aragón, no dudando en conseguirlo costara lo que costara. Años después, un sucesor de Fernando de Antequera, Fernando "el Católico", no dudo en cargarse a su lejana familia, los Aragón, del Reino de Nápoles. ¿Por qué? Por establecer un símil con Golum, de "El Señor de los Pardillos", repetiré su ya mítica frase: "mi tesoro". Saludos.
cert Ivan, Ferran d'Antequera oficialment diu que ell és princep de Sicília i el legitim hereu del Regne de Sicilia, i amb aquesta "pretensió" es presenta al compromís de Casp. Ferran el Catòlic i Isabel també seran coneguts com a princeps de Sicilia, abans que res.
Guerau: Álvaro de Luna és un personatge importantissim, però jo crec que al capdavant de tots està Benet XIII (el Papa Luna), aquest alhora és oncle d’Àlvar de Luna. Salut.
Cert Guerau, Alvaro de Luna, els Enríquez de Luna, etc. Es podria parlar d'Alvaro de Luna com a virrei català de Castella?
Álvaro de Luna, aquest personatge misteriós d'origen aragonés manant a Castella és la clau de tot plegat.
Iván: haces muchas aseveraciones: 1º- "On esmenten a Ferran d’Antequera com a primogènit hereu al regne d’Aragó i com a fill del rei don Martí, és a la Crónica de Álvaro de Luna (1546)". Que Álvaro de Luna se refiera a Fernando de Antequera como "hijo" del rey Martín es algo completamente lógico entre las distintas dinastías que en su día reinaron y gobernaron en la Europa cristiana. Un ejemplo próximo: Pipino "el Breve", que inauguró la casa "Carolingia", y que alcanzó su esplendor con su hijo Carlo "el Magno", tras asediar a los reyes merovingios para propiciar su caída -¿recuerdas lo de los Reyes Holgazanes?-, después de que se produjera, no dudó en dar continuidad al poder regio que nace en el Reino Franco. Pipino fue "hijo" también de aquellos reyes merovingios. Por lo tanto, no creo que Álvaro de Luna fuera ajeno a esta tradición que se estilaba en todas las casas regias europeas cuando se había producido un destronamiento. El vacío de poder era -y sigue siendo- inexplicable. Es la llamada "continuidad". Respecto a Juan II de Castilla y que se le conociera como extranjero: “conocido ser Estrangero”; creo recordar que la palabra "forastero" era también muy frecuente para nombrar a una persona que no era autóctona del lugar. Quiero decir que una persona nacida en Madrigal de las Altas Torres era "extranjera" en Toledo. ¿Qué decir a ojos de los castellanos sobre la figura del padre de Fernando "el Católico", Juan II de Aragón? ¿Juan II de Aragón fue extranjero en Castilla? Seguro que en su patria chica, Medina del Campo, ¡no!, pero, ¿y en el resto de Castilla? 2º. Dices: "Si a més a més, li sumem que el possible patró numèric ens relaciona Ferran d’Antequera amb Frederic de Luna/Sicília, aquest últim sí que és fill del rei don Martí i primogènit hereu. Tanmateix, com explicaries que Alfons el Magnànim i la seva esposa Maria de Castella, filla d’Enric III, gran part de la seva correspondència és escrita en català?" Hombre, lo del patrón numérico es inaguantable si lo que pretendes decir es que Fernando de Antequera y Fadrique de Luna fueron la misma persona. Fueron adversarios políticos. Respecto a lo que se escribiesen en catalán Alfonso "el Magnánimo" y María de Castilla... ¿estás seguro de lo que dices? Alfonso, el rey fundador de la Universidad de Barcelona -¡tiene narices que tenga que ser un castellano quien mandase levantar una "Universitas" en el Condado de Barcelona!- no dudo que no conociera la lengua catalana, pero siendo castellano, y María también, y sirviéndome de vuestra lógica aplastante, no puedo aceptar que se escribieses epístolas -dignas de Cicerón- en otro idioma que no fuera el romance castellano. Sobre la política lingüística comunicativa de la Casa de Trastámara en el Reino de Aragón, es de recibo afirmar que los usos lingüísticos de la administración regia era bilingües -mucho más respetuosos con los usos lingüísticos que la moderna Generalitat que no respeta los derechos de los castellano hablantes en Cataluña-. 3º. Para terminar, dices: "Tornant a la crònica de Álvaro de Luna, s’ha de matissar, que quan esmenten “al Infante Fernando” fill del rei Don Martí i primogènit hereu, no fan cap tipus de menció al compromís de Casp. Com pot ser, en una crònica de l’any 1546 no mencionar el compromís de Casp, i fer fill al infante Fernando del rei Don Martin?" ¿En qué crónicas se hace referencia a los Compromisos de Caspe? ¿No has pensado que haya otras crónicas, verdad? Y si, me reafirmo en lo de la vergüenza ajena. Un saludo.
Uf, quina cosa més estranya, Felip. Si hi era a una subhasta i després ja hi és a una universitat és perquè aquesta, o algú l'ha comprat, no? Ara, després de tot el viatge que contes que ha sofert -quan he vist Sevilla el cor m'ha trontollat- es troba un altra volta a la venda i sense saber si algú la comprat? Que coses més estranyes passen...
Iván: ¿no es cierto que en fecha 28/03/2014, escribiste: "El tema que vaig dient des de fa dies sobre que aquesta dinastia Trastàmara seria una branca il•legítima del casal de Barcelona d’origen aragonés". Yo no pretendo darle la vuelta a nada. ¿Por qué tendría que hacerlo? Considero que vuestra teoría no se sostiene por ningún lado, y, si queréis ganaros el respeto tenéis que plantear supuesto creíbles. Veo que desde el INH hay muchos émulos de David Irving o Harry Elmer Barnes, entre otros muchos "historiadores" que han alcanzado cierto renombre internacional. A tú párrafo: "Home no ho sé jo, si hi ha un possible patró numèric que ens està relacionant personatges, i per exemple un d’aquest és, Ferran d’Antequera amb Frederic de Luna/Sicília, fill il•legítim de Martí el Jove, i en una crònica mencionen a Ferran d’Antequera com a primogènit hereu del regne d’Aragó i com a FILL (HIJO) del rei Don Martín... Qui és fill del rei Don Martín és Frederic, no Ferran d’Antequera! Qui és primogènit hereu és Frederic, no Ferran! com ho interpretes?", la verdad, no sé que decir. Veo tanta inconsistencia en tus argumentos, que me da hasta vergüenza ajena leer lo que planteas. Juanito Navarro -alcalde ficticio de Marbella- en "Torrente 2", al inicio de la película recibe una llamada del malo, malísimo, Spinelli, amenazándole con que tiene unas cuantas cabezas nucleares con un objetivo: la destrucción de la ciudad de la Costa del Sol por excelencia. La respuesta de Navarro cuando es preguntado por su mujer sobre quien había llamado a altas horas de la madruga a su casa, a la que me adhiero sin fisuras para definir las tesis del INH, es contundente: "¡Un chalado!" Saludos.
Xavier, L'Arnold J. Bauer el va poder veure al laboratori nuclear de Crocker a la Universitat de Califòrnia l'any 1985, tres anys després de sortir a la llum pública a la casa de Subhastes Sotheby's de Londres. L'any 1986 desapareix de la vista pública. Després segons Bauer, els camins del codex es bifurquen des de Califòrnia a Sevilla i Ciutat de Mèxic, passant per la Biblioteca Firestone a Princeton, el Museu Getty de Los Ángeles i finalment la casa de Subhastes Christie de N.Y., on fa la seva última aparició pública l'any 1998. Des d'aquest any el manuscrit està perdut o amagat. Tot el que queda són algunes diapositives preses de les gairebé 500 pàgines i evidentment el relat o la història de l'Arnold, amb el seu llibre The search for the Codex Cardona.
Totalment d'acord Guerau. Un es torna tronat a partir de les dues o tres hores de comparar noms, biografies, famílies, dates, etc, en aquesta teranyina que han muntat i, a més, quan quasi a cada personatge nou que t'hi trobes et sembla sospitós, que és el meu cas, hahahahaaa! Si com apunta Felip, el 1r. Virrei de Mèxic va ser Antoni de Cardona i Enríquez està clar que era cunyat de l'Alfons d'Aragó i Gurrea (Hernán Cortés) i d'aquesta manera la governació de la Nova Espanya quedava entre família. /// Felip, no sé si ho entès bé. Vols dir que el Còdex Cardona, consultat no farà gaire pel Bauer i, pel que sembla, en mans de universitats nord-americanes s'ha perdut??? /// Per últim; Hi havia una pàgina web de nissagues que estava prou bé i es deia "Grandes de España", amb una direcció anglesa "www.grandesp.uk" i fa cosa de un any o any i mig que no es troba operativa, en sabeu alguna cosa?
Francesc: ¡muy buena tu aportación! Aprovecho para citar a mi admirado Marcial: "Haga lo que haga Rufo, para Rufo no existe más que Nevia. Si se alegra, si llora, si calla, habla de ella. Cena, brinda, pide, niega, hace señas, no hay más que Nevia; y como no haya Nevia, se quedará mudo. Ayer al amanecer, escribiendo a su padre, al saludarlo, va y dice: “Nevia, luz de mis ojos, Nevia, sol de mi vida, salud”. Nevia lee esto y sonríe agachando la cabeza. Hay más Nevias en el mundo, ¿por qué te vuelves loco, estúpido?" Os dedico esto a todos los foreros del INH, que defendéis a Nevia, perdón, al propio "Instituto" con tanto ahínco. Saludos.
Iván: celebro antes que nada que te tomes con humor esta charla. Respecto a la obra de Cánovas del Castillo del año 1891, y que hace referencia a Pedro I "el Cruel" -apodo sin duda salido de las filas de los partidarios de los Trastámara-, tengo que decir que q tu comentario: "Pere I el Cruel, és Pero Gil o Pedro Gil, i als seus seguidors se’ls hi diuen los “emperejilados”, no haurien de ser anomenats aquests seguidors com “emperOGilados” o “empeDROGilados” en castellà", aunque interesante, sin duda alguna, resulta irrelevante para afirmar, como haces en otro comentario, de fecha 28/03/2014, en el que afirmas taxativamente: "El tema que vaig dient des de fa dies sobre que aquesta dinastia Trastàmara seria una branca il•legítima del casal de Barcelona d’origen aragonés". Aquí, he de reconocerlo, me pillas con el paso cambiado. Siendo sincero, creo que tienes buena intención en demostrar lo del patrón numérico, pero resulta todo ello "raro, raro". Estás jugando con la Pseudo-Historia, y ahí, aunque solo sea como simple aficionado a ella, aunque tenga el titulin que te da la UB, y que sirva más bien para poca cosa, tengo que refutar tus teorías por inteligibles. No hablaré de la violación de Clío por parte del INH, pero esto no resulta muy serio. Es preferible afirmar que Cervantes-"Carvantes", era un pordiosero castellano de origen catalán (ahí vuestro ya mítico: "fill d´un noble de la Casa Reial de Barcelona", o "d´el Casal de Barcelona"), o que "La Celestina", "El Lazarillo", Santa Teresa de Jesús, etc., etc., eran TODOS más catalanes que el pan con tomate o la butifarra de payés; que hacer la afirmación de la confabulación numerológica de carácter interplanetario. Un saludo.
Super: "el sabio señala la luna y el necio mira el dedo".
La primera guerra civil española... pedro I vs. enrique II... caram...
Por cierto, cuando dices: "Si aportés relat històric a les coincidències numèriques començaries a dubtar? O tot i així continuaries en la línia de negació? Coincidència + patró numèric + recolzament de relat històric...seria realment difícil defensar que no hi ha una intenció darrere de tots aquests paral•lelismes"; he de reconocer que me preocupa más bien poco "la coincidencia más el patrón numérico más el apoyo de relato histórico", no porque lo digan ciertos "historiadores" del INH, si no porque sencillamente no me parece algo serio. ¿Cómo se pueden presentar artículos historiográficos que pretender ser serios sobre una materia como la patronímia numerológica? Cuando pienso en los artículos que leo por estos rumbos, no puedo dejar de pensar en el tarot y, ya siendo un poco gracioso, en el programa de ¡Al Ataque! de Arús, cuando mostraron al mundo a Carmen de Mairena y su ya mítica frase: "Amb el tricu-tricu-tricu... amb el tricu-tricu tra". ¡Un clásico, sin duda! A día de hoy, estáis haciendo números -¡estos si que son válidos!- para ser sus legítimos herederos. Por cierto, no sé si alguno de vosotros estará emparentado con el "Casal de Barcelona", y tendrá sangra azul corriendo por su venas. La verdad es que no me sorprendería mucho, teniendo en cuenta que desde ERC -¿republicanos?- os han otorgado algún premio (Premi President Lluís Companys). Un saludo.
Ivan: de verdad crees esto que dice: "El tema que vaig dient des de fa dies sobre que aquesta dinastia Trastàmara seria una branca il•legítima del casal de Barcelona d’origen aragonés". Pienso en la figura del malogrado historiador, y, para más inri, miembro de la Real Academia de la Historia, Julio Valdeón Baruque, y su obra "Pedro I, el Cruel y Enrique de Trastamara", de la Ed. Aguilar, y que lleva por subtítulo: "¿La primera guerra civil española?", no tiene la menor duda de que la dinastía bastarda Trastámara es de origen castellano. Te recomiendo la obra encarecidamente.
Bingo, Felip, cert és Antoni Cardona i (Enriquez de Lluna), bé des que vaig veure un ball de màscares dels indigenes mexicans on representaven els conqueridors de Mèxic i un d'ells es deia el "Señor Cardona" ja s'intuia que els Cardona eren principals en la conquesta i regiment del virregnat mexicà. Se suposa que en algun grau familiar estaria emparentant amb Alfons d'Aragó i Gurrea.
A la meva conferència del dia 20 vaig apuntat que tots els indicis ens porten a pensar que Antonio de Mendoza i Pacheco va ser en realitat Antoni de Cardona i Pacheco, tots dos, com apunteu van ser virreis, el primer de Nova Espanya i el segon de Sardenya, però per aquelles casualitats de la vida el primer dels anys 1535 al 50 i el segon del 1534 al 49, un any abans, però els dos el virregnat dura 15 anys.El dos tenen un germà Lluís, el primer enviat a Bèlgica per prestar fidelitat al nou rei Carles, el segon va ser nomenat per Carles bisbe de Barcelona. Tots dos tenen un fill anomenat Francesc, però resulta que el primer és capità general de les galeres d'Espanya i un altre fill d'Antoni en Joan va ser el capità general de les galeres de Sicília i Nàpols i posterirment virrei de Navarra. A la conferència comentava que en el manuscrit Techialoyan de Santa Maria de Iztacapan va ser elaborat a sol·licitud del virrei i compilada per un tal Alonso Cardona y Biezca, però en el codex Cardona, actualment desaparegut, se suposa que va ser encarregat per Antonio de Mendoza a un tal Alonso de Cardona Villaviciosa, que suplantaria al Biezca, serien la mateixa persona. Però en Arnold Bauer, que malauradament no es troba ja entre nosaltres, en el seu llibre The search for the codex Cardona, ens apunta que en el catàleg de passatgers a les Índies de la Universitat de Berkeley no va trobar cap Cardona i Villaviciosa, i el que és més important, que quan va poder inspeccionar el Codex en el laboratori nuclear de Crocker a la Universitat de Califòrnia va veure que en l'inici del Llibre D posava A. CARDONA i una signatura que podria ser també A: CARDONA en el llibre B. A més en el llibre B es troben referències a Nàpols i Còrsega (recordem que Antoni va ser virrei de Sardenya). Per tant és evident que aquest A. Cardona no es refereix al notari o cronista del virrei Antonio de Mendoza Pacheco sino que és el propi virrei A. CARDONA, o sigui Antoni de Cardona i Enríquez.
pero no és descartable que l'Antonio Mendoza y Pacheco primer virrei mexicà, siga en realitat Antoni Cardona i Lluna (els Cardona i Lluna ja van ser virreis a Sicília al segle XV). Les ordinacions del virregnat mexicà es fan a Barcelona l'any 1542 .http://books.google.es/books?id=HoD8fzPWKewC&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false
Els Enriquez emparenten amb els Lluna, com Joana d'Enríquez de Lluna mare de Ferran el Catòlic i els Mendoça també. Hi ha un Antonio de Mendoza y Luna que participa en la presa de Granada 1492 igual que el primer virrei de Mèxic, podrien ser el mateix. i veiem els Mendoça i Lluna ja virreis a partir de finals de segle XVI. Bé els Cardona estan entre els principals conqueridors com els Borja i els Montcada, Jo apostaria que els Montejo conqueridors del Iucatan són Montcada, l'escut dels Montejo és igual que el dels Montcada. És una tasca feixuga però el batibull de cognoms entremesclats és impressionant.
Ui, Guerau, quin misteri s'amaga darrere el insistent parèntesi (Enríquez de Lluna)? Penses que no són Mendoza? I si és així, en qui penses, en els Borja o els Cardona?
P.D. Antoni de Mendoça i Lluna (Enríquez de Lluna) primer virrei de Mèxic
Genial Ivan, però si us plau indicans un mica les pistes però no les decobresques del tot, espera't a fer l'article corresponent. Dit això, si la pista dels Lluna és clau en tot l'entramat, en un moment donat la família dels Luna són els amos de Mèxic amb Tristany de Lluna i Arellano fundador de Peníscola (actual Pensacola, Florida) i el seu cosí Antoni de Mendoça i Lluna (Enríquez de Lluna) parent de Pere de Mendoça i Lluna fundador de Santa Maria de Bonaire (actual Buenos aires).
Guerau: El tema que vaig dient des de fa dies sobre que aquesta dinastia Trastàmara seria una branca il•legítima del casal de Barcelona d’origen aragonès (aquesta apreciació sembla que hi estem d’acord tots dos) és pel següent: Al llarg dels segles m’estic adonant que hi ha unes coincidències entre personatges i dinasties sota un possible patró numèric i les seves variants. Doncs bé, al segle XV veig una coincidència numèrica, ben curiosa i interessant ja que, em desplacen a l’hora de néixer i traspassar en 22 anys exactes a Ferran d’Antequera, primer rei Trastàmara (castellà) a Catalunya, i Frederic de Sicilia/Luna, fill il•legítim del rei de Sicília, Martí “el Jove”, aquest alhora fill de Martí l’Humà. Bé, d’aquí no passaria com una coincidència més, sota el possible patró numèric, a no ser que vaig començar a llegir relat històric per veure si em donava llum en aquesta coincidència numèrica. I que vaig llegir per sorpresa meva? Doncs en una crònica em citen a Ferran d’Antequera com a: “primogenito heredero del reino de Aragón”, i més endavant es pot llegir el següent: “Este año siguiente comenzo a reinar en Aragón Don Fernando fijo (FILL!) del rei Don Martin”. Si observem la coincidència numèrica, aquesta és entre Ferran d’Antequera i Frederic de Sicília, i aquest relat històric ens esta dient que Ferran d’Antequera és FILL del rei don Martí, però Ferran no és fill del rei don Martí ni tampoc primogènit hereu del regne d’Aragó. En canvi, Frederic de Sicília si que és fill del rei don Martí (el jove) i si que seria primogènit hereu! Però si és primogènit hereu com ens esta dient aquest relat, que passa amb el Compromís de Casp? Entenc que s’ha de reinterpretar, i jo dedueix-ho que el Compromís de Casp seria per legitimar un fill il•legítim i/o nomenar el regent d’aquest fill il•legítim, menor d’edat. Això no ho he volgut dir en els anteriors comentaris ja que, ahir tenia la conferència i no volia desvetllar aquest tema abans. Tanmateix ja es farà un article amb les corresponents referències. Espero que pugui ser d’utilitat aquesta informació i entre tots poder anar estirant aquesta possibilitat. He resumit l’informació per no fer d’un comentari un article. P.D. Per cert, em observat com en aquest cas (hi ha més) existeix la coincidència de personatges, sota un patró numèric, i el més important, recolzat pel relat històric. Salut!
Resumint, la senyorial, desèrtica i despoblada Aragó ha derrotat a Catalunya, València i Mallorca, és clar amb l'ajuda de Castella. sense aquesta ajuda no hagués pogut.
Alfons de Gurrea i Aragó no deixa de ser un aragonés de cultura castellana, per tant, ja sabem com passa el poder de Catalunya a Castella, i qui ajuda els castellans a quedar-se tot l'imperi català, a través d'Aragó col·laborador de Castella. Castella ho tenia fàcil per neutralitzar la nació catalana, a través d'Aragó (regne castellanòfil i anticatalà). Això és simplificant, però no hi ha altra manera de poder-ho entendre. Per cert desde els Reis catòlics els nobles catalans i aragonesos els hi donaven títols i prebendes a Extremadura per tal de renunciaren als territoris americans, als burgesos catalans els manipulaven donant-los part del negoci a Sevilla o Màlaga i estaven calladets i panxacontents. És així com es desarma l'estructura de l'estat català i encara continua. P.D. pensar que Aragó era un regne neutral que s'estava quiet i era fidel a la causa nacional catalana és un pensament insconscient o innocent.
Aquí hi apareix el tal Tomàs Cortés, http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Obispos_de_Teruel, del qui no dona informació, com a bisbe de Terol del 1614 al 1624, però aquesta data no lliga amb la vida del Martín Cortés (1533-89) per tal que, com diu el text que aporta Ricard, fos nomenat bisbe "por comisión de Dn. Martín Cortés, su sobrino". Del que si es dona informació és del qui apareix com a 3r. bisbe, Jaime Jimeno/Ximeno de Lobera, que sí que és contemporani de Martí/n i que ens el connecta amb els Comtes de Ribagorça, ja que com a virrey d'Aragó intervingué al conflicte d'aquest comtat. Aquest cognom, Ximeno de Lobera, em resulta estrany i aplicant-hi imaginació i recalco, imaginació -no se me tiren al damunt els diligents fiscals que tenim per aquí-, em venen a la ment els Ximenes de Urrea i els Ximenes de Gurrea, ja que tant uns com altres tenen llops als escuts. I ja, per acabar d'imaginar, una pregunta: podria ser que els Urrea i els Gurrea siguin una mateixa família?
Per afegir més qüestions a aquest debat... El cronista d'Utiel (País Valencià), i durant un temps Insperctor en cap d'Arxius, Biblioteques i Museus Municipals de València, el terolenc, José Martínez Ortíz descobria i escrivia el següent -tot i que no cita la font- a la revista "Teruel", número 36. 196. Pàgines 87-136. Nosaltres ho transcrivim de l'original - Arxiu Municipal de Requena. Inventario José Martínez Ortiz. JMO 283- "Cortés: En esta ciudad (2 - se refiere, lógicamente, a Teruel, pues es continuación como se ha dicho del texto de la "Noticia y descripción de la ciudad de Teruel" a que se ha hecho referencia) siendo Obispo de ella el Ilmo Señor Dn Tomás Cortés, por comisión de Dn. Martín Cortés, su sobrino, segundo Marqués del Valle (3 - El título concedido a Hernán Cortés fue el de Marqués del Valle de Oaxaca) hijo primogénito del gran héroe Dn. Fernando Cortés, conquistador de México. Se hizo la justificación y sacó copia auténtica de las escrituras (4- Para más claro entendimiento la ortografía actual siempre que no se trate de nombres propios de lugares o apellidos por considerar interesantes sus variantes. En esta palabra el manuscrito dice "escripturas" En casos análogos transcribiremos según decimos sin necesidad ya de la correspondiente nota) que justificaban sus progenitores y ascendientes, y de ellas resultó que Dn. Martín Cortés de Monroy (5 - en el manuscrito "Monrroy"), su abuelo, habiendo salido de Molina de Aragón y pasado a Extremadura, en donde fue heredado en Medellín y donde casón con Doña Catalina Pizarro Altamirano, de quienes nació el nunca bien alabado héroe Dn Fernando de Cortés, conquistador de México, cuya empresa principió en el año 1517, fue legítimo descendiente de la Casa de Urrea, en Aragón, por Dn Lope de Urrea, uno de los trescientos principales que en San Juan de la Peña eligieron Rey de Sobrarbe a Garcí Ximénez de Arista, nombraron el primer justicia de Aragón e hicieron los celebres y memorables Fueros; y proceden de Gillgo Contesio, hijo de Nanes Contesio, Rey de Lombardia. Permaneció la familia de los corteses en Teruel hasta principios de los años de 1700 en que fallecieron los últimos, teniendo sus entierros y capilla en la Iglesia de San Andrés" Ens surten nous personatges que caldrà investigar, el Bisbe Tomás Cortés i els Urrea...
Molt interessant això que dieu, Vicent i Xavier!
Sí Vicent, i tots aquests pobles quedarien, segurament, dintre del que era el Ducat de Vilafermosa, que es refereix al poble de Vilafermosa/Villahermosa del Rio, a pocs kilòmetres de Cortes d'Arenós. http://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Villahermosa
Des de Borriana, el poble de Rafel Martí de Viciana. Quan parleu de Hernán Cortés parleu de que el nom li ve de Cortés i parleu de la Vila i Castell de Cortés (entre Navarra i Aragó) i de la Val d'Artana, també esmenteu que era Sr. d'Arenós... bé, doncs tots aquest topònims es troben en un rotgle molt menut a la comarca de La Plana Baixa (Vall d'Artana) i a l'Alt Millars (Arenós i Cortes -no Cortés-). Comarques per on transcorre el riu Millars. Estaria bé tindre-ho en compte per que pot ser hi tindria a veure els tres topònims en la relació i vinculació del personatge amb aquestes contrades del interior del centre-nord del País Valencià.
Si es clar, era un no-ningú amb l'escut quatribarrat de la família dels comtes de Barcelona. ¿A tu et sembla que a un no-ningú, un macarró, un trinxeraire, un cercavides pot arribar davant mateix de l'emperador Carles a Barcelona i entrevistar-s'hi, fer-hi amb ell capitulacions de conquesta -les capitualcions és una figura jurídica cent per cent catalana-, que l'emperador s'hi avingui passant per damunt de les famílies nobles i militars de la nació Catalana i aquestes en facin moxoni, que li permeti reclutar homes, comprar armes i pólvora i que, damunt, en premi pel seu èxit militar, li concedeixi un marquesat -cosa que només es pot fer si l'aspirant és un noble-, el marquesat d'Oaxaca? Això és normal en una societat estamental com la dels segles XV/ XVI? Altrament, la traducció anglesa de l'obra que parla de les seves conquestes l'anomena "princep". A la vista de tot el que vinc dient, té solta el que tu dius? Altrament, Cortès-Alfons d'Aragó Gurrea-Torrelles era un senyor que escrivia a la perfecció el llatí i tenia grans coneixements de dret i escrivia en romanç -català- com els àngels. D'on va treure tots aquests coneixements? Et sembla lògic que un arreplegat pugui arribar a aquest grau de cultura? És versemblant? En aquest caient t'aconsellaria que llegissis el capítol XV intitulat "Hernán Cortés, fill de Maria de Torrelles, i el tresor de Moctezuma a Molins de Rei", pp 121-162, del llibre d'en Pep Mayolas "Fins que en Colom begui a galet" (2012), editat per Llibres de l'Índex. Digue'm que ho faràs, vaaaaaaaaaa..... Sigues bon minyó..... Oi que quan ho hauràs fet en tornarem a parlar? M'ho promets?
Si es clar, era un no-ningú amb l'escut quatribarrat de la família dels comtes de Barcelona. A tu et sembla que a un no-ningú, un macarró, un trinxeraire un cercavides pot arribar davant mateix de l'emperador Carles a Barcelona i entrevistar-s'hi, fa amb ell capitulacions de conquesta, l'emperador s'hi avé passant per damunt de les famílies nobles i militars de la nació Catalana, li permet reclutar homes, comprar armes i pólvora i damunt, en premi pel seu èxit militar li concedeix un marquesat -cosa que només es pot fer si l'aspirant és un noble-, el marquesat d'Oaxaca. Altrament la traducció anglesa de l'obra que parla de les seves conquestes l'anomena "princep". A la vista de tot el que vinc dient, té solta el que tu dius? Altrament, Cortès-Alfons d'Aragó Gurrea-Torrelles era un senyor que escrivia a la perfecció el llatí i tenia grans coneixements de dret i escrivia en romanç -català- com els àngels. D'on va treure tots aquests coneixements? Et sembla lògic que un arreplegat pugui arribar a aquest grau de cultura? És versemblant? En aquest caient t'aconsellaria que llegissis el capítol XV intitulat "Hernán Cortés, fill de Maria de Torrelles, i el tresor de Moctezuma a Molins de Rei", pp 121-162, del llibre d'en Pep Mayolas "Fins que en Colom begui a galet" (2012), editat per Llibres de l'Índex. Digue'm que ho faràs, vaaaaaaaaaa..... Sigues bon minyó..... Oi que quan ho hauràs fet en tornarem a parlar? M'ho promets?
Francesc: Roma no se hizo en un día. Antes de llegar la capital de un Imperio, pasó por diferentes etapas. Si no sabemos nada de Cortés, antes de la Conquista, es sencillamente porque no era nadie. Pero el hombre escribió su historia y, todavía en el s. XXI, se sigue hablando de el. ¡Todo un éxito! Está claro que os tenéis que agarrar a un clavo ardiendo desde el INH para poder demostrar lo malos que son/somos los españoles, que no tenemos ningún reparo en manipular la historia biográfica de Cortés, y evitar así que se conozca que fuera catalán. Curiosamente, "esto" solo ocurre con los catalanes, no con los vascos. Ambos grupos, desde la óptica nacionalista, fueron marginados en el pasado por los castellanos. Legapzi, el "Loco" Aguirre, etc., demuestran esa marginación a la que hacen referencia los amigos de la Verdad nacionalista. "Euskaldun fededun", ¿no?
Francesc: no estamos centrado el debate. El artículo de Iván Giménez versa sobre la figura de Hernán Cortes y su supuesta herencia -real- catalana. El autor del artículo hace referencia a su escudo de armas, que ha supuesto el inicio del debate, que ha ido derivando hacia otros derroteros, en los que he participado, y participo, con mucho gusto. Podemos discutir sobre el sexo de los ángeles, sobre el españolismo de Capmany, o de lo que sea, pero siendo objetivos, estaremos obviando el tema principal. ¿Hay datos que corroboren que Hernán Cortés era el Conde de Ribagorza, Alfonso VII? Esta teoría no se sostiene ni con alfileres, puesto que no hay datos fehacientes que demuestren lo afirmado. Datos, datos y datos. La trayectoria vital de Hernán Cortés está documentada; la de Alfonso VII también, aunque no tanto. La vida de dos hombres, con todos sus actos realizados a lo largo del tiempo que les tocó realizar en la tierra. ¡Esto es muy fuerte!
Un gran aplaudiment per a en Super! Guerau, possiblement tot hi va influir. Aragonesos? Sí. Els Luna? Potser sí, potser no. Millor dit, uns sí i altres no. Segueixo el que diu 'en J. Bilbeny en el seu estudi sobre en Llàtzer de Tormos a l'entorn d'aquesta estirp. "La nissaga dels Luna, originària d'Aragó, s'havia escampat des d'antic per tots els estats de la Nació Catalana i entroncat amb la casa reial [...] Entre els seus membres hi ha militars, comtes, ducs, lloctinents, virreis, bisbes, arquebisbes, abadesses, papes i, fins i tot una reina: Maria de Luna, muller de Martí l'Humà" [pàg.121]. I encara cala afegir-hi una notícia prou important. Un membre de l'estirp va escriure una de les dues úniques continuacions de la vida i treballs del nostre Llatzeret -el Llàtzer de Tormos-. Es deia Joan de Luna, el qual pel seu posicionament polític i deològic hagué de marxar a l'exili. Concretment a París..L'obra s'edità segons el peu d'impremta a París el 1620" [pàg.122] Doncs bé, la continuació del Llàtzer del 1620 de Joan de Luna "mostra un veritable acarnissament contra la inquisició espanyola i porta l'anticlericalisme a un punt molt pujat de to" [pàgina 122]. D'acord amb en Martí de Riquer "En Joan de Luna, des del seu desterrament a França, veu Espanya deformada per la literatura i pel ressentiment de les seves possibles topades amb la Inquisició. Si alguna vegada es pot parlar de ressentiment en els escriptors espanyols del Segle d'Or, en Joan de Luna ha de ser col.locat en un lloc preeminent. Amargor, odi, rancor, ressentiment traspuen les pàgines de la seva novel.la. I conclou que el seu ressentiment, encobert amb una amarga ironia, el porta fins i tot a rebel.lar-se contra la seva pròpia pàtria.[pàg. 122,123]". Els entesos diuen que aquesta segona part està plena d'aragonesismes, per bé que aquests aragonesismes poden ésser perfectament catalanismes. Altrament, en ella s'hi reflecteixen motius folclòrics catalans. Ës a dir, que hi ha moltes probabilitats que l'obra fos escrita en català...Ja ho veus, Guerau, un membre de la família Luna probablement va escriure en català una segona part del Llàtzer i amb una ideologia antiespanyola ferotge. Per tant, caldria matisar força el procastellanisme d'aquesta família.O si més no part d'aquesta família.. Des d'un altre ordre de coses, també cal tenir en compte, com tu dius molt bé, la nissaga dels Requesens. O, si més no, els membres més encimbellats d'aquesta nissaga noble i tan i tan antiga i arrelada al Principat i de fet a tota la Nació. Quins més? Els Montcada? Els Centelles? Els Cabrera? Els Colom? Jo diria que els membres més conspicus d'aquestes cases nobiliàries varen permetre o varen mirar cap a una altra banda mentre la Inquisició castellana i el poder reial de Felip II i III miraven de desballestar el poder polític i cultural de tota la Nació. Ara bé, també és just recordar que el darrer bastió a caure a la Guerra de Successió va ésser la imponent fortalesa de Cardona. Salutacions.
" Debíamos temer que el plan de despotismo que va extendiendo el astuto Bonaparte por la Europa, después de haberle probado bien Francia,, vendría a planificarlo en España. A esto llama él regenerar, es decir, civilizar a su manera las naciones, hasta que pierdan su antiguo carácter y la memoria de su libertad.. Igualarlo todo, uniformarlo, simplificarlo, organizarlo, son palabras muy lisonjeras para los teóricos, y aún más para los tiranos. Cuando todo está raso y sólido, y todas las partes se confunden en una masa homogénea, es más expédito el gobierno, porque es más expédita la obediencia. [...] ¡Qué descansadamente gobierna el déspota entonces! [...] En la Francia organizada, qe quiere decir aherrojada, no hay más que una ley, un pastor y un rebaño, destinado por constitución al matadero. [...] En Francia, pues, no hay provincias, ni naciones; no hay Provenza, ni provenzales; Normandía, ni normandos; se borraron del mapa sus territorios, y hasta sus nombres. Como ovejas, que no tienen nombre individual, sino la marca común del dueño, les tiene señalados unos terrenos acotados, ya por riberas, ya por ríos, ya por sierra, con el nombre de departamentos, como si dijéramos dehesas, y estos divididos en distritos, como si dijéramos majadas. Allí no hay patria señalada para los franceses, porque ni tiene nombre la tierra que les vio nacer, ni la del padre que los engendró, ni la de la madre que los parió: los montes y los ríos les dan la denominación como a las plantas y frutos de la tierra. Nacen y se crían en el campo, y mueren en el campo de batalla. Todos se llaman franceses, al montón, como quien dice carneros [...] Esta unidad e indivisibilidad,, que convino entonces al mando despótico del Directorio, ha convenido después al más despótico de Bonaparte. [...] ¿Qué sería ya de los Españoles, si no hubiera habido Aragoneses, Valencianos, Murcianos, Andaluces, Asturianos, Gallegos, Extremeños, Catalanes, Castellanos, etc...? Cada uno de estos nombres inflama y envanece, y de estas pequeñas naciones se compone la masa de la gran Nación, que no conocía nuestro sabio conquistador, a pesar de tener sobre el bufete abierto el mapa de España a todas horas." Centinela contra los franceses. Antonio de Capmany. 1808. ---- extret de la wikipedia CASTELLANA... perdó.. ESPAÑOLA... PD: a la catalana hi diu el mateix PD2: tu segur que no però a altres no els hi costa res fer el paral·lelisme entre la idea de nació que tenia Napoleó i la que es té desde la política española del REINO DE ESPAÑA. LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL FRANCESA ES ENVEJADA PEL NACIONALISME ESPAÑOL, TAN D'ESQUERRES COM DE DRETES... una construcció nacional que Capmany denunciava en l'obra que cites... si no ho veus és que no ho vols veure... i si no ho vols veure ets tu el que manipules la realitat al teu gust... és a dir: menteixes... PD4: em reitero... fa vergonya rebatre't els arguments... almenys, avui, no fa fàstic fer-ho... PD5: ALGUNS TIREM DE LA WIKI, ALTRES DELS DISCURSOS D'EN JORDI CAÑAS
Francesc, d'acord amb aquesta conxorxa amb Felip II que vindria també de l'aliança dels Lluna i altres nissagues aragoneses amb castellans per tal de: aïllar i desplaçar del centre de poder a Catalunya, València i Mallorques. seria interessant l'estudi dels Requesesens i els Stúnyega i d'altres com a favoridors de Felip II i la seua estratègia procastellana.
D'acord amb tu Ivan, i sobretot el que apuntes sobre la casa dels Lluna, nobles aragonesos originaris de la casa reial de Navarra, però també emparentats amb llinatges catalans com Maria de Lluna esposa de Martí l'humà, que s'emparenten amb els Enríquez i els trastàmara. I tot açò vindría pel misteriós i famós Alvaro de Lluna, conestable castellà d'orígen aragonés, s'hauria d'aprofundir més amb aquest Alvaro que teòricament és l'ascendent de Joana Enríquez de Lluna, mare de Ferran el Catòlic. Però que he vist en la wikipèdia anglesa que va estar casada amb Pere de Portugal rei de Catalunya el conestable urgellista, abans que amb Joan II de catalunya i Aragó, no se si és un error o una pista.
Super: cito la obra de Campmany, "Centinela contra los franceses" (http://books.google.es/books?id=dSmIIjn33uwC&pg=PA1&hl=es&source=gbs_toc_r&cad=4#v=onepage&q&f=false), página 18: "Nuestra lengua volverá á ser de moda quando el ingenio y seso de los españoles produzca obras dignas de la posteridad, y quando la moral y la política, cuya jurisdicción vamos á fixar, salgan en trage y lenguage castellano". La verdad es que leer esta obra, y además escrita por un catalán, me hace creer en la esperanza. Vosotros solamente os dedicáis a mentir y a buscar ultrajes históricos inexistentes. Pero los datos son los datos. Por cierto, mis felicitaciones por quedarte en Wikepedia, versión catalana, para citar a Llàtzer Dou. Hay vida más allá de Wikepedia, lo sabes, ¿verdad? Francesc: solo te queda eso, ¡felicitar a Super por su comentario poco trabajado! Molt bona, noi!
Guerau: El tema que comentes sobre Aragó i el seu domini sobre el Principat de Catalunya es podria explicar arran del Compromís de Casp (aquest alhora es podria interpretar novament). Si els Trastamara fossin d’una branca il•legitima del casal de Barcelona, d’origen aragonès, tal com puc anar deduint en les investigacions que duc a terme, es comprendria el perquè els reis Trastamares utilitzen l’aragonès per comunicats oficials a Hispània, també es comprendria el perquè la major part de la correspondència personal entre Alfons el Magnànim i la seva esposa, Maria de Castella – és a dir dos castellans- fou escrita en català i alhora també explicaria perquè Alfons el Magnànim canvia l’idioma oficial europeu, el llatí, pel català. Aquestes referències sobre l’idioma, les podeu trobar a Història de España de Ferran Soldevila als capítols que parla sobre els Trastamara. Conclusió: A Hispània utilitzen l’aragonès (idioma que seria de l’origen dels “Trastamara”), però, com el mediterrani esta conquerit majoritàriament per catalans utilitzen el català, idioma que també hauria de ser propi per a la dinastia. D’altra banda es podria entendre el perquè del nom de la Corona d’Aragó i no de la Nació Catalana, ja que si un és d’origen aragonès, voldrà que el nom Aragó perduri per al llarg dels segles, i a més a més la dinastia Trastamara tindrà l’avantatge de la impremta. És curiós com Ausiàs March es defineix com valencià de Nació Catalana, en canvi no diu valencià de Nació Aragonesa. Si fins i tot Terol pertanyia al Regne de València! Per finalitzar, i venint a l’actualitat dels nostres dies també és molt simptomàtic escoltar fa unes setmanes, al programa de “Las Mañanas” (em sembla que es diu així) a TVE o A3, dir a l’Alicia Sánchez Camacho “Catalunya no ha existido nunca”, i llegint les cròniques de Joan II de Castella s’anomena tranquil•lament el nom de Principat de Catalunya, per posar un exemple. S’ha d’especificar que aquesta crònica (teòricament) està escrita per contemporanis, és a dir que a l’any 1411 és coneixia com a Principat de Catalunya. I personalment crec té molt de valor que surti el nom de Principat de Catalunya, ja que personalitats en la matèria d’aquesta crònica com el Doctor Galindez de Carvajal, dedueixen que ha estat escrita i tornada a escriure i reescrita novament, no per un autor sinó per diversos(entre d'altres pel mateix galindez), és a dir, si ha estat reescrita per diversos autors i la crònica que ens ha arribat a dia d’avui posa Principat de Catalunya, que hauria de posar a l’original?!?! Salut!
Apreciat Trol,
Hi ha una cosa que em crida molt la atenció de la actitud presumiblement "foteta" dels unionistes i els Colono's quan parleu de les grandeses d'espanya i és que molt sovint intenteu recordar als catalans que "altres catalans il·lustres" van participar en les grans coses de la espanya unionista que defenseu, com ara el teu cas de la Pepa y sus ilustres contribuidores catalanes.
Vosaltres us penseu que amb això ens irriteu o desqualifiqueu o rebaixeu les aspiracions desremoritzadores dels catalans i en canvi no sou capaços de fer les següents reflexions:
La Pepa tenia la contribució de "ilustres catalanes" perquè no hi havia més pebrots ja que estàvem obligats a ser espanyols, llavors no em sembla res destacable que alguns catalans haguéssin exercit el seu dret a contribuïr-hi tant si era perquè se sentien part de l'espanyolada com si era perquè pensaven que era millor fotre-hi mà que no pas deixar-ho tot a les mans de la tribu mesetària.
Molt sovint les contribuicions de catalans en coses espanyoles són en clau botiflerista, per tant i bàsicament parla malament del vostre concepte de igualtat unionista.
Si la Pepa va ser una caca i un nyap per molt que digueu que era una de les constitucions més modernes del moment (però mai esmenteu que la seva vigència va durar tres telediaris), et pots imaginar com de dolenta hagués arribat a ser si a més l'haguéssiu fet vosaltres solets?
En el fons i per pena de la vostra causa el que us passa és que teniu una actitud tant prepotent com superficial i això sumat a la vostra absoluta incapacitat d'exercir la autocrítica us sembla encara avui que a més de ser la més collonuda de les nacions del sistema solar els catalans hi han volgut participar sempre des d'una visió unionista, castellanitzada i amb l'afany de ser uns més de la "gran union de destino en lo universal", quan, en el fons, de sempre, el que s'ha intentat és que aquelles lleis, normes i estratègies estatals que ens haviem d'empassar per la força de la sang fóssin, encara que fós molt poc, una mica més europees i modernes i molt meys tercermundistes i castellanocèntriques.
I de mentres vosaltres anar colonitzant-nos a base de bufetades, prohibicions, assassinats i insults.
El més trist, i de debò que això entristeix molt, és que 500 anys després us quedareu sols i no haureu après res. Res de res. Només us quedarà una sèrie de èlits enriquides amb els espolis de les colònies, una gloriosa Història imperialista cada dia més plena de forats i més qüestionada per els propis vostres, i, això sí, la Belén Esteban i un poble castellà desil·lusionat, sense la Roja, sistemàticament inculturalitzat i que s'haurà d'inventar un nou enemic intern per justificar la seva raó d'unitat i amagar la seva meidocritat endèmica
Això sí, sempre uns quedaran els "entrañables Andaluces", nuestros amigos chistosos, aquell poble que heu utilitzat i manipulat com heu volgut des del latifundisme caciquista ranci castellà per ocupar territoris, arrassar cultures i llengües, carregar-los d'odi i frustració i fer-los servir de "bufones de la corte".
Per mala sort teva els Andalusos de catalunya això ja fa temps que ho han entès i ja no volen ser una part del vostre magnífic imperi. Potser el pitjor que us passarà és que després del dia D els següents a entendre-ho seran els que encara estan a la seva terra... serà qüestió de temps, quan ja no pogueu mantenir els subsidis etnicistes trigaran molt poc a adonar-se'n que són els peons de la vostra malaltissa cultura expansionista i de la vostra maquinària de l'odi i el menyspreu a la diversitat i pluralitat.
Francament, no voldria estar a la vostra pell, no pel què pugui passar en el futur proper, sino pel què ha passat en la vostra existència. Ja ho deia aquell dels vostres que "Español es el que no puede ser otra cosa", però nosaltres ho podem ser, i de fet, ja ho som i ho erem abans de que us inventéssiu això de la espanyolitat.
- Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, historiador, escollit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812:" hasta el año 1714, en que las armas de Felipe V, más poderosas que las leyes, hicieron callar todas las instituciones libres en Cataluña, y Barcelona recibió un ayuntamiento bajo la planta aristocrática de las demás ciudades de Castilla." - Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, escollit diputat per Catalunya el 1810; signà la Constitució de 1812:"A Catalunya se la trata como provincia conquistada".
Francesc: seguramente, Ortega, con su incultura propia de Castilla, desconoció el Capítulo I de la Constitución de Cádiz de 1812, "la Pepa", y sus cuatro artículos dedicados a "la Nación española". ¡No me cabe la menor duda! Por si tuvieras algún tipo de interés, te dejo el enlace web de la Constitución, en la que por cierto, ilustres catalanes como Antoni de Capmany, o Llátzer Dou, ayudaron a confeccionar: http://www.constitucion1812.org/documentos/cons_1812.pdf.
Guerau, jo em decantaria més per una mena d'immens cop d'estat intern de les elits dirigents de la Nació Catalana en conxorxa amb la monarquia de Felip II endavant. Parafrasejant Xirinacs, la traïció dels líders. Altrament, el terme de "Corona d'Aragó" és posterior a la Guerra de Successió i convenientment esbombat i potenciat per l'estat sorgit quan Castella recolzada per França incorporà per dret de conquesta tots els estats de la Nació Catalana i els desballestà jurídicament, un nou estat que passà a dir´se España o Nación Espanyola i agafà una entitat jurídica ja molt avançat el segle XIX. Amb AmadeU I de Saboia, si no m'erro. Encara en ple segle XX, Ortega i Gasset deia "Com que Espanya no existeix com a Nació, el deure dels intel.lectuals és crear-la"
Carpanana. El documental devers on ens envia aquest link et pot ajudar a sortir de dubtes. http://videos.lavanguardia.com/cultura/20131011/54388747613/origen-de-la-bandera-catalana.html
Denis, has d'explicar perquè en Cortès té enmig del seu escut quarterat el signe de les 4 barres, el signe dels comtes de Barcelona, el de la monarquia catalana. Això d'extremeny no en té res.
Bé jo crec que les causes de la desaparició de l'imperi català i de l'estat a mans de Castella es deguda principalment al molt mal encaix que Aragó tenia dins la Corona Catalana, Aragó era un estat castellanòfil, i va desenvolupar un poder més gran del que ens creiem en le fet que Castella absorbís totes les possessions catalanes tant al mediterrani com a l'atlàntic. El cas de Portugal o Holanda ens serveix com a contraexemple del Catalunya, tant Portugal com Holanda no incorporaven territoris aliens a la seva cultura en pla d'igualtat, (Holnada es va desempallegar dels territoris borgonyons) i tant Portugal com Holanda vam construir i mantenir un imperi sent nacions de la mida de Catalunya-València-Balears. Sense Aragó, ço és cedint Aragó a Castella a la nació catalana ens hagués molt millor. Crec que hauríem conservat l'imperi. la prova està a Neopàtria, el 1390 quan intervenen els navarresos i aragonesos Catalunya perd Neopària. És el que pense.
Ep, jo fa mesos que firmo com a Lluís, i aquí només vaig dir això del Lleó i l'Enric Guillot. Els següents comentaris signats "Lluís" no són pas meus; per a que en quedi constància.
Forano, tant si et perds com si no, seràs benvingut a Catalunya. Desitjo sincerament que millori la teva situació familiar. Carpanana, estudia una mica, home. Les barres són el símbol heràldic dels comtes catalans. Aragó tenia els quatre caps de moro amb la creu de Sant Jordi. Amb aquest afany de fer content a tothom que hem tingut sempre els catalanets, vam decidir que el nom seria el vostre (Corona "d'Aragó") i que el símbol heràldic seria el nostre (les 4 barres de gules sobre fons d'or). I això que els catalans vam preferir ser governats pels reis d'Aragó "hágaselo mirar", home: el comte de Barcelona es va casar amb Petronila i va prendre el títol de rei d'Aragó. Per tant, tots els reis d'Aragó posteriors són descendents d'aquest comte català. No ens venguis la moto que "sus señores prefirieron pertenecer al reino de Aragón y no seguir como condado independiente", perquè Catalunya mai ha pertangut al regne d'Aragó. Senzillament era el territori més lliure i el cap visible i recognoscible de la confederació d'estats agrupats sota el nom de Corona d'Aragó. Queda per a les ments simples la interpretació de "reino es más que condado, ergo vuestro conde estaba sometido a nuestro rei". No t'equivoquis: eren la mateixa persona. El primer dels nostres comtes governava el vostre territori amb el nom de "rei d'Aragó".
Las 4 barras son del reino de aragón y no del inexistente reino de cataluña que fue un condado que decidió unirse al reino de aragón creando la corona de aragón, por lo que en todo caso sería relación con descendencia del reino de aragón y no de cataluña, otra cosa es que los catalanes no acepten que no fueron reino sino condado y sus señores prefirieron pertenecer al reino de aragón y no seguir como condado independiente.
Lluis, no pensaba seguir este diálogo, pero el párrafo : " i per això us podeu dedicar a assumptes més importants, més cosmopolites, més universals i menys provincians. ", me mueve a hacerlo. Tengo muchos años (demasiados para los que desearía), "estic jubilat" y mis "cosmopolitas" preocupaciones son: que mi pensión es escasa, que mi hijo, con titulación universitaría, es "novecieneurista", que mi hija, después de un Zaragoza/Londres de ida y vuelta (por trabajo) ha pasado de ganar 1.500 a ganar 1.050, que a un sobrino carnal el banco le ha quitado el piso y ha tenido que meterse en casa de su abuela (mi madre). Esas son algunas de mis "universales" preocupaciones. En cuanto a ir a Catalunya: En la grán nevada que cayó en Barcelona (invierno de 1962/63), yo estaba allí quitando nieve del terrado de la casa (Barrio de Gracia, Carrer de Pere Serafí, rotulada ya entonces como Pere Serafí y no Pedro Serafín como en cierto modo podría haber sido). Posteriormente he viajado por Lleida y Tarragona durante unos años, he pasado vacaciones en Catalunya, no en Salou que me sobrepasa, sino en Sant Jaume d´Enveja, junto al río que compartimos. Por ello y por la estima que tengo a muchos de los catalanes que he conocido, creo poder opinar con algo de fundamento. En cuanto a quién se considera español o no, es posible que te sorprendieras si te dieras una vuelta por Galicia, Valencia o por el "Aragó que parla català", zonas donde el castellano no es predominante Corto, que me enrollo. Un saludo. (De todas maneras si me pierdo, que me busquen en Barcelona, no en Madrid) .
Hernán Cortés catalán? claro, y Alejandro Magno era de Sabadell.
El que l'Ivan prova de fer posant a a pal.lès aquests paral.lelismes és que aquests ho tenen tot menys ésser una cosa casual. Massa paral.lelismes casuals en un fenomen indiquen precisament que aquests paral.lelismes no són casuals. És com dir que sempre les coses et surten malament. Pots tenir mala sort una dues tres quatre, cinc sis set vegades.... Però que sempre tot et vagi malament no és una cosa de malfat o de malastrugança. Senzillament, hi ha d'haver una explicació, o més d'una, que expliqui el fenomen. Per exemple, una manca d'atenció permanent, una falta de motivació o de desinterès, una depressió.. que sé jo. És a dir, quelcom de no casual. Doncs en el cas que ens ocupa s'esdevé el mateix. La probabilitat que aquests paral.lelisme siguin casuals és baixíssima, fregant al zero. Aleshores, si els fets que comentem no són casuals, vol dir que reflecteixen una realitat soterrada. És a dir, que es vulgui amagar quelcom seguint un cert mètode. I els paral.lelismes són consubstancials amb el mètode. Bé, doncs, si hom vol tergiversar sistemàticament els fets de la història, els qui tenen el poder de fer-ho han de seguir un cert mètode. I és que és cert: és fàcil tergiversar la història, però crear-ne una de paral.lela i que sigui versemblant i creïble això ja és molt més difícil -per no dir impossible..Ja sabem que abans s'agafa un mentider que un coix. Per què? Perquè el mentider, en negar i canviar la realitat s'ha d'inventar una explicació alternativa que sigui totalment creïble i amb les mentides això és impossible. Vet aquí l'enorme importància de fer evidents aquests paral.lelismes que posen damunt la taula en J. Bilbeny, en P. Mayoles o, ara, i amb gran èxit, l'Ivan Giménez. Salutacions.
El que l'Iván prova de fer poant a a pal.lès aquests paral.lelismes és que ho tenen tot menys ésser una cosa casual. Massa paral.lelismes casuals en un fenomen indiquen precisament que aquests paral.lelismes no són casuals. És com dir que sempre les coses et surten malament. Pots tenir mala sort una dues tres quatre, cinc sis set vegades.... Però que sempre tot et vagi malament no és una cosa de malfat o de malastrugança. Senzillament, hi ha d'haver una explicació o més del fenomen: una manca d'atenció permanent, una falta de motivació o de desinterès, una depressió.. que sé jo. És a dir, quelcom de no casual. Doncs en el cas que ens ocupa s'esdevé el mateix. La probabilitat que aquests paral.lelisme siguin casuals és baixíssima, fregant al zero. Aleshores, si els fets que comentem no són casuals, vol dir que reflecteixen una realitat soterrada. És a dir, que es vulgui amagar quelcom seguint un cert mètode. Si hom vol tergiversar sistemàticament els fets de la història, els qui tenen el poder de fer-ho han de seguir un cert mètode. I és que és cert: és fàcil tergiversar la història, però crear-ne una de paral.lela i que sigui versemblant i creïble. Això ja és molt més difícil, per no dir impossible..Ja sabem que abans s'agafa un mentider que un coix. Per què? Perquè el mentider, en negar i canviar la realitat s'ha d'inventar una explicació alternativa que sigui totalment creïble. I amb les mentides això és impossible. Vet aquí l'enorme importància de fer evidents aquests paral.lelismes que fa en J. Bilbeny, en P. Mayoles o l'Ivan Giménez. No m'acaba de quedar clar quin valor científic té com a tècnica d'investigació històrica la cercual de paral·lelismes vitals entre dues figures històriques. ¿És una tècnica reconeguda acadèmicament? ¿Què se'n pot extreure? ¿Quins en són els límits?¿És una innovació de l'INH?
És clar que no hi ha acritud, Forano, perquè estàs d'acord amb mi: són els teus avantpassats els qui es van "fotre d'hòsties" amb els castellans -amb els catalans no calia: podíeu tenir la vostra nacionalitat aragonesa sense problemes-. Avui, la immensa majoria dels aragonesos sou espanyols submisos a la castellanitat. Heu acceptat una nacionalitat espanyola que us permet ser aragonesos si ho sou en castellà. Vosaltres, per tant, teniu el tema de la nacionalitat resolt, i per això us podeu dedicar a assumptes més importants, més cosmopolites, més universals i menys provincians. Però tu prova de ser espanyol en català, o en LAPAO, o en valencià, o en mallorquí, o en "lemosín", o en l'eufemisme que vulguis per no dir "català". Espanya no ens ha resolt, als catalans, el tema de la nacionalitat. I per això ens hem de dedicar a aquest tema tan provincià i tan "cansino". Tu, si ho desitges i vens a Catalunya, podràs ser català en castellà, en amazig, en cantonès, en rus. Però nosaltres no podrem ser mai espanyols en català. "Español se es en castellano. Y punto". Sense cap acritud.
Sobre el Reino de León como cuna del parlamentarismo europeo hay que decir que fue hasta que nos neutralizó Castilla, y desde entonces se acabó el pactismo.
Lluis: P.D. Con relación a Castilla. Soy de una comarca digamos que de la franja occidental de Aragón. Mis antepasados se dieron de "hostias" (con perdón), sin ir más lejos, en la guerra de los Pedros con los castellanos. Seguramente eso evitó que se las dieran con los de El Segriá, El Pallars Jussá, La Noguera, etc, etc.. Un saludo, sin acritud.
Lluis: "Però ja se sap: la consciència nacional de l'antic regne d'Aragó és avui una essència diluïda en el magma de la nacionalitat castellana, constitucionalment anomenada "española". Vaya parrafada. Soy aragonés castellanoparlante y es lo único que tengo de castellano, vivo en el 2014 y me acucian otras preocupaciones que las de pasados siglos. Salutacions.
No m'acaba de quedar clar quin valor científic té com a tècnica d'investigació històrica la cerca de paral·lelismes vitals entre dues figures històriques. ¿És una tècnica reconeguda acadèmicament? ¿Què se'n pot extreure? ¿Quins en són els límits?¿És una innovació de l'INH?
Dear Trol,
is nice to read from you again. Of course as with many of your comments and theories you were absolutely wrong... this time trying to ridicule your counterparts.
Let me encourage you to analyze your present to understand a little better what your "Spain One Great and Free" myth will dissolve as a sugar cube in a "Cup of Cafe con leche en la plaza mayor"
Kindly yours,
Peter the Bluish.
Blavet... hazte un favor un coge un libro de Historia del Derecho español, ya que imagino que no conocerás el inglés para poder leer la obra de Lord Brougham (s. XIX): "Political Philosophy", en donde un ilustre estadista británico pone de manifiesto el parlamentarismo-pactismo en el antiguo Reino de León. Estamos en el s. XXI, y los ultranacionalistas catalanes todavía pensáis que el Hombre nació en Adán y Eva. Evolucionad un poco. Estudiad el Pasado para comprender un poco mejor el Presente. Saludos.
símbolo inequívoco del antiguo Reino, el cual, por otra parte, fue la cuna del parlamentarismo europeo -y si, por desgracia para los nacionalistas catalanes, los malvados leoneses, y después castellanos, conocían el... pactismo
Trol... em pensava que els que tenien la imagniació desbordada eren la gent del INH...
Massa coincidències per ser només casualitats. Aquest personatge penso que, dels qui estudieu, és el que més pistes dona. Són innumerables els lligams, dades i dates coincidents entre les suposades dues families. Que aquesta dama, la Lluïsa, dels Ribagorça/Villafermosa, i llurs descendents emparentés amb nissagues catalanes i catalano-italianes (Borja, Gonzaga, Cardona, Pignatelli d'Aragó, Montcada, Ventimiglia, etc.) no te gaire de cosa estranya, és lògic. El que ja no és tant lògic és que ho feren també els EXTREMENYS Cortés de la Estefania Carrillo de Mendoza Cortés i descendents. Emparenta l'Estefania amb els Taglavia d'Aragona Gonzaga, amb els Cardona, Montcada-Ventimiglia, Pignatelli d'Aragó i amb els Sansaverí. A aquesta sèrie de sospitoses coincidents nisagues s'afegeix l'agreujant, per a mi demolidor, que els Pignatelli d'Aragó esdevenen anys després titulars del Ducat de Vilafermosa i que els Sanseverí són la família emparentada amb els primers Ducs de Vilafermosa, oncle i avi de qui pensem és el vertader Cortés, l'Alfons D'Aragó i Gurrea, que succeeixen al oncle, 2n. Duc, amb Fernando Sanseverí d'Aragó, 3r. Duc de Vilafermosa i que perd el títol a favor de Martí de Gurrea i Aragó, fill de l'Alfons D'Aragó Gurrea, EL NOSTRE CORTÉS.
Forano, ningú diu que aquests cognoms siguin catalans, ni que el conquistador de Mèxic sigui un noble català. La seva sang era aragonesa en un alt percentatge, per l'ascendència dels López de Gurrea i de la Casa Reial d'Aragó, per la línia il·legítima dels comtes de Ribagorça. També tenia un percentatge de sang catalana, en aquest cas dels Torrelles, per part de mare, i dels comtes-reis catalans, per part de pare. És una llàstima que els aragonesos no reivindiquin aquest "Hernán Cortés", perquè és més "seu" que no pas dels catalans. Però ja se sap: la consciència nacional de l'antic regne d'Aragó és avui una essència diluïda en el magma de la nacionalitat castellana, constitucionalment anomenada "española".
Si, si, Aragón, Gurrea, Borja, apellidos muy catalanes.
Cortés va anar a l'encontre de l'emperador Carles a Saragossa i aquest el va fer marquès Oaxaca O Huaxacac a Monzó el 1528.............. http://books.google.es/books?id=BG8xQ153xH8C&pg=PA424&lpg=PA424&dq=Francisco+L%C3%B3pez+de+G%C3%B3mara+arag%C3%B3n&source=bl&ots=PIBW_oMLSE&sig=SuxdkYf4_2NWUiFvv6u5oCb4FXY&hl=ca&sa=X&ei=tB4iU-ftCIWK0AWo_4DABw&ved=0CE4Q6AEwBA#v=onepage&q=cortes&f=false
Tema llibre, minut 43:30; Tema escut, des del minut 39:00; Tema Cortés, des del minut 36:25. http://www.inh.cat/arxiu/vid/Recuperar-la-historia,-questio-d'estat/Jordi-Bilbeny-Recuperar-la-historia,-questio-d'estat-1-2-
Cuando dice: "I furgant, cercant, investigant, troba un llibre on citen al conqueridor com Alonso i no Hernán", ¿se puede saber en que libro aparece mencionado? A mi por menos, en la carrera de Historia, me han suspendido asignaturas -por citar alegremente, y no especificar la fuente-.
Sr. Giménez, con todo el respeto para sus estudios sobre el desdoblamiento, pero creo que en éste caso, cometen ustedes un error. No soy experto en heráldica, pero se puede ver claramente en el escudo, en la parte superior izquierda, el "águila bicéfala" de los Habsburgo (http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Armas_de_Carlos_I_de_Espa%C3%B1a.svg), justo debajo, un león -imagino que desde el INH se harán la reflexión de que en España no había leones, ¿no?-, símbolo inequívoco del antiguo Reino, el cual, por otra parte, fue la cuna del parlamentarismo europeo -y si, por desgracia para los nacionalistas catalanes, los malvados leoneses, y después castellanos, conocían el... pactismo-. En la parte inferior derecha, vemos, aunque no nítidamente, castillos... del Reino de Castilla. La "senyera" pertenece evidentemente al Reino de Aragón. La misma bandera para Aragón, Valencia y Cataluña-Baleares. Sobre las tres coronas que se puede observar en la parte superior derecha, tengo mis dudas al respecto.
Com poden ésser tan similars i alhora tan diferents???