ARTICLES » 03-08-2009 | LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
 14719
|
La Corona Catalano-aragonesa
En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar la Corona Reial va ser el de "Corona d'Aragó i de Catalunya" i a mesura que es van anar incorporant nous regnes, es passà a "Corona d'Aragó" per simplificar i no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nápols...
Introducció
Corona Catalano-Aragonesa", tot i que el "nom", amb aquests termes, s'esmenta poc històricament, és la denominació amb que es coneix actualment a Catalunya la històrica Corona d'Aragó, ja que expressa millor la realitat de la unió dels dos regnes. El fet de que Catalunya era un "regne" el recolzen (entre d'altres) els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme"[1] com a documents oficials que acrediten aquesta denominació.
A "CASTILLA Y LEÓN" tenen una situació molt semblant, històricament va ser la "CORONA DE CASTILLA", però actualment està acceptat per infinitat d'institucions entre elles el govern d'Espanya, l'expressió "CORONA CASTELLANO-LEONESA".
Per tant, si es tracta de la unió de dos regnes es pot designar perfectament com "CORONA CATALANO-ARAGONESA", igual que el cas de la "CORONA CASTELLANO-LEONESA" designa la unió dels dos regnes històrics.
A la capçalera dels manuscrits Jacme I s'anomena "Comte de Barcelona", però no era comte, ni del comtat d'Urgell, ni del d'Ampúries, ni del de Foix, ni del de Pallars (que formaven l'antic principat de Catalunya, del qual ell n'era príncep). Un territori esdevé regne quan el seu senyor és coronat rei, així doncs, el "principat de Cathalunya" o conjunt dels diferents comtats, a partir de la coronació d'Anfós com rei, va esdevenir, de facto, el "Regne de Catalunya", com certifica el seu rei Jacme I.
Cathalunya era un regne segons Jacme I
Algú podria dir que el terme "regne", referint-se a Catalunya, (21 referències, 3 ref. x 7 manuscrits) pot ser degut a un error de transcripció o d'interpretació, atès que els set manuscrits (fins al s. XV) del "Llibre dels feits del rei en Jacme" són només transcripcions dels originals (el manuscrit més antic dels que es conserven, data de l'any 1313, i el rei Jaume I va morir l'any 1276). Un Ms. de l'Escorial té la certificació d'exactitud de Felip I, ja que el va fer copiar del de Poblet, pel seu ús propi.
Hi ha dues famílies de manuscrits la llatina i la catalana. En els estudis comparatius llati-català els experts, coincideixen en que ambdós es van copiar, per separat, d'uns originals en català del s.xiii, (atès que, hi ha detalls reals al ms.1313 que no hi són al ms.1343 i viceversa), el fet que coincideixin és una proba de que que no hi ha error (per la Llei de Chapman-Kolmogorov). Queda l'opció de que el rei haguès manat un canvi al copista, però aixó nomès passaria l'asseveració "Catalunya-Regne" com a màxim cap a Jaume II o al seu fill. Tantmateix al dubtar dels Ms. s'invaliden les cròniques que són la columna vertebral de la història de la "Corona d'Aragó".
Però M.D. Martínez San Pedro, a la "Crònica latina de Jaime I"[2] escriu com el rei tenia molta cura en la perfecció i comprobació de la còpia del llibre ("..per cuius perfectionem et comprobationem..") i així ho fa saber al seu cosí: "En el intervalo, el día 5 de Julio de 1313, Jaime ÏI escribe a su primo, el rey Sancho de Mallorca, anunciándole el envío de un "libro de los hechos" del abuelo común Jaime. El texto de la carta es como sigue":
Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani, karissimo consanguineo suo, Iacobus per eamdem Rex Aragonum... re- cepta littera vestra super mittendo ad vos litorum actuuin fe- licis recordationis regis Iacobi avi comunis, significamus vobis quod iam ipsum librum transcrifoi mandaveramus, et nunc, post receptionem, vestre littere supradicte, translatum libri ipsius perfici fecinus ac etiam comiprobari, per cuius perfec- tionem et comprobationem cursor vester usque nunc hafouit remanere. Sicque comprobatum per cursorem predictum".És molt important per tant l'estudi fet, per raó d'aquesta gran cura que tenia Jaume II en la comprobació de la fidelitat de la còpia. En el següent paràgraf d'aquesta "Crònica latina de Jaime I"[3], (LXXIV. De prava responsione facta Regi per nobìles de Aragonia super auxilio quod petebat), atès que diu "Catalonia que és el més noble (nobilius) i el més honorable (honorabilius) regne d'Yspania"... i a les comparacions que segueixen explicita molt bé que son entre dues entitats diferents (dos regnes diferents) "Aragonia" i "Catalonia", -l'adressa als "nobìles de Aragonia" els que no són de Catalonia-, i...els coneix molt bé "car sots dura gent dentendre rao"... A les versions en catalá no ho diu explicitament (s'ha de sobreentendre).[4].
...Qui dixit: Ignoramus, Domine, in terra ista quid bovaticum, et ut vos verbis non detineam, quando hoc fuit propositum in consilio, omnes una voce vociferati sunt, dicentes se in hoc articulo non faceré quod vos vultis. Tunc respondens ait: Repleti nimia admiratione duram gente vos intuendo probamus ad iudicandum, et clare perspiciendum iudicium rationis. Considerare debuistis condicionem negocii, et nostram iuxta hoc intentione, que apparet omnino sine reprehensione.Quod enim nos facimus, intuita Dei facimus, et ut Yspaniam defendamus, ac per hoc nobis et vobis apud omnes gentes famam perpetuarti aequiramus, ut noverit universus orbis quod per nos Yspania sit salvata. Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet Urgellensem, Empuriarum, Foxensem, Pallarensem. Habet etiam tot nobiles, ut pro uno de Aragonia sint in Catalonia quatuor, et pro uno milite quinqué, et pro uno clerico quinqué, et pro uno honorabili cive quinqué; cum Catatonia inquam velit non iuvare, et dare nobis de suo, vos qui tenetls honores pro nobis ad valorem viginti milium, triginta milium, quadraginta milium solidorum, deberetis citius et melius nos iuvare, maxime quia totum vobis ipsis remaneret etiam cum augmento...Diu exactament el mateix al Cap-392 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343: "...E el dix: No sabem en esta terra, senyor, que ses bouatge, e dich uos que quan hoiren dir aquesta cosa que tots cridaren a vna uou que non farien re. E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom que per nos e per uos es saluada Espanya. E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· caualler na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·: e pus aquels de la pus honrada terra Despanya nos uolgren guardar en dar a nos del lur, uosaltres que tenits nostra honor, qui ·XXX· milia qui ·XX· milia, qui ·XL· milia sous, bens deuriets aiudar, e maiorment car tot se romandria en uos, ab mes que nos uos hi anadiriem del nostre...."
Al Cap-119 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343 diu: "E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus.", està dient d'una forma implícita que Catalunya és un regne...
Al Cap-11 de la resta de Còdex en català del [ "Llibre dels feits del rei en Jacme", a partir del de 1343 diu:"...quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes...". És al principi del regnat i només hi havia dos regnes, Jacme està definint Catalunya com a "regne"...
Jacme II al seu cosí Sanç rei de Mallorca l'anomena: "Ilustri principi Sanccio Dei gratia regi Maioricarum, comiti Rossilionis et Ceritanie, ac domino Montispesulani", és a dir tant els comtats del Roselló i la Cerdanya com Montpeller seguien tenint entitat pròpia, no formaven part del regne de Mallorca, tenien el mateix "senyor"
Antecedents històrics del concepte "Corona d'Aragó i de Catalunya"
La definició «Corona Aragonum et Catalonie» apareix en el Privilegi d'annexió de Mallorca a la Corona del 16, sep, 1286
- Ferran Soldevila, Història de Catalunya, Barcelona, ed. Alpha, 1962, p. 383, nota 29
- Gran Enciclopèdia Catalana,
- Gran Enciclopèdia Aragonesa.
A les Corts de Monsó de 1289, el conjunt dels territoris i estats era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya. Tot i així, ja al segle XIII es va començar a emprar la denominació Corona d'Aragó, Corona Reial d'Aragó, Regnes d'Aragó, o simplement Aragó, expressions que es generalitzarien a partir del segle XIV.
Es veu perfectament doncs, que el terme "Corona d'Aragó i de Catalunya" es va emprar mentre eren dos regnes o tres, però a mida que es van anar incorporant nous regnes, es va emprar "Corona d'Aragó" o simplement "Aragó", simplificant, per no haver de dir tota la llista: Regne d'Aragó, e de Catalunya, e de Mallorques, e de València, e de Sardenya, e de Sicília, e de Nàpols... i va quedar el nom del "regne" que sempre s'esmentava el primer, per ser el més antic històricament, no pas perquè fos el més important.
Encara que, a partir d'un cert moment, "històricament", el títol de "Regne de Catalunya" aparegui poc en els documents, sabem que Catalunya va portar la veu cantant amb un "ratio" segons Jacme I de: richs homens 4:1, cavallers 5:1, clergues 10:1, homens honrats 5:1, sous 40.000:0 (caldria afegir... de galeres 100:0...) En aquest cas concret (el de la conquesta de Múrcia) els nobles del regne que Jacme I anomena "Aragonia" no van donar ni un sou, en altres expedicions i altres moments la cosa podria ser ser una mica diferent.
Apart d'altres mitjans (i dels exposats per Jacme), a la conquesta de Mallorca i a partir d'ella, el "regne de Cataluña" va aportar a la seva meitat de la "Corona" (proporció que aniria cambiant amb les noves incorporacions), una cosa que el "regne d'Aragó", mai no havia tingut: el mar, amb el comerç que va donar la riquesa a Catalunya. Si les galeres s'haguessin pogut moure per un Ebre navegable fins al Cinca, el "regne d'Aragó" hauria pogut conquerir tot sol, Mallorca, Sardenya, Sicília, Nàpols..., però l'Ebre no és (ni era) navegable, deixant el "regne d'Aragó" sense possibilitat de tenir la seva flota.
En canvi el "regne de Catalunya" ha viscut tota la seva història sempre de cara al mar, i no oblidem que la grandesa de la "Corona d'Aragó" va arribar a partir de les conquestes mediterrànies, que van anar ampliant el front marítim..., conquestes que no s'haurien pogut acomplir sense les naus i els ports catalans. Per tant, per tot els fets esmentats, tot i que el nom "Corona d'Aragó" apareix profusament a una innombrable quantitat de documents i és el nom, amb que es coneix universalment, podem emprar sense faltar a la veritat, el terme "Corona Catalano-Aragonesa", que és el que millor reflecteix la realitat històrica.
Parlant de la numeració dels reis, un dels reis més importants en temes nàutics (instruments, cartes, taules astronòmiques, bombardes, etc..), Pere el Cerimoniós (IV d'Aragó), s'anomena a si mateix en els documents, "Pere terç d'Aragó" (Armand de Fluvià)
Història
Va ser un Comte -per herència- de Barcelona, Anfós (fill de Peronella i Ramon Berenguer), el que siguent Comte va passar a ser a més a més, Rei d'Aragó en una posterior elecció (segons els furs d'Aragó), no a l'inrevés. Un territori es converteix en regne, quan el seu senyor és coronat rei, Cathalunya va ser un regne, quan va ser coronat Anfós a Saragossa.
El rei convocava Corts allà on volia (hem vist l'exemple de Leyda), però a partir de Pere el Gran, van existir permanentment i en paral·lel, les Corts d'Aragó i les Corts de Catalunya, després les de Mallorca, les de València, les de Sicília, les de Nàpols, el sistema federal aragonès.
El comte de Barcelona era només comte del comtat de Barcelona, però segons explica el mateix Jacme I, tenia uns altres 4 comtes vassalls seus: "el comte d'Urgell, el comte d'Ampúries, el comte de Foix, el comte de Pallars", a la unió d'aquests 5 comtats és el que ell anomena Regne de Cathalunya, i l'opinió de Jacme I és inapel·lable.
Els Comte-Reis, almenys fins Ferran el Catòlic, usaven el català, al parlar o al redactar documents oficials, (en aquests últims, alternant amb el llatí) i, encara que la cort era itinerant (els comte-reis estaven en persona a les guerres, i la cort amb ells), van voler ser enterrats a Catalunya (Poblet, Santes Creus). Fins i tot les princeses reines consorts en altres regnes en enviudar, es retiraven a algun lloc de Catalunya (Pedralbes per exemple)
En tots els territoris de "la Corona d'Aragó" - fins Ferran el Catòlic -, la justícia s'impartia des de la "Cancelleria i el Consell reial". A Saragossa des de Pere el Gran, els aragonesos no van acceptar el Consell Reial "català i la impartia el Justícia d'Aragó que no tenia competències ni a Catalunya, ni a València, ni a Mallorca, etc ..
Ferran el Catòlic va ananr treient poder a la "Cancelleria" i passant-lo al Consell Reial ", Ferran no va perdonar mai el fet que Catalunya, amb Navarra, fes una guerra de 11 anys contra el seu pare Joan II, en considerar que l'hereu era el príncep de Viana (el primogènit) i no ell (Fernando), com havia disposat la seva mare Joana Enríquez
Fins fa relativament poc (300 anys), la insígnia reial (o comtal) pertanyia a una casa no a un regne. Per tant, va ser Ramon Berenguer qui va portar el seu escut al regne d'Aragó. (Quan Felip I "el Bell" va regnar a Castella, - mentre Fernando seguia sent rei només de "Aragó i els seus dominis" - va portar la insígnia dels Àustria - bandera blanca amb la creu vermella de sant Andreu -.
Els colors de l'escut d'Aragó-Catalunya són els colors de Carlemany, Aragó mai va ser súbdit de Carlemany, la naturalesa del Pirineu aragonès ho va impedir (té en la seva zona les muntanyes més altes - Aneto, etc ..-, la seva bandera tenia una creu blava sobre fons blanc, amb quatre caps de moro en els quadrants. Encara que alguns autors reclamen avui per a Aragó la creu de sant Jordi)
Els comtes-reis, eren comtes per herència i, a Catalunya prestaven jurament sense més, però per ser reis d'Aragó, com diu Zurita, abans de prestar jurament, (per ser estrangers), els havien de triar les Corts d'Aragó. A Carles I en arribar a Espanya, li va passar el mateix (era estranger) - per cert, les primeres Corts en reconèixer-el van ser les Catalanes --
La coronació tenia lloc a Saragossa, però el llenguatge emprat en la cerimònia, era el català. El fet que hagi prevalgut el títol de "comte de Barcelona" al costat del de "rei d'Aragó" indica que "són i eren complementaris" (en una mateixa persona). El rei manava a Catalunya no com a "rei d'Aragó" si no per ser "comte de Barcelona" que implicava des d'Anfós ser rei de Cathalunya. El lloc de la coronació no senta lligam amb ell, hi habia reis que els coronava el papa a Roma, peró no passaven a ser reis de Roma.
Ni catalans, ni valencians, ni mallorquins, ni sicilians, ni napolitans es van considerar mai aragonesos, els papes Borja són un clar exemple, eren valencians (senyors de Xàtiva) encara que d'origen aragonès (Osca), però es consideraven catalans (a Roma s'els anomenava "el clan dels catalans"). D'aquí, la frase del cardenal Bembo: OH DIO!, LA CHIESA IN MANI DI CATALANI!
Algunes de les cites que fan diferència entre Aragó (Regne) i Catalunya (Regne-Principat-Comtat)
- —Jaume I. Llibre dels feits cap.119:
« E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus. »
- —Jaume I. Llibre dels feits cap.167:
« E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia. »
- —Jaume I. Llibre dels feits cap.241:
« E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó. »
- —Jaume I. Llibre dels feits cap.392:
« pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc. »
- —Alfons II el franc al mestre del Temple.abril 1290:
« consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...) »
- —B. de Vilaragut a Jaume, rei de Sicília. 1290[5]
« e recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...) »
- —capítols missatgers Jaume II. març 1295:
« Essi per aventura lo rey Daragon no pogues retre Sicilia(...) lo rey Daragon enten que per aço la sua pau no romanga abans la aya ben e complidament el e tot ço que a la Corona Daragon e al comtat de Barcelona pertany. »
- —Ramon Muntaner, cap.CCXCVI:
« E divenres matí venc, la gràcia de Déu,de bona pluja, que pres tot Aragon e Catalunya e Regne de Valencia e de Murcia e durà entrò per tot lo dicmenge tot dia. »
- —crònica Pere terç, cap.I 42:
« Com lo dit infant En Jacme (...) renuncià de fet als dits regnes d'Aragó, de Valencia, de Sardenya, e de Corsega e al comdat de Barcelona e a tots drets que hagués per dret de primogenitura. »
- —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 1, p.48:
« E con foren denant lo senyor rei, nostre pare, e la reina, madastra nostre, e tot llur Consell, En Guillem de Vinatea proposà e dix que molt se meravellava del senyor rei e de tot son Consell que aitals donacions faés ne consentís com havia; car allò no volia àls dir sinó tolre e separar lo Regne de València de la Corona d'Aragó, car separats les viles e llocs tan apropiats com aquells eren de la ciutat de València, València no seria res. »
- —Pere el Cerimoniós, Crònica; cap. 3, p.36:
« E maman fer segells nous en què fos intitulat e nomenat lo Regne de Mallorques ab lo títol dels altres regnes, lo qual ordenam en aquesta forma: En Pere, per la gràcia de Déu, rei d'Aragó, de València, de Mallorques, de Sardenya e de Còrsega, e comte de Barcelona. És ver que els de Mallorques conceberen algun desplaer com nós metem València en nostre títol ans de Mallorques e ho proposaren danant nós, e nós responguem un dia en la nostre cambra, que jatsia que antigament Mallorques fos ans de València en lo títol, en temps d'alguns nostres predecessors, però lo Regne de València és molt ennoblit e mellorat. E puis diguem-los rient que en aquell lloc del títol no haüda ventura de Mallorques de romanir a la Corona d'Aragó, ans era estada donada e retuda dues vegades, e així ara volíem assajar si melloraria la ventura en lo tercer lloc del títol. E ells així riguerense'n, e no ens en parlaren pus enant. »
Referències
- ↑ Marsili M.Sanpedro, La Crónica Latina de Jaime I, M.D.Martínez San Pedro ISBN 84-398-1153-5 Gráficas Ortiz - Almeria
- ↑ M-Sanpedro
- ↑ M-Sanpedro
- ↑ M-Sanpedro
Còdex
- Còdex, 1314: Manuscrit. Ms. 64. Biblioteca Universitària de Barcelona
- Còdex, 1343, (H): Manuscrit. Ms. Biblioteca de Catalunya
Autor: Manel Capdevila
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Perdó, l'anterior missatge és meu. Creuo remitent i destinatari a vegades.
Ens podríeu il·lustrar sobre com distingir què és original i què no? Que no sigui preguntar-ho a l'arxiver, clar.
Quien ha dicho que no existan manipulaciones? Pero en vez de ir a lecturas de lecturas... id a los archivos originales.
Quereis dejaros de Castilla para arriba y para abajo y de vivir en la Edad Media? Y por cierto, que un castellano es un tío de Soria o una mujer de Palencia, que según vosotros en este ideario de odio en vez de levantarse por la mañana para abrir la panadería o entrar a la fábrica de muebles, se levanta para prohibirte a ti hablar en catalán...
En este artículo estáis discutiendo que si corona Catalana o Corona de Aragón, yo os he dicho, consultad los archivos de la Corona, donde están todas las actas. De cortes, de cuentas, ... todo lo relacionado con la Corona. Por que los que yo he visto, no se, igual son manipulados, pero vamos... estaban en Barcelona y yo creo que ahí esta todo bastante claro como para podernos hacer una idea de la realidad de la Corona. Incluidos personajes y nobles. Quienes acompañaban al rey en las conquistas, aunque fueran ultramar... que si, que por muy increible que parezca había gente del secano subida en galeras yendo a luchar a Nápoles, e incluso los terribles enemigos castellanos luchando con el rey de Aragón, junto con los catalanes contra nobles aragoneses, etc... super interesante.
Es que el problema está que confundís historia, con política, con lo que es, con lo que os gustaría que fuese... y una cosa es la historia, otra la política y otra vuestros sentimientos.
Jo no soc historiador, jo son music.
Manipulacións de la nostra historia, segons voste no hi há.
EN AQUEST SEGLE jo vaig fer un poc de musica de homenatje per un dels meus avantpasats, home que no teia res avore en Castella ni en la seva llengua, es deia Lope.
Voste va escoltar la meva musica engrandint a altre Lope que no era el meu.
De haver estat a la meva mà, mai havria signat la meva autorització per afavorir el castellà..
EN AQUEST SEGLE.
Sueno... y es que no sabes lo que cabrea, que a veces pienso que discuto de posturas políticas o históricas con alguien que sabe algo, y luego descubro que tengo al otro lado a alguien que no ha terminado ni la secundaria y no dice mas que sandeces. Y en su necedad, en vez de querer enriquecerse, esto es, ESTUDIAR, y así poder rebatir con argumentos, no hace si no jactarse de su propia ignorancia. Y este es el problema que tiene internet, que la misma voz tiene un catedrático de historia, que un pelele.
Te repito, acércate al archivo, y que te cuenten ahí, los que cada día se dan con los legajos, si son originales o manipulados. Y chequea ahí el nombre de Rey y reinos. Y después vuelves aqui y me escribes... y a pesar de todo La Corona Catalana inventó la cocacola. Ah! No, que no puedes entrar a la parte del archivo... que necesitas carnet de la universidad.
Sones molt amenaçador.
@lluis...
En serio. No se cuantos años tienes o que nivel de estudios, pero, dejate de las teorías de la conspiración, déjate de google y acércate al archivo anda. Allí te darán una lección de historia.
Quantes vegades ens han atacat els nostres amics castellans els últims 500 anys? Tampoc tantes, no? I tampoc ho feien amb cap mala intenció, només volien ajudar-nos a progressar, portar-nos la modernitat. Seria molt raro que no haguessin preservat els arxius; de Felip II en endavant, els homes d'estat han tingut molt clar que la veritat va per davant, i la història és patirmoni de tots. Podem estàr ben segurs que els documents sper davant de totón intactes. Gràcies Pepe.
Pareu les rotatives, que en Pepe ens assegura que els arxius no estan manipulats. Tota la maquinària castellana ens els ha guardat intactes. Si no, ja se sabria, no?
Pepe "Las fuentes originales no están manipuladas. Siguen estando en el Archivo de la Corona."
Em val el tractament dels nostres reis Jaume I i Pere TERÇ, tens les cites mès avall.
Pepe: "Solo los que os empeñais en, por razones políticas, adaptaros una historia a medida".
Francisco Manuel de Melo, PORTUGUÉS, va ser un escriptor, polític i militar portuguès. Historiador, pedagog, moralista, dramaturg i poeta, va esdevenir un representant important de la literatura barroca peninsular. Va formar part igualment de la història literària, política i militar d'Espanya, al capdavant de l'exèrcit de la qual va servir tant en la guerra de Flandes com en la revolta de Catalunya del 1640.
En 1631 va rebre la distinció de l'Orde de Crist de mans de Felip IV de Castella i la seva presència a la Cort madrilenya va esdevenir constant. Va tenir relació amb els cercles intel·lectuals castellans i va tenir tracte i amistat amb Francisco de Quevedo.
"abrasando sus campañas, arruinando sus pueblos, consumiendo sus tesoros, vituperando sus honores y últimamente reduciendo la ilustre NACIÓN CATALANA miserable esclavitud; que a fin de conseguir su castigo les convidaba el rey con la honestidad de los partidos, disimulándose en todos el enojo que los movía, por lo cual, no sólo decíales era lícito rehusar como violentísimo y tiránico el cetro de Felipe, sino que también debían nombrar y escoger un príncipe justo y grande". 1645, Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña.
Jerónimo Zurita y Castro ARAGONÈS. historiador.
Victoria y despojos della; y castigo cruel en los vencidos. Ejecutóse cruelísimamente la victoria contra los sicilianos, excediendo el almirante el modo de la venganza de la muerte de su sobrino Juan de Lauria no dejando ninguno a vida, y mandó pasar a cuchillo muchos nobles mecineses que halló que se habían rendido; entre los cuales fueron Federico Russo, Perono Russo, Ramón de Ansalón, Jaime de Scordia y Jaime Capichi y otros barones muy principales. Lo cual se hizo con grande nota de la NACIÓN CATALANA. Y el rey don Fadrique se volvió a Mecina con lo restante de su armada. 1562, Jerónimo Zurita, Anales de la corona de Aragón.
I eixe"MONSTRUO DE LA NATURALEZA", com deia Servent/Cervantes, "EL GRAN LOPE DE VEGA", castellà, signador.
ROMA Bien Marco Antonio le venga. ESPAÑA Bien Barbarigo batalla. VENECIA ¡Qué bien don Iuan de Cardona con la NACIÓN CATALANA! ROMA ¡Y qué bien Héctor Espínola los ginoveses alaba¡ ESPAÑA ¡Y cuán diestro Iuan Andrea rompe, enviste y desbarata¡ VENECIA Huyendo sale Uchalí. ROMA Ya toma puerto en la playa.
1595 - 1603, Lope de Vega Carpio, La santa liga
SOM UNA NACIÓ I EL 27 DE SETEMBRE DECIDIREM LLIUREMENT EL NOSTRE FUTUR.
@No enganyeu a ningú, @Lluís
Las fuentes originales no están manipuladas. Siguen estando en el Archivo de la Corona.
Teneis alli los libros de cuentas de la Diputación del General, con las partidas al Rey de Aragón. Los archivos de Cortes... en serio.... visitadlo.
Pero no seáis los sans culottes de quienes se aprovechan de vosotros.
Pepe: "Teneis que estar buscando constantemente la excepcion"
"de mi padre, que fué natural de Barcelona, en el reino de Cataluña, y de los nobles caballeros de ella"
1647 - 1649 María de Zayas y Sotomayor. Desengaños amorosos. Parte segunda del Sarao y Entretenimiento honesto.
"En este tiempo andaba la ciudad y reino de Cataluña alborotado con muchas compañías"
1617 Juan Valladares de Valdelomar. Caballero venturoso
"salió de Portugal y buscó toda la Andaluzía y el reino de Cataluña y Aragón, y entró en el reino de Francia"
1499 Anónimo La historia de los nobles caballeros Oliveros de Castilla y Artús d'Algarbe
" y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Cataluña, a la salida de Perpiñán, dieron "
1585 Miguel de Cervantes Saavedra, La Galatea
"de irme á Barcelona, por haber oido decir del reino de Cataluña grandes bienes. Pero ya, señor"
1626, Jerónimo Alcalá Yáñez y Ribera. El donado hablador Alonso, mozo de muchos amos. Segunda parte
"aquella insigne ciudad de Barcelona, cabeza del reino de Cataluña, insigne y famosa por sus grandes"
1626, Jerónimo Alcalá Yáñez y Ribera. El donado hablador Alonso, mozo de muchos amos. Segunda parte
" Había en aquel tiempo muchos bandidos en el reino de Cataluña, y entre ellos el capitán Testa de Ferro"
1607 - 1645 Diego Duque de Estrada. Comentarios del desengañado de sí mismo. Vida del mismo autor.
"su hermano de Casiano) fue sabida por todo el reino de Cataluña y Aragón, y muy llorada de sus padres "
1552 Alonso Núñez de Reinoso. Los amores de Clareo y Florisea y los trabajos de la sin ventura Isea.
"a los Valvasores de que tratamos, en el reino de Cataluña, que son los siguientes: el Valvaso"
1587 Andrés de Poza. De la antigua lengua, poblaciones y comarcas de las Españas.
"en todas facultades ingénios peregrinos. En el reino de Cataluña cuando yo pasé por él, no ví cosas"
1673 Jusepe Martínez, Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura
"Barcelona es cibdad noble, rica y gentil; tiene los mejores edificios de casas de toda la Europa. Es cabeça del reyno de Cataluña es tierra muy fértil"
1519 Martín Fernández de Enciso, Suma de geografía que trata de todas las partidas y provincias del mundo
NO VAU DEIXAR "CABOS SUELTOS", VAU DEIXAR "GENERALES SUELTOS". No doneu per més.
Pepe: això de l'estadística només val si estàs segur que no hi ha hagut adulteració documental intencionada.
@No enganyeu a ningu...
Podemos estar discutiendo hasta la infinidad. Chavales, que no os podeis montar una historia al margen de la historia para justificar algo... Teneis que estar buscando constantemente la excepcion para decir que la Corona era catalana, etc, etc... Lo he escrito antes... para vosotros el cromo...
Teneis todo el archivo de la Corona en Barcelona. Porque era la ciudad más rica de la Corona, etc... entre los miles de legajos, anotaciones, etc... teneis que ir a buscar la linea que os cita como Reino. Me puedes escribir todas las lineas que quieras. Solo por gusto... Abrete las cronicas ´catalanas´ que no se porque los historiadores catalanes del XIX le pusieron ese nombre... pon en buscar Catalunha y pon en buscar Aragon. Despues me haces el recuento y me lo cuentas por aqui.
Y luego, que s Aragon era el apellido, que si la casa era la casa de Barcelona, que si las cuatro barras... pesaos, que sois unos pesaos.... y acomplejaos. Solo fijate una cosa, ninguno de los demás reinos peninsulares ha tenido jamás que demostrar eso... y manteniendo la lengua, etc. Solo los que os empeñais en, por razones políticas, adaptaros una historia a medida.
Reis:
"E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne D'Espanya, el pus honrat, el pus noble"
"Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie"
Jaume I al Llibre dels Feits
"Per què trameten lletres al nostre governador del regne de València e a tots els governadors del regne de Cathalunya e Aragó"
Crònica de Pere III.
Escriptors:
"Contó el mesmo sacerdote que os he dicho; y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Cataluña, a la salida de Perpiñán, dieron con él una cantidad de bandoleros",
Cervantes, a La Galatea:
Cronistes:
" Infant Nanfos moria fens infants de lleyal cój ugi, que tornas lo regne Darago, e de Catalunya, e lo regne de Valencia"
Chronica, o Descripcio dels fets e hazanyes del inclyt rey don Iaume Primer, Ramon Muntaner.
etc, etc, etc....
Si escribo que... ´esta obsesión de cierto sector del nacionalismo catalán por tratar de demostrar que el condado de Barcelona, con el resto de sus condados vasayos, fue un reino independiente, como el resto de reinos peninsulares, lo cual justificaria una nación milenaria, y por tanto la reivindicación de un proceso de autodeterminación, resulta hilarante y absurda... también me lo bloqueais?
Y @Berenguer, en Zaragoza se habló aragonés desde 1118 hasta el siglo XV. Es decir, cuatro siglos. Estamos en el siglo XXI, es decir... seis siglos... quieres dejar de vivir en la Edad Media???
@josep, San Jorge es patrono de Aragón desde la batalla de Alcoraz. Bueno, de Aragón y de la mitad de los Reinos Cristianos de Europa en la Edad Media. Pero bueno... para tí el cromo, si quieres también era catalán.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Gracias por este punto de vista sobre Cataluña y la Corona de Aragon. Yo soy un iniciado en estas lides, y he comenzado a leer y visitar foros. Me llama la atención que se hagan afirmaciones categóricas, cuando segun que fuentes se consulten, uno puede sacar diversas conclusiones. Yo deseo además que en a corto plazo Aragon y Cataluña puedan buscar puntos de encuentro, pero seguro que no se conseguirá si se utilizan palabras como odio y enemigo como he leido en este foro, y que automaticamente me hace rechazar el resto de lo que ha escrirto esta persona.
Sobre los textos en latin y aunque no esté convencido que Cataluña fuera un reino (por el momento) , y este hecho no le quita de ninguna manera ningun merito, me llama la atencion esta frase : "Catalonia que es el más noble (nobilius) y el más honorable (honorabilius) reino de Yspania.
Reino de Yspania....y es utilizado varias veces? Muchas gracias
Doncs tot plegat, a mi la discusió em sona a veure què va ser primer, si l'ou o la gallina.
I de fet, si ho mirem amb perspectiva, potser no es tant important d'on venim si no on anem.
Hom diu que la historia és important, i ho comparteixo. Alguns argumenten que per evitar els errors passats, pero em dol profundament constatar que els errors es repeteixen en ambdos bandols. No soc expert en història, però la vivim cada dia. Puc arribar a entendre que certs esdeveniments, successos, escrits o documents, siguin interpretables i que de la seva interpretació que es desprenguin conclusions que sustentin qualsevulla teoria. Però en les matemàtiques hi ha l'estadística, per donar un valor, assentat en hipòtesis, sobre la probabilitat d'un fet, o en aquest cas la veracitat d'uns fets passats.
O sia, què canvia si els aragonesos són catalans en un 10%, un 20% o un 80%?
O els catalans un 15% aragonesos i un 5% mallorquins?
Quin ha de ser el proper "enemic comú" per "lluitar" junts?
Ui és tard, demà em llevaré per anar a "defensar" el meu pais (Diguim quin si us plau?).
Bona nit
Arago vol dir vall alt en euskara .,alt arago es diferent del resta d'arago Aragó es etnicament i seva toponimia euskara. Escut aragó es arbre de sobrarbe,creu de eneko aritza .després al unir_se a catalunya incorpora la creu de st jordi i les barres catalanes El seu inici es igual que amb el regne de nabarra Abat oliva i sancho lll el major gran grans amics Aragó té que retornar als seus orígens catalunya crec que ho va aceptar sempre la seva diferència
Éstic molt d'acord amb tu, Marta. És això. Recordem les paraules del comte de Barcelona, Carles I d'Habsburg i d'Aragó, que ho deixen ben clar: "prefereixo ser comte de Barcelona que emperador de romans". Però es que l'orgull pel llinatge comtal de Barcelona ve de molt més lluny...
Sento contradir-te Jorge, però el nom original és Çaragoça, Osca i Terol (que deriven dels respectius topònims Íbers llatinitzats en forma catalana), i no pas Zaragoza, Huesca ni Teruel. Per a que quedi clar que és català, Çaragoça compta amb dues c trencades. La paraula "Zaragoza" en castellà apareix molt més tard, a mitjans del s. XV. I és que el castellà, mai va ser llengua pròpia de les terres de l'Aragó, ni de cap comtat ni regne aragonès. La única llengua d'ús a la Cancelleria Reial va ser sempre el català i en ocasions l'occità. Ni tant sols la llengua aragonesa, o navarro-aragonesa. L'aragonès va començar a entrar a les Corts d'Aragó molt més tard. Aquesta és la realitat. A l'Aragó, com aquell qui diu, si aixeques una pedra, t'apareixen els 4 pals. I els 4 pals, són i han estat sempre el senyal distintiu del Casal de Barcelona. Sé que us costa -ara que esteu del tot castellanitzats-, reconèixer que els vostres orígens van ser catalans, però noi, això és el que hi ha. El més absurd és l'odi que ens teniu. Si recuperéssiu les vostres arrels, descobriríeu que els catalans som els qui vam aixecar l'Aragó, creant monestirs, esglésies, furs, els qui us vam alliberar les terres dels Sarraïns. Ben agraits dels catalans hauríeu d'estar. A més, els catalans vam ser conscients de les particularitats ètniques, lingüístiques i històriques dels diferents territoris de l'Aragó, com reconeix Alfons I de Catalunya-Aragó en un document del 1165. I això, no ho van fer pas els vostres veïns de l'oest, els castellans, que van anar-vos imposant el castellà, fins a fer desaparèixer i humiliar la vostra llengua vernacle. Te n'adones ara de qui és l'enemic?
Saragossa, será ZARAGOZA, o es que los nombres propios no se conservan??? por cierto VIELHA no es ni será Catalunya, somos independientes, como vosotros. VIELHA LLIURE
No sé perquè voleu demostrar que Catalunya era un regne. Ho va poder ser (cap rei no ho ha estat per mandat diví... simplement se'n feien dir i la cosa quallava o pagaven a Roma per convertir els seus feus en regne al servei de la cristiandat), però mai no es va constituir com a regne, tot i que a efecte pràctics tenia la mateixa consideració que la resta de territoris, que sí n'eren. I això no li treu importància, al contrari: en un moment en què tots els estats europeus tenien monarques i, la majoria, absolutistes, nosaltres teniem una ànima una mica més republicana (salvant totes les distàncies) i una organització político-administrativa diferent i pròpia... No caiguem en la trampa de pensar que la importància rau en el títol de qui mana o en el nom del territori. Jo trobo més valuós que cap monarca volgués dir-se rei de Catalunya (ho podien fer, igual que van decidir dir-se rei de Mallorca o de València) i que tots ells respectéssin la voluntat de Catalunya... és la millor mostra de respecte i estima... i també mostra la força i de la confiança de Catalunya, que no necessitava títols ni corones per reafirmar el què era.