ARTICLES » 03-10-2011 | IMPERI UNIVERSAL CATALà
 28466
|
La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa?
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l’any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l’Estat espanyol durant dècades, no n’ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa.
Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre.
Tartessos era una ciutat rica i poderosa, que apareix esmentada a la Bíblia. Era, en temps del rei Salomó, un riquíssim empori, objectiu dels navegants fenicis, que ja floria a finals del segon mil·lenni aC. La historiografia situa aquesta ciutat en algun lloc del delta del Guadalquivir, a l'Andalusia occidental, en una zona que aniria des de la ciutat de Sevilla fins a l'Atlàntic. És en aquest lloc on s'ha buscat, sense cap èxit, algun testimoni d'aquesta ciutat, destruïda pels cartaginesos pels voltants del 600 aC. perquè s'havia convertit en una competidora comercial massa molesta.
Tants anys de cerca estèril ens fan plantejar si s'ha estat, realment, cercant en el lloc correcte? En aquest article proposarem una alternativa sobre la localització de Tartessos.
D'entrada, cal tenir present un fet important: si aquella època és coneguda com a edat del bronze és, precisament, per remarcar la importància que aleshores tenia aquest aliatge per al desenvolupament d'aquelles civilitzacions. El coure, metall bàsic de l'aliatge, feia molts segles que se sabia treballar. No obstant això, per si sol és massa dur de tractar, és tou, pesa molt i es rovella amb una relativa rapidesa. Aquests inconvenients se solucionen fent un aliatge del 90 % de coure i un 10 % d'estany, el que coneixem com a bronze. Malgrat que els problemes del pes es corregeixen només molt lleugerament, el resultat és un producte metàl·lic molt més fàcil de treballar, molt més tractable, molt més resistent a trencar-se o esquerdar-se i que no es rovella. Amb el bronze es feien totes les eines tant les del camp com les dels diferents oficis.
Tenia, però, una aplicació molt més important des del punt de vista social, i sobretot, polític. Amb el bronze es feia tota mena d'armament: espases, llances, els cascos, armadures, etc. Per equipar un exèrcit era imprescindible tenir bronze. Sense bronze cap rei, príncep o governant no podia disposar d'una força militar ni defensiva ni ofensiva i restava totalment a la mercè del primer que el volgués atacar.
El coure era un metall relativament abundant, bastant distribuït al qual tenien accés amb relativa facilitat les civilitzacions de l'època. No passava el mateix amb l'estany, ja que si bé n'hi havia algunes mines a la zona del Pròxim Orient i potser en altres llocs del Mediterrani, la seva producció era escassa, fet que feia que l'estany fos un metall rar i car. Calia anar-lo a buscar a l'Índia, des d'on n'arribava de forma molt escadussera o a les illes Britàniques, que n'eren la font principal i, gairebé sempre, única.
Sense estany, doncs, no hi havia bronze, i si no hi havia bronze, tampoc no hi havia exèrcit, ni agricultura ni moltes altres activitats econòmiques. Això va convertir l'estany, durant aquells segles, en allò que avui anomenem material estratègic, és a dir, un material el subministrament del qual no podia fallar de cap de les maneres. Per tant, reis, prínceps i governants estaven disposats a pagar bé per aquest metall vital. Qui aconseguia comerciar-hi esdevenia algú important, ric, i poderós.
Així ho van copsar els fenicis, que van començar, ben aviat (al voltant de l'any 1000 a. C), la seva expansió cap al Mediterrani sud-occidental, i que, des de la seva base de Cartago, controlaven l'únic accés marítim del Mediterrani a l'Atlàntic: l'estret de Gibraltar, llavors anomenat les Columnes d'Hèrcules. Des del segle VII a.C., totes les antigues colònies i factories fenícies de la Mediterrània occidental van passar a ser controlades pels cartaginesos o púnics, que també eren fenicis, en concret els pobladors d'una antiga colònia situada a l'actual costa de Tunísia anomenada Cartago.
Als púnics, els va sortir tot seguit un competidor que segles enrere havia estat soci comercial, una autèntica pedra a la sabata: Tartessos. Es tractava d'una ciutat ibera molt poderosa que també va veure el negoci i el va començar a practicar. Com a reacció, els púnics van bloquejar l'estret de Gibraltar, impedint que cap altra embarcació que no fos de la seva nació hi passés. Una poderosa marina de guerra i el fet que l'estret només té uns 14 kilòmetres d'amplada van facilitar-los la feina. Si alguna nau no púnica intentava passar-hi no es tenia cap mena de pietat ni amb ella ni amb la seva tripulació.
Els tartèssics, però, van aconseguir burlar el bloqueig desembarcant l'estany en algun lloc atlàntic de la Península, diuen que a l'estuari del Tajo. Riu amunt, o potser des del mateix estuari, el feien arribar per terra fins a Tartessos i, des d'allí, a una colònia grega anomenada Mainaké (l'actual Vélez–Màlaga, no s'ha de confondre amb la colònia púnica Màlaka, l'actual Màlaga) situada ja en el Mediterrani, més o menys a la costa de l'oest de l'actual província de Màlaga.
Salvar-se del bloqueig implicava, a més, la col·laboració dels grecs, ja que la flota tartèssica estaria bloquejada i no podria accedir al Mediterrani oriental, que era on hi havia els clients. Recordem que la historiografia situa Tartessos a la zona del delta del Guadalquivir, per la qual cosa l'únic accés que tindria al mar seria l'Atlàntic, a l'oest de les Columnes d'Hèrcules. Per fer arribar l'estany al seu destí final, des de la costa malaguenya, els tartèssics havien de comptar, necessàriament, amb la col·laboració indispensable dels grecs i els seus vaixells.
Aquesta teoria no explica, però, com s'ho feien els tartèssics per travessar tan extensos territoris poblats per bel·licoses nacions celtes com els lusitans, els carpetans o els vetons, entre d'altres, amb una mercaderia tan preuada i llaminera com era l'estany. Possiblement, no ho sabem, paguessin per no tenir problemes. Tampoc no explica com els púnics permetien que, en una zona que ells dominaven de totes totes i davant dels seus nassos, els grecs fundessin i mantinguessin una colònia que, a més, estava destinada a fer-los la guitza en el negoci de l'estany. És versemblant pensar que, per a la poderosa flota púnica hauria estat relativament fàcil bloquejar el port de Mainaké.
Fos com fos, als tartèssics els anava prou bé com perquè els púnics se sentissin perjudicats i obligats a cercar una solució militar al problema. Així doncs, primer, van conquerir tres illes que, segons les cròniques que ens han arribat "eren davant de Tartessos" i estaven sota el seu domini o, almenys, sota la seva protecció. D'aquesta manera, van intentar pressionar la potència rival. Segons la historiografia serien tres illes del delta del Guadalquivir, que permetrien bloquejar totalment la ciutat enemiga, cosa que no van aconseguir.
Aquesta teoria, des del meu punt de vista, presenta dos problemes. D'entrada, no hauria estat més fàcil i definitiu destruir la colònia grega de Mainaké, impedint així que els grecs ajudessin Tartessos. D'altra banda, és raonable pensar que els púnics mantinguessin militarment tres illots d'al·luvions, amb terres llimoses i fangoses en què és molt difícil construir grans obres de cap mena per la impossibilitat de fer-hi els fonaments necessaris, sotmesos, a més, a sofrir inundacions en cas de crescuda del riu. Tot plegat, sense comptar els problemes de subministrament, tant d'homes com d'aliments i altres articles necessaris, per mantenir una guarnició prou poderosa per defensar-les en cas d'un més que probable intent de contraatac dels tartèssics. La presa militar d'aquests illots no té, al nostre entendre, gaire sentit.
En qualsevol cas, la pressió explicada no va acabar de fer l'efecte desitjat i la paciència dels púnics es va acabar. De manera que, cap al 500 a.C., van atacar militarment Tartessos. S'ha calculat que va ser entre els anys 530 i 480 aC, encara que la primera data és la més probable. Els púnics van guanyar la guerra i van destruir la ciutat i, des de llavors, el rastre de Tartessos i la seva civilització ha desaparegut.
Extensió del Regne de Tartessos
segons la historiografia clàssica
http://en.wikipedia.org/wiki/Tartessos
Se sap que era una ciutat i una civilització ibera, al costat d'un riu navegable anomenat Iberus. Els esforços que fan els etimologistes per deduir que Betis, el nom que a l'època romana es donava al Guadalquivir, ve d'Iberus són bastant penosos i, malgrat els nombrosos equilibris que intenten, no hi ha cap raonament que justifiqui aquesta evolució del nom. El riu, però, també era conegut amb el mateix nom de la ciutat: Tartessos.
El riu, però, venia de la Hispània cèltica (1). Aristòtil explica que el riu Tartessos naixia als Pirineus "dels Pirineus baixen l'Istre i el Tartessos, aquests més enllà de les columnes d'Hèrcules". En efecte, l'Ebre neix a la serralada Cantàbrica, més enllà de l'estret de Gibraltar (2).
De vegades s'ha discutit si l'Ebre és afluent del Segre o al revés. Avui acceptem aquesta darrera opció. En efecte, l'Ebre neix en el que aleshores era la Hispània cèltica i el Segre neix als Pirineus.
Així, doncs, l'únic riu navegable de la Península Ibèrica que reuneixi totes aquestes característiques és el riu Ebre, però de cap de les maneres el Guadalquivir.
D'altra banda, el poble iber veí de Tartessos era el dels cempsos, que vivien al peu dels Pirineus (3), fet impossible si Tartessos fos al delta del Guadalquivir.
Tartessos era al Mar Lígur (4), que és aquella part del Mediterrani que hi ha entre Provença, Llenguadoc, el Principat de Catalunya i les Balears. Mai no s'ha anomenat així el mar que banya la costa de l'Andalusia Occidental.
Va haver-hi un rei mític de Tartessos anomenat Theron o Geron, aquell a qui Hèrcules va robar les vaques. Probablement, la longevitat excessiva de Geron ens fa pensar que, més que d'un sol rei, es tractaria d'una dinastia. Bé, fos com fos, fonts romanes descriuen aquest rei com a rex Hispaniae citerioris (5). Recordem que la Hispània Citerior era la Tarraconense, i comprenia, més o menys, la meitat nord-est de la Península Ibèrica: els actuals Països Catalans, Aragó, la regió de Múrcia, i tota la vall de l'Ebre fins al Cantàbric. Al Mediterrani, el límit era en algun punt entre les costes de les actuals províncies espanyoles de Múrcia i Almeria. La resta de la Península Ibèrica era coneguda amb el nom d'Hispània Ulterior, que comprenia l'Andalusia actual, on la historiografia situa Tartessos.
Hem parlat abans dels esforços dels púnics per desmpallegar-se d'un competidor tan molest com era Tartessos. Com a part de la seva estratègia, recordem, van conquerir tres illes que hi havia davant de la ciutat. Explica l'autor romà Servi, en el seu escoli a l'Eneida de Virgili que "Geryones rex fuit Hispaniae, qui ideo trimembris fingitur quia tribus insulis proefuit, quoe adiacent hispaniae: Balearicae majori et minori et Ebusso". És a dir: "Gerió va ser un rei d'Hispània que es representa amb tres cossos, perquè va manar sobre tres illes: Mallorca, Menorca i Eivissa" (6).
Doncs bé: sabem que els púnics van envair Eivissa el 654 aC, uns 150 anys abans de la destrucció de Tartessos. Probablement, van prendre el control de totes les Balears, tot i que no van ocupar directament Mallorca i Menorca i, sí, en canvi, Eivissa, la qual cosa no tenia sentit, si no era per a usar-les com a base d'operacions per pressionar als tartèssics i per evitar, alhora, que aquests les usessin com a centre d'aprovisionament en suport de la seva flota. És una explicació molt més plausible que la conquesta de tres illots de la desembocadura del Guadalquivir.
De tot el que hem dit fins ara es dedueix que Tartessos no podia estar situada a la desembocadura del Guadalquivir. Cal buscar, per tant, una localització alternativa més d'acord amb la informació que es desprèn de les fonts. ¿Quina ciutat coneixem, situada a prop de la desembocadura d'un gran riu navegable de nom Iberus que nasqués prop de l'Atlàntic i travessés el país dels celtes i pel qual es pogués fer baixar l'estany britànic amb relativa facilitat? Quina ciutat coneixem que tingui tres illes amb prou entitat per ser colonitzades pels púnics no gaire lluny, i que, a més, tingués com a veí un poble situat al peu dels Pirineus?
Segurament, a tots ens ve al cap un nom: Tortosa, que, dit sigui de passada, presenta una sorprenent similitud fonètica amb Tartessos. I no som els primers a dir-ho. L'any 1849, el teòleg alemany Redslob ja va formular aquesta hipòtesi (7).
Cal recordar que, en època romana, Tortosa era port de mar; que a l'Edat mitjana consta perfectament documentada l'existència del port de Tortosa i que aquesta ciutat, que s'ha allunyat del mar en una època relativament recent, va tenir comandància de Marina fins fa ben poc.
Es deia que l'estany banyava les parets de Tartessos (8). Això s'explica per la burla del bloqueig que els púnics feien a les Columnes d'Hèrcules utilitzant el riu Ebre, que amb rais és navegable poc després del seu naixement. Aquesta navegació és perfectament factible. Antoni Rubió i Lluch descriu com una part de la Companyia Navarresa que va anar a Albània a lluitar per uns drets que hi tenia l'infant de Navarra Lluís d'Evreux, fill de Felip III de Navarra i germà de Carles II. Ni més ni menys que un exèrcit de 400 homes va baixar riu avall, des de Tudela fins a Tortosa (9).
A més, la distància fins a l'Atlàntic és bastant curta, i uns pocs pactes amb alguns cabdills càntabres o bascons haurien estat suficients per dur, sense entrebancs, el preuat metall fins al Mediterrani i, d'allà, cap als mercats del Mediterrani oriental, i tot amb la més que probable col·laboració dels grecs.
Va ser quan els púnics van començar a pressionar Tartessos i van atacar les Balears, tot i ocupant Eivissa, que els grecs, aliats dels tartèssics, van començar a fundar les seves colònies del nord de la Península Ibèrica. Al ser destruïda Tartessos, els grecs es van trobar sense cap suport a la Península i van haver de fer servir els seus nous assentaments per poder mantenir les relacions comercials en aquesta part del Mediterrani un cop desapareguts els seus col·laboradors.
D'on ve la confusió?
Tanmateix, si els raonaments exposats fins ara semblen tan contundents en contra de la tesi de la localització andalusa, com és possible que hi hagi tanta unanimitat en la historiografia oficial a l'hora de situar Tartessos al delta del Guadalquivir?
Sens dubte, l'error neix del fet que una part dels historiadors, cronistes i geògrafs de l'època clàssica grecoromana, que seguint-se els uns als altres, van confondre Tartessos amb Gades (l'actual Cadis). Gades era una colònia púnica, estratègicament situada per vigilar la ruta atlàntica de l'estany. Les lluites entre púnics i tartèssics van ajudar a estendre la confusió que van cometre, per exemple, autors de gran prestigi com Herodot, Aristòfanes, Èforos i Plató (10), entre d'altres, i que es va generalitzar entre els estudiosos posteriors. Així ho confirma l'expert en Tartessos, l'alemany Adolf Schulten.
Així doncs, quan descrivien l'entorn on, segons ells, s'ubicava Tartessos el que feien era descriure l'entorn de Gades i, per consegüent, el que descrivien era el delta del Guadalquivir i, així, l'error es va anar autoalimentant.
Quan els primers estudiosos van parlar de Tartessos, aquesta ja feia segles que havia desaparegut. Hi havia el record que era 'prop de l'Oceà', o 'prop de les Columnes d'Hèrcules'. És clar que, des de Grècia, Fenícia (l'actual Líban) o Egipte, Tartessos, situada a la desembocadura de l'Ebre, queda relativament a prop, des del seu punt de vista, de l'Oceà Atlàntic. És com si des del Mediterrani diguéssim que Hamburg és a prop del Bàltic, cosa certa des del nostre punt de vista geogràfic, però que li pot sonar estrany a un hamburguès, perquè des d'aquesta ciutat encara hi ha un bon tros fins al Bàltic, com hi ha un bon tros des de Tortosa fins a l'Atlàntic.
El fet que el riu Tinto fos anomenat Hiberos en època romana, a partir del comentari introduït per Rufius Festus Avienus en la seva Ora Marítima, n'ha alimentat la confusió (11). Però l'únic riu navegable d'Andalusia és el Guadalquivir, llavors anomenat Betis. I derivar Betis d'Iberus és una autèntica missió impossible.
Els cronistes d'època clàssica grecoromana expliquen que els ibers eren mals navegants. Però, és clar, quan ells escrivien ja feia un bon grapat d'anys que els púnics havien destruït Tartessos i amb la seva completa destrucció hauria desaparegut, també, qualsevol record sobre les aptituds dels seus pobladors. De manera que no podien saber res sobre una possible marina dels ibers tartèssics. Tanmateix, la Bíblia i documents d'origen egipci parlen de la flota de Tartessos, per la qual cosa cal suposar que aquells ibers tenien una flota i que, per tant, poc o molt, sabien navegar. A tal efecte cal considerar també el fet que la tribu ibera dels sicans va colonitzar Sicília, circumstància que només podria haver-se dut a terme a partir del coneixement de l'art de la navegació (12).
Una altra conseqüència de la incorrecta ubicació de la ciutat de Tartessos al delta del Guadalquivir ha estat el fet de considerar que els turdetans, nació que s'ubicava en aquells temps a l'Andalusia oriental, també eren ibers. Si Tartessos i el seu entorn era iber, els turdetans, que eren el poble veí, havien de ser ibers: els ibers del sud. Però els únics ibers de debò han estat sempre els que alguns anomenen incorrectament ibers del nord, com els que vivien a Tartessos, on ara hi ha Tortosa, al bell mig de la nació ibera, els nostres avantpassats.
Carles Camp
Barcelona, 23 de novembre de 2009
BIBLIOGRAFIA:
Autor: Carles Camp
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Per cert, amb la marea pots entrar no més de 10, 20 o 30 km terra endins i això suposant que el tram final sigui realment planíssim. Au, ja tens material per a rumiar-hi una estona.
@David Escobedo, clar, el comerç es fa cap a les terres eixutes de l'interior i no cap a la costa. No, escolta, de veritat t'ho dic, millor que no afegeixis res més.
De Tortosa, Tartessos, y de Pepe, pipas.
@David2 És una pregunta seriosa? Donçs per fer calers! La base fonamental de la riquesa dels tartessos era el comerç de minerals com l´estany, el ferro, etc. Portaven estany a la meseta per vendre´l òbviament. Les rutes comercials eran vitals per a ells, i comerciaven tant a la peninsula com a fora. Per portar metalls a la meseta feien servir principalment vies fluvials, i aquestes últimes eren fonamentalment el Guadiana i el Guadalquivir.
Quina part d´això exactament et genera dubtes?
@David Escobedo, i per què vols anar amb el vaixell carregat d'estany cap amunt, cap al centre de la Península, i no cap avall, cap a la costa?
No, no cal afegir res més. Millor que no afegeixis res més.
Per fer transitar vaixells transportant estany riu amunt et cal un riu no només gran, sino amb marea, i forta, per tal d´aprofitar la força de la entrada del mar terra endins. Això és molt important. Sense tenir clar això no es pot parlar de navegació fluvial i a l´article es parla contínuament del delta del Guadalquivir. L´Ebre té delta, però el Guadalquivir no (i el Tajo tampoc). Aquest és un detall capital, molt important (i cal afegir que és molt bàsic, nivell E.G.B.): el Guadalquivir (i el Tajo també) forma un estuari, no un delta. La diferència radica en que el estuari es forma quan el mar entra amb força al riu per la força de les marees, i el delta es forma quan el riu desemboca amb força al mar depositant sediments. L´únic riu ibèric transitable i amb marea és el Guadalquivir.
D´altre banda està acreditat sobradament que el riu Tartessos era conegut anteriorment com a Baetis (Tharsis per als grecs), rebatejat primerament pels àrabs com a Nahr Qurtuba (riu de Córdoba) i després com a wādi al-kabīr. Actualment l´anomenem riu Guadalquivir.
I no cal afegir res més nois.
http://cultura.elpais.com/cultura/2017/04/16/actualidad/1492335613_283119.html
Pot ser Mainaké Manacor?
http://www.toponimiamallorca.net/index.php?option=com_content&view=article&id=106:manacor&catid=30&Itemid=128
Cal tenir present que, malgrat avui considerem que les columnes d'Hèrcules són a l'estret de Gibraltar, no està gens clar que en l'antiguitat identifiquessin el mateix lloc.
Plató també situa l'Atlàntida més enllà de les columnes esmentades i sembla ser que es referia a Santorini. Per tant, potser les columnes es referien a un altre lloc del Mediterrani o inclús a d'altres llocs al llarg de la Història.
Efectivamente, el nombre Tartessos evolucionó en el transcurso de los siglos a Tort-Osa, la cual ha evolucionado a Tort-Osa Mayor y Tort-Osa Menor, conformando el pueblo dividido en dos por el rio Ebro.
San Pablo, en su encíclica a los Corintios (Salmo 3,10) ya aludia a Tort-Osa Mayor defendiendola de las injurias propagadas por los de Tort-Osa Menor que decían que "Tort-Osa Mayor ens roba" y se querían separar para neoformar el nuevo Tartessos lliure de sus vecinos...
Seguiremos desinformando
Si alguna de les ciutats que cites estiguessin a la "mateixa" desembocadura del riu, ara mateix hi hauria que trobar-les amb foto de satèl·lit amb ampliació. 1 a 0.
Indolesa, volia dir leperos, disculpi'm.
Estimat Carles, dir andalusos als habitants d'Andalusia fa 2.500 anys em sembla ridícul. Em recorda a una col·lecció de El Periodico que es deia Animals prehistorics catalans i ningú portaba barretina, ( ¿quan creuaven la frontera es convertien en aragonesos?).
Només a un andalú se li ocurreix construir un poble a la mateixa desembocadura d'un riu. Si és que...
Lo que me ha parecido más "interesante" del "artículo" ha sido lo de PROJECTE IMPERI UNIVERSAL CATALà que aparece en el encabezamiento inmediatamente después de la fecha de publicación. ¡Que tiemblen los EEUU! ¡Que tiemble China!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Tortosa en temps dels Íbers, els grecs no la coneixien per Tyrichae?
El que no acabo d'entendre és com, si els grecs la coneixíen per tyrichae, la van anomenar dertosa
Brillant article.
Felicitacions Carles Camp.
Els comentaris espanyolistes són penosos, no aporten cap proba i es limiten a insultar, desqualificar i burlar-se del autor.
Señores, no cabe duda alguna del rigor de este artículo. Y digo rigor, haciendo referencia al "rigor literario", que no literal. O sea, se trata de hacer una traducción muy particular de cada uno de los datos y autores que cita este individuo autor del atículo de humor que acabo de leer. Miren, me recuerda a una traducción del latín (creo recordar que era de la Guerra de las Galias, de César, pero no lo se con seguridad), en fin, la famosa "traducción" venía a decir que "César le dió una ostia a pompeyo y éste saltó el puente" y su traducción "LITERAL" era, más o menos, César llegó al puerto de Ostia y pompeyo se retiró.
En fin, como broma no está mal, pero dotarlo de rigor histórico es demencial. Pero, claro, con este tipo de "historiografía" tan peculiar, tanto Cristóbal Colón como el marinero de Triana eran, uno de Bacelona y el otro de Saint Feliu de Guisolls y los emperadores Trajano y Adriano nacieron en Gerona y Lérida respectivamente, aunque usaban Sevilla como lugar de veraneo.
Confunde datos de Gerion con Argantonio, expone una parte de la Geroneida, como justificacion, cuando en esa misma obra indica que para llegar a las cercanias de Tartessos hay que atravesar las columanas de Hercules. No cita las palabras de Herodoto, nacido casi en la epoca de la desaparicion de Tartessos, pero cita a Aristoteles nacido 120 años después. Sin contar que los griegos llamaban Tharsis al Guadalquivir y los romanos llamaban a la bahia de Cadiz Tartessius Sinus. España nos roba
Frederic, no se a quin tros et refereixes, peró et puc dir que quan van fer un aparacemnt subterrani al mig de la ciutat, un tros de muralla que es va trobar, li van fer 4 fotos i au.... fora. En el munt de "coses" que hi deuen haber per sota a Tortosa i allí están.... i estaràn.... ja que no crec que hi hagi interés per treure i ensenyar res, lamentablement.
Des de petit m'havia intrigat molt Tartessos, no podria dir perquè. Els que creuen en la transmigració, o els que hi creiem perquè n'hem trobat proves, expliquen que interessaments semblants possiblement es deguin a que un hi va viure en una altra vida. Tal vegada vaig ésser un tartessí, o tortosí. Que Tortosa sigui Tartessos em fa com un esponjament al cor, una mena de "ah, sí", que no té res a veure amb nacionalismes, ni tan sols amb la història. Quines coses, oi? Gràcies Carles Camp !
Volem fer notar aquí que conèixer l'indret originari de Tartessos és d'una transcendència més gran que convé explicar. Segons el filòsof de la història Alexandre Deulofeu (1903-1978), autor de la teoria cíclica anomenada la «Matemàtica de la Història», les civilitzacions o cultures que recorren el planeta al llarg de la seva existència tenen fins a tres cicles d'uns 1.700 anys cadascun. Dins de cada cicle d'uns 1.700 anys hi ha una primera fase d'uns 650 anys, anomenada de fragmentació demogràfica, on es produeix, segons Deulofeu, la veritable creació cultural, o sigui, artística, filosòfica i científica. La segons fase, d'uns 1.050 anys, és la de gran unificació, on no hi ha una veritable nova creació, però on si s'escampa la creació anterior per tot el territori afectat per aquesta cultura o civilització. Sempre segons Deulofeu, en el primer cicle de civilització, dels tres que hi poden haver, es copia l'art, la filosofia i la ciència de la cultura precedent. El segon cicle és el de plenitud i és on es mostra la veritable personalitat d'aquella cultura. El tercer cicle repeteix els trets bàsics dels altres dos. Deulofeu explica, per exemple, que el primer cicle de la civilització europea occidental va copiar del segon cicle de la civilització grega clàssica i de la civilització fenícia. El primer cicle de la civilització grega va copiar del segon cicle de la civilització egípcia. I el primer cicle de la civilització egípcia va copiar del segon cicle de la civilització sumèria. Deulofeu afirma que el segon cicle de la civilització europea occidental va néixer entre l'Empordà i el Rosselló, concretament al monestir de Sant Pere de Roda, des d'on va irradiar el romànic cap als territoris del voltant, evolucionant cap al gòtic. Però Deulofeu també afirma que el primer cicle d'aquesta mateixa civilització va néixer a Tartessos, uns 1.700 anys abans que l'anterior, tenint en compte també una variació en el temps degut al seu desplaçament geogràfic. Deulofeu no es va qüestionar mai la ubicació de Tartessos estalberta al Guadalquivir com si fa Carles Camp en la documentació expressada aquí. Si és cert que Tartessos és Tortosa, llavors també el primer cicle de la civilització europea occidental va néixer en les contrades de l'actual Principat, tot copiant l'art, la filosofia i la ciència de les anteriors civilitzacions gregues i fenícies. Això afecta la distància que hi ha entre els dos nuclis originaris dels dos cicles consecutius de civilització. En el supòsit que Tartessos fos Tortosa, podríem establir una hipòtesi segons la qual, si la Humanitat continua existint uns 1.700 anys després del naixement del romànic, i continuen les inèrcies de la «Matemàtica de la Història» produïdes fins ara, llavors el que serà el nucli originari del tercer cicle de la civilització europea occidental es trobarà a una distància equivalent entre Tortosa i Sant Pere de Roda, però en una direcció més al Nord i més a l'Est de Sant Pere de Roda. Si no errem, aproximadament cap a l'actual Marsella, a l'Occitània actual, tot repetint l'art, la filosofia i la ciència dels dos cicles precedents. Obligació nostra, i dels nostres descendents, serà d'ajudar a que el nostre planeta continuï amb vida fins llavors i permeti que aquests descendents puguin veure aquests esdeveniments que hem pronosticat, o bé també que s'acompleixi la gran reivindicació d'Alexandre Deulofeu, expressada en el seu llibre «Catalunya i l'Europa futura» (el seu primer llibre editat l'any 1934, i que va reeditar en darrer lloc l'any 1978) consistent en que es realitzi la Confederació Mundial de pobles lliures, culminació de l'obra política planetària que permetria acabar amb totes les guerres i aconseguir la tan desitjada pau mundial. Moltes mercès per permetre la nostra expressió en aquest bloc. Brauli.
El 2007 es va trobar a Tortosa una tros de mur o muralla que ho varen atribuir a l'antiga i tampoc trobada ciutat d'Hibera. No sé com ha acabat tot plegat però seria interessant proposar a la Universitat Rovira i Virgili continuar excavant per Tortosa per trobar o Hibera o Tartessos.
Interessantíssim!