NOTICIES » 20-05-2013
 12717
|
La primera bandera republicana
Josep Maria Vall Comaposada ens parla sobre l'origen de la bandera republicana
Si parlem de banderes espanyoles cal remuntar-se al 1785, quan Carles III va imposar la roja y gualda per distingir millor els pavellons navals de les marines de guerra i mercant. Aquesta mateixa ensenya, amb algunes lleugeres modificacions, va passar a ser l'actual bandera de l'estat durant el regnat d'Isabel II fins a la proclamació de la Segona República.
A mesura que la decadència i corrupció del règim monàrquic heretat de la dictadura franquista es fa més evident, a moltes ciutats espanyoles es comencen a veure cada cop més sovint les fins fa poc oblidades banderes republicanes. Excepte a Catalunya, on una gran majoria social ja ha optat per la independència, i les estelades ocupen l'espai d'alternativa de futur que representen les tricolors, mentre les rojigualdas només -i cada cop menys- són presents als edificis oficials i als balcons d'uns pocs ultres.
Com que la tradicional bandera d'Espanya era vermella i groga, colors derivats de la senyera catalana, es va creure adient que un to que representés l'antic regne de Castella s'inclogués a la nova ensenya. Es va triar el morat perquè aquest era el color del penó que al segle XVI, segons la tradició, van enarborar els Comuneros castellans a la rebel·lió contra Carles I. Segles més tard, durant el Trienni Liberal (1820-1823) la Milicia Nacional creada pel general Riego duia estendards morats amb l'escut de Castella i Lleó.
Un decret del 27 d'abril del 1931 ho explicitava així: "Hoy se pliega la bandera adoptada como nacional a mediados del siglo XIX. De ella se conservan los dos colores y se le añade un tercero, que la tradición admite por insignia de una región ilustre, nervio de la nacionalidad, con lo que el emblema de la República, así formado, resume más acertadamente la armonía de una gran España".
Molt abans que arribés aquell moment, però, proclamada la Primera República Espanyola l'11 de febrer del 1873, es va conservar la rojigualda, substituint-hi, però, l'escut monàrquic, mentre es començava a treballar en el disseny d'una nova bandera espanyola que no s'arribaria a concretar.
L'antecedent més primigeni documentat de la bandera republicana espanyola el trobem justament a Barcelona, poc després de la revolució de setembre del 1868, que va provocar la caiguda d'Isabel II. A la plaça de Catalunya hi va haver una gran manifestació de signe republicà i federal on van aparèixer públicament per primer cop massivament les banderes republicanes, com recull un dibuix publicat a la revista francesa Le Monde Illustré.
Aquesta nova bandera es va popularitzar a partir de la proclamació de l'Estat Català el 9 de març del 1873, quan Baldomer Lostau va fer el primer acte de sobirania política catalana des de la desfeta del 1714. La proclama es va fer des de la Diputació de Barcelona, llavors ubicada al Palau de la Generalitat, i es va adoptar la senyera com a símbol del nou i efímer Estat Català dins la República Federal espanyola.
Segons el Dr. Francesc Xavier Hernàndez, catedràtic de la Universitat de Barcelona, les banderes republicanes més antigues són les que actualment es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona i daten del 1873. Així, la genuïna bandera republicana federal s'hauria dissenyat a Catalunya abans del 1868, i presentaria tres franges horitzontals d'igual amplada: la superior blava, la central groga i la inferior vermella.
Curiosament, els colors coincidirien amb els emprats en l'actual bandera andorrana, que data del 1866. Tanmateix, el to del blau de la franja superior era molt fosc i això va fer que posteriorment es pensés que aquest color era morat.
Corrobora aquesta disposició cromàtica la cinta de condecoració que apareix en una pintura datada el mateix 1873, obra de l'artista Francesc Soler i Rovirosa, en què proposava un disseny de medalla de coll pels diputats republicans de la Diputació de Barcelona.
Més enllà d'una clara base heràldica, la de l'antic senyal reial d'Aragó, la nova bandera també tenia un cromatisme simbòlic: el blau representa la fraternitat, el groc l'enteniment o la saviesa, i el vermell la igualtat. El fet que la simbologia dels colors fos sovint reivindicada per la maçoneria vuicentista, i que algunes variants d'aquesta ensenya presentessin estrelles d'Hiram de sis puntes, pot fer pensar en l'adscripció maçònica del o dels dissenyadors.
En concret, en diverses versions s'hi afegirien 17 estels, que simbolitzen els disset estats federats que la Constitució federal de la Primera República havia previst, i referent directe del qual emana l'actual model autonòmic. És clar que en lloc de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i la Comunitat de Madrid, s'hi estava parlant dels estats de Cuba, Puerto Rico, Filipines...
S'ha dit que la primera bandera republicana podria haver estat inspirada per Abdó Terrades (1812-1856), magistralment definit per l'historiador Enric Pujol com a "pioner del republicanisme català". Recordem que quan Terrades va ser escollit alcalde de Figueres, va intentar proclamar la República el 20 de juny del 1842.
Si bé encara no s'ha trobat cap prova documental concloent, aquesta hipòtesi no és descartable en tant que Terrades i el seu entorn van estar molt vinculats a la francmaçoneria i al moviment insurreccional dels carbonaris. La bandera d'aquests darrers era tricolor, amb franja horitzontal blava, negra i roja.
El fracàs de la Primera República i la posterior restauració borbònica (1874) va suposar la gran crisi del republicanisme espanyol, i s'aprofundí així el divorci polític entre unitaristes i federalistes. Els republicans "perifèrics", com els catalans i els valencians tendiren al federalisme, mentre que els "mesetaris", castellans, madrilenys, etc. a l'unitarisme.
Tot indica que entre uns i altres no hi va haver una "guerra de banderes", però sí que sembla evident que, en un primer moment, no hi havia unanimitat de criteri entre els diferents models, ni en la disposició de les franges, ni en els colors, ni en els tons.
Finalment, el republicanisme espanyol es decantaria majoritàriament vers l'unitarisme i acabaria adoptant la tricolor amb franja morada inferior, que seria la bandera oficial de la Segona República espanyola. Segons el vexil·lòleg José Manuel Erbez podria haver estat dissenyada a Madrid durant el Sexenni Revolucionari (1868-1874). De l'antiguitat d'aquesta tipologia no en tenim constància tèxtil, però sí gràfica: apareix en algunes caricatures del setmanari barceloní La Flaca, editat entre el 1869 i el 1876. Malgrat ser posterior, una de les representacions més excepcionals la trobem al cèlebre quadre d'Antoni Estruch i Bros, intitulat Una manifestació obrera, del 1904.
A Catalunya, aquesta nova ensenya va acabar arraconant l'original federal i catalana, fins arribar a ser, a primers del segle XX, la bandera brandada pels republicans unitaris i anticatalanistes del Partit Radical d'Alejandro Lerroux.
Altres estudiosos del tema com Margarita Márquez Padorno, assenyalen, en canvi, que la insígnia tricolor amb franja morada inferior es va començar a popularitzar a partir del 1875, cosa que reafirmaria la tesi que les banderes republicanes de Barcelona no només eren diferents, sinó que van ser les primeres.
Per tant, amb les proves i evidències que tenim, podem dir que la primera bandera republicana espanyola va ser catalana i, a més, federal.
Ara que alguns polítics socialistes volen recuperar el federalisme, deslligant-lo inexplicablement del republicanisme i de la sobirania popular catalana, que esguardin l'exemple dels autèntics federals, que ara fa 140 anys van proclamar unilateralment l'Estat Català per defensar la llibertat, la democràcia i els drets dels ciutadans de Catalunya. I que reflexionin a fons sobre a quina lleialtat es deuen: si a la de la monarquia i l'espanyolisme, o a la de la república i el catalanisme.
A cap progressista no se li escapa que, havent esdevingut els dos grans partits estatals -PP i PSOE- puntals submisos del règim borbònic, avui és més possible i probable una República catalana independent que una República espanyola federal.
Josep Maria Vall Comaposada
Redacció: Josep Maria Vall Comaposada
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Mireu això:
http://www.vilaweb.cat/noticia/4178215/20140310/falsa-teoria-lorigen-catala-bandera-espanyola.html
No mereix massa credibilitat quan no només fa una sèrie de afirmacions sense aportar fonts sino que ni tant sols hi ha un autor que signi.
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Aquesta dada que dona l'estudi és també molt interessant, encara que te més a veure amb l'altre article abans esmentat del Pep Mayolas. La famosa Mesta castellana en plena pujança al S.XVI constava de 2,5 milions de caps. Tan sols al Regne de València la xifra de bestiars era d'un milió.
Mira!! Aquest estudi és interessant. Ens diu que als voltans del 1500, a la ciutat de València hi havien unes 12000 cases o focs, (aprox. 55.000 hab.), a tot el regne unes 50.000 cases (aprox. 250.000 hab) i a Catalunya més, unes 60.000 cases (300.000 hab). Per fer-se una idea de la validesa de les afirmacions del Fon Seca... http://www.uv.es/cuadernosgeo/CG18_49_66.pdf
Felip, no es por rebatre a allò que és planteja incorrectament des d'un pricipi. Què vols que li digui al Fon Seca, què pot ser Sevilla en temps de Carles I tingués més població que tot el Regne d'Aragó? Doncs pot ser que sí, ja que al regne d'Aragó la única població amb importància era Saragossa. Però si el que vol dir Fon és que Sevilla tenia més habitants que tota la Corona Catalano-Aragonesa, ho dubte molt. Això ho ha llegit a alguna font castellana de les que beu habitualment i s'ho ha empassat sense fer la més mínima contrastació i crítica. La ciutat de València pot ser ja no era més gran que Sevilla al 1535, però no es quedaria molt enrrere. A açò has d'afegir tota la població del Regne de València amb els moriscs inclosos (que pot ser la historiografia castellana no els conta). Suma a això també la població de tot el Regne d'Aragó amb Saragossa, de tot el Principat amb Barcelona, de Palma i les seves illes, de l'illa de Sardenya, del Regne de Sicília i del Regne de Nàpols amb la capital, Nàpols, que tant sols ella seria també aproximadament de la grandària de Sevilla. Segons veig a l'article del Pep Mayolas -i que heu comentat no fa gaire tots dos- "Castella, el regne més pobre d'Europa a final del segle XV" , Sevilla tenia segons el cens de 1530 que publica Pierre Chaunu, 45.000 hab. enfront el milió que li donen a la corona catalana segons Joan Reglà. En aquest altre recompte li donen a Sevilla al 1534 -última data que donen del regnat de Carles I-, 55.000 hab. http://personal.us.es/alporu/histsevilla/poblacion.htm . Què vols que et digui de les dades demogràfiques que dona Fon Seca? Que no se d'on collons les treu. Respecte a les desqualificacions de que parles, el primer que ha començat a faltar és ell.
veig que aquí quan no es pot rebatre amb dades es fa amb desqualificacions. És molt interessant el que el Fon Herrera diu de la demografia i de les condicions economicas i no he vist que ningú estigui fent una argumentació seriosa que no estigui basada en les pròpies hipòtesis fantasioses de Bilbeny. no és la millor manera de defensar una posició desqualificar als altres quan no es tenen arguments. I em sembla molt poc elegant que se censurin desqualificacions cap l'INH i no se censurin les que alguns fan aquí als que no comparteixen les fantasies. Així actuen les sectes
Respecte la rivalitat València- Barcelona no dic que no n'hi havia però la València del segle XV es nodreix de burgesos barcelonins que fugen de la guerra dels remences i els conflicte amb els trastàmara, o siga l'esplendor de València al segle XV és per ser una còpia nacional catalana de Barcelona, València era la segona Barcelona de la corona catalana, així de clar.
Fon Seca. És que no se te pot definir millor que amb aquest nom amb la tira d'estupideses que acabes de dir Fon Seca. D'allà on no n'hi ha, no en pot rajar. A tu, dels variats annals que existeixen, el que millor t'aniria és el del tracte anal, a veure si així et centres un poc. Gràcies per cantar a València, ja que jo soc d'aquest País, però et quedes curt amb les lloances. Per acabar i, donada la teva cada vegada més evident mancança intel·lectual, repensant-me el consell que ens dona Pere Blavet, mira't els primers 35" del que diu aquesta diputada (i no és ni catalana ni valenciana) i veuràs que prompte cauen les teves bajanades i com quedes totalment desqualificat per parlar en aquesta i multitud de webs. http://www.vilaweb.cat/noticia/4113534/20130509/corts-generals-corona-shi-parlava-catala.html
Fon Herrera... Li recomano que analitzi les reformes que va dur a terme un tal Ferran II a Catalunya, l'impacte econòmic i demogràfic que van tenir. Pot després analitzar que va passar amb els Remences, com es solucionà finalment el conflicte i sobretot que representà pels pagesos catalans en comparació amb altres territoris hispans o europeus... Tampoc caldria recordar el paper dels moriscos a València, un col·lectiu que treballava al camp sota un règim pràcticament d'esclavitud (durant el conflicte de les Germanies els batejaven perque deixessin d'actuar com esclaus intentant així acabar amb la competència deslleïal que suposava la seva situació.La seva expulsió resultà nefasta pel Regne de València). El comerç català es basava en els productes manufacturats sobretot, uns productes que englobaven un ventall molt ampli, ja fossin productes tèxtils com armes, tant espases (que es veu que algunes eren millors que les de Toledo) com armes de foc (aquelles que resultaren vitals per l'imperi). El port de València desplaçà de tal manera als ports catalans que resulta estrany veure com s'organitzaven viatges a Amèrica desde Barcelona, com també s'organitzaven voltes al món com la de Magallanes, com s'organitzaven expedicions militars a Tunísia o fins i tot aquella que va acabar amb "la Batalla de Lepanto". Tan estrany com veure que Carles I fós nomenat Emperador a Catalunya envoltat de tot l'Ordre del Toisó d'Or (casualitats de la vida). Tan estrany com veure que tot i Catalunya ser el pont d'entrada de l'humanisme a la península, com veure que castellans importaven a Castella el que veien a Catalunya ( Enrique de Villena seria un exemple), com els primers autors que es citen en el Segle d'Or Valencià eren catalans, i malgrat això tota aquesta tradició despareix... FLUS! De cop i volta, com més tard, en poc menys d'un segle, desapareix també a València, FLUS V2.0! En canvi veiem que els únics que van saber explotar al màxim els corrents del Renaixament italià van ser els castellans (suposo que per això són "el nervio de la nacionalidad española"). Respecte les variants del català i el genocidi lingüístic que va suposar la figura de Pompeu Fabra, em pregunto si el castellà ha tingut mai variants-dialectes... No, segur que no, a tot arreu el parlen igual, tan a La Rioja, com a Extremadura, com a Almeria, com a Canàries, com a Mèxic, com a Veneçuela, com a Argentina... "Fijar las voces y vocablos de la lengua castellana en su mayor propiedad, elegancia y pureza " només es pot aplicar en el cas del castellà (espanyol), si s'intenta fer amb l'aragonès, amb el català, amb l'astur-lleonès, només serveix per cargar-se llengües
Fon Herrera. No seràs Aznar?
Xavier...los tapices son solo tapices...pero los "Annales" dicen cosas muy diferentes...como por ejemplo que solo en la Ciudad de Sevilla habia más habitantes que en todo el reino de aragón en la epoca de Carlos I...que salvo la excepción del Reino de Valencia, la zona de Cataluña y el Alto Aragón padecían hambrunas muy acusadas y que la situación socioeconómico de todo el Reino de Aragón, pero muy especielmanrte de Cataluña era de depresión clara por el fracaso comercial y la ruina económica que se arrastraba del siglo XV y la pujanza del puerto de Valencia y de la propia ciudad en detrimento de Barcelona, además de por padecer el feudalismo más extremo que bien pudiera decirse que la edad moderna no llegó a Cataluña hasta que ya se había pasado la epoca...es Valencia la única ciudad de todo el este que tiene un cierto auge ( del que curiosamente os pretendeis apropiar como os apropiais de una lengua catalana que en ese preciso momento no es vuestra, dado que el uso "culto" del catalán en la propia Cataluña es inexistente en el siglo XV, y no hay más que repasar los documentos oficiales de la epoca para comprobar que son en su mayoría en latín y una buena parte en Castellano...dado que los Trastámara lo instituyeron como lengua principal en detrimento de un Lemosín ( que no es catalán) usado con cierto carácter culto y que es la única lengua al márgen que se usa en la época en la zona y solo en el siglo XVIII se empieza a recuperar esa situación...que muchos años despues Pompeu Fabra normatizara la lengua Catalana no convierte las lenguas del Siglo XIV ni en la misma ni en la hablada con caracter general, porque eran muchos dielctos distintos, mucho más distintos que hoy en día incluso...le puedes poner un lazo si quieres...pero esa es la verdad y ninguna estupidez inventada la va a cambiar...y no creo que los historiadores ingleses o americanos formen parte de complot alguno. Basta con hacer una lectura breve de los hechos históricos y de las poblaciones de los distintos reinos para hacerse una composición de lugar apropiada...que es lo que no haceis vosotros nunca...la historia se estudia a través de muchisimas variables y vosotros no sabeis encontrar ninguna.
Tu Fon Seca, el que has de fer es mirar el tapís que va encarregar fer Carles I i que es mostra a "l'altra pàgina", per donar-te conter del que representava Barcelona i Catalunya a l'època imperial i la terra erma que representava Castella i en particular Guadalajara.
Et refereixes al Javier Tusell que va morir fa 8 anys? Jo no se que va dir o va deixar de dir el Tussell, però "fa uns dies" per a tu que són 3200 dies? Ets de traca Fon Seca, de traca!!!
Fe de erratas: donde pone Javier Tusell queria decir Angel Abós...pobre Tusell..que más quisiera él que poderse pasar buenos ratos aqui.
Emplaço a tota la gent de bé i amb sentit comú i interès acadèmic per els temes que aquí es publiquen que SISTEMÀTICAMENT IGNORIN aquest inidividuu perniciós i distorsionant que es fa dir Fon Herrera. I de passada tots aquells que segueixen aquest tipus d'actituds.
És un greu error malgastar energies i esforços a intentar mantenir un diàleg amb aquest tipus de personatges, són incompetents, són mala gent i generalment són paràsits laborals, només així s'explica que puguin estar publicant opinions des de ben d'hora al matí fins a altes hores de la nit.
Felip, crec que la nota final que deixa l'Àngel et respon a això que preguntes. Que no saps llegir ben bé?
Fon Herrera, per no ser, com molt bé t'ha dit l'Àngel Daniel, no ets ni original amb les crítiques que fas. Has desaparegut de l'altra conversa i tots sabem el perquè. Continues denigrant a la Viquipèdia quan la web de "la Armada" és infecta de errades i quan les fonts museístiques que transcrius no van amb la cura necessària amb la nomenclatura. Hem de ser tots rigorosos amb el nom exacte que li donem a les coses i que aporten el vertader significat d'aquestes i jo, per a seguir fidelment amb aquesta màxima no em queda altra que, vistes les teves aportacions a aquesta web, rebatejar-te com a "Fon Seca".
també és extensiu a la majoria de catalans que pensem que sou tarats Angel?
Fon Herrera... L'article no parla si és correcte l'ús del color morat per representar a Castella. Parla que l'usaren per representar a Castella (nervio de la nacionalidad segons el republicans del 1931) a la bandera republicana... La confusió del rojo--carmesí i el morat ve amb Felip V, quan aquest rebatejà els Tercios i proposà nous estendards: "...Con la ocasión de estar ajustado el vestuario del Regimiento de Guardias Españolas y ser preciso decir al mercante los colores y señales que han de tener las banderas, yo sería de dictamen que la bandera de la Compañía Coronela fuese MORADA, que ES EL COLOR DE CASTILLA, con un castillo enmedio y flores de lis en el campo, sobre la que espero resolución de Su Majestad en este punto." (Señor de los Cameros a la Cancillería Real, 1707).. En quant al tema de Batman, aquí té una imatge perque segueixi amb el seu acurat estudi: http://4.bp.blogspot.com/_7H3TC5JUn5k/SdZM7PazjcI/AAAAAAAABYY/pSSNbGbRN4Y/s400/1238615009_0.jpg
Fon Herrera, ets el prototip de castellà que entra en aquest web. Fatxenda, insolent, petulant i groller. Curiós que tots acabeu fent les mateixes mofes amb Hitler, Batman i Jesús. Et creuràs enginyós però arribes molt tard. Tot castellà que entra aquí com un elefant en zel en una cristalleria ja ha fet el mateix. Aquí la gent opina, aporta dubtes, idees, proves i concep teories i hipòtesis. Si tens alguna cosa interessant a dir, a aportar, a rebatre, endavant. Per fer-nos evident el teu menfotisme castellà, "garrolismo" intel·lectual, compra't una Play o casca-te-la. NOTA: Aquest missatge és extensible a la resta d'oficialistes-menfotistes.
El mite de Tartessos, va ser estudiat en el seu moment per l'historiador alemany Adolf Schulten, basant-se en els escrits del poeta llatí Avienus, del s. IV d. C. No existeix en cap cas una conspiració judáica-masónica-espanyola, de caràcter internacional, per menyscabar la credibilitat de la nació catalana. Existeix una tradició històrica seriosa a Espanya i Europa sobre aquest tema.
yo de hecho estoy ultimando un trabajo que demuestra sin género de de dudas que Batman era catalán...no hay más que repasar su nacimiento en Gotham City para poder asegurar que ese anglicismo de hecho esconde el Gotic de Barcelona...pero la cnspiración internacional para tapar los logros del imperio de Canyelles nos han ocultado la verdad...eso si...aunque no hay ninguna prueba concluyente se puede sobreentender sin dificultad que esta es la gran verdad. De hecho incluyo una extensisima bibliografia al pie del mismo en la que estan todos los números de la colección del comic original, que intertextualizo fuera de contexto...siguendo la norma habitual de esta web. Va a ser un bombazo.
La localització de Tartessos és desconeguda. Pot ser Tartessos Tortosa? Totes les ciutats importants conegudes dels voltants de l'any 1000 a. C (edat del bronze) de la Mediterrània i del Pròxim Orient han estat descobertes i excavades. Totes, llevat de Tartessos, de la qual, malgrat els esforços esmerçats per l'Estat espanyol durant dècades, no n'ha aparegut ni rastre. Davant d'aquest misteri Carles Camp analitza el tema i suggereix que la ciutat de Tartessos podria en realitat ser Tortosa. ( Fon Herrera, riu tot el que vulguis)
Fon Herrera. En la teva repetitiva intenció de demostrar que Catalunya ni ha existit, ni existeix, ni existirà, ni té història, ni tampoc existeix la llengua catalana, ni existeixo jo, al final has aportat una bona dada per als que no creiem la història oficial. Suposo, Font Herrera, que ja saps que aquesta pàgina critica obertament la història oficial oi?. Dius " -el morado-, nunca fue color de pendón alguno en Castilla, ni siquiera de los comuneros". Gràcies per la dada, coincidim. A l’ INH ja sabíem que no va haver cap revolta comunera a Castella, ni cap junta de Avila, ni cap Torredesillas a Castella.
El més destacat de tot, és que Lerroux, un ultra nacionalista ejpaniol, i anticatalà, la feia servir. I que tot avenç cap a una republica digne pels ciutadants a ejapnia és IM-PO-SI-BLE. Ja ho deia fins i tot anguita, un altre ultra això si mooolt republicà. Catalunya fa segles que sap que ejpania l aodia i la vol destruir, però la força militar sumada a les elits catlanes castellanitzades per interès personal, ens han dut a acceptar com diria aquell pop com animal de companyia. Gràcies a les families (unides les de tots origens), i als pobles i a pertanyer a la UE, ens ha marxat la por, i a més tenim la xarxa per a que no ens mangeguin. Ho aconseguirem. A més els anirem colocant a tots els ejpniols ultres davant un mirall, per a que es contemplin, els que es fan passar per esqeurrans i els dretans. Que passa amb ejpania? que en el fons no n'hihan massa gens de gent i partits d'esquerres. SON davant de tot i des de fa temps ultra nacionalistes ejpaniols.
El artículo parte de un error que ya esta subsanado históricamente...aunque no deja de ser un error. El color morado es un error de interpretación de colores motivado por el desgaste de los terciopelos...y nunca fue color de pendón alguno en Castilla, ni siquiera de los comuneros...los pendones de Castilla eran de color rojo granate; es cuando se configura la bandera liberal en el siglo XIX cuando debido a ese error se usa el morado...que constituye un "accidente" y es por esa razón y no otra que se incluye en la bandera republicana de 1931. Sobre el resto de asuntos...no es muy edificante que a cada afirmación se diga que "no hay ninguna prueba concluyente"...eso es lo mismo que si yo digo que Gandalf ha existido aunque no haya ninguna prueba concluyente. Aparte la vomitona independentista habitual el resto del artículo y para variar me parece bastante correcto.