ARTICLES » 07-06-2016 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 9394
|
Les «Relaciones Topográficas» (1575-1578) de Felip II i el canvi de la història
Comunicació d’En Francesc Garrido al 15è Simposi d’Arenys de Munt, on descobreix que l’obra «Relaciones Topográficas de los pueblos de España» està retocada i que, tot i així, serveix d’autoritat per donar validesa a afirmacions d'«El Quixot» que també han estat falsejades.
Les Relaciones topográficas de los pueblos de España, fetes fer per ordre de Felip II, és el nom amb el qual comunament es coneix una obra estadística realitzada a Espanya al tombant del darrer quart del segle XVI. Per mitjà d’ella, Felip II pretenia tenir per escrit una descripció detallada de tots els assentaments poblacionals dels seus regnes.
Això significa que aquest rei volia estar assabentat de la situació geogràfica, el veïnatge i els recursos econòmics d’aquests llocs i conèixer-ne els fets històrics més notables esdevinguts en ells i els personatges que els van protagonitzar. Les relacions que es conserven corresponen als pobles de les províncies que veureu tot seguit.
- Albacete: 20 relacions (vol dir vint pobles descrits)
- Alacant: 2
- Badajoz: 4
- Càceres: 35
- Ciudad Real: 75
- Conca: 49
- Guadalajara: 175
- Jaén: 19
- Madrid: 108
- Múrcia: 3
- Toledo: 229
- Salamanca: 2
Total: 721 relacions.
Les Relaciones estan estructurades a partir de dos qüestionaris principals que van haver de respondre les persones principals dels pobles interrogades pels funcionaris de Felip II. El primer va ser elaborat l’any 1575 i constava de 57 preguntes. El segon qüestionari es va elaborar l’any 1578 i constava de 45 peguntes. Depenent de les poblacions i dels anys, es va fer servir un qüestionari o un altre. Per al meu propòsit, poso a continuació algunes de les preguntes del qüestionari del 1575, el de 57 preguntes:
- 22.- Els molins ... ..
- 23.- Si [el poble]és abundós o mancat d'aigües ......... .on [els habitants] van a moldre
- 29.- Si el poble fos marítim, com de lluny està del mar ...
- 33.- Els castells, torres i fortaleses ...
- 37.- Els fets assenyalats i coses dignes de memòria, de bé o malament, que s’haguessin esdevingut en el dit poble ....
- 38.- Les persones assenyalades en lletres o armes, o en altres coses bones o dolentes ....
- 53.- Els monestirs de frares, monges i beates...
Des d’un altre ordre de coses, hi ha penjat a internet un estudi de Las relaciones topográficas realitzat per Javier Campos i per Fernández de Sevilla. Aquest estudi és el resultat d’un treball intel·lectual de gran importància i que va consistir a estudiar cadascuna de les relacions ordenant-les i classificant-les. Una vegada les van haver examinades, els autors de l’estudi assenyalen que en molts casos estan plenes de faltes de rigor quant a la seva elaboració. Citaré a continuació alguns fragments de l’estudi que assenyalen aquestes mancances:
- Un hecho más importante es el saber que hay información de que hubo Relaciones de pueblos que se llevaron sin devolverlas,
- … en otros casos hay constancia oscura en la que parece decir que se llevaron y fueron devueltas, puesto que se conservan.
- Quizás un caso aparte sean la mayoría de las Relaciones … correspondientes a la provincia de Toledo. Parecen como un breve apunte o resumen, ya que no se presentan como respuestas a ninguno de los cuestionarios conocidos, están hechas por la misma mano y casi todas ocupan un folio, por una o las dos caras, con buena letra.
- ... También existen reclamos con el nombre de pueblos cuyas Relaciones no están en el lugar que les correspondía ni en ningún otro,
A més a més, de les set-centes vint-i-una relacions, només n’hi ha dos mapes. Un d’ells és --casualment-- la comarca del Campo de Montiel, que és el territori per on va sortir el Quixot el dia que va trobar els molins de vent.
CAMPO DE MONTIEL:
De sobte, llegint el llibre Tecnología popular española de Julio Caro Baroja vaig descobrir que les dades que estan escrites a Las Relaciones s'usen com a dades certes i fiables, és a dir, com a dades que es donen per bones.
Doncs bé, Las Relaciones són el document que situen els molins de vent de Don Quixot de la Manxa a Campo de Criptana.
Vet aquí el que diu en Caro Baroja mentre parla dels molins del Quixot a la pàgina 158 del llibre esmentat:
“En esto” –dice Cervantes al comenzar el capítulo octavo de la primera parte del Quijote- “descubrieron 30 o 40 molinos de viento que hay en aquel campo”. Se ha discutido bastante, al parecer, acerca de cuales podrían ser tales molinos, y algunos los identificaron con los que se hallaban formando fila en Mota del Cuervo, en Cuenca. Pero si se tiene en cuenta que Don Quijote había salido, el mismo día de la aventura, de Argamasilla, “por el Campo de Montiel” y que al mediar el siguiente estaba a la vista de Puerto Lápice, hay que colocarlos más al Oeste. Y memoria de un núcleo tan considerable como el que indica Cervantes no se halla sino en el Campo de Criptana, que es en el que ponen la aventura varios comentaristas modernos y donde las “Relaciones” autorizan a ponerla.
Per tant, les Relaciones marquen la història,
Ara bé, hi va haver un Acadèmic de la Real Academia de la Historia, Diego Clemencín, que l’any 1821, després d’estudiar Las Relaciones va escriure i assegurar que quan aquestes es van redactar no hi havia molins de vent ni a Campo de Criptana ni a La Manxa.
Diu Caro Baroja respecte a les afirmacions de Clemencín:
Es extraño que Clemencín, el gran comentarista del Quijote, que hizo su catálogo y las utilizó varias veces, afirme en la nota que corresponde al comienzo del capítulo citado que en ellas (Las Relaciones) no hay mención de existencia de molinos de viento más que en la que corresponde al Pedernoso… “que dicen”.
I segueix Caro Baroja:
Clemencín guiado por un negativo y superficial examen de las Relaciones… asevera: “Esto prueba concluyentemente que entonces (cuando las redactaron) (1575-1576) no se habían introducido los molinos de viento en La Mancha”.
I aquest antropòleg d'ascendència basca encara hi insisteix més a la pàgina 160 del llibre:
No se explica como Clemencín no vio párrafo tal.
Quin paràgraf havia d’haver vist Clemencín a la relació de Campo de Criptana? Doncs aquest que ve. A la pregunta 23 on es demana si el poble és abundós o mancat d'aigües .... on van a moldre? S’hi diu:
23. Es tierra falta de aguas; hay una fuente a la orilla de esta villa que sale de la sierra de Criptana de agua dulce que no basta a abastecer la tercia parte del pueblo; hay muchos pozos dulces al pie de la dicha sierra de Criptana. Van desde esta villa a moler a río de Guadiana,a dos y a tres y a nueve leguas algunas veces, y al río de Cigüela que es río que corre en invierno, a tres y a cuatro leguas de esta villa; y algunas veces van a moler al río de Tajo y de Júcar, a catorce leguas de esta villa. Hay en esta sierra de Criptana, junto a la villa, muchos molinos de viento donde también muelen los vecinos de esta villa.
La frase en negre és un afegit posterior. Per què és un afegit? Doncs perquè els molins de Campo de Criptana són allà mateix, al poble. Haurien d’haver estat esmentats els primers de tots, al capdavant del paràgraf. Es pot veure la posició d’aquests molins a Google map si escriviu “Campo de Criptana”.
Francesc Garrido i Costa
Autor: Francesc Garrido i Costa
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Penso que només posant la pregunta 23 n'hi ha prou per veure que ha sigut modificat.
Si tens molins al poble per què anar a poblacions llunyanes?
La distancia més curta son 3 leguas, que fan 14,48km.
Agafa un carro de l'època, carregat de gra, i fes 14km per un camí de carros, de l'epoca. Les 10h no te les treu ningú.
I això sense comentar el que feia 9 leguas per anar a moldre.
Quina bajanada quan pots fer-ho davant de casa.
Si, suposo que només es van fer relacions de poblacions castellanes. Villena formava part del regne de Múrcia en aquell moment, segons diu la - Relació de Villena de 1575 - i Saix no ho sé però probablement també. Històricament han estat poblacions que han anat canviant de regne. Villena la va guanyar Jaume I als moros, després va ser del regne de Castella o Múrcia i ara actualment forma part de la província d'Alacant. Villena és un territori considerat castellanoparlant, encara que en un altre temps dubto que ho fos ja que tenim a - Isabel de Villena (1430-1490) Primera escriptora en valencià -
Felip II potser no va tenir la força suficient per fer les relacions del Regne de València, Navarra etc...o potser només interessava construir la història de Castella, o potser els inquisidors es van dedicar a cremar tota la història dels pobles i ciutats del Regne valencià.
És sospitós que desaparegués tota la literatura en llengua valenciana i fora traduïda al castellà. Penso que una part d'aquesta literatura parlava de les gestes dels agermanats. Potser sigui un càstig
És curiós també que les dues úniques poblacions dels PC de les que ens n'han arribat dades siguin d'Alacant però al límit amb Múrcia i La Manxa. I tampoc no n'hi ha cap de l'aleshores regne de Navarra o de Lleó. Això no podria apuntar a què només es van fer les enquestes a poblacions castellanes, potser?
Per veure la relació de Villena podeu escriure a Google:
Relación de Villena de 1575
Si algú no entén el format de les relacions de Felip II aquí pot llegir la relació de Villena.
Aquesta és la història oficila de Villena fins a 1575.
https://es.wikisource.org/wiki/Relaci%C3%B3n_de_Villena_de_1575
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Anthonis_van_den_Wijngaerde_%281565%29_Belmonte.png
http://archivoespaoldearte.revistas.csic.es/index.php/aea/article/download/301/297
Si no se pueden ver los enlaces, basta con que busque en internet Belmonte y Van Wyngaerde
Molinos de viento en Castilla la nueva a mediados del XVI
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/e/ed/Anthonis_van_den_Wijngaerde_%281565%29_Belmonte.png
http://archivoespaoldearte.revistas.csic.es/index.php/aea/article/download/301/297
És a dir, que en Clemencín fou un home a qui es va fer la vida impossible mentre defensava científicament uns postulats, un home, doncs, que té un vessant tràgic, pobre. L'estat és impacable. Si ha de destrossar persones, doncs les destrueix. Però d'altra banda, en C. fou el primer historiador que començà a exhalçar Isabel mentre, en Ferran, el feia quedar com un sòmines. La imatge d'Isabel com a gran reina té una data d'inici. I segur que una data d'acabament. Un acabament científic, es clar. A més, hi ha el fet de la construcció dels molins de vent a Campo de Criptana. No cal dir que és una altra operació d'estat. Algú sap quan es van construir aquests molins, que ja són una icona d'Espanya? Es veuen molt moderns... Em "fascina" aquesta constant necessitat de la burocràcia' per construir mentides d'estat que recolzin altres mentides d'estat.
L'enginy del cavaller Cuixot de la Marca per Joan Miquel Servent
Exodus. Els dos pobles d'Alacant són Villena i Saix. Alguna cosa em diu que el quixot es va dirigir en aquesta direcció.
Villena té categoria de ciutat des del 1525. Va ser concedida per Carles I després de les germanies. Aquestes dues poblacions han estat oscil·lant entre el regne de Castella i el Regne de València i Múrcia. Són de La Marca o Marcha o Mancha
Mira quina descripció de l'àrea de Villena, Sax. Elda, Biar.... fa en Ferran Colom
6377 Entre Sax e Elda puerto de subida e de abaxada
6378 Sax e fasta Biar ay dos leguas entre syerras e de un puerto
Em sembla que Puertolapice podria ser un d'aquests
https://digitum.um.es/xmlui/bitstream/10201/2555/1/105519.pdf?sequence=1
Salut
Excel·lent, Cesc! Jo potser hauria remarcat, a les conclusions -crec que al Simposi sí que ho vas fer- que si haguessin tingut molins de vent per moldre, com afirma la frase final en negreta, no els hauria calgut anar-se'n "nueve leguas al río Guadiana", o "cuatro leguas al río Cigüela", o "a catorce leguas al Tajo y al Júcar"... D'acord que no sempre fa vent per moure el molí, però si tens molins a la sortida del poble, no et casques la caminada. Ergo la darrera frase és un afegit condicionat per la servitud al Quijote castellà, com ho demostren les paraules d'en Clemencín, que per altra banda, és "l'historiador" que "posa de moda" i enalteix, a principis del XIX, la figura d'Isabel la Catòlica, i que marcarà la deriva de la historiografia espanyola cap a la mitificació de la reina en detriment de Ferran, gairebé un rei calçasses a partir d'aleshores.
També crida l'atenció que entre "los pueblos de España" només n'hi hagi dos de no castellans. On són els altres? No eren "España", les Vascongadas o la Corona de Aragón?
Molt bona feina, Cesc!
Cesc, em sembla que ja t'ho he dit vegades, però aquesta troballa la trobo boníssima.
Em sembla molt encertada la interpretació que en fas.
Merci!
No sabem si es van fer tots els pobles de la península. Algunes s'han perdut segons indiquen Javier Campos i Fernández Sevilla. Ara no ho recordo exactament però penso que les Relacions de Felip II són a l'Escorial.
Només queden aquestes
Una pregunta. "Les relacions que es conserven corresponen als pobles de les províncies que veureu tot seguit." Això vol dir que només hi ha aquests documents? La resta de "los pueblos de España", s'han perdut o no es van fer? Gràcies i bona feina!
Aquesta mentida és bastant repugnant perquè s'han vist obligats a sacrificar un dels seus acadèmics.
Fixeu-vos el que va passar. Clemencín sostenia que Dom Quixot no havia vist mai molins de vent l'any 1606 perquè eren una novetat. Sostenia que els molins de vent era una tècnica arribada recentment a la Manxa i per tant el Quixot embogeix a veure'ls.
Clemencín per argumentar la seva hipòtesi es recolzava en el fet de que no apareixien molins de vent a la Manxa a les relacions topogràfiques fetes escriure per Felip II el 1575-78. Penso que les va mirar bé coneixent ara el sidral que li han muntat
Clemencín no va discutir la llengua original de la novel·la ni el lloc geogràfic on transcorria la novel·la, només deia que els molins de vent era una tècnica nouvinguda a la Manxa.
Finalment el que va passar és que en un moment donat els inventors de la història es van passar de voltes i van introduir els molins de vent i el mapa de Campo de Montiel a les Relacions topogràfiques i ara se'ls veu el llautó. Sembla una cosa premeditada, ben organitzada. Potser van trobar un quixot en català i es van espantar
La hipòtesi de Clemencín era rodona, clara i poc sospitosa. Ara tracten a Clemencín com a un acadèmic negligent i poc informat tot i que saben per endavant que Clemencin tenia raó
Bona feina d'en Francesc Garrido! Al final, un queda "meravellat" --per dir-ho d'alguna manera-- davant dels ingents esforços de l'aparell burocràtic de la monarquia per intentar fer quadrar amb tots els mitjans haguts i per haver les mentides que apareixen en el Quixot tal com ha arribat fins a nosaltres. És que no només és falseja un document sinó que això obliga a falsejar-ne moltíssims d'altres!!. Però tots sabem que la mentida perfecta no existeix.