NOTICIES » 07-03-2012
 9481
|
Pals, la sortida a Amèrica
Un article d’En Vicenç Pagès i Jordà, que extraiem del seu bloc, aborda i defensa amb clarividència i gosadia les recerques d’en Jordi Bilbeny
L'obscuritat que envolta el perfil històric de Cristòfol Colom ha propiciat l'aparició de multitud d'hipòtesis sobre la seva procedència. Segons alguns investigadors seria genovès; segons d'altres, gallec, mallorquí, castellà, portuguès, català... La presumpta catalanitat de Colom no és nova, però ha estat amb Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) quan ha adquirit la versemblança que proporciona la investigació prolongada: Bilbeny ha publicat diversos llibres sobre el descobriment d'Amèrica i ha inspirat el documental L'apropiació del descobriment d'Amèrica: una conspiració d'Estat?, de David Grau. La seva última obra és, per ara, la voluminosa Cristòfor Colom, príncep de Catalunya (Editorial Proa), apareguda el 2006, cinc segles després de la mort de Colom.
El que resulta atractiu dels estudis de Bilbeny no és la catalanitat del descobridor, sinó el fet de presentar-la com la punta d'un iceberg descomunal. Així, també serien catalans Bartolomé de las Casas (Bartomeu de Cases), Américo Vespuccio (Aimeric Despuig), els Pinzones (Pinçons) i la tripulació en general. Però aquestes revelacions tampoc són tan rellevants com el perquè de la presència de tants catalans en els primers viatges a Amèrica. La resposta és que el viatge va ser organitzat i finançat per la Corona d'Aragó. Segons Bilbeny, Colom –de fet, Joan Colom i Bertran, de Barcelona, amb casa i nissaga conegudes— estava emparentat amb la casa reial catalana i havia participat activament a la guerra civil contra Joan II, pare de Ferran el Catòlic.
Afirmacions d'aquesta categoria requereixen alguna prova documental. Doncs bé, Jordi Bilbeny n'ha reunit unes quatre mil. Repassem-ne unes quantes: el protagonisme de cortesans i escrivans catalans en la documentació oficial, el fet que les despeses es comptessin amb una moneda catalana com els ducats, l'abundància de barretines i banderes catalanes en gravats de l'època, la devoció de Colom per la Verge de Montserrat, la presència de topònims d'origen català a les terres conquistades, la rebuda entusiasta de l'expedició a Barcelona...
La hipòtesi de Jordi Bilbeny inclou la substitució del municipi andalús de Palos de Moguer per l'empordanès de Pals com a port de partida de l'expedició. En aquest sentit, les proves que aporta són aclaparadores. Per començar, a la documentació històrica hi consta que la vila d'on van partir les naus estava fortificada. Doncs bé, ni Moguer ni Palos de la Frontera no han tingut mai port de mar, ni han estat fortificats, ni tan sols tenien la categoria de vila. En canvi els gravats de l'època que mostren la sortida de les naus mostren un poble que té una semblança innegable amb el perfil actual de Pals. Bilbeny contraposa de manera convincent la prosperitat del Pals de l'època, vila amb castell i palau comtal, residència de comtesses i princeses i port de gran activitat comercial, amb Palos i Moguer, llogarets rurals i amb prou feines desenvolupats al segle XV.
La substitució de la versió oficial per la hipòtesi de Jordi Bilbeny comportaria canvis notables en la percepció històrica de Catalunya i d'Espanya. Ja no podem resistir-nos més a utilitzar la paraula "conspiració", sobretot perquè la hipòtesi de Bilbeny dóna per fet l'existència de les dues. La primera conspiració seria la de la Corona de Castella, que segons aquest investigador hauria esborrat les traces de la veritat històrica i les hauria substituïdes per una versió impostada i imperfecta, ara desemmascarada a partir de la comparació amb documents de l'època impermeables a la censura. La segona conspiració seria la dels historiadors actuals, que es neguen a debatre les aportacions de Bilbeny i d'altres investigadors que segueixen la seva línia, tot i que respecten la metodologia acadèmica i han celebrat uns quants simposis sobre la descoberta catalana d'Amèrica.
Jordi Bilbeny és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Autor de quatre llibres de poesia, escriu les lletres del grup de pop electrònic Relk. Actualment està enllestint un doctorat sobre la censura política en els llibres d'història d'Amèrica. Les seves investigacions, però, no es limiten a la descoberta catalana d'Amèrica. També ha publicat l'assaig L'Independentisme d'En Joan Salvat-Papasseit i un Diccionari Pornogràfic, en clau d'humor. Darrerament ha escrit articles que defensen la catalanitat de Miguel de Cervantes, que segons Jordi Bilbeny es deia Sirvent, tenia casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i escrivia en català. Els últims fronts oberts d'aquest investigador són Hernán Cortés, Teresa de Jesús i Ignasi de Loiola, que segons investigacions provisionals podrien ser tan catalans com Sirvent.
Vicenç Pagès i Jordà
http://www.vicencpagesjorda.net/cat/genere/pals.html
Redacció: Vicenç Pagès i Jordà
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
A cap lloc d'internet apareix transcrit ni es fa cap menció del paragraf del document de la provisió de Palos on es pot llegir el "Almirante don luis colon". Jo crec llegir del dit document que deixa José Ignacio, "En Madrid ... de septiembre de mile e quinientos e treinta e años ......... a nombre del Almirante don luis colon ................."El que no comprenc es perquè a cap lloc el transcriuen, quan clarament forma part del document.
A la part del darrere del full no surt el nom de Luis Colon?
Sembla que Erasmet no iva al vaixell, que estrany.
Molt bé Jose Ignacio has desmontat totes le teoriés del inh,
Os traigo aquí un documento, creo que importante en este caso.
Se conserva en el Archivo General de Indias.
Se puede consultar digitalmente aquí:
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas/servlets/Control_servlet?accion=4&txt_accion_origen=2&txt_id_desc_ud=132616
Es de 1492 y dice, resumido, lo siguiente:
Don Fernando e Doña Ysabel por la gracia de dios Rey e Reyna de Castilla, de León, de Aragón, de Secilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galizia, de Mallorcas, de Sebilla, de Cerdeña, de Córdoba, de Corcega, de Murcia, de Jaén, de los Algarbes, de Algezira, de Gibraltar e de las yslas de Canaria, condes de Barcelona, señores de Vizcaya ?. A vos, Diego Rodríguez Prieto, e a todas las otras personas vuestros compañeros e otros vezinos de la villa de Palos e a cada uno de vos, salud e gracia. Vien sabedes como por algunas cosas fechas e cometidas por vosotros en desserbicio nuestro, por los del nuestro Consejo fuistes condenados a que fuésedes obligados a nos serbir dos meses con dos carabelas armadas a vuestras propias costas e espensas cada e quando e doquier que por nos vos fuese mandado so ciertas penas, segund que todo más largamente en la dicha sentencia que contra vosotros fue dada se contiene. E agora, por quanto nos avemos mandado a Christoval Colón que vaya con tres carabelas de armada, como nuestro capitán de las dichas tres carabelas, para ciertas partes de la mar océana sobre algunas cosas que cunplen a nuestro servicio e nos queremos que llebe consigo las dichas dos carabelas con que asy nos aveis de servir.
Por ende Nos vos mandamos, que del día que con esta nuestra carta fuéredes requeridos fasta diez días primeros seguientes, syn nos más requerir ni consultar ni esperar ni aver otra nuestra carta sobre ello, tengais aderesçadas e prestas a punto las dichas dos carabelas armadas como soys obligados por vertud de la dicha sentencia, para partir con el dicho Christóval Colón donde nos le mandamos yr, e partireys con él del dicho término en adelante, ?...
Y en la parte de atrás del documento dice lo siguiente:
En miércoles veynte y tres de mayo año del nascimiento de nuestro salvador Ihesuchristo de mill e quatrozientos e nobenta e dos años. Estando en la iglesia de Sant Gorge desta villa de Palos, estando ende presente frey Juan Peres y Christóval Colón, e asimismo estando ende presentes Alvaro Alonso Rascón e Diego Rodriguez Prieto, alcaldes mayores, e Francisco Martín Nieto e Alonso Rodriguez Pietro e Alonso Gutierres, regidores, luego el dicho Christóval Colón dio e presentó a los sobredichos esta carta de sus altezas, la qual fue leyda por mí, Francisco Fernández escrivano público desta dicha villa, a los dichos alcaldes e regidores, e les pidió la cunplan segund sus Altezas lo mandan yr (sic) pidió por testimonyo.
Luego los dichos alcaldes y regidores dixeron que obedecían la dicha carta c......
Molt bé!