PUBLICACIONS » 18-04-2011
 22658
|
Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica
El nou llibre d'en Jordi Bilbeny, que es presenta aquest Sant Jordi, recull seixanta textos de l'Antic Règim, en què queda ben clara la presència de Catalunya en la descoberta del Nou Món. Jordi Bilbeny comenta i interpreta aquests textos, aplegats cronològicament per donar una visió global dels fets.
Jordi Bilbeny comenta i interpreta el recull de textos, aplegats cronològicament. "Si ens haguéssim pres la molèstia de llegir les darreres novetats sobre la manipulació del nostre passat a mans dels censors reials en tot el que afecta la descoberta d'Amèrica, ens hauríem adonat que la història no és estàtica, sinó mòbil, mal·leable, camaleònica, interessada. Que es construeix dia a dia, generació rere generació. I que darrere d'aquesta fabricació hi ha unes clares i inexorables intencionalitats polítiques: de classe i nacionals. I ens hauríem adonat que, com que no es podia imprimir cap llibre sense que passés per les mans de la maquinària censora, els textos que ens parlen d'una descoberta catalana d'Amèrica, no els ha pogut afegir ningú, contravenint tota la legalitat impressora llavors vigent i saltant-se tots els controls reials, sinó que vénen a ser les traces que els supervisors no van ser prou diligents a esborrar, en el moment que retocaren els llibres."
Petit Manual de la Descoberta Catalana d'Amèrica
(Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011):
PRESENTACIONS:
(JORDI BILBENY SIGNARÀ EL SEU NOU LLIBRE.)
Dimecres, 20
7-8 tarda: FNAC, Illa Diagonal, Barcelona
Divendres, 22
12-2 migdia: Llibreria Aloc, Arenys de Munt, Riera
6-8 tarda: Llibreria Set-ciències (parada Plaça Església) Arenys de Mar
Dissabte, 23
Barcelona
10-11 matí: Grup del Llibre (al costat de l'Ateneu Barcelonès)
11-12: Proa (Rbla. Catalunya, entre Rosselló i Provença)
12-1 migdia: Catalonia (Pg. Gràcia, entre Pça. Catalunya i Casp)
4-5 tarda: Casa del Llibre, Pg Gràcia, 62 (davant llibreria)
6-10 vespre: Parada Nova Història, Pg. Gràcia, 49 (cantonada Aragó, pujant a l'esquerra)
Dijous, 28
Barcelona
9 del vespre: Centre Comarcal Lleidatà (Ronda Universitat, 1 - entrada per l'Hotel Conestable)
Autor: Jordi Bilbeny
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
On podria comprar els títols publicats fins ara? (Em refereixo a tots els que figuren al vostre apartat de Publicacions)
No hem de tenir complexos a l'hora d'explicar la nostra història així com la veim després del que els historiadors no intoxicats pel nacionalisme castellà ens han mostrat; historiadors com el peruà Ulloa o el nostre Bilbeny. Quan llegia el "Petit manual ...." he recordat un documental sobre l'emperador Carles I i crec que era a un camal de TVE en el qual s'afirmava que aquest deia que tot el que tenia -l'imperi- era gràcies al seu avi Ferran d'Aragó. A qualque banda hi ha d'haver el document on quedà registrada aquesta afirmació, la qual no fa més que reforçar encara més el que aquest llibret demostra i de la qual cosa no en tenc cap dubte: els catalans descobriren a Europa el Nou Món.
Cal veure que la jerarquització dels títols feudals la van fer els il.lustrats francesos, i per tant, els catalans no quadravem amb el seu ordre, ja que teníem un de propi. Pel que fa a la terminologia, recomano el llibre de Victor Ferro. Institucions de Dret Públic Català fins al Decret de Nova Planta, de l'editorial Eumo.
Rio de Janeiro al Brasil va ser anomenat primerament per Juan Díaz de Solís (Requesens de Soler) "Riu de Gener" vegeu la traducció del viatge de Solís: Luego de hacer una escala de reaprovisionamiento en Santa Cruz de Tenerife, en las islas Canarias, se dirigieron a la costa del Brasil, que alcanzaron al divisar el cabo San Roque, al sur del cabo de San Agustín, hacia donde los llevaron las corrientes marinas. Continuaron luego siguiendo hacia el sur la costa brasileña, pasando por el cabo Frío, la bahía de Guanabara (río de Genero, o río de Janeiro), en donde obtuvieron provisiones de los indígenas. extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Expedici%C3%B3n_de_Sol%C3%ADs_al_R%C3%ADo_de_la_Plata
Jo crec què el problema és que els catalans vulguen ser catalans i deixar de polemitzar i de pensar en el que diran s'ha d'anar per feina
a nivell oficial espanyol es practica el "negacionisme català" un cas històric de negacionisme de fa segles, a nivell oficial espanyol es nega la existència de Catalunya com a estat o regne històric. diuen que només existia el Reino de Aragón (regne procastellà, per suposat). Com es que cap historiador no troba això una aberració històrica descomunal?... La data en què comença a negar-se Catalunya es exactament la que concorda amb la desfeta de Catalunya 1472 davant Joan II el trastàmara, un rei procastellanista per interessos de caire material, les seves rendes en feus a Castella li donaven independència i poder... cosa que no podia treure de Catalunya i Aragó.
La trampa de tot això és la figura fossilitzada del Comte de Barcelona, una rèmora de l'imperi Carolingi que no s'ha sabut nominalitzar i situar en el protocol... els reis Catalans eren comtes de Barcelona de la mateixa manera que els reis francesos eren comtes de París.
Seria definitiu per tots disposar d'un llibre d'estil catalanocèntric amb els termes històrics correctes, matisables, incorrectes, castellanitzats o castellanocèntrics,...
Crec que ja tocaria des de la Generalitat i l'historiografia ultraoficial deixar meridionament clar les terminologies històriques catalanes (que si comtat, que si regne) (que si Ciutat Comtal, que si Ciutat Imperial) (que si Corona d'Aragó, que si Corona catalano-aragonesa, que si Corona Catalana) (que si Imperi espanyol, que si Imperi català,...). L'esforç ingent de molts historiadors, investigadors i divulgadors va per aquí, però encara falta que els llibres escolars i els comercials oficialistes ho deixin clar. Mareja i cansa no saber quin terme emprar sense haver-te de justificar eternament. Ara mateix no sé si Carles I era rei de Catalunya o només era comte de Barcelona, quina diferència hi ha entre ser un Principat i un Regne a efectes protocolaris i pràctics? Si un vol escriure una novel·la història és tot un maldecap. Taaaaant costa que l'Institut d'Estudis Catalansi les acadèmies nacionals apostin per la terminologia nacional i no castellanitzadora???? Doncs, sí, pel que veig.
Benvolgut Guerau, et saludo de nou. Trobo el teu apunt interessantíssim. Ara bé, et voldria fer unes preguntes: si la denominació Corona d'Aragó és una mentida, aleshores quan es produí aquesta manipulació? Com es va cometre? Qui ho va fer? Quina era l'entitat jurídicopolítica real de Catalunya? Què passa amb la denominació Principat de Catalunya? I amb la de Comtat de Barcelona? Com és que tenim un regne de València i també un regne de Mallorques i en canvi sembla que no apareix un Regne de Catalunya? Salutacions cordials
El més preocupant de tot, més que la falsedat de Colom, o Sirvent, és la gran mentida de la denominació del Regne de Catalunya històric com a Corona d'Aragó, aquesta manipulació s'ha de desmuntar també, és urgentíssima. Així veuríem també les rivalitats entre un Aragó marginal, castellanitzant i castellanitzat i una Catalunya imperial, que serà una de les causes de la falsa unió dels Regnes peninsulars de la mà dels trastàmara.