NOTICIES » 01-11-2012
 48594
|
Reivindiquem que l'Arxiu de la Corona d'Aragó recuperi el nom original d'Arxiu Reial de Barcelona
Fart de mentides, manipulacions i sentències totalitàries, disfressades de lleis democràtiques, En Francesc Magrinyà reivindica que recuperem el nom original de l’Arxiu Reial de Barcelona, suplantat després del 1714 i del 1939 per Archivo de la Corona de Aragón
Cap a final del passat mes de juny, m'estava passejant amb uns amics pel barri vell de Barcelona després d'assistir a la manifestació contra la sentència que el Tribunal Suprem havia dictat contra la immersió. Realment estava indignat. Ho estàvem tots, car la sentència és repugnant es miri com es miri. Sobretot per dos motius. De primer, per la seva finalitat: destruir de cap a cap la llengua, la cultura i la nació catalanes. En segon lloc, pel procediment: el Tribunal Suprem s'ha aprofitat de la infame jurisprudència sorgida arran de la derogació de l'Estatut tal com va ser votat pel poble català el 2006, derogació endegada pel Tribunal Constitucional. Aquell Estatut tallat, retallat i recontraretallat ja no va agradar a la majoria de catalans, però, malgrat això, els catalans van votar en referèndum que sí d'una manera impecablement democràtica. I en un estat de dret, quan el poble decideix, ja no hi ha res més a dir. Allò va, com se sol dir, a missa.
Però el Tribunal Constitucional va destrossar la decisió del poble. En lloc de bastir ponts entre la legalitat vigent i la decisió sobirana del poble, aquest Tribunal compost per 12 individus va anul·lar el subjecte fonamental de la democràcia: el vot popular. Quins drets sobrenaturals se suposa que tenen dotze persones per fer una cosa així? Cap ni un. Es va perpetrar, doncs, un cop d'estat. I a un estat que permet aquestes arbitrarietats hem de pertànyer? No, de cap manera. Es va donar més validesa al vot d'aquests dotze senyors per damunt del vot d'un milió set-centes mil persones. I això és, senzillament un acte feixista. I d'aquell acte feixista n'ha sortit tot un seguit de normativa així mateix feixista contra l'autogovern català, com la sentència citada suara i contra la qual ens vam manifestar els meus companys i jo i dos milers de persones més.
Doncs bé, amb aquest ànim indignat em passejava aquella tarda per darrere de la Generalitat amb els companys després de la manifestació, fins que vam anar a topar amb les portes de l'arxiu més important d'Europa tocant a la història medieval i al descobriment d'Amèrica: l'anomenat en dues llengües –no fos cas que no s'entengués!– Arxiu de la Corona d'Aragó/Archivo de la Corona de Aragón. Llegir allò ja em va fer acabar els torrons. Ja era massa. Doncs no, senyors arxivers! La denominació és falsa i imposada per Castella! El nom correcte vostès el saben prou bé! És Arxiu Reial de Barcelona! I és d'aquesta manera com els nostres reis catalans i secretaris i arxivers de la Cancelleria l'han anat anomenant des dels segles XII al 1714! I a més, aquest arxiu el tenim a Barcelona, perquè aquesta ciutat era la capital de l'imperi català! La denominació "de la corona d'Aragó" va ser imposada després de la derrota del1714 com una acte més per enfonsar-nos com a nació, talment com la sentència més amunt al·ludida també ha estat imposada per destruir-nos com a poble. I és per això que aleshores ho vaig voler recordar als seus arxivers escrivint el nom correcte als rètols d'entrada d'aquest Arxiu amb un senzill retolador, de la qual cosa n'és testimoni la foto que acompanya aquest text. I ara també vull que ho sàpiguen els nostres polítics i els d'Espanya i els ciutadans catalans i els espanyols mal informats i tothom.
Ja n'hi ha prou, de tanta mentida i d'afany de destruir-nos! Exigeixo el canvi de nom ara mateix!
Francesc Magrinyà i Rull
Redacció: Francesc Magrinyà i Rull
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Per als boinapitecus, de la "seva" Viquipèdia:
el Archivo del Patrimonio Real de la Corona de Aragón «es el resultado de la evolución del Archivo Real de Barcelona, creado por Jaime II el Justo [...], que fue el archivo único y central de la Corona desde 1318.
Sr Magrinyà: Se ha pasado "cuatro pueblos". Lo que pide Ud. no ha existido NUNCA.
Jesús, sí, en efecte. El nom original era Arxiu Reial de Barcelona. I va ésser canviat després de la Guerra de Successió. Es un canvi, doncs, efectuat per dret de conquesta. I el dret de conquesta no hauria de ser el fonament ètic de res, perquè és injust. Salutacions.
Nombre original?? si nunca se llamo así. de verdad que pena la incultura... de todas formas no creo que se pueda. más que nada porque a pesar de que el archivo esta en Barcelona es propiedad de una comisión mixta (ministerio de cultura, generalitat catalana, gobierno de Aragón, Valencia y Baleares) asi que chatos... lo teneis jodido para cambiar el nombre.
¿Universidad por antonomasia? Hmm...Permíteme un apunte: "Pedro IV de Aragón otorgó en 1354 un privilegio por el cual se fundaba en Huesca un estudio general con las facultades de teología, cánones, leyes, medicina, artes y filosofía (...) El rey concedió al estudio general oscense los privilegios de las universidades de Toulouse, Montpellier y Lérida". Historia de la Universidad de Huesca. Jose M. Lahoz.
Otro apunte, este sobre "imperios": "En la repoblación de Soria por el EMPERADOR DE ARAGÓN don Alfonso fué comisionado para ella el caballero Iñigo López, señor de Llodio, el cual en 1117 gobernaba además á Burgos, y en 1124 donó á San Millan los monasterios de Nanclares, San Román de Hornillos y Santiago de Villanueva de Mena después de haber asistido á los cercos de Zaragoza, Tudela y Tarazona". LA HISTORIA DE BIZCAYA DOCTOR D. ESTANISLAO JAIME DE LAYBURU Y GOICOECHEA
Más palabras del artículo mencionado: "Para su fundación, Jaime II mandó concentrar en este archivo de Barcelona los documentos que con anterioridad a 1318 se tenían depositados en diversos lugares e instituciones, sobre la base de la acumulación de fondos documentales que se había producido en los años anteriores en la casa de la Orden del Hospital en Barcelona, que a su vez había concentrado documentación procedente de diversos depósitos: el del monasterio de Santa María de Sijena (Huesca), el de San Juan de la Peña (Huesca), el de la Casa del Temple en Zaragoza, el de Montearagón, el de Santes Creus, más los existentes en otras casas de funcionarios, eclesiásticos y palacios reales dispersos por todos los reinos del rey de Aragón (como el de Calatayud), y los de algunas comandas catalanas del Temple, como las de Barberà o Barcelona. Por ello, desde sus inicios, el Archivo Real de Barcelona, como la Cancillería, fue también ÚNICO PARA TODA LA CORONA DE ARAGÓN".
"Hasta el día de hoy, nadie ha podido aportar constancia documental ninguna de que en 1137 o antes existiera un archivo condal de Barcelona, como tal institución. Si hubiera existido, quizá Ramón Berenguer III no hubiera perdido un pleito en 1113 porque no pudo encontrar ciertos juramentos escritos. Lo que hoy se conserva en el ACA son documentos de época condal, procedentes en algunos casos de las escribanías de los condes de Barcelona, que pasaron por diversas manos o se guardaron en diversos depósitos antes de su ingreso en el Archivo Real de Barcelona muchos años, y aun siglos, más tarde. Otros documentos de esa época ingresaron en el ACA bastante después (como en el caso ya mencionado de Sant Joan de les Abadesses), y unos y otros se mezclaron hasta constituir las colecciones tal como hoy se conocen" CARLOS LÓPEZ RODRÍGUEZ Director del Archivo de la Corona de Aragón ORÍGENES DEL ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, (EN TIEMPOS, ARCHIVO REAL DE BARCELONA)HISPANIA. Revista Española de Historia, 2007, vol. LXVII, núm. 226, mayo-agosto, págs. 413-454, ISSN: 0018-2141
Aznar, l'Arxiu Reial de Barcelona és la continuació de l'arxiu comtal de Barcelona. A l'arxiu comtal hi ha documents de fins i tot el segle IX relacionats amb els comtes de Barcelona. L'Arxiu Reial de Barcelona n'és la continuació. Imperi català? Els fets ho proven: expansió cap a Mallorca, cap al sud, Sicília, Sardenya. Mariners catalans, almiralls catalans, soldats catalans, consolats catalans, virreis catalans etc... Dic que és mentida perquè el nom des del segle XIV era el d'Arxiu Reial de Barcelona.I és després de la Guerra de Successió que se li canvia el nom. Finke reprodueix l'expressió que usaven els escrivans de l'Edat Mitjana: "In archivo Palatio nostro Barchinone" o "in archivo nostro Regio". Rubió i Lluch reprodueix una carta de Pere III el Cerimoniós en la qual s'hi diu: "si aquells llibres de la ordinació de casa nostra son acabats, metats aquells dos que són en pergamí en l'arxiu nostre de Barchinona e aquell de paper nos trametats per persona certa.. El mateix rei, al document de la creació del ducat de Girona per al seu fill l'infant Joan escriu: "instrumentis, et registris que in archivo nostro Barchinone recondita sunt" El cronista del segle XV Turell parla, sempre que s'escau, de l'Arxiu Reial de Barcelona. També ho fa el cronista Pere Miquel Carbonell en les seves cròniques d'Espanya quan empra el sintagma "recondit en lo reial arxiu de Barcelona". Cristòfor Despuig al segle XVI escriu: "en temps del rei en Jaume se posà foch en lo arxiu reial de Barcelona (per tant, dic jo, ja hi havia un arxiu reial a Barcelona a l'època de Jaume I, cosa de sentit comú, per altra banda) ahont se cremaren molts originals de coróniques de altres actes importantíssims. [...]De Jaume Ramon Vila (segle XVI i XVII) cal transcriure el següent fragment" El bateig dels indis consta en les escriptures recondites en el Racional de Barcelona i en el Reial Arxiu de Barcelona.I a les corts de Sant Cugat del Vallès i de Tortosa es diu: que tota persona pot haver trashlat de de les pràgmatiques a altres scriptures del Arxiu Reial (Corts, XII, pàg 311). "La denominació posterior de "Archivo Real y General de la Corona de Aragón" és reveladora. S'hi suprimeix el nom de la ciutat que era la seu de la institució: Barcelona. Que l'arxiu en qüestió sigui, estigui i hagi estat des de la seva creació a la ciutat de Barcelona i que hagi estat conegut tot temps amb la denominació d'Arxiu Reial de Barcelona tenen una importància extraordinària. En tenen perquè la situació de l'arxiu implica per si mateixa que LLA ON RADICA ÉS ON HI HA LA SEU DE LA NEGOCIACIÓ I DE LES DECISIONS, ÉS A DIR DE LA SEU DE L'ESTAT. I en tenen encara més si tot això es relliga amb el fet concomitant d'ésser també Barcelona la seu de la Cancelleria, la del Mestre Racional amb el seu arxiu particular, l'escrivania reial i, sobretot, la casa dels reis, la seu de la monarquia. La conjunció de tots aquests fets determina concloentment la capitalitat d'un estat" (C. Parellada, pàg 138-139). La zona més afavorida en termes de poder per a aquest estat és el Principat de Catalunya: per la llengua, pel fet que els panteons reials són a Catalunya, pel fet que la universitat per antonomàsia de la Confederació al segle XIV era a Catalunya (Estudi General de Lleida) i pel fet que els títols dels primogènits reials fan referència a Catalunya: duc de Montblanc, duc de Girona, príncep de Girona, comte de Cervera i Senyor de Balaguer. Estaria molt bé, Aznar, que ens parlessis de la repressió borbònica a l'Aragó.Fes-ho!
Francesc, con todos los respetos, ¿desde el siglo XII? Hmm...pues resulta que fue creado por Jaime II en 1318, así que parece que nos hemos saltado un par de siglos. ¿Imperio catalán? Me gustaría ver en qué documento histórico (no de ahora, claro) se habla de algo así. Se le dio una nueva planta en 1738 (esto no es al día siguiente de la derrota) Hombre, decir que el nombre de "Corona de Aragón" es mentira, pues la verdad, no sé en qué te basas cuando allí se conservan documentos importantísimos de toda la Corona. No acierto a comprender por qué a los catalanistas les sienta tan mal el nombre de Aragón, cuando es el que históricamente se le dio a la Corona. Además, los aragoneses también lucharon contra los borbones (y lo pagaron caro). No tiene nada que ver con que ahora se quieran independizar de España por motivos económicos, ¡solo es historia señores!
He trobat l'article d'en Rovira i Virgili que fou publicat el 28-VII-32 al diari LA PUBLICITAT, any LIV, nº 18.085, p. 1, titulat "L'Arxiu anomenat de la Corona d'Aragó", però no al web renaixement.tk com havia dit abans, sinó a www.scgenealogia.org/articles/aca.htm. Llegiu-lo, que en treureu bon profit.
Ja seria hora d'una punyetera vagada que tot això quedes clar per sempre mes. Jo personalment n'estic ben fart. Es que sembla com si Catalunya, sempre hages estat sotmesa ala corona d'Aragó , i per postres (esta clar), ells so creuen i o entenen aixi. Ens cal focalitzar demostrar i que el mon ens recolzi per tal de demostrar qui te raó. Es que si no encara ens foterant l'arxiu, encara diran que es d'ells. Son gent de mal fiar. Ens hem d'anticipar, un director es director perquè s'anticipa als fets. Tenim masses coses importants penjades ala ma de Deu, i això no pot ser. Tots vosaltres esteu fent una feina importantíssima però cal que aquesta feina quedi oficial i reconeguda aquí i arreu del mon. Molts, molts , ànims.