Una llegenda catalana sobre Santa Teresa

La figura de Teresa de Cardona y Enríquez está completamente documentada. Como dice alguno, consta que falleció en 1462. Era hija de Joan Ramon Foch (1446-1513), duque de Cardona, conde de Prades, Barón de Entenza, Vizconde de Vilamur y marqués de Pallars Sobirá. Estaba casado con Aldonza Enríquez y Fernández de Córdoba, que era hermana de la Reina consorte de Aragón y Navarra, Juana Enríquez y Fernández de Córdoba, casada con el Rey Juan II y madre del Rey Fernando el Católico. Por decirlo de otra manera, la madre de Teresa de Cardona era la hermana de la madre del Rey Fernando el Católico, es decir, que era la prima hermana del rey Fernando, la tía segunda de la Reina Juana la Loca y la tía abuela segunda del Emperador Carlos V. En fin, que tenía un pedigree como para dejar duda de quién era Doña Teresa de Cardona y Enríquez, de que nació en 1494 y 1562, siendo abadesa de Pedralbes desde 1521. La vida de Teresa de Cepeda, es decir, de Santa Teresa de Jesús o Ávila está también documentada y se conservan los manuscritos de sus libros, en la biblioteca del Escorial y en Sevilla, escritos en castellano. Se conservan firmas suyas, como Teresa de Jesús, en cartas y libros, insisto en que todos en castellano. Está documentado que nació en 1512 y que falleció el 4 de octubre de 1582. Es decir, Santa Teresa nació 18 años después que Teresa de Cardona y Enríquez; tenía 9 años cuando Teresa de Cardona y Enríquez comenzó su mandato en Pedralbes a los 27 años, también joven, pero no tanto; y falleció 20 años después que esta. Hay cartas manuscritas de Teresa de Jesús y documentos fundacionales de conventos posteriores al fallecimiendo de Teresa de Cardona, que la sitúan por distintas ciudades de Castilla y Andalucía (cuyos reinos formaban parte de la Corona de Castilla), pero nunca en Barcelona, ni siquiera en Cataluña, Aragón o Valencia, donde no realizó ninguna fundación; es incuestionable que Las Moradas se escribió en 1577; que el conflicto entre la Santa con la Princesa de Éboli, Doña Ana Hurtado de Mendoza, tuvo lugar entre 1573 y 1574, conflicto que aparece referenciado en cartas de la propia Santa Teresa, de la Princesa y de terceros, habiendo incluso publicado la Princesa una biografía de Santa Teresa tergiversándola. Hay incluso varios expedientes de la inquisición contra Santa Teresa. En definitiva, no es cuestión de opinión, sino que se halla ampliamente documentado quién era Teresa de Cepeda, es decir, Santa Teresa de Jesús (1512-1582), que nunca fue abadesa -a todo lo mas priora-, que fue nombrada doctora de la Iglesia por Pablo VI en 1970, y quién era la abadesa Teresa de Cardona y Enríquez (1494-1566), la abadesa de Pedralbes prima hermana de Fernando el Católico, que nunca fue doctora. Puede existir una copla o leyenda catalana que diga que Santa Teresa es doctora y abadesa, aunque me gustaría saber la antigüedad de la copla y la cultura del letrista. También existe otra que dice que la Virgen del Pilar no quiere ser francesa, sino generala de la tropa aragonesa, pero no creo que ello sea concluyente para decir que la Virgen del Pilar era en realidad Juana de Arco, porque esta era generala y no propiamente francesa, sino borgoñona. En definitiva, seamos serios, creo que hay literatura propiamente catalana -o la habrá- para engrandecer la lengua, sin necesidad de sostener planteamientos ridículos que desacreditan a este autor.

En Grandia el 1901 va escriure, ben elegant: "El català enraona (rationatur), el francès i toscà parlen (parabolant) i el castellà habla (fabulatur)."

Antoni: el passatge concret és "Sancho yua muerto por razonar con ſu amo, y deſſeaua que el començaſſe la platica". http://quixot.cat/pag263.html#not3

Sobre el tema del verb castellà 'parlar' i la utilitat dels diccionaris per decidir l'origen de les paraules en llengua castellana.
La presencia d'un mot en el DRAE no sol ser bona guia per decidir la naturalesa castellana de una paraula. Els autors, de ben antic, s'han dedicat precisament a incloure tots aquells mots que creien problematics i, entre ells, el de 'parlar'. Sol ser millor guia examinar l'us que sen fa pel poble. O bé, a falta de proximitat temporal que jutjar això, per l'us que en feien els autors de la época. El diccionari DRAE pot cantar missa, que no hi ha cap autor castellà que posi 'parlar' como a sinonim de hablar. I si en trobeu un cas, es tan poc frequent que un s'ha de preguntar si realment no és la 'excepcio que confirma la regla', i per les causes d'aquesta excepció. Vull dir que, devant de la macro-operació de falsificacio de la historia, on la llengua ha jugat un paper capdal desde bon començament, els autors dels diccionaris, els censors, i els editors responien de vegades als interessos de l'Estat, i hi col.laboraven de gust o per força. Us posaré un exemple entenedor.
Al Quixot, apareix un passatge (no em feu buscar ara, no el tinc a mà, feu ús del buscador en un pdf de l'obra i el trobareu) on el Quixot i en Sancho viatjen junts (se suposa a cavall i en ruc, respectivament) i sembla que el Quixot estava enfurrunyat per algo que havia passat al capítol anterior. En Sancho estava mosca pel silenci del seu amo, i diu "i se moria Sancho por que su dueño le razonara, mas no habria boca". El cas és molt clar, 'razonar' vol dir aqui 'enraonar', o sigui, senzillament parlar, i ens recorda un cop més que l'orginal devia estar escrit en català. Enraonar, era fins fa molt poc la forma més frequent de refereir-se col.loquialment al simple fet de parlar. La gent gran encara el fan servir aquest mot. "Que no enraona, aquest nen ?" Ho hem sentit molts cops. Però mai ho sentireu de cap castellà. Tampoc ho veureu escrit en cap obra castellana. Bé, excepte al Quixot !
La part interessant a la que em volia referir és veure com es comporta el DRAE en aquest cas. Ens serveix d'ajuda ? Si, i molta. Fa uns anys vaig consultar les dues o tres versions més antigues del DIccionario de Autoridades, en les seves versions 'historiques', del s.XVIII. (Crec que ara és molt més dificil de consultar, si no impossible. Llavors era d'acces lliure a la web de la Academia...). Doncs bé, si buscaves 'razonar', et donava les accepcions normals, o sigui, 'argumentar', 'hilvanar razones', etc, i a més a més -Atenció!- donava una acepció curiosa: Deia que razonar també podia voler dir "hablar, sin más" (sic). I quan miravés quines autoritats refrendaven aquesta acepció... -agafeu-vos !- donava només dues autoritats:
1. El Quixot, justament en el passatge referit, i
2. Un altre autor que no he sentit a dir mai, i del qual no hi havia cap referencia a la Internet (inclos, per suposat, el Google).
Aixi, doncs, la meva conclussió, va ser que -si més no en aquest cas, el Diccionario de Autoridades es limitava a santificar una catalanada com a castellà de bona casa, pel simple expedient de incloure-la al diccionari. Voleu gent més espavilada ?

Nomes volia fer aquesta petita contribució al tema, i avis per als entusiastes dels diccionaris i del DRAE en particular. No tinc temps per actualitzar les referencies, però crec que són prou clares i facils per que cadascú les pugui verificar si hi té interès...

Hay cartas autográfas de ambas religiosas. Las de Santa Teresa están al acceso de cualquiera. La firma de la Abadesa de Pedralbes Teresa de Cardona, en los archivos del monasterio de Pedralbes. ¿se han comparado?

Impresionant! Els catalans som grans! Lastima que els espanyols ens agin robat tot!

"Rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà."

Que Teresa fuera abadesa no supone que lo hubiera sido de la del Monasterio de Pedralbes. La fundación lo fue para las monjas clarisas y lo siguió siendo sin cambios.
Teresa era carmelita y así mismo, abadesa del monasterio de su orden, para empezar con el de Pastrana.

La iluminacion de nuevos historiadores para apoderarse de personajes ilustres de una región haciendolos suyos demuestra la capacidad sabia de tanta gente. teresa de jesus abadesa de pedralbes. Napoleonet era tambien catalan pero sus padres de girona emigraron de cataluña para expandir la raza catalana aria. jijijijij, esperpentico.

Gràcies per preguntar-ho aquí, Agor.

Si els escrits han arribat per Felip II, ja fa pudor de socarrim: "Amenazada por la Inquisición, no publicó nada en vida, pero Felipe II, que la admiraba, puso a buen recaudo los manuscritos en El Escorial". http://cultura.elpais.com/cultura/2014/12/18/actualidad/1418931995_311433.html ; Què hi ha Pedralbes? Documents d'unes obres que va fer fer. La resta, tot cremat. http://cat.elpais.com/cat/2014/12/03/cultura/1417624488_167841.html . Si vols, ves a mirar si va firmar les factures com Santa Teresa. Ara bé, jo no tinc res a veure amb les investigacions de Santa Teresa; en Pep Mayolas i d'altres són els que se'n cuiden. Diria que tenen encara més raons per haver donat per perdut res del que hi pugui haver a Pedralbes. Els deixo la paraula.

Molt interessant article. Tanmateix, hi havia una altra abadessa, molt desconeguda, però a qui se li atribueixen els Goigs de Vallbona, poemes religiosos en català i en castellà de notable qualitat i gran demostració de virtut, de la mateixa època i de gran família dins la història de les Espanyes. Era filla de Joan Lluís de Boixadors, qui, juntament amb Martí Onofre de Rocabertí, finançaren la primera escola de la Companyia de Jesús a Barcelona, el 1544, i era família dels famosos Requesens. L'abadessa en qüestió era Jerònima de Boixadors, i va ser abadessa de Santa Maria de Vallbona entre 1554 i 1562. El seu tiet era Dimes de Requesens (o dit també de Boixadors), Gran Prior de Catalunya de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem entre 1562 i 1567. Era parent directa de Lluis de Requesens i Zúñiga i de Juan de Zúñiga i Requesens (germans), el primer àmpliament conegut, el segon Gran Comentadador de Castilla de la Orden de Santiago. Era néta d'Elisabet de Requesens, que finançà a Sant Ignasi de Loiola, i la seva neboda Isabel de Rocabertí fundà, juntament amb Estefania de Rocabertí, el primer convent de les Carmelites Descalces de Barcelona, el 1588. Els seus germans Dimes i Bernat foren herois de la batalla de Lepant el 1571 i el 1599 en Bernat fou nomenat el primer Comte de Savallà per Felip III. Isabel de Rocabertí, la seva neboda, fou proposada com a Santa pel seu nebot Joan Tomás a finals del segle XVII, per molts miracles atribuïts i per una obra literària de 24 volums que donà a conèixer 54 anys després de la seva mort, el 1526, el mateix any en que morí la secretària de Santa Teresa de Jesús, Ana de San Bartolomé, a Amberes. Però no fou santa, la seva obra passà a la llista negra de la Santa Inquisició i en Joan Tomás (de Rocabertí), després de ser Virrei de València, entre altres coses, acabà essent l'Inquisidor General d'Espanya entre 1695 i 1699. El 1599, el germà d'Isabel de Rocabertí, fou el primer Comte de Peralada per honor concedit també per Felip III. Us animo a que en relacioneu cronologia i fets, i que valoreu si era possible que Jerònima de Boixadors i l'Erill fos, en realitat, la mateixa Santa Teresa de Jesús. Disposo de més de 50 pàgines d'apunts que parlen d'aquesta interessant història. A la vostra disposició, Andreu.

Para los argumentos de tipo lingüístico va muy bien, como manual, La historia de la lengua española de Rafael Lapesa. Y para acercarse al estudio léxico del siglo XVI resulta recomendable utilizar diccionarios históricos como por ejemplo el Tesoro de la lengua castellana o española de Sebastián dé Covarrubias, 1611. www.rae.es/obras-academicas/obras-linguisticas/tesoro-de-covarrubias No se debe olvidar que castellano y catalán son hijas de una misma madre, la lengua latina, y que su crecimiento ha sido parejo, como hermanas que son: Tienen mucho más aspectos en común que diferentes.

Deia que a la wikipendia s'indica que Teresa de Cardona i Enríquez va morir el 1562. Llavors trobo que al final del llibre 'La vida', autobiografia de Santa Teresa, ella mateixa diu que l'ha acabat d'escriure aquell any 1562.

Me parto de risa. John Fletcher i Alfonso Rober afirmen que hi ha hagut més màrtirs cristians al segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriores. És que ens ho creiem tot me parto de risa

Què passa amb aquests tronistes?

El discurs inicial d´aquest article hem recorda a la presentació que fa els "tronistes" de MyHyV. Mare meva!

Me parto, hem de riure? Au, vinga!

Un aspecto interesante en cuanto a la religión y que ha sido ocultada por la Historia oficial es que los 1000 primero mártires del cristianismo primitivo eran originarios de Hospitalet y murieron empuñando la Estelada bajo la espada del imperio Catalunya-Romano. Por otro lado es impresentable que los asiáticos sigan apropiándose del origen de Buda cuando todos sabemos que nació en una masía de Mollerusa

Mossen Çinto, ens parla de la TERESA, ¡Oh!, aturau-vos, aturar-vos, prou de matar y morir; jo us porto el ram d´olivera que agermana els enemics. Mes, ¡ai!, sols odis responen a l´amor de Jesucrist, i de LLull i de Teresa miro entrant en lo jardí l´impietat matadora, ¡com la serp al paradís!

A la mort de Jaume Balmes, Jacint Verdaguer "Qui vol veure viu a Balmes corra, corra cap a Vic, lo veurà en ses darreries agonitzant en son llit. ¡Oh solfats de la fe santa, s´aterra vostre cabdill, aquell que brandà el nou glavi dessota l´arnès antic; aquell que pel nou Golia té la força de David! ¡S´apaga el far que semblava lo far de l´esdevenir! A Espanya donà una estrella lo cel, donat-li aqueix fill, ¡i aqueixa estrella s´acluca quan arriba el zenit! (...) ¡Oh!, del ramat d´eixos pobles, de Barcelona, Madrid, de les serres catalanes, de Puigmal a Montjuïc, del Montserrat, nial d´hèroes, ¡despedeix-te´n tu per mi! ¡Ah!, si volant a la glòria pogués posar-me en ton cim per dir-li adéu a ma terra, ¡la terra que tant amí! ¡Oh Catalunya! ¡Oh Espanya! ¿Per què us he amades aixís? La cadena amb què volia en un cor los cors junyir, d´amor la dolça cadena, ¡me l´han trencada pel mig! ¡I veig la guerra que torna muntada en un trebolí, i veig armats en batalla los pares contra del fills, i els camps patris sadollar-se de sang d´Abels i Caïns! ¡Oh!, aturau-vos, aturar-vos, prou de matar y morir; jo us porto el ram d´olivera que agermana els enemics. Mes, ¡ai!, sols odis responen a l´amor de Jesucrist, i de LLull i de Teresa miro entrant en lo jardí l´impietat matadora, ¡com la serp al paradís! I veig rodar a l´abisme lo regne que més estim, entre el fum de la revolta i el capgirell dels partits. ¡Oh Espanya, ma dolça Espanya, pogués tornar-te a camí! ¡Si pogués escriure un dia, escriure un dia i morir! (…) Lo sol tarmonta la serra; plorau, campanes de Vic: ¡per Espanya i per Europa, que negra baixa la nit!”

Guerau, no conec l´història del Bernal Díez del Castillo, però m´agradaría saber que en sap l´INH sobre els místics castellans del s. XVI i XVII. Primer va ser Sta. Teresa, ara San Joan de la Creu... Ja n´hi ha prou d´aquest robatoris de la Història!

Us heu llegit Bernal Díez del Castillo "Historia verdadera de la conquista de Nueva España"?, n'està ple de catalanades i males traduccions al castellà. És impossible que això passe desapercebut.

He llegit l´obra de San Juan de la Cruz, i tinc la sospita que aquest va ésser també català, o de parla catalana. Penso que tenia que ésser un noble jueu d´origen gironí, i que la seva família va emigrar a València després de l´expulsió jueva del 1.492. La seva forma d´escriure "castellà" és a "la maniera" catalana. Algú em podría facilitar una mica més d´informació?

Tranquil Arnau, home! Crec que queda bastant clar que l'últim que he dit anava de conya.

Xavier: t´has passat, home, i molt! Una cosa és respectar la figura com historiador d´En Bilbeny, i un altre voler ser-hi ell!

Bé, aquest Nogués te les seves disculpes. Qui, dels que seguim al Bilbeny, no ha volgut ser-hi ell per un dia, encara que comportés dur corbata? ;-)

Ei, lo d´aquest blob és impresionant! Mare meva!, aquest Eduard Nogués és pensa que és En Jordi Bilbeny?

Gràcies, Xavier. Li he deixat un comentari, no sé si el publicarà. Donem-li la presumpció d'innocència durant 24 hores, a veure si és una badada, això de copiar tot l'article, il·lustració inclosa, i publicar-lo al seu facebok i al seu blog sense esmentar d'on ho treu ni qui n'és l'autor. Fa mala espina, però. Donant una volta pel blog, no sé si hi ha gaire coses de producció pròpia, allà. Sembla que té facilitat pel copiar i enganxar. Això sí, és molt independentista. Molt!

¿?-------¿?--------¿?------- http://publicacionseduardnogues.blogspot.com.es/2013/11/si-santa-teresa-era-una-monja.html

Als arxius de Pedralbes, que sembla que són prou extensos, si hi queda alguna cosa serà per error. L'any 1564, dos anys després de morir Teresa de Cardona, Felip II va donar graciosament 600 ducats d'or al monestir (mentre la legislació per ell impulsada, amb l'excusa d'ajustar-se a les directrius del Concili de Trento, arruïnava Pedralbes per a les properes dècades) i de ben segur que tot seguit devia demanar que li facilitessin tots els papers relacionats amb la mare abadessa, per promoure'n la beatificació, sens dubte, i per curiositat i devoció personal. Les monges no tenien més remei que accedir. El valencià fra Lluís Bertran, que havia estat corresponsal de Teresa de Jesús, de ben segur va intentar editar les obres de Teresa a les quals havia tingut accés l'any 1578, no pas a través d'impremta, sinó manuscrites (el 1578 va intentar el projecte de la Llibreria Comuna, amb tot un batalló de copistes. Còpies a mà, quan ja feia 150 anys que s'havia inventat la impremta? Sí: per no haver de passar pels censors). Fra Lluís Bertran va morir 3 anys més tard, el 1581. Deu anys després que potser circulessin manuscrits alguns exemplars de l'obra teresiana, el 1588, consta que un tal Fray Luís de León edità les obres de Teresa d'Àvila. El de León, que també es dedicava a la docència com fra Lluís Bertran, morí també 10 anys després que el nostre sant valencià: el 1591. I van néixer només amb un any de diferència, segons les fonts: l'un al 1526 i l'altre al 1527. La famosa reclusió domiciliària de fray Luís de León coincideix també amb uns anys de suspensió i trasllat de fra Lluís Bertran, i va tenir lloc un mes després de l'expedició de la famosa cèdula del 3 de novembre de 1571, per la qual es feien recollir els papers d'Indies del pare Bartomeu Cases, que estaven custodiats als dominics de València (Valladolid, diu la història). Sant Lluís Bertran era, probablement, l'encarregat de mantenir-los ocults "a l'espera de temps més propicis", com havia deixat manat el pare Cases, i per la seva oposició a lliurar-los, segurament, el condemnaren a reclusió domiciliària i a no donar classe durant 4 anys (que és el que ens diuen que va passar amb fray Luís de León). Per tant, la famosa frase del primer dia de docència en acabat de la condemna, "Tal com dèiem ahir...", probablement fos de Sant Lluís Bertran. La resta és història: els papers del pare Cases van estar en poder del censor reial i cronista Juan López de Velasco almenys fins al 1594, i la Historia de les Indies no es publicà fins l'any 1875. La beatificació de Teresa no arribà fins el 1615, promoguda sobretot per un castellà casat amb una gironina parenta dels Agullana familiars de la Inquisició, i la canonització fins al dilluns de Pasqua de 1622, compartida amb la dels seus companys jesuïtes Ignasi d'Oriola i Francesc Xavier, i amb el probable sant català, avui patró de Madrid, Isidre.

Trobo molt interessant el comentari/referència que fa En Joaquimet sobre el convent de Sant Josep de les Rambles de Barcelona. Pot ser es podria fer una recerca creuada entre els arxius del monestir de Pedralbes i els de Sant Josep (si encara existeixen). Adjunto aquest enllaç que pot ser d'utilitat: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2012/06/convent-de-sant-josep-de-la-rambla.html

El saqueig de la nació catalana per part dels castellans és total: http://es.wikipedia.org/wiki/Bernardo_Fontova

La literatura ascètica espanyola del Segle d'or castellà té com a base la literatura catalana de Ramon Llull. ( alguns ja ho saben d'on ve tot): http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_asc%C3%A9tica_espa%C3%B1ola

És aquí on es veu el censor.Fray Luis de Leon Hi ha una altra pàgina a on no apareix el censor. http://books.google.es/books?id=lf9OAQAAIAAJ&pg=PP7&hl=es&source=gbs_selected_pages&cad=3#v=onepage&q&f=false

A la wikipendia consta com a filla de Joan Ramon Floch IV de Cardona i de Aldonça Enríquez, (germana de Joana Enríquez la qual fou l'esposa de Ferran el Catòlic), Teresa de Cardona i Enríquez, i es diu que aquesta va morir el 1562. Àixò ja s'acosta més a les dates de Santa Teresa. Sembla doncs que tot això no és molt senzill.

L'edició príncep de la història de la santa es va publicar l’any 1588 per Fra Luis de León. Remarco que es va publicar.---- A la xarxa trobaràs un llibre del 1615 a on observaràs com Fray Luis de León és el censor. L'apartat del llibre dedicat a la censura està signat per Fra Luis de León. El llibre s’intitula: “ Los libros De la B. Madre Teresa de Iesus, fundadora de la reformación de los Descalços, y Descalças de N. Señora del Carmen. Año 1615. Con Licencia . En Çaragoça. Por Pedro Cabarte”

A veure, segons la Enciclopèdia Catalana, aquesta Teresa de Cardona i Enríquez, va neixer aprox. el 1492, i va morir com Abadessa de Pedralbes l´any 1521 o 62: http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0014960.xml?s.rows=100&s.q=cardona%2C+ferran; ara bé, Teresa de Ávila, o Sta. Teresa de Jesús, va neixer a Ávila el 28 de març de 1515, i va morir el 14 d´octubre de 1582, segons Catholic.net: http://es.catholic.net/santoral/articulo.php?id=453 Si "Camino de la perfección" és va escriure entre els anys 1562 i 1567, llavors, la Teresa catalana era una "morta molt viva!". Ja no diguem altres llibres, com ara el: "Libro de las fundaciones" (1573 i 1582). La veritat, no ho entenc gaire! Ah! Manipulació, manipulació i manipulació! Inquisició (no per ser d´origen jueva i mistica), Inquisició i Inquisició... espanyola... això sempre!

Llavors no entenc com algú que no sabia castellà pot tenir, entre altres, el títol de "Patrona de los escritores en legua española". Per cert, si no sabia escriure en castellà, qui va escriure els llibres que se li atribueixen? I la poesia? I l'autobiografia és falsa? I les més de 400 cartes que es conserven tampoc són d'ella? No ho veig clar...

El convent de Sant Josep de la Rambla de Barcelona del s.XVI, dels carmelites descalços, es construí per iniciativa de Joan de Jesús Roca, amic de Santa Teresa de Jesús. Avui dia hi ha la boqueria.

Peret, fas bé de dir-ho. La investigació s'ha fet i continua. Passo enllaç a 2 conferències d'en Pep Mayolas del darrer any sobre el tema. 1). "Qui era en realitat Santa Teresa de Jesús?" .... http://vimeo.com/46521560 ...... 2). "Teresa de Ávila, carmelita, santa y doctora de la Iglesia o bé Teresa de Jesús, catalana, clarissa i jesuïta?" http://vimeo.com/68077121 ... Al primer vídeo, om parla de com s'arriba a la identificació del personatge. Al segon, primer es comenten les catalanades, després s'aborden aspectes importants de la biografia. En algun moment cal agafar paper i llapis per a no perdre detalls dels arbres genealògics i les dates manipulades de la censura. Atenció perquè apareixen un quants personatges colaterals de gran envergadura. Butaca i crispetes. Arreveure!

Bé, l'article està molt bé però fa falta arremangar-se i publicar les "catalanades" del lèxic i la sintaxi dels escrits de Santa Teresa i la rondalla és un indici, no pas una prova que s'ajusta al camí. Hi trobo a faltar que sent doctora havia de ser noble també. No hi surt remarcat. Tampoc confirma que sigui la Teresa de Cardona. Fa falta treballar-ho més però apunta en bona direcció...

Juan Valera. Així que segons tu dius, Josep Pla va ser un marginat de la llengua catalana, però a mi em van fer llegir un llibre de Josep Pla a l’escola. Ara entenc els teus raonaments. He recordat un llibre que vaig llegir d'Allen (Sin plumas). Allen mostra a un personatge el qual entén “si” quant li diuen “no”. Deia Allen: Li vaig dir que "si" i va entendre que "no". Això és el que passa amb els teus raonaments. Per justificar que "parlar" era una paraula que s'usava a Castella treus el diccionari de la RAE i ens mostres que "parlar" ve del provençal, per tant la paraula no ve del català i et quedes tanta ampla. Pretens fer-nos creure que aquesta paraula trobadoresca la feia servir S. Teresa a Àvila al S XVI a 1130 m d'altitud. Ja estem acostumats a aquesta mena de raonaments de castellans desfasats. Aquest raonament que has fet es propi d’ èpoques pretèrites, quant la gent era ignorant. En aquests moments un castellà culte no sostindria el raonament que tu defenses.

Per a en Juan Valera, el Covarrubias va ésser creat per donar un corpus lèxic a la llengua castellana culta i per fer-ne obres de creació en tots els àmbits, la qual cosa fins llavors no existia. I bona part del Covarrubias s'abeura en obres catalanes prèviament traduïdes al castellà.

juan valera: a la meseta no hi havia ibers... jo més curiós trobo que a mèxic usin el terme "gis" semblant al gallec/portugués (xiz/giz) o al català (guix)... la llengua de la lirica culta castellana fou el galaicoportugués imitant el que es feia a Catalunya i nord d'Itàlia amb l'occità... si hi ha una llengua peninsular que continuament es posa per damunt de les demés és precisament el castellà. El senyor Juan Carlos Moreno Cabrera t'ho pot explicar

I el xinu, tu! i el xinu!

Cesc: te recuerdo que uno de los grandes marginados de la lengua catalana, y de Cataluña, fue Josep Pla, y el tenía muy claro que el catalán sobrevivió en el campo, y no en la ciudad. El campesinado, ¿sabes? ¡Payeses! Esos pastores castellanos a los que te refieres, eras burgueses, de los distintos burgos que hubieron en Castilla, y gracias a la influencia de otras lenguas, como el ahora euskera o vascuence, evolucionó de manera imparable hasta la fecha actual. El castellano o español es el segundo idioma más hablando del mundo tras el inglés. No me vengas con chorradas, ¡por favor!

Dolors, només comentar-te que aquest que avui es fa dir Valera, és un addicte als fòrums d'aquest web, una mena d'esperit perenne que sovinteja aquestes pàgines, curiosament sempre en defensa de les grolleres versions oficials de les glòries castellanes, o potser més ben dit no-catalanes. Li recomanaria que visualitzi aquest vídeo de 7 minuts en el qual en Jordi Bilbeny fa l'agraïment del premi Lluís Companys atorgat recentment per ERC a la tasca d'investigació i difusió de l'INH. Personalment, en voldria destacar una frase que, molt especialment li dedico al (avui) sr Varela: "La realitat no existeix... es construeix"; que es pot aplicar en tots els àmbits i direccions del debat. La historiografia clàssica castellana ens ha robat un altre personatge, aquest cop és una dona humanista, rebel i valenta, que va deixar fonda empremta en la nostra cultura renaixentista, una influència social-político-religiosa que avui encara perdura. Les conferències d'en Pep Mayolas sobre el cas de l'abadessa de Pedralbes Teresa de Jesús (Caterina/Teresa de Cardona) vs. Teresa de Cepeda, es basen en treballs d'una gran audàcia, finesa i pulcritut científica. I que es vagi preparant el personal perquè, darrera de cada personatge rellevant desemmascarat, en sorgeixen desenes més, car sabem els catalans avisats que l'historicidi perpetrat abarca segles de vida -molt intensa- d'una societat sencera que ha estat preeminent a Europa en el passat, i això no són quatre noms, sinó molts noms, molts esdeveniments, gestes culturals, obres literàries, pictòriques, empreses econòmiques, bèl·liques... en definitiva, estem parlant de la història de Tota Una Nació. ................ l'enllaç al vídeo és aquest: youtu.be/SWU8z-w_rbg

Juan Valera el que has dit és que "parlar" ve del provençal. El provençal era la llengua dels trobadors i el castellà era la llengua dels pastors. Santa Teresa estava més influenciada pel el llenguatge dels trobadors que per el llenguatge dels pastors. Era catalana

El "parlar" de la frase de Sta. Teresa vol dir això, parlar, sense cap més significació. Per tant no encaixa en cap de les accepcions que dona el DRAE del suposat mot castellà.

Francesc: uno recurre a los diccionarios en busca de autoridad. ¿Un catalano-hablante no acudiría al Diccionari d´Estudis Catalans en busca de la voz correcta? En un plano más etimológico, podría acudir en busca del Joan Corominas, ¿verdad? Por eso, me sorprende lo que escribes. Tanto el catalán como el castellano tienen el mismo origen, el latín, y es inevitable que muchas palabras se asemejen. Creo ver aquí mucha sobervia en conceder a la lengua catalana un status superior a la castellana, negando que nuestros hermanos iberos del interior de la Meseta, pudieran desarrollar una literatura con fuerza y gusto. Ya lo decía Pla: "el castellano es como una cola de pez" (entrevista de Joaquín Soler Serrano). Esteve: ¿en qué razonamiento te basas para hacer semejante afirmación? ¿El DRAE incluyó en su día la palabra "parlar" por qué Sta. Teresa lo empleó en una de sus obras? Hombre, me parece un poco exagerado, y creo, por lo dices: "també pot ser", que ni tú te creés lo que escribes. ¿Puede ser?

Juan, molts dels que participem o seguim aquest web estem força convençuts que els diccionaris del DRAE, sobretot les primeres edicions, es fonamenten en el Covarrubias i, al seu torn, el Covarrubias recull infinitat de modismes i paraules d'obres que ens han arribat en castellà, baldament ser una traducció -força matussera- d'obres catalanes..

Juan, també pot ser que la Real Academia inclogués 'parlar' en el diccionari precisament pel fet que surt en aquest llibre de Santa Teresa, considerant que si es publicava en un llibre és que es parlava també.

Cesc: estás muy verde todavía en lo que dices. Dejo una palabra de origen náhua o náhuatl, muy común en castellano: "Tiza": (Del náhuatl tizatl). 1. f. Arcilla terrosa blanca que se usa para escribir en los encerados y, pulverizada, para limpiar metales. 2. f. Asta de ciervo calcinada. 3. f. Compuesto de yeso y greda que se usa en el juego de billar para frotar la suela de los tacos a fin de que no resbalen al dar en las bolas. El Valle de México queda muy lejos de la "Meseta", y sin embargo, la empleamos desde hace años. En México, por contra, utilizan la palabra, de origen latino, y por ende castellana -¡no descarto el origen catalán!-, "gis": gis. (Del lat. gypsum, yeso). 1. m. clarión. ¿Sorprendente? ¡El lenguaje es un mundo fascinante!

Varela o Valera. Del prov. vol dir del provençal?. Una mica lluny d'Àvila company. Sort en tenim els que llegim aquestes pàgina dels personatges com tu que ens mostren el camí de la veritat.

Esteve Renom: copio del DRAE el significado de la palabra "parlar": (Del prov. parlar, hablar). 1. tr. Revelar y decir lo que se debe callar o lo que no hay necesidad de que se sepa. 2. intr. Hablar con desembarazo o expedición. U. t. c. tr. 3. intr. Hablar mucho y sin sustancia. 4. intr. Dicho de algunas aves: Hacer sonidos que se asemejan a la locución humana. Por cierto, en el Diccionario de Autoridades, del s. XVIII, también aparece esa palabra: "Parlar.v.a. Hablar. Regularmente se toma por hablr con exceso o expedición". Yo tampoco soy filólogo, pero algo de sentido común si que tengo. ¿En dónde está el tuyo? Tú razonamiento filológico es muy simple. Tanto leer los artículos del INH atonta, ¿eh?

A la obra 'Vida' de Santa Teresa, hi ha un moment que es diu "una cosa és 'parlar' y otra hacer". ' 'Parlar' en comptes de hablar. Jo no soc filòleg, però en tot cas em sembla difícil de poder dir que 'parlar' sigui un arcaicísme de la llengua castellana. D'exemples com aquest, n'hi ha molts en el llibre.

Juan Varela, No accepto l'acusació que em fas de castellanofòbia. Em torna a fer sentir malament. Pensa que el 50% de mi mateixa procedeix de sang castellana o vasca. Per tant, no m'insultis. Jo només cerco la veritat, i no accepto patranyes. El nivell del que exposes no passa el límit mínim acceptable. Ves, obre la ment, apren i quan tinguis matèria fina, torna.

Señor Varela, lamento que mi comentario le haya causado algun trastorno emocional que usted proyecta en mi. Viendo sus dudas de que en el pasado se utilizara lo Catalan" para hacer lo Castellano, me limitava a exponerle lo de hoy. Yo hice musica para mi antepasado Lope-z, de por siglos Catalan y mi musica apareció adornando a LOPE Castellano. ¿ lo entiende?

A mi aquesta conversa em sona, em sona...

Juan, d'acord. Fas bé de qüestionar-nos, si es fa amb arguments (i no cal dir que amb respecte, la qual cosa tambéóbviament, ens incumbeix a nosaltres)). Ara: la pregunta de la Dolors te l'hauries de fer teva. Qués és aquest misteri que fa desapareixer els catalans i els valencians i els balears de la història oficial a partir, sobretot, dels anys 20 del segle XVI? . Tema Vespucci. Abans que res et recomanaria que llegissis la biografia que en va fer Stefan Zweig sobre el pilot i navegant. La veritat és que em fa riure molt perquè ell mateix veu que seguint la història oficial -que és el que fa- s'adona que les coses no encaixen ni en pintura. Me l'imagino posant cara d'estranyesa, sorpresa, dubte, incredibilitat etc... Ell mateix veia que no hi havia manera de fer encaixar els fets de cap manera. És clar, no s'adonava que la censura havia potinejat en els textos. Altrament, el seu cognom surt entre els cronistes amb una infinitat de variants. Per què? Una de les quals és, en castellà, Despuche. I Despuche és la traducció de Despuig, una família noble molt coneguda. Entre ells hi ha en Cristòfor Despuig que en la seva obra Col.loquis sobre la insigne ciutat de Tortosa, conservada en forma manuscrita en català, afirma a meitat del segle XVI que la descoberta de les Índies i primera conquesta va ésser feta per catalans i no gens per castellans. A més, critica els historiadors castellans com Pedro Mexías perquè fan seves gestes que no els corresponen. Textualment diu: -estos castellans s'ho beuen tot! D'altra banda sobre en Vespucci i Despuig hi ha per aquí, vull dir en aquest web, articles que en parlen a bastament i molt ben documentats. Altrament, pots anar al web personal d'en J. Bilbeny i te'n podràs acabar d'informar. Si et sóc sincer l'article és fa feixuc, per la gran quantitat de referències i notes a peu de pàgina. No´es, doncs, acceptar alegrement. El tema d'en Joan sa Cirera del Canós, el podràs trobar en un altre lloc web: el d'en Jordi Ben Plantat- Em demanes en què em fonamento per dir "que los catalanes han sido borrados de la historia de las Españas desde comienzos del s. XVI". Bé, després de Colom -que ja és una realitat el fet que fos català i que treballava per la nació catalana i que això ja és acceptat gairebé per tothom, la qual cosa ha dut moltíssima feina, com saps- sabries dir-me quin altre personatge ha aparegut a la història oficial dels segles XVI i XVII que fos de la nostra nació? Cap, que jo sàpiga. Ara els estem descobrint. Salutacions cordials

Dolors: tu castellanofóbia deja mucho que desear. Me parece lamentable el pábulo que le dáis a J. Bilbeny. Tenéis una excusa para todo: "us peten els fusibles mentals i us brota la reconeguda fúria amb aquell tufera entre inquisidora i censora". Esto es el abecé del INH. Si no os gusta lo que algunos escribimos por aquí, automáticamente se nos censura y llama "censores". ¿Censor de qué soy yo? Simplemente os cuesiono, de la misma manera que vosotros cuestionáis todo lo que tenga que ver con nuestra cultura. ¿Cuál es el problema? Francesc: perdona, pero eso no está probado, y mucho menos se han realizado congresos o reuniones de expertos en la materia. ¿Cómo aceptar alegremente que Américo Vespucci era en realidad "Emeric Despuig"? ¿Bajo qué pretexto se puede confudir ambos nombres? Lo único plausible entre ambos es la similitud de los mismos, pero eso, como sabrás, no es señal de nada. Luego hablas de Juan Sebastián el Cano, que ahora resulta ser un tal "Joan Sa Cirera del Canós". ¡Otra evidencia del método "histórico-científico" del INH! Confundir los personajes históricos por similitud de los nombres. Como decía Camilo José Cela: "no es lo mismo estar dormido que estar durmiendo, como no es lo mismo estar jodido que estar jodiendo". Además dices que los catalanes han sido borrados de la historia de las Españas desde comienzos del s. XVI. ¿En qué te basas para decir esto? Si como decís por ahí: "se us veu el llautó a alguns".

Dues darreres coses, Juan. Primera: el mètode a què fas esment és ben cert. És el mètode que aplicaven els censors d'estat i la Inquisició, i segur que amb col.laboració local. Segona: la pregunta que posa damunt la taula la Dolors és del tot pertinent. Per què desapereixen els catalans -terme entès en tot el sentit ampli- de la foto de la història a començaments del segle XVI?

Perdona, Juan. No només genis tinguts com a castellans. N'hI ha també, per ara, alguns d'italians: Americo Vespucci -que en realitat era un Emeric Despuig-, l'arquitecte en Lleó Batista Albert -llegeix l'article de l'Avui que aquí s'ha reproduït- conegut per Alberti, en Leonardo da Vinci -te'n recomano la pel.lícula que sortirà ben aviat-, un suposat extremeny com Cortès que en realitat era aragonès, un basc: Juan Sebastián el Cano, que era en Joan Sa Cirera del Canós, un portuguès com Magallanes, un suposat venecià fet anglès com Joan Cabot, un sevillà com el pare Bartomeu de Cases, un imaginari francès com Guilleume de Casanove-Coulon que estava emparentat amb el descobridor i es deia Guillem de Casanova Colom i més.....

Juan Varela, no m'ha agradat la manca de respecte que traspuen les teves entrades. Prou desqualificacions banals, prou. L'autor no va a la caça depredadora de les glòries castellanes, peti qui peti, al meu entendre. Pel que ens explica, simplement cerca inspiració en l'obra d'una autora mística castellana, que gaudeix d'una molt bona reputació. I mentre llegeix, en aplicar la mirada professional, de lingüista, per a decepció seva, va i troba les ja familiars incongruències, les mateixes, sistemàtiques que ha trobat prèviament en autors del mateix període històric. A mi el que em sorprèn, és que en la història oficial espanyola no hi havia catalans. Tot va passar terra endins amb gent de terra endins. No t'estranya que no s'hi trobi rastre de catalans, de gent de la mar, de Barcelona, de València, d'Alacant, de Pals, de Perpinyà, de Mallorca, etc. No et grinyola?... També em sorprèn que cada vegada que investigadors catalans reivindiquen troballes, els espanyols, en lloc d'activar l'esperit científic, us peten els fusibles mentals i us brota la reconeguda fúria amb aquell tufera entre inquisidora i censora. Juan Valera, millor que tornis a llegir l'article, amb esperit científic, si pots. Les vegades que et calgui, abans respira a fons, deixa fluir la ment i alliberat de pre-judicis. Vull dir que no pensis en el que ens toca viure ara... ni catalans ni castellans, ni re de tot aixòi si vols torna aquí, però amb arguments i no amb desqualificacions espúries.

Lope-z: No entiendo lo que dices, la verdad. ¿Estás bien? ¿Tienes algún problema mental o emocional?; Cesc: me he pasado toda la vida oyendo críticas catalanas a los "místicos" castellanos... Pero centrando la cuestión, no acabo de entender tampoco porque asocias el frío castellano con la escritura, y además, en este caso, ¡mística! El anónimo ruso: "El peregrino ruso", escrito en el s. XIX, seguro que fue escrito a una temperatura muy por debajo de la propia de la "meseta". Pero luego pienso en los grandes literatos que nos ofrecié esa gigantesta tierra (Nikolai Gogol, Fiódor Dostoyevski, el Conde Tolstoi, etc.), y veo que también escribieron bajo la batuta del "general invierno". ¿Cuál es la relación qué pretendes establecer? ¿Quieres decir que no se puede escribir en un convento a 1.131 metros de altitud? Hablas de chimeneas... Pero la verdad, no logro comprender lo que pretendes expresar.

Benvolgut senyor Juan Varela: Pocs anys arrere vaig fer un petit homenatje musical a un dels meus avanpasats, del cual porte un cognom. Per lo que conec el mai va tindre relació amb Castella ni en la seva llengua. També per lo que conec, mai he rebut cap bonificació per aquella musica, ni aparició en els rotuls. També per lo que conec jo mai havria signat cap document que obsequiara aquelles notes a la gloria de les lletres castellanes, Pero vostè les va escoltar maquillant la imatje de LOPE. Año 2000

Sense acritud, de veritat. Juan Valera. La persona que ha escrit aquest article és un expert en filologia, és algú que té molta experiència en aquest camp. Però si no estàs disposat a creure els arguments filològics que aquest expert apunta en aquesta pàgina, et proposo que les campanades de cap d'any en comptes de passar-al teu poble o ciutat les gaudeixis a Àvila a 1131 m. d'altitud i et preguntis com cent monges en un règim d'austeritat (les anomenaven carmelites descalces) s'ho muntaven per no tenir fred. M'agradaria que algú m'expliqués el sistema de calefacció que utilitzaven al segle XVI a Àvila. És que sóc enginyer i no em quadren els números. Quantes xemeneies disposava el convent . Quanta llenya gastaven?. De quina infraestructura disposaven?. Sense acritud, de veritat. Juan Valera. És evident que la història oficial és un insult a la intel.ligència

Sin acritud, de verdad, pero, ¿por qué necesariamente todos los escritores castellanos -ahora le toca a los "místicos". Imagino que Fray Luís de Granada, en breve pasará a ser de "nacionalidad" catalana, y su castellano de primer nivel, resultará, por obra y Grácia del Espíritu del INH, en un castellano pésimo, y prueba irrefutable de su catalanidad- han de ser de origen catalán? Cita la frase en cuestión del texto: "En Mayolas estava convençut que, en realitat, Santa Teresa no podia ser ningú més llevat de l'abadessa de Pedralbes: Teresa de Cardona i Enríquez, una aristòcrata de la més alta noblesa catalana, amb vincles amb la casa reial". ¿No veis que siempre es el mismo razonamiento? Censura y nobleza/aristrocracia catalana salen a relucir cuando se trata de un "grand homme" castellano. En esta vida se puede cuestionar todo, pero con algo de lógica. Aplicarle a todo el "método histórico-científico" del INH no me parece algo novedoso, más bien todo lo contrario, ¡decepcionante! Por cierto, ¿por qué siempre los genios castellanos son susceptibles de catalanidad? ¿Por qué no lo son franceses, ingleses o italianos? Un saludo