En Josep Maria Canyelles ens dóna la seva opinió sobre els estudis d'En Jordi Bilbeny que situen l'acció del «Lazarillo de Tormes» entre Tormos i València

Laura Grande, La Revista Canal 9, 16 novembre 2007"El lazarillo de Tormes" (anónim), diuen que és d'autor valencià: Joan Lluís Vives (Fra...

Canal 9 informa dels estudis de Jordi Bilbeny i Francisco Calero

Jordi Bilbeny i Josep M. Orteu parlen en aquesta entrevista a Gandia Televisió dels seus estudis sobre el Lazarillo de Tormes, publicats al llibre 'la Vida de Llàtzer de Tormos' ...

Un estudi de Jordi Bilbeny i Josep Maria Orteu corrobora l'autoria valenciana de la novel·la i fa un repàs exhaustiu de les catalanades, i denúncia un procés de deslocalització de la història original. Així, el llàtzer seria de Tormos i no Tormes, i la seua mare filla de Teulada i no Tejares.

Hi ha dues coses que m'han corprès de l'estudi. La primera és la força que té la lectura de Bilbeny i la transformació que l'obra experimenta quan la llegeixes a través seu, i l'altre aspecte interessant són les preguntes que ens suggereix. La tradició científica es forja a través de les preguntes.

Ramon Tubau, director de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat, ens recomana La vida de Llàtzer de Tormos, amb un estudi preliminar de ...

Jordi Bilbeny, filòleg i historiador, exposa les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, Miguel de Cervantes, i l'atribució del del Lazarillo de Tormes a un autor català, entre d'altres, a la conferència "Recuperar la història: qüestió d'estat".

L'actor Toni Albà, en una intervenció pública de suport a la participació a la Consulta de Vilafranca del Penedès (desembre del 2009), es va fer ressò de les investigacions d'en Jordi Bilbeny que donen l’opció –cada cop més evident– que els autors del Quixot, i del Llàtzer de Tormos van escriure aquestes obres en llengua catalana, com a catalans que eren.

Article d’en Jaume Fàbrega a El Temps. “Espanya, com tots els països amb anhel imperialista, ha generat, tant en el camp dels fets històrics com literaris —descobriment d’Amèrica, Cervantes, Lazarillo de Tormes, refranyer— una fabulosa obra de manipulació i censura, que es manifesta també en l’àmbit de la gastronomia.”

A la novel·la del Lazarillo de Tormes, l’autor esborrat de l’obra ens innova que el pare d’En Llàtzer va morir a l’illa de Gerba. Una afirmació capital que, com veureu en aquest article d’En Jordi Bilbeny, corrobora de tot en totes el context social i polític catalans del llibre.

Quan l'anonimat es converteix en un dels millors recursos de construcció d'un estat mitjançant la censura, cal esmicolar i disseccionar cada mot de les lectures anònimes per tal que ens duguin a llur origen. En aquest estudi lingüístic descobrim, seguint la línia de recerca encetada per En Jordi Bilbeny, que 'El Lazarillo de Tormes' amaga en realitat un 'Llàtzer de Tormos' escrit en català i situat al Regne de València. Article de la Montserrat Camps en què aprofundeix d'una manera exhaustiva la seva comunicació al 17è simposi sobre la Història censurada de Catalunya.

L'Institut Nova Història fa arribar als seus seguidors l'enllaç al videu de 'La Clau de la nostra història' del 3 de juliol d'enguany, en el qual la filòloga Montserrat Camps és entrevistada per parlar del seu estudi sobre 'Catalanades i catalanismes al «Lazarillo de Tormes».

Si l'original del ‘Lazarillo de Tormes’ era escrit en català, com tots els indicis suggereixen, quin podia haver-ne estat el títol? Article que En Juan Manuel Rodríguez va escriure per al web de la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.

Reproduïm un article d'En Govert Westerveld, hispanista holandès, que ha recolzat les tesis d'En Jordi Bilbeny quant a l'autoria del 'Llàtzer de Tormos'. En Westerveld ha arribat a les mateixes conclusions a través d'un programa informàtic d'anàlisi estilística. Aquest article ha estat traduït de l'anglès i el podeu llegir en aquest idioma en format PDF.

A quina ciutat es troben els rellotges mecànics que els protagonistes del «Lazarillo de Tormes» senten tocar? En Jordi Bilbeny ho mira d’escatir en aquest article.

Recuperem l'enregistrament d'aquesta conferència, ara publicada al canal de Youtube d'En Manel Capdevila, perquè pugueu visualitzar-la si no vau poder ser-hi en persona.

El senyor Luis Gil Fernández (Madrid, 1927) és un professor emèrit de Filologia grega de la Universitat Complutense de Madrid, traductor, editor, comentarista d'autors clàssics i autor d'un ampli nombre d'articl...

Aquest agost Jordi Bilbeny va ser portada del Tribuna Maresme

"Ens neguen drets i consciència argumentant que no tenim història o que el que diem és fals."

El programa matinal de Com Ràdio "El dia de l'estiu", conduït per Josep Maria Cano, dona espai al diàleg per difondre nous descobriments històrics. Bilbeny fa una llambregada sobr...

Com era d'esperar, l'Institut Nova Història tindrà parada a la VIII Mostra d'Entitats dels PPCC del 2009, al Passeig de Lluís Companys (davant l'Audiència-Arc de Triomf), ...

RECUPEREM LA NOSTRA HISTÒRIA.CONFERÈNCIA a càrrec de Jordi Bilbeny.Després de les investigacions sobre el Quixot i el Llatzaret de Tormos, a més a més de la investigació i e...

Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'...

En Joan Calsapeu es fa ressò, al seu bloc «Ucronies», de la teoria de la catalanitat d'En Garcilasso de la Vega, llançada per En Jordi Bilbeny, i continuada per En Pep Mayolas, que l'ha identificat amb En Galceran de Cardona, carregat de dades i raons

...

...

Principals àrees de treball: Donem una breu pinzellada, mostrant els principals temes o personatges que han centrat l'esforç en els darrers temps dels nostres principals co...

El periodista lleidatà Eugeni Casanova ens exposa les contradiccions evidents de la historiografia oficial respecte totes les evidències que estan sortint a la llum gràcies a la feina d'en Jordi Bilbeny. Segons ell, Castella hauria suplantat l'alta literatura i fets històrics cabdals protagonitzats per catalans. Les contradiccions són tan flagrants, les evidències, tan abassegadores, que els dubtes comencen a penetrar per les escletxes mal segellades de les càtedres i en pocs mesos tot ha començat a canviar

Cada dijous fins el 24 de març, a Plural-21, tenim una ocasió única per sentir a Jordi Bilbeny, cap de recerca de l'Institut Nova Història, impartint un curs magistral i amè sobre la falsificació de la història de la Catalunya Imperal per la censura Espanyola als segles XV, XVI i XVII.

Recuperem aquest article de la Isabel-Clara Simó (diari AVUI, 4 de setembre de 2007), en el qual l'escriptora dóna ple suport a les investigacions i recerques d'en Jordi Bilbeny

Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI. En Lluís Maria Mandado en fa un estudi detallat i arriba a la conclusió que En Martí Joan de Galba i els Gualba del Montnegre pertanyien a la mateixa família. Ell creu que Galba, Gualba i la forma castellanitzada de Gálvez són el mateix cognom i que darrere del personatge literari d'Amadís de Gaula també hi hauria un Gualba.

L’edició de llibres en català al Renaixement fou tan migrada com reflecteixen les dades històriques? Les lleis de control de les edicions i la censura subsegüent tingueren alguna incidència en la producció dels autors catalans? En Pep Mayolas ens extracta algunes de les reflexions que hi dedicà al seu llibre "Erasme i la construcció catalana d’Espanya".

En Josep Maria Orteu acaba de publicar el primer llibre d'En Lluís Maria Mandado, El Quixote va esborrar el Quixot, a Llibres de l'Índex, que trobareu a les llibreries. Per fer-vos venir ganes de comprar-lo i llegir-lo aquí us oferim el pròleg d'En Jordi Bilbeny.

Va tenir Castella els 8 milions d’habitants que ens diuen que va tenir, constituint així el motor i el nexe aglutinador de l’Imperi Hispànic de final del segle XV? O, sense burgesia, sense capitalisme, sense una forta organització comercial de ciutats i una xarxa de vies de comunicació potent; sense ports, sense un clima benèvol i una economia estable, es tracta simplement d’una xifra inflada per raons d’estat i per camuflar que Castella va ser el regne més pobre d’Europa?

L'escriptor Joan Daniel Beszonnoff parla a l'e-noticies d'en Jordi Bilbeny i del seu replantejament radical del nostre passat. I conclou contundent que "o s'equivoca o té raó". I té raó: o en Bilbeny s'equivoca o no.

En aquest article En Joan Calsapeu ens mostra com En Josep Palau i Fabre ja va escriure que La Celestina semblava "com si hagués estat escrita en un altre país o en una altra literatura"

Quan trobem en textos castellans del Siglo de Oro l'expressió “rayo de sangre”, “rayo de leche”, “rayo de agua”, “rayo de aceite” o “rayo de vino”, ¿som davant d’una expressió genuïnament castellana dels segles XVI i XVII, desconeguda dels catalans d'avui, o d'una mala traducció, d'una traducció barroera d'un text català i coneguda de tothom? L'Àlex Sendra ens ho explica en aquest article.

Segons la història oficial, Isabel de Castella va rebre Elx i Crevillent com a dot pel seu casament amb Ferran d'Aragó. Aquesta baronia, però, ja havia format part dos anys abans d'un altre dot de casament. En Pep Mayolas ens explica què s'amaga rere un nou cas de contradiccions historiogràfiques.

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

Heu sentit a dir que el Siglo de Oro és una traducció d’obres catalanes, atribuïdes a autors castellans? No és un rumor ni una broma. Aquí teniu l'estudi inestimablement meravellós, imponderable i únic de l’Àlex Sendra que ho demostra amb tant rigor i tantes dades, que, un cop llegit, si encara no ho enteníeu, us en convencereu del tot.

Albert Calls entrevista en Jordi Bilbeny

Era castellà l’humanista Juan de Valdés? Si fos així, com és que totes les referències que n’han restat a Itàlia ens diuen que era català o de nació catalana? En Raimon Balagué les ha recollides i ens les exposa aquí.

En Jordi Vilarrodà del diari El 9 Nou, entrevista En Jordi Bilbeny sobre la seva recerca històrica

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article

Entrevista a Jordi Bilbeny al diari 20 Minutos. 13 d'agost del 2013.

En aquest article, llarg i documentat, En Rafel Carril ens exposa com la censura i tergiversació del nostre passat col·lectiu que blasma avui En Jordi Bilbeny, ja havien sigut denunciades al segle XVIII per En Gregori de Mayans, i relleva l'interès que hauria de suscitar més que l'estudi d'En Bilbeny sobre la censura, els atacs de la censura contra En Bilbeny.

Qui s’amagava rere el pseudònim d’«Erasme de Rotterdam»? I quina relació tingué amb els Reis Catòlics i la construcció catalana d’Espanya? Aquests són dos dels punts més transcendentals de què parla En Pep Mayolas en el seu darrer treball, intitulat Erasme i la construcció catalana d'Espanya, que acaba d'editar Llibres de l'Índex. Us n'oferim el pròleg d'En Jordi Bilbeny per si us feia venir ganes de comprar-lo i llegir-lo.

A partir de l'estudi dels mots i girs lingüístics “castellans” prohibits en una pragmàtica del 1600, En Lluís Batlle conclou que es va ordenar suprimir-los perquè eren catalans

Entrevista amb Jordi Bilbeny, historiador. Membre de l'institut nova història, els treballs d'aquest investigador estan solcats per la polèmica des que va defensar la catalanitat de Colom. i ara, la de Leonardo da Vinci.

En Marc Codinas entrevista En Jordi Bilbeny

En Carles Batalla entrevista llargament En Jordi Bilbeny i parlen sense cap mena d'embuts sobre la censura espanyola aplicada a la història de Catalunya i les seves conseqüències a l'hora de percebre la realitat sense distorsions ni infantilismes crònics.

Amb motiu del lliurament dels Premis Joan Coromines 2015 celebrat el 16 de maig al Casal d’Olesa de Montserrat, Albert Codinas, president de la Fundació Institut Nova Història, va presentar la ponència “La llengua catalana, històries de distorsió i manipulació”.

L’expressió d’En Joan Lluís Vives «el nostre Erasme», porta En Jordi Bilbeny a reflexionar sobre els altres girs que apareixen als escrits del filòsof valencià en cartes a Erasme, on es parla tant de «la nostra pàtria» com de «la nostra llengua». Compartien pàtria i llengua Erasme i Vives? Aquest article ho explica.

En Lluís Batlle ressegueix els usos de la locució del Siglo de Oro «sin daño de barras», i arriba a la conclusió que és fruit d'una mala traducció del català.

Us oferim el parlament que l’arqueòleg mataroní Robert Lleonart va pronunciar el proppassat 9 de setembre a Cabrera de Mar, a l’acte de presentació del llibre.

Presentem la transcripció de la conferència d'En Lluís Batlle al 14è Simposi de la Descoberta Catalana d'Amèrica celebrat a Arenys de Munt el novembre del 2014.

En Francesc Magrinyà ha fet un balanç dels primers quinze anys de simposis sobre la descoberta catalana d’Amèrica i, a més, ha redactat una crònica del darrer bo i resumint-ne cadascuna de les comunicacions que hi han estat exposades. Atès que el resultat final ha estat força llarg, a causa de la gran quantitat de comunicacions a resumir, hem dividit l’escrit en tres parts. Altrament, com que el que aquí s’escriu és només una crónica de divulgació, no hi apareixen les referències textuals de les afirmacions dels comunicants. Aquestes apareixeran quan es publiquin les actes del simposi, si els seus autors ho consideren convenient.

Convidat per la Comissió de Cultura i Esports, el conegut historiador ha repassat fets històrics que, segons ell, la censura d'estat ha volgut tergiversar.

Comunicació d’en Joanjo Albinyana al XVè simposi d’Arenys de Munt. Hi presenta una sèrie de notables coincidències i paralel·lismes biogràfics entre les vides del conqueridor conegut oficialment com Pedro Alvarado i el comte de Cocentaina Pere d’Albalat. En conclou que en realitat són la mateixa persona.

A la seva ponència del 15è Simposi d'Arenys de Munt, En Joan Cassola confronta un retrat d’En Cristòfor Colom, pintat per En Berruguet, amb un de l’Erasme de Rotterdam, confegit per En Holbein el Jove, i n’extreu curioses semblances.

Qui era en Juan del Enzina? On va néixer i quin fou el nom real d’aquest fundador del teatre espanyol, gran compositor i poeta del Renaixement? Va escriure en castellà o en català? Aquest article d’en Víctor Cucurull intenta aportar nova llum davant del garbuix de dades biogràfiques que han arribat fins avui sobre aquest literat.

En Marc Vicent Adell pensa que els textos de Garcilaso de la Vega són traduïts del català, i ho argumenta extensament en un article. Aquesta n'és la segona i última part.

Reproducció de l’entrevista a En Jordi Bilbeny del 22-04-2017 al diari digital Vilaweb. L'estudiós de la figura de Colom acaba de publicar un llibre on escateix el misteri sobre la seva data de naixement.

Comunicació d’en Carles Ortiz al 16è Simposi de la Història Censurada de Catalunya. El paper fonamental del censor Juan López de Velasco dins la maquinària censora que va crear Felip II de Castella.

Al mes de juliol d’enguany ha estat editat el primer llibre de l’investigador Lluís Batlle: "Sota l’estora del Segle d’Or castellà".

Parlament de l’Annabel Moreno i Nogué, batllessa d’Arenys de Mar, amb motiu de la presentació del llibre d’en Jordi Bilbeny "La data de naixement d’en Colom" a la biblioteca del Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar el dia 9 de febrer del 2018.

Article de la Montserrat Camps en què desenvolupa la seva comunicació al 17è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya (Arenys de Munt, novembre del 2017).

Recordem que ja us podeu inscriure a la 5a Universitat Nova Història de Montblanc (de l'1 al 5 d'agost). Us n'oferim el programa complet i actualitzat i l'enllaç per matricular-vos-hi. Hi intervindrà En Ramon Cotarelo, comentarista polític i escriptor.

Publiquem el resum que En Joanjo Albinyana va redactar de la seva comunicació presentada a l'11è Simposi sobre la Descoberta Catalana d'Amèrica al novembre del 2011 a Arenys de Munt. Com pot ser que una vila de Castella hagi proporcionat governadors i almiralls al Regne de València, si aquest darrer no tenia políticament res a veure amb el primer?

En Francesc Magrinyà ha confegit un petit estudi, una primera aproximació, sobre l’origen del terme «flamenco» i en conclou que ve d'una paraula únicament catalana o occitana, com totes les que acaben en «–enco». La llengua castellana va adoptar en forma de manlleu el mot «flamenc» i d’altres termes que acaben en el nostre «–enc» i les va adaptar a la seva fonètica. El «ball flamenc» ha de tenir un origen català.

La Mercedes Gómez ha visitat la ciutat de Dénia al País Valencià i en remarca la gran rellevància històrica. Fou seu episcopal i port marítim. Ja al segle X tenia drassanes i un castell que es va anar ampliant durant els segles posteriors, sobretot el XIV i XV. A finals del segle XVI, adquirí una gran notorietat. El duc de Lerma, ‘valido’ de Felip III de Castella i Vè marquès de Dénia, hi construí un palau renaixentista. En Lope de Vega va hostatjar-s'hi.

La revista ‘Sàpiens’ ha dedicat sis pàgines de la darrera edició a blasmar durament la feina que duu a terme l’Institut Nova Història i En Jordi Bilbeny. Heus ací una primera rèplica en nom dels investigadors d’aquesta institució.

L'Institut Nova Història us ofereix el formulari de matrícula i el programa de la nova universitat d'estiu que s'ha de celebrar a Montblanc (Conca de Barberà) des de l'1 fins al 5 d'agost. És la 6a Universitat Nova Història.

Arriba finalment la darrera crònica de la 6a Universitat Nova Història, escrita sobretot per en Pol Bragulat. Us esperem a la setena Universitat!

Després de visitar l'Havana per tercer cop en tres anys, En Jordi Bilbeny ens descriu les semblances i les identitats sorprenents que ha trobat entre aquesta ciutat cubana i Barcelona.

Avui 15 d'octubre, festivitat de Santa Teresa, publiquem la segona part de l'impactant article d’En Rafel Mompó sobre la identificació d'aquesta santa amb Caterina de Cardona.

L’autor d’aquest article és contrari a l’actual denominació del monestir (Sant Pere de Rodes), i pro­posa a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya la restitució del nom tradicional (Sant Pere de Roda), viu a l’Empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majo­ria d’histo­ria­dors, defensat categòricament per En Joan Coromines, i usat pels escriptors ca­talans al llarg de cinc segles.

En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.

Notes per a la identificació de Teresa de Jesús amb Teresa de Cardona. (Publiquem avui la primera part d’aquest aprofundit estudi d’En Jordi Bilbeny).

En Víctor Fernández ha escrit aquest article per al diari 'La Razón', en el qual es fa ressò, entre d'altres coses, de la conferència d'En Jordi Bilbeny, al 20è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, sobre la catalanitat de Santa Teresa. Hem conservat la versió original castellana.

Cinquè i darrer lliurament en resposta al capítol central del llibre «Pseudohistòria contra Catalunya» (Eumo Ed., 2020). Què accepten els nostres acadèmics quan s’acullen a «la versió historiogràficament acceptada de l’origen genovès» d’En Colom?

Conferència inaugural del 21è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, pronunciada el divendres 18 de novembre del 2022 a la Sala Municipal d’Arenys de Munt.

En Carles Camp ens fa saber que a Montsó s’ha preservat el record del pas de Sant Francesc per aquella ciutat i castell just en el moment que preparava la seva peregrinació a Montserrat.

El diari digital ElPaís de Costa Rica s'ha fet ressò del llibre d'Andreu Marfull Pujadas "La vía cronológica" (2020). L'article explica la rellevància de l'INH sobre la historiografia de Sud-Amèrica.

En Biel Ferrer analitza en aquest article, que fou ponència a la 10a Universitat Nova Història, la figura i l'obra d'En Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, per tal de validar la hipòtesi suggerida per En Pere Coll, que els textos originals i els textos publicats d'En Garcia són molts més i van molt més enllà del que l'Acadèmia admet.

En aquest article, En Sergi Lara ens exposa una història documental del missioner que va deixar petjada al “Nou Món” a partir de la Barcelona dels segles XVI i XVII.

Èxit rotund de la conferència d’En Bilbeny a l’Ateneu Barcelonès, convidat a una “Tertúlia Borralleras”.