Portada
 Les herbes seques d'en Colom, una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'almirall»
 Les despulles d’En Colom: una història construïda des de l’anomalia, la falsedad i la mentidaEn Pep Mayolas ens presenta una versió ampliada de la conferència llegida en el marc del 23è Simposi de la història censurada de Catalunya.
 Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi BilbenyEl canal de Youtube d'En Manel Capdevila ha publicat l'enregistrament de la conferència d'En Jordi Bilbeny "La unitat de la llengua catalano-occitana, segons els escriptors dels segles XIII al XX", presentada el passat dijous 12 de desembre a Barcelona, dins el Centre Comarcal Lleidetà.
|
 Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de CunedoMetge, poeta i aventurer, la Universitat d'Alacant treballa per rescatar i reivindicar la seua immensa obra poètica, escrita en llatí i fins ara totalment desconeguda.
 Les paraules de l'Elba Sequera en recollir el «3r Senyal d'Honor» atorgat al seu company Lluís BotinasParlament de l’Elba Sequera Guerra, a l'acte del liurament del «Tercer Senyal d’Honor Nova Història», a títol pòstum, a En Lluís Botinas, al 23è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya.
 Els enregistraments del 23è Simposi ja són al webAnunciem la publicació dels enregistraments de les ponències del 23è Simposi sobre la Història Censurada de Catalunya, celebrat aquests 22 i 23 de novembre del 2024 a Arenys de Munt
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Tot llegint la «Brevíssima relació de la destrucció de les Índies» del pare Bartomeu CasausEn Jaume Romagosa-Nebot s’ha llegit la Brevíssima relació de la destrucció de les Indies del Pare Casaus i ens manifesta les seves impressions sobre el llibre i el paper que hi van exercir molts dels primers colonitzadors catalans afincats a Amèrica. Hi afegeix algunes dades que indicarien que el llibre ha estat retocat i l’origen català de l’autor.
 El llinatge empordanès dels Pere, Mossèn Joan Pere, Johan Peres i la descoberta d’AmèricaOn era el gran confident d’En Colom en matèria cosmogràfica i nàutica, Johan Peres, a la vigília del primer viatge transoceànic? A Palos o a Pals? I, qui era realment: un frare andalús o un cortesà català? En Jordi Bilbeny ens ho exposa amb tota profusió de detalls.
 Francesc Salvà i Campillo. Precursor de la telegrafia sense filsFrancesc Salvà i Campillo (Barcelona, 12 de juliol de 1751 - 13 de febrer de 1828) fou un metge, físic i meteoròleg català. Malgrat les seves aportacions al món de la medicina, Salvà també va fer aportacions importants en el camp de la física i és considerat un dels pioners de la telegrafia elèctrica. Publiquem un antic article sobre aquesta personalitat, el qual va ser redactat per Na Susana Ramos, l'Antoni Elias i En Jordi Romeu, article que podeu llegir també en format PDF.
 L’ermita montserratina dels catalans a l’HavanaAls afores de la capital de Cuba hi ha una ermita amb un marcat caràcter mediterrani. Es tracta de l’Església de Nostra Senyora de Montserrat a l’Havana i està inspirada en l’església de la localitat empordanesa de S’Agaró. Article de la Marta Faixedas al blog 'petjada catalana'.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Va viure Leonardo a Catalunya? Es va estar a Montserrat? Hi va tenir relació directa? Un estudi del recorregut...[+]  Un historiador del segle XVI afirma que la descoberta d'Amèrica "no s'ha d'atribuir als castellans". El text diu...[+]  No cal remuntar-nos al segle XV per trobar indicis de manipulació de la història. La Vikipèdia espanyola n'és...[+]  Catalunya és un dels països ón s’han cremat o expoliat més arxius-biblioteques, dels importants coneguts:...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube