Portada
 Entrevista a Josep Tero: «Volen matar la nostra cultura i són capaços d’estomacar-nos si ens reivindiquem»La música té vincles amb la literatura i amb la llibertat, i així ho explica el cantautor empordanès Josep Tero en aquesta entrevista en què rescata les veus intemporals de Jordi de Sant Jordi i de les trobairitz occitanes, conreadors de la nostra llengua antiga, i s’agermana amb poetes com Moustaky, Kavafis i el nostre clàssic contemporani que és Carles Riba. A més a més, també ens hi conta les seves aventures per la Grècia ortodoxa, país que recorda les petges dels almogàvers catalans com un malson a foragitar a partir de l’entesa i el respecte a les cultures mediterrànies.»
 Conferència inaugural de l'11a Universitat Nova Història a càrrec d'Abel CutillasAbel Cutillas, Doctor en Filosofia, llicenciat en Història i escriptor, ha dut a terme la conferència inaugural d'aquesta UNH: «Pensar la Història: de Nietzsche a Maquiavel».
|
 Parlament d'En Jordi Bilbeny a l'obertura de l’11a Universitat Nova HistòriaLa presentació de l'11ª Universitat Nova Història, organitzada conjuntament amb l'Associació Montblanquina d'Història i Pensament, ha inclòs parlaments d'Ester Arbós, Albert Codinas, Teresa Vilardell i Jordi Bilbeny. Seguidament, publiquem la transcripció del darrer, a càrrec del Director de la Universitat Nova Història.
 Caterina de Rocabertí, parenta propera de Santa TeresaEn Jordi Bilbeny recull un parell de testimonis que, segons la tradició oral, afirmen que Santa Teresa de Jesús s’estigué a Barcelona i que era parenta molt propera de Caterina de Rocabertí.
 Enguany tornaré a la Universitat Nova HistòriaN’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.
|
Entrevistes recents
 Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
 Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
 Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
 'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
 Carles I sense censura: Història i historiografiaAquí us oferim un resum de les consideracions que En Miquel Clarós va exposar a la presentació del llibre d’En Jordi Bilbeny «Carles I sense censura», esdevinguda el passat 9 de juliol d’enguany al Centre Cívic de la Barceloneta, de Barcelona.
 L'escriptura i pronúncia de «Quixot» a les primeres edicions anglesesPer més estrany que sembli, les primeres edicions angleses de Don Quijote, parlen del personatge com a «Don Quixote», «Don Quixot» o «Quishot».
 Apareix a l’Arxiu de València un escrit amb la signatura d’En Cervantes.L’arxiver Jesús Villalmanzo troba una declaració en valencià d’en Miquel de Cervantes. Aquest fa de testimoni en un judici celebrat davant la Justícia Criminal de València el novembre del 1580.
|
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
 | Subscriviu-vos al nostre butlletí |
 Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]  Era Hernando Cortès un extremeny? O, com defensa En Jordi Bilbeny, fou un príncep de la casa reial catalana? Fa...[+]  Molta gent té la sensació que els catalans no hem tingut mai un passat guerrer i que sempre hem estat una gent...[+]  Si els catalans van ser els primers descobridors d'Amèrica, els primers colonitzadors i pobladors, havien de...[+]  Durant molt de temps s’ha cregut que Lucrècia Borja, la filla del Papa Alexandre VI, parlava tan sols en...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
  |
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |
RSS
Facebook
Twitter
Youtube