Portada
Enguany tornaré a la Universitat Nova HistòriaN’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.»
Margarit Esmenard (1379-1411), agent del Papa, decapitat a AvinyóResseguim la trajectòria vital d’un sabadellenc, Margarit Esmenard, que operà com a agent del papa Benet XIII, que ha passat a la història com el papa Luna. Després d’un ràpid judici, Esmenard fou condemnat a mort i executat a Avinyó seguint les ordres del rei de França.
Les bíblies catalanes medievals: una visió panoràmica i comparativaQuè en sabem els catalans de la història de la nostra pròpia Bíblia en català? En disposem d’una riquesa documental per bé que no extensa, sí que amb un enorme significat, i això malgrat la implacable persecució i destruccions comeses per tota la classe de poders. I contextualitzada en el temps i presa en totes les seves parts, aporta coneixements imprescindibles per a la història del pensament religiós, de la lingüística i d’altres camps importants de la història del poble català.
|
Inscripcions obertes a l'11a Universitat Nova HistòriaJa us podeu inscriure a l'11a Universitat Nova Història dels propers 3-7 d'agost a Montblanc.
Censura històrica: manipulació possible segons la Intel·ligència ArtificialEn Bienve Prados ha fet un seguit de preguntes a la Intel·ligència Artificial sobre la censura i la manipulació de la història. Aquí us en presentem les respostes.
Catalans en les independències americanesLa presència de catalans, o de patriotes americans d’origen català, en els processos d’independència nacional dels nous estats d’Amèrica és una constant al llarg de tota la durada d’aquests.
|
Entrevistes recents
Pere Alzina: “Quasi no s'han estudiat els diversos segles d'influència catalana a Malta”Pere Alzina té estudis en Biologia i s’ha especialitzat en Zoologia i en Gestió Ambiental. Amb motiu d’un viatge que va fer a l’illa de Malta el març de 2010, va trobar tot de sorpreses lingüístiques que el van encuriosir. Malgrat els cinc segles d’influència catalana en aquest petit estat europeu, ningú no havia estudiat, fins llavors, el pes del català en el maltès. Arran d’això va voler investigar la influència de la nostra llengua en els noms dels ocells observats a l’illa. Parlem amb ell amb motiu de la seua conferència 'La influència del català en el maltès revelada a través dels noms dels ocells' a les Aules d’Extensió Universitària de la Universitat de Lleida. Entrevista d'En Marc Codinas el 3 d'abril del 2022 per al suplement dominical Lectura del diari 'Segre' de Lleida.
Els catalans que es van aventurar pel Mar del Nord eren molt llançatsEn Marc Pons ha entrevistat Na Dolors Pifarré, doctora en història medieval. La doctora Pifarré ha investigat i divulgat el paper dels primers mercaders i armadors catalans de la baixa edat mitjana (segles XIV i XV) a l’Atlàntic Nord.
|
Publicacions
Sant Francesc, els càtars i la llengua catalanaUna invitació a redescobrir la figura de Sant Francesc. Un llibre revelador sobre la relació de Sant Francesc amb el catarisme, Provença, Catalunya i la llengua catalana
'Teresa de Jesús, clarissa, abadessa, catalana i doctora', el nou llibre d'En Pep MayolasAquest mes d'abril es publica el nou llibre d'En Pep Mayolas sobre la figura de Santa Teresa de Jesús.
|
Més articles...
Presentació del manifest: el dret a la nostra històriaL'Institut Nova Història reprodueix el manifest que El Grup Promotor DHistCAT ha presentat, el dia 25 d’octubre de 2017, sobre EL DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43, de Barcelona).
Molins de Rei, el bressol de l’heroïna de SardenyaElionor d'Arborea (1340-1404) és una de les figures mítiques de Sardenya. En l’imaginari col·lectiu dels sards representa la unitat nacional pel seu intent d’unir els quatre regnes medievals contra la dominació catalanoaragonesa. Bo i així, Elionor va néixer a Molins de Rei. La casa d'Arborea té les arrels a la Garrotxa. Article d'En Martí Crespo a Vilaweb, publicat el 30 d'abril d'enguany.
L’art de la falsificacióL'art de la falsificació és tan antic com l'escriptura. A Europa, durant l'Edat Mitjana i sobretot en segles posteriors, les falsificacions es van practicar amb la recomanació dels responsables de cada govern. Aquestes tipus de pràctiques es realitzaven amb total impunitat durant el segle XIX. Article de la Griselda Lozano del 29 de març del 2019 per a 'Vibrant'.
Cervantes i el fracàs de la veritatFins a sis retrats del geni han circulat pel món aquests anys. Cap, que sapiguem, ho és. Article d'En Javier Sierra a la Razón del 15 de maig d'enguany.
|
|
Vols que organitzem una activitat al teu municipi?
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
Fes clic aquí per veure les ofertes disponibles.
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí |
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+] Patim una adulteració constant de la història, però la gent no s'informa i s'ho creu tot. Estem investigant la...[+] Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+] El cronista Bernáldez ens assegura que En Colom va morir “in senectute bona” a l’edat de 70 anys. A partir...[+] Tothom assegura que Jeronimus Bosch era un pintor flamenc, però en Pau Mora ha trobat una referència que ens fa...[+] |
DARRERS ARTICLES COMENTATS
EL MÉS COMENTAT
(En els darrers 90 dies)
(En els darrers 90 dies)
EL MÉS LLEGIT
SECCIONS |
PROJECTES |
L'INSTITUT |
A LA XARXA |