Carles I, sense costures

L’his­to­ri­a­dor Jordi Bil­beny revisa la figura de l’empe­ra­dor Car­les I (1500-1558) i, sobre­tot, la seva relació amb el Prin­ci­pat de Cata­lu­nya i el Regne de València i els altres estats de la Corona d’Aragó al lli­bre Car­les I, sense cen­sura (Edi­to­rial Libro­oks). Al lli­bre, l’autor res­se­gueix la ruta per la península del monarca durant el seu reg­nat a la recerca de pro­ves que donin valor “al veri­ta­ble paper i pes dels estats cata­lans en la con­fi­gu­ració del pro­jecte impe­rial de l’època”, segons explica Bil­beny, que asse­gura haver tro­bat “pro­ves incon­tes­ta­bles de la presència no cir­cums­tan­cial de l’empe­ra­dor” en aquests ter­ri­to­ris.

D’aquesta manera, segons Bil­beny, “es res­si­tua el pro­ta­go­nisme de la corona cata­lana” durant el reg­nat de l’empe­ra­dor i es cons­tata “l’existència de cròniques adul­te­ra­des i rees­cri­tes que han pretès esbor­rar tot ras­tre d’aquest pas­sat”, afirma.

“Quan inves­ti­gava la cata­la­ni­tat de Colom i la relació de Cata­lu­nya en els pri­mers viat­ges de la des­co­berta i la colo­nit­zació ame­ri­ca­nes, em va sob­tar molt que Car­les I, en ser pro­cla­mat rei dels reg­nes hispànics i venir a pren­dre pos­sessió dels seus domi­nis, en aquell pri­mer viatge no posés els peus a Sevi­lla, que, com se’ns diu fins a l’avor­ri­ment, era la seu de la Casa de Con­trac­tació i el port des d’on, per llei, havien de sor­tir i tor­nar totes les naus que feien el viatge a Amèrica”, explica Bil­beny. Per con­tra, explica l’autor de Brevíssima relació de la des­trucció de la història, entre altres volums, l’empe­ra­dor orga­nit­zarà política­ment, huma­na­ment i econòmica­ment, el seu nou regne indià des de Sara­gossa i Bar­ce­lona. Per tant, ¿com és que, si les noves ter­res ame­ri­ca­nes eren de per­ti­nença exclu­siva cas­te­llana, l’empe­ra­dor Car­les no posa els peus a Sevi­lla i, en canvi, sí que s’està quasi dos anys orga­nit­zant i reso­lent els temes ame­ri­cans des de la nació cata­lana?”, es pre­gunta Bil­beny, que con­ti­nua: “I si no ho va fer en els seus dos pri­mers anys, per què ho havia de fer després? No va pas­sar aquí també que, com en el tema de la història colom­bina, els cen­sors van can­viar els noms de les per­so­nes amb què es va rela­ci­o­nar i els noms de les ciu­tats per on va pas­sar i va viure?”

Com a res­posta a aques­tes qüesti­ons, el lli­bre aplega “nom­bro­ses evidències d’aquesta mani­pu­lació”. “Quan algu­nes cròniques o docu­ments situen l’empe­ra­dor, l’empe­ra­driu o la cort impe­rial a Cas­te­lla, jo aporto dades, docu­ments, cròniques, car­tes i altra infor­mació simi­lar que demos­tren que eren a Cata­lu­nya: o bé al Prin­ci­pat o bé al Regne de València”, comenta Bil­beny, que es mos­tra molt crític amb els biògrafs de l’empe­ra­dor. “Uns biògrafs sem­pre con­des­cen­dents amb les fonts cas­te­lla­nes, sense apli­car mai el sen­tit crític. Sem­pre la cre­du­li­tat cega i la sub­missió als ten­ta­cles invi­si­bles de la raó d’estat”, escriu. Unes afir­ma­ci­ons que l’inves­ti­ga­dor Pep Mayo­las rebla en el pròleg del volum: “Mai ningú no ha acon­se­guit fer tan palès i de manera tan clara que hi ha hagut una subs­ti­tució mas­todòntica per situar Cas­te­lla al cen­tre de la història.”

Cultura
Barcelona
Miquel Riera
El Punt Avui+
Diumenge, 31 de gener de 2021

http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1915757-carles-i-sense-costures.html