Carles I sense censura

Ja està dis­po­ni­ble Car­les I sense cen­sura (Libro­oks - Jordi Bil­beny), obra extra­or­dinària­ment docu­men­tada, que va a beure direc­ta­ment de mul­ti­tud de fonts ori­gi­nals. La tesi cen­tral del lli­bre és que l’empe­ra­dor Car­les I desen­vo­lupa la seva política impe­rial, i també el govern d’Amèrica, pri­mor­di­al­ment des de la Corona d’Aragó, a la qual per­ta­nyen els reg­nes d’Amèrica, men­tre que només té una presència residual a Cas­te­lla. Aquesta tesi s’aco­lo­reix mos­trant com molts dels per­so­nat­ges i ins­ti­tu­ci­ons que envol­ten l’empe­ra­dor també es tro­ben a la Corona d’Aragó quan interac­tuen. Òbvi­a­ment, aquesta tesi xoca fron­tal­ment amb la his­to­ri­o­gra­fia ofi­cial, que inver­teix els rols d’Aragó i Cas­te­lla.

En Bil­beny recolza la seva tesi sobre docu­ments que cor­ro­bo­ren explícita­ment aquesta tesi, com per exem­ple quan Car­les mateix afirma, el 1529, que de tots els seus reg­nes i domi­nis “la major part està unida, com sabeu, a aquesta Corona d’Aragó”. O com el seu avi, Fer­ran el Catòlic, li diu al tes­ta­ment que li deixa “els nos­tres reg­nes que en la nos­tra vida han estat acres­cuts a la nos­tra Corona Reial d’Aragó”, quan el tes­ta­ment inclou, a banda dels reg­nes habi­tu­als, “la part a Nós per­ta­nyent a les Índies de la Mar Oce­ana”. També posa en evidència les inco­herències en molts dels docu­ments que sos­te­nen la tesi ofi­cial, com per exem­ple els que nar­ren els freqüents atacs turcs al Cantàbric, quan ocor­rien al Medi­ter­rani. O els que situen l’empe­ra­dor en un palau de Valla­do­lid, quan a l’època encara no exis­tia. O, encara, els temors i les pre­pa­ra­ci­ons con­tra un pos­si­ble atac francès per Còrdova (!!!).

És essen­cial per al lli­bre la tesi que molts dels docu­ments sobre els quals es fona­menta la història ofi­cial han sigut alte­rats o reco­pi­ats pels cen­sors. Els cata­lans d’avui sabem que la cen­sura (el que expli­quen els mit­jans de la caverna) i la dis­torsió més deli­rant de la rea­li­tat (una exigència de vot democràtic con­ver­tida en “cop d’estat” i unes mani­fes­ta­ci­ons impe­ca­ble­ment pacífiques con­ver­ti­des en sedició) exis­tei­xen. En Bil­beny sim­ple­ment postula que això fa segles que dura i que abans, amb unes impres­si­ons molt més con­tro­la­des i pena de mort per a qui impri­mia sense permís, era molt més fàcil reto­car la rea­li­tat.

De fet, si Colom era català, com ha postu­lat en Bil­beny abans (Brevíssima nar­ració de la des­trucció de la història; Cristòfor Colom, Príncep de Cata­lu­nya), i la des­co­berta d’Amèrica era una feta cata­lana, com ha pro­po­sat l’Enric Gui­llot, amb múlti­ples pro­ves gràfiques (Des­co­berta i con­questa cata­lana d’Amèrica), lla­vors, que Car­les I cons­tru­eixi el seu imperi des d’Aragó i que es con­ver­teixi en el pal de paller del seu imperi, n’és sim­ple­ment la con­ti­nu­ació natu­ral i lògica. Sim­ple­ment mul­ti­pli­ca­ria la mag­ni­tud de la història que ens han fur­tat com a poble.

Cesc Batlle
Enginyer industrial. MBA
El Punt-Avui+
Tribuna
Opinió
31 de març 2020 2.00h.
http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1766598-carles-i-sense-censura.html