ARTICLES » 19-04-2021 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
 4569
|
El port de Pals, a Madrid
Investigadors del Cercle Català d'Història (CCH), seguint els estudis de l'Institut Nova Història, localitzen l'antic port de la vila empordanesa en un mapa de la Biblioteca Nacional de España. En concret, apareix representat en un famós mapa militar de Borsano, digitalitzat recentment. Article d'En Jordi Camps i Linnell a El Punt-Avui+ del 25 de setembre del 2016.
Del fet que Pals (Baix Empordà) tenia port, se'n tenia constància. Però només als segles XIII, XVII i XVIII, abans que el passat mariner de la vila es perdés en el mar de l'oblit. Des de fa anys, des de l'incansable Cercle Català d'Història (CCH), se sumen esforços per continuar investigant i aportar noves dades que permetin pal·liar aquest gran buit documental i assegurar que al segle XV el port no només existia, sinó que era un port comercial important.
Albarans, monedes, toponímia, restes arqueològiques... tota una sèrie de documents els han donat la raó fins ara, però la prova definitiva s'ha trobat en un mapa militar datat el 1687, El Principado de Cataluña y condados de Rossellón y Cerdaña, un mapa que representa l'àrea geogràfica del Principat més antiga que es coneix a gran escala on es veu indicat un port davant la platja i les mars de Pals. El mapa, de grans dimensions que va trigar 12 anys a completar-se, és obra d'Ambrosio Borsano i està en dipòsit a la Biblioteca Nacional de España, on s'ha digitalitzat en alta resolució recentment. L'autor del mapa, d'origen italià, va ser un dels principals enginyers militars al servei del rei Carles II, que va treballar dins i fora d'Espanya elaborant més documents cartogràfics.
Fins ara mai s'havia pogut trobar representat el nom d'un port a la zona de les Mars de Pals. En aquest cas surt representat amb el topònim de “Puerto” davant del que era antigament el golf o la badia de Pals, abans que la zona quedés coberta per la sorra i els sediments del riu. Es tracta del port de Pals, perquè en aquella data no hi ha cap altre port actiu documentat a la zona, com, en canvi, sí que ho està el port de la vila de Pals.
La troballa, realitzada per Eva Sans, es va presentar el 6 d'agost passat en el marc de la IV Jornada Colombina de Pals, i se suma a les anteriors realitzades per la investigadora i cap de recerca del Cercle Català d'Història, basant-se en documents localitzats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona. Amb aquests ja va poder demostrar l'existència del qüestionat port de Pals durant els segles XV, XVII i XVIII, amb notícies d'embarcaments i desembarcaments des del segle XIII. Però Sans remarca: “Des del Cercle Català d'Història treballem per a la recuperació de la història de Catalunya i estem especialment centrats en el tema colombí. Seguim treballant sense descans per localitzar les proves dels vincles entre el descobridor d'Amèrica i el paper de Pals en la preparació i sortida del primer viatge. Però mentrestant, estem centrats en la recuperació de l'antiga vila marinera de Pals i el seu port.” El president del CCH, Joaquim Ullan, per la seva banda, assenyala que la falta de documentació sobre el port de Pals no és casual.“Tenim documents sobre altres ports catalans, i en canvi cal fer arqueologia documental per localitzar-ne sobre aquest. Casualitat o voluntat de voler fer desaparèixer el port de Pals?”
Seguint el curs del Ter fins a la desembocadura , a l'altura de la platja de Pals, apareix clarament la paraula ‘Puerto'
AMBROSIO BORSANO / CCH (Cliqueu-hi damunt per ampliar la imatge).
Sense entrar a coincidir o a debatre aquesta tesi que capgiraria la historiografia oficial, totes aquestes aportacions documentals refermen que resulta que sí que existia un port a Pals, i a més era actiu al mateix segle que l'il·lustre navegant va salpar cap al Nou Món. Tanmateix, això és una altra història.
‘Puerto'
El port o grau de Torroella de Montgrí va ser cegat durant el segle XIV en canviar el curs del riu Ter. Des del geògraf Avienus fins a Josep Pla hi ha un corrent d'erudició format per geògrafs, historiadors i arqueòlegs que afirmen que el port situat en aquest gran golf és la platja de Pals.
Cultura
Girona
25 setembre 2016 2.00 h
El Punt-Avui+
Jordi Camps i Linnell - Girona
http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1006964-el-port-de-pals-a-madrid.html?fbclid=IwAR3qDhaIqZRjt-wuY85Lj3Fm8wWlJnlBNGEL_NGs-PwATmFk_MldstYcDKk
Autor: Jordi Camps i Linnell/El punt-Avui+
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Francesc, igual que no puedes pretender que un fontanero te de lecciones de neurología, no puedes pretender que alguien ignoto en filología hispánica y mucho menos en castellano antiguo nos de lecciones de nada sobre la lengua del Quijote.
Perdó, el comentari va per a Pepsi-Cola.
Bernal, es que no pot ser. Entenc que és una mala pràctica. blasmar de soca-rel una feina amb una, conclusió que ho nega tot sense demostrar res.. El que ja resultaria més interessant per a tothom és partir del comentari de, posem per cas, trenta o quaranta expressions, comentar-les i demostrar que la conclusió és falsa Hem de partir dels fets concrets i d'aquí extreure'n una conclusió o unes conclusions.
Francesc solo cita fuentes del INH. Y eso es todo.
Francesc y ese análisis serio de supuestas catalanadas lo ha hecho un filólogo experto en castellano antiguo o un aficionado?
https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-a-%3Ci%3EEl-Ingenioso-Hidalgo-Don-Quixote-De-La-Mancha%3C-i%3E. Per si hi volies fer un cop d'ull.
https://www.inh.cat/articles/Catalanades,-catalanismes-i-errors-de-traduccio-a-la-Segona-Part-d'%3Cem%3EEl-Ingenioso-Cavallero-Don-Qujote-de-la-Mancha%3C-em%3E
On és la semiconsonant? És a dir, una i o una u i una altra vocal? No, no sempre una vocal té carácter semiconsonant.Adquireixen aquesta condició les i les u davant d'una atra vocal. I no ens trobem en en aquest cas.
No sé si algú m'ho pot aclarir, però fa temps que rumio si encara existeix la nació castellana o la van anorrear per sempre més a Villalar
Y además da igual, lo del Quijote catalán no hay por dónde agarrarlo. Es una barbaridad de un calibre descomunal.
????
Al añadirse el sufijo -ero a astil, se asimila con la ele, precisamente por el carácter semiconsonante que posee la vocal SIEMPRE (es inherente a ella) y resulta elle, que en castellano fetén (de Castilla) se pronuncia más o menos como en catalán, por más que el yeísmo se vaya extendiendo como mancha de aceite.
Pero vamos, suelo cobrar por las clases de lengua, ya vale. Si quiere discutir, haga usted el favor de instruirse someramente antes en la materia, se lo ruego.
No, això ja ho sé. El que us demano és on hi ha la semiconsonant a la seqüència astil>astilero>astillero
(¡Uf! Esto es verdaderamente elemental, pero en fin)
La i y la u, en castellano y muchas otras lenguas son consideradas semiconsonantes (o semivocales, que tanto da), lo que ocasiona un comportamiento especial cuando están en contacto con otras vocales (diptongos) u otras consonantes, alterando a menudo la artuculación de las mismas.
Pero vamos, si no es usted capaz de identificar los que es una semiconsonante, quizá le venga un poco grande discutir acerca de las supuestas "catalanadas" de la literatura en castellano.
On és la semiconsonant?
Més exemples?
astil>astilero>astillero, tal como suele suceder en castellano cuando están en contacto una semiconsonate y una consonante líquida.
Astillero es el lugar donde se colocan los astiles. Y astil es como llaman en toda tierra de garbanzos de habla castellana al palo o mango de cualquier utensilio, ya sea una pala, una azada, una destral, etc. Quien diga lo contrario o cuestione cosa tan clara y meridiana miente a sabiendas.
Y así con todas las supuestas "catalanadas" de Cervantes, Teresa de Cepeda, Calderón, etc.
Vull dir un ull avellutat...algú del gremi dels velluters de València...
astillero.... molt mariner en Quixot..... al cor de la Manxa.... i segur que algú li va fer un ull de vellut.....
Llegiu-vos això, si us plau. https://www.inh.cat/articles/Lanza-en-astillero-una-catalanada-en-'el-Quijote'-autocorregida- I aprofito perquè pegueu un cop d'ull al lloc web Quixot.cat, d'En Lluís Batlle.
¿Francesc intuyo que quieres decir que hay alguna expresión que ya no se usa en el español moderno pero que se parece a una en catalán? ¿Quizás lanza en astillero? Este el el párrafo en castellano original:
En vn lugar de la Mancha, de cuyo nombre
no quiero acordarme, no ha mucho tiempo que
viuia vn hidalgo de los de lança en astillero, 10
adarga antigua, rozin flaco y galgo corredor.
Vna olla de algo mas vaca que carnero (*),
salpicon (*) las mas noches, duelos y quebrantos
los sabados (*), lantejas los viernes (*), algun
palomino de añadidura los domingos, consumian 15
las tres partes de su hazienda. El resto
della concluian sayo de velarte, calças de
velludo para las fiestas, con sus pantuflos de lo
mesmo, y los dias de entre semana se honraua
con su vellori de lo mas fino.
¿Que pasa con ese texto?
Podriem començar pel començament: "En un lugar de la Mancha, de cuyo nombre no quiero acordarme, no.ha mucho tiempo que vivía un hidalgo de los de lanza en astillero".
Vós podeu triar un fragment del Quixot --unes quatre o cinc línies i el comentem. Endavant les atxes!
Molt bé, senyor Prim, ja heu sentenciat. Ara us pertoca fer la demostració.
Francesc. tu ignorancia respecto al castellano antiguo y el español actual es realmente eszpectacular
Aquí hi ha prou teca per no només dubtar sinó per rebutjar el relat oficial. No té dubte ni retop: El conegut com a Cervantes no tenia ni idea d'escriure en castellà. Un castellà tan bonic, ufanós i matisat com el teu.
Francesc me he informado bien y no he podido encontrar ni una sola referencia no relacionada con el secesionismo catalán que afirmase que Cervantes hablase catalán. Puedo entender que cuando diversos estudiosos de todo el mundo discrepan de un hecho, pues haya cabida a la duda, pero cuando nadie duda de que Cervantes hablase castellano y los únicos que afirman lo contrario son aquellos con intereses ideológicos basados en el desprestigio y la construcción de un relato histórico ficticio para defender sus tesis políticas pues es para replanteárselo.
????????
Francesc, siento desilusionarte, pero has de saber ya que los Reyes son los padres.
l'espanyol era el català.
Yo me he informado y hablaba español
Informi's bé.
Francesc que Cervantes no hablase castellano es una teoría sin más recorrido que el del ámbito más radicalizado del secesionismo catalán, ningún filólogo ni estudioso de Cervantes se ha hecho eco de nada ni se ha mostrado el más mínimo interés por estas tésis, tanto dentro como fuera de España. Por mal que te siente, la lengua de Cervantes a ojos del Mundo sigue siendo el castellano, y cada vez son más los hablantes de la lengua de Cervantes.
???????
No se puede basar una teoria en la ignorancia propia del castellano antiguo y las relaciones entre las lenguas peninsulares
És aquí el quid de la història. El govern espanyol s'empesca una diada --i mou tots els seus fils a escala internacional-- en una cosa viciada de base. Una festa muntada amb peus de fang.
No, rotundament no.
Claro , Cervantes escribia y hablaba en castellano/Español
Sobretot perquè és la llengua de "Cervantes", oi? Que és del que es tracta la diada aquesta.
Frede pues hoy es el mejor día para hablar en "castellano", feliz Día del Idioma Español, recogido por la ONU. Disfruta y habla español, siéntete orgulloso de ser parte de esta gran comunidad lingüística, la segunda más grande del mundo.
Potser és perquè, amb la manca de respecte habitual, escriviu en castellà en un lloc en català. Jo ho faria. Però suposo que només s'eliminen les bajanades més barroeres. Així podeu seguir enarborant el dret de conquesta.
No, no lo son. A mí ya me han eliminado 2 veces el mismo comentario en esta discusión.
Segurament son imaginacions teves perquè he vist moltes bajanades publicades en aquesta web que no han estat censurades
O son imaginaciones mias o se han censurado más de un mensaje en este hilo.... Todo por dar una opinión sobre lo que es etico
https://www.museunacional.cat/es/colleccio/anunciacion-natividad-dormicion-y-coronacion-de-la-virgen/anonim-castella/004375-000
No conec el cas.
¿Y qué pasa con las tablas policromadas del féretro de Don Sancho Sainz de Carrillo, obras pertenecientes a la escasísima pintura del gótico radiante castellano de finales del siglo XIII? ¿No tendrían que estar en su nación originaria castellana, en su lugar de reposo del mausoleo familiar de Mahamud en lugar de en el Museo Nacional de Cataluña? ¿O qué pasa aquí, que mucho blablabla pero poco predicar con el ejemplo?
Els robatoris, saquejos espolis.... Quedar-te amb una cosa qure no et pertany.... això és ètic?
Fet de robastoris i espolis???? Bufffff......
Creo que desde el punto de vista ético , lo que hay en la biblioteca nacional está bien depositado.
Correctament dipositat vol dir èticament ben dipositat, s'entén, oi?
Veus? Aqiuest mapa sí que sembla que està correctament dipositat a Biblioteca Nacional de Madrid, perquè el seu autor era un dels enginyers militars de Carles II. I Carles II s'estava a l'Escorial, a Madrid....