ARTICLES » 08-05-2021 | CENSURA I LA MANIPULACIó
![]() 3760
|
L’orde de la Mercè a Salamanca: uns apunts
En Leandre Martí ha visitat la ciutat de Salamanca i ens ha fet arribar quatre pinzellades sobre el col·legi-convent de la Mercè i sobre personalitats que, suposadament, hi van despuntar.
El relat oficial diu que l'orde de la Mercè es va instal·lar a Salamanca el 1331, quan una delegació de mercedaris catalans va ocupar unes cases humils al raval, a la riba del riu Tormes.
L’any 1412, el cabildo de la ciutat fa donació, a petició de fra Juan Gilabert (ben segur deu ser el valencià fra Joan Gilabert Jofre, que va viure del 1350 al 1417 i va ser company de predicació de Sant Vicent Ferrer), de la Sinagoga Menor als Pares Mercedaris Calçats perquè hi estableixin un col·legi-convent, que s'anomenarà «de la Veracruz».
Segons que sembla, d’aquest Col·legi-convent de la Mercè van sortir-ne força personatges il·lustres, els quals van passar a formar part de la història de la ciutat de Salamanca. Per exemple, Fra Angel Tajal, que va ser general de l'Orde i bisbe de Lió (França), així com ambaixador del rei d'Aragó en el Concili de Constança. També va ser mercedari un altre salmantí: En Diego de Anaya i Maldonado, que va representar el rei de Castella en el mateix concili. I encara n’hi ha més: fra Bartolomé de Olmedo, que va participar a la conquesta de Mèxic. O insignes catedràtics de les universitats de Salamanca, Turena o París. Fem referència a fra Juan de Solis, fra Jerónimo Matute, fra Juan de Pie de Puerta o fra Pedro Salazar.
Situació de l'antic edifici
Certament, força membres importants de l'orde mercedària són, pel que es veu, fills de Salamanca. Ara bé, hom té la impressió que aquestes interessants personalitats les han fetes castellanes. De Tajal, per exemple, he trobat referències un xic diferents: que es deia Antoni Cajal, o Tajal i era català de naixença, religiós mercedari, prior del seu col·legi-convent de Barcelona, general de l'orde i ambaixador al Concili de Constança pel rei d'Aragó i que va morir el 25 de maig de 1417 [1].
Continuo amb el relat oficial. A l’abril del 1812, durant la Guerra de la Independència, el convent va ser enderrocat gairebé integrament per les tropes franceses. Els francesos es van proposar, es diu, de fortificar millor la part de la ciutat on hi havia l’edifici i els seus voltants. Arribats en aquest punt, m’adono que, curiosament, a la mateixa guerra s’enderroca el gran Palau dels reis catalans a València ―informació que extrec del llibre El Cid de València era Català d'En Lluís Maria Mandado (pàgina 41). Tenint en compte tot el que va succeir en aquella guerra, el conflicte l’hauríem de denominar: Operació saqueig, espoli i enderroc. I és que si ens atenim als fets militars, molts entesos afirmen que no es pot parlar d’un enfrontament entre exèrcits, que això són relats foscos de la historia...
Leandre Martí
Notes bibliogràfiques:
[1] Colección de DOCUMENTOS INÉDITOS para La Historia España. D. Miguel Salvá y D. Pedro Sainz de Baranda. Tom XIV, pàgina 543.
Autor: Leandre Martí
versió per imprimir
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Talamanca_de_Jarama
Dos a uno.
Lluís la Mola, mola
https://ca.wikipedia.org/wiki/Talamanca
Pero vamos a ver Cesc, si te estamos diciendo que los romanos ya conocían a Salamanca como Salmantica de qué teoría del siglo XIV me estás diciendo.
La Catedral Vieja de Salamanca es un edificio construído entre los siglos XII y principios del XIII, con un precioso cimborrio gótico muy muy temprano, donde a unas soluciones constructivas góticas como pináculos o gabletes se le aplican elementos decorativos románicos, como arcos de medio punto. Este pertenece a los llamados "Cimborrios del Duero", que son linternas de épocas próximos, muy similares entre sí. Hoy se han conservado los de Toro, Zamora (que se cree que pudo ser el primero de todos en construírse) y muy posiblemente la antigua Catedral de León románica pudo poseer uno similar a juzgar por algunas de las tallas románicas procedentes de la demolición de la obra románica recicladas en la construcción gótica que se han encontrado recientemente. Y si no busca en internet Catedral Vieja de Salamanca y podrás verlo con tus propios ojos y juzgar la época de construcción.
Alvaro. La navalla d'Ockham. Si tenim un incert nom celtibèric i un endevinable nom romà o grec jo entenc que és més creïble un nom que tingui a veure amb algun tret geografic característic posterior a l'època dels romans
Salamancada dit en català d'Alacant o de València és - Salamancà-
Això que diu en Peñiscola de la Catedeal del segle XII no m'acabar de fer el pes
@Cesc es más, Salamanca no está en territorio celtíbero, es territorio de los vetones, cuya lengua, presumiblemente céltica, es desconocida.
Lo mas sencillo... Tú cuando explicaron en el colegio o en el instituto lo de la navaja de Ockham no estuviste ese día. ¿Verdad?.
El celtíbero sí se conoce, de hecho los textos en lengua celta más antiguos conservados están escritos en galo y en celtíbero. Es más, el celtíbero está clasificado en el grupo celta-Q, junto con las lenguas goidélicas (irlandés, gaélico, escocés y manés).
Hombre, ya se conocía a Salamanca como Salamanca mucho antes del siglo XIV, no hace falta más que hechar un vistazo a documentos anteriores a ese periodo. La catedral vieja mísmamente es del siglo XII.
CescT. La fuente, pon la fuente ; )
En realitat ningú sap d' on surt el nom de Salamanca. Diuen que a l'etapa celtibèrica el nom era – Salmantica - . Si la llengua dels Ibers no ha estat descodificada encara, no entenc com deuen conèixer el nom d'aquest indret en aquella època. Salmantica ho han trobat escrit en celtiber?
Diu: "Se desconoce el significado preciso del nombre original de la capital, identificada como Salmantica en su etapa celtibérica del siglo IV a.C. Se plantea la teoría de que pueda haber sido llamada Helmantika por los griegos o Hermandica por los romanos, así como que fuese fundada como Salamantica por el Rey Teucro de Salamina, en homenaje a su reino".
Según recoge la enciclopedia libre 'Wikipedia', el origen de la ciudad como asentamiento se remonta al primer milenio antes de Cristo
Penso que de vegades tot és més senzill del que sembla. Podria ser que Salamanca fos un nom geogràfic català de l'època dels mercedaris al segle XIV
Interesante teoría Cesc, pero el nombre de Salamanca es mucho más antiguo que ninguna lengua romance. Los romanos ya llamaban Salmantica a la ciudad, y se cree que puede ser la adaptación de ya un nombre prerromano desconocido.
Ja fa temps que penso que allò que els historiadors anomenen la Reconquesta ( que tenia a veure amb la cristianització d'un lloc), fou en gran part protagonitzada per catalans. En el cas de Salamanca, penso que els mercedaris hi van tenir un gran protagonisme.
Estava mirant si el nom de Salamanca tenia algun significat en català. Podria ser que el nom de Salamanca originàriament hagués estat un nom geogràfic escrit en català?
He trobat al diccionari català valencià aquest significat:
SALAMANCADA: Salt llarg
Conclusió. Podria ser un salt llarg que té a veure amb el riu ?
Ara recordo l'interessant article de Carles Camps, Ponç Guerau de Cabrera, amo de Castella, referent a la fundació de Salamanca, penso que hi hauria una presència catalana potent i els mercedaris haurien de ser una peça important.
Interessant, CescT.
En el llibre:
"La Orden de Santa María de la Merced (1218 - 1992). Síntesis Histórica". Pag. 40 Salamanca
Diu "La comunidad de Salamanca aparece en 1317, en el barrio del Puente. Cuando en 1410 estuvieron predicando en dicha ciudad san Vicente Ferrer y el venerable fray Juan Gilabert Jofré, los judíos convertidos por estos santos frailes ofrecieron su sinagoga para convento mercedario, llamándose convento de la Veracruz"
A mi em sembla que Salamanca va ser fundada per en Vicenç Ferrer i Joan Gilabert Jofré tot i que ja hi havia una comunitat mercedaria instal.lada l'any 1317. Em sembla recordar que l'any 1317 els mercedaris anaven armats fins a les dents i eren majoritariament laics.
Penso que allà també hi deuria haver-hi instal•lada una comunitat de jueus. Els mercederaris van arribar per cristianitzar el lloc a mode del que anomenem Reconquesta.
Penso que Ferrer i Gilabert l'any 1410 per les bones o per les dolentes es van apoderar de la sinagoga. D'aquí venen els colors del comte de Barcelona a l'escut de Salamanca.
Val a dir que en aquell temps el mestre de l'Ordre de la Mercé, qui fou la màxima autoritat dirigia des de Barcelona on hi havia la seu de dit Ordre.
A Pepsi sense gas: No tot el que s'escriu a la Viquipèdia és veritat, i hi ha molts autors, entre ells Villar i Macías diuen que, En Vela d'Aragó, governaria Salamanca als anys 1107 al 1124, tenint en compte que el primer de la Casa d'Aragó a portar els pals de la Casa de Barcelona va ser Alfons II d'Aragó, que no va ser Comte de Barcelona fins a 1162. El relat queda una mica coix, pots llegir entre altres "EL ESCUDO DE ARMAS DE SALAMANCA Y EL COLOR DE SU BANDERA” de Salvador Llopis, Arxiver Municipal de Salamanca.
"El origen exacto de los palos y la bordura con las cruces de plata son las armas del conde Don Vela, infante de Aragón, que habría llegado a Salamanca a ayudar a la princesa Urraca de León y a su esposo Raimundo de Borgoña en la repoblación de la ciudad que les había encomendado el rey Alfonso VI de León, padre de Urraca. Al tratarse Don Vela de un personaje de la Casa de Aragón, de este hecho procederían los cuatro bastones del escudo de Salamanca, conocidos también como las barras de Aragón, mientras que la orla con las cruces de Jerusalén se deberían a la participación de este conde en la conquista de Tierra Santa."
Extraído de Wikipedia: https://es.wikipedia.org/wiki/Escudo_de_Salamanca
Per què l'escut de Salamanca té els quatre pals vermells?