'Inquisició i Decadència' va ser presentat a Berga

Tercer videu: [7':05] Jordi Bilbeny.-: Aleshores, per què Inquisició i Decadència? El cert és que el llibre va sortir sense voler. Jo, per explicar que En Colom era català, no podia explicar-ho perquè sí i prou. Havia d'explicar-ho des del context en què es genera la falsificació de la nostra història: i és que hi ha una censura d'estat, una censura legal. Perquè si fos il·legal, les institucions catalanes i els polítics catalans -el virrei, un marquès o un comte, el lloctinent general o el capità general- haurien mogut gran enrenou per denunciar-la. En realitat, sí que es va denunciant, per bé que relativament i moderadament. Es va fent a les corts catalanes un any i un altre any. Es va denunciant la feina dels inquisidors, els quals són criticats perquè se sobrepassen en les seves tasques. Havien de dedicar-se a revisar temes sobre l'estricta índole de l'ortodòxia catòlica, però en canvi ho maneguen i ho potinegen tot. I els reis no diuen res. Per tant, la tasca de la censura i de la Inquisició era legal, legítima. No es podia deslegitimar nomès perquè no agradava, I això és un entramat que va creixent en els segles. Potser sí que al començament la censura retocava només llibres de la fe, de la literatura espiritual o llibres de mística. Finalment, però, acaba tocant temes com la medicina, la història, la ciència i la literatura. Alguns textos diuen: -espavileu-vos perquè estan desapareixent les nostres obres, els nostres tresors, que si badem no en quedarà res! I és aquí on entra la qüestió colombina[...]. En Colom no desapareix de  la  història perquè sí. Desapareix perquè hi ha un consens per fer-lo desaparèixer[...]-