NOTICIES » 07-08-2023 | DESCOBERTA CATALANA D'AMèRICA
 4364 lectures
|
Cercant el port de Pals
L'article de Pius Pujades sobre la memòria del port de Pals.
Tot són preguntes: en Colom era català? Com sabia que trobaria terra navegant cap a l’oest? Va sortir del Pals empordanès o del Palos andalús? Preguntes que tenen sempre diverses respostes, segons qui parla.
A mi, ves per on, la sortida de Pals m’és atractiva. Un Colom que ha lluitat al costat de la Generalitat contra el rei Joan, uns mariners com els Yáñez Pinzón, que Bilbeny documenta a l’Empordà sense gaire dificultats... Sí, però, Pals tenia un port veritable? La platja del Grau està a cinc quilòmetres del poble... Qui ho pot dir? Els arqueòlegs, si excaven, és clar. Però... Havia llegit feia poc els treballs de l’estudiós ganxó Josep Lluís Casanovas sobre la probable existència d’un amfiteatre romà a Girona i el lloc idoni on podia haver estat. En aquest treball (fàcilment trobable a internet), Ubicació hipotètica de l’amfiteatre romà de Gerunda (estudi hidrogràfic), s’estableix el nivell dels rius gironins al segle II aC. Només calia lligar caps. Podria l’estudiós Casanovas situar el nivell del mar a l’Empordà a finals del segle XV? M’hi poso en contacte. Amb gran amabilitat em fa saber que ja ha treballat el tema, que fa poc va intervenir en una conferència, Cercant l’antic port de Pals, al Centre Cultural Ca la Pruna, i em passa l’enllaç per accedir als seus treballs. Què us en puc dir? He entès que el nivell del mar ha baixat, però, a més a més, cal adonar-se que el Ter, el Fluvià i la Muga aboquen sediments constantment al mar de Pals, que els temporals mouen aquest material sedimentari, de manera que la línia costanera i la fondària varien sovint. Això permet pensar que un port a tocar de la vila fos perfectament practicable durant molts anys però quedés inoperant llargues etapes. La magnífica col·lecció de mapes de la zona que aporta, més de 25, de diverses èpoques, venen a confirmar aquesta idea: alguns situen Pals arran de mar, d’altres un xic terra endins. Són errors? Indiquen moments diferents?
Deixeu que especuli: si en Colom i els seus mariners coneixien el port i era practicable, segurament el triarien per organitzar un viatge secret, el destí i la ruta del qual només sabia Colom.
Pius Pujades Lladó
Podeu llegir l'article original en el següent enllaç:
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2320377-cercant-el-port-de-pals.html
Redacció: Pius Pujades Lladó
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Francesc D. bona troballa…l'has deixat estabornit aquest troll ja enmalaltit… tingues compasió !… no es mes que un lloro teledirigit que no sap trobar-se ni el melic…
Spanish galion captured by Sir Francis Drake in 1579. Aquestes banderes son les mateixes que duen els baixells de la pintura del port de Sevilla. Pals amb creus de Sant Jordi. Per tant, si aquest galió," Nuestra Señora de la Concepción, aka, Cagafuegos, és un baixell espanyol, els de la flota de Sevilla també. I baixells espanyols amb senyera, nomès poden ser catalans. https://pin.it/apAc0dp
Se cree el ladrón que todos son de su condición...
Fernando III està molt preocupat per la política, molt més que per la història i d'aquí vénen tots els mals i vindran totes les frustracions.
Deu n'hi do, quín nivell!
Pero qué cruz ves tú, si no hay ninguna cruz, qué me estás, ¿vacilando?
Cataluña hacía lo que decía el rey y punto, a ver si te crees que estaba el rey preocupado de si sus decisiones eran constitucionales o no. El Estado era España, y Cataluña pues era una región de España. De Nación Española se hablaba ya en el siglo XI, no se va a hablar en el siglo XVII. Tenéis el discursillo ya prefabricado del 1714, y no tenéis ni idea de la constitución de España en la Alta Edad Media. San Isidoro de Sevilla en su Historia Gothorum ya hablaba de Nación Española.
Bé! Ets tu quí diu que l'autor pinta banderes holandeses en els baixells de Sevilla arguïnt que l'autor és holandès però, els Holandesos no fan servir la creu de Sant Jordi alscseus baixells, ni enlloc. Els anglesos si però, aquests baixells no son anglesos com és prou evident, i si tampoc son holandesos, només poden ser catalans car, els catalans tambè son espanyols i comparteixen un mateix rei. Ara bé! El fet de compartir un mateix monarca, no vol dir que hi haguès una unificació d'espanya entesa en el sentit juridic-polític dels estats nació moderns que, en general son del segle XIX. El que hi ha, son diversos regnes i territoris amb un mateix monarca però, independents uns dels altres, amb diferents lleís, moneda i en el cas de catalunya, constitucións propies que, el rei tenia que jurar i respectar. No existeix un model d'espanya com el pintes, com a mínim, fins al 1714 on s'impossa el Decret de Nova Planta, " por justo derecho de conquista". Ni tan sols es pot parlar d'espanya al 1812, a les constitucións de Càdis car, catalunya va romandre anexionada a França. I clar, la resta d'espanya se la va vendre Ferran VII a Napoleó per una renda anual de 34 mil.lións de reials, si no vaig errat i un palauet a Baiona. Algú em corregirà si no és així. I com que ja és sabut i s'ha explicat per en Canadell que, els catalans tenien a Sevilla interesos comercials i van fundar companyies marítimes de comerç, és lògic pensar que els baixells del grabat d'en Janssonius de 1617, siguin naus catalanes. No té cap sentit que al port de Sevilla hi hagin baixells extrangers i cap d'espanyol. I molt menys baixells holandesos, sovint enemics d'espanya.
Con sesgo de confirmación me refiero a que sólamente adhieres a las teorías que dicen que algo es catalán, ni te planteas que esas banderas dibujadas por un holandés sean holandesas, todo lo que son barras es Cataluña, igual que la cruz de San Jorge, símbolo también súper popular en la religión ortodoxa. Como si San Jorge fuese catalán o algo, que tampoco me sorprendería ver un artículo aquí defendiendo esto último jeje.
En el siglo XVII las enseñas de los reinos ya no se usaban, la bandera de España era la cruz de Borgoña, eso para empezar. Con lo cual ningún barco mercante que iba a las Indias iba a llevar ninguna bandera ni de castillos ni de leones ni de barras catalanas. Segundo, en el cuadro de Ferrer Dalmau de la carga de los reyes se ve el águila navarra, el castillo castellano y las barras aragonesas:
https://www.eldebate.com/files/article_social/files/fp/uploads/2023/03/22/641b3b1321b04.r_d.742-316-11750.jpeg
Sobra recordar que los dibujos, cuadros etc no son fotografías, la mayoría eran hechos a partir de bocetos en el estudio del artista y se usaba mucha imaginación para completar los detalles que no aparecían en los bocetos, como las banderas de barras holandesas que tanto insistes que son catalanas. Si el señor que hizo el grabado en Holanda decidió poner banderas holandesas a los barcos es completamente normal, y lo más probable esque esas banderas ni siquiera estuviesen en los barcos del boceto tomado in situ. De nuevo vemos una constante aquí, el llamado sesgo de confirmación. Para empezar la bandera a rayas no es la bandera de la Compañía de las Islas Orientales, es la bandera de Países Bajos directamente. Segundo la cruz de San Jorge es utilizada por multitud de banderas, especialmente la inglesa. De nuevo no puedes monopolizar la simbología, que es un acto ridículo. Yo no veo a los castellanos monopolizando el castillo y diciendo que todo lo que tiene un castillo es castellano, o lo mismo con los leoneses.
East India Company by Cornelisz Vroom 1599. https://www.wikiwand.com/en/Dutch_East_India_Company#Media/File:De_terugkomst_in_Amsterdam_van_de_tweede_expeditie_naar_Oost-Indi%C3%AB,_Hendrik_Cornelisz_Vroom,_1599,_Rijksmuseum_SK-A-2858.jpg
Els Holandesos no duien creus de Sant Jordi com podem veure en aquesta pintura i en d'altres. Per tan, si els baixells del grabat del port de Sevilla no son holandesos, només poden ser baixells catalans, amb senyera i creus de St. Jordi, tan i com els va pintar l'autor l'any 1617. Tindria sentit tota una flota de baixells extrangers al port de Sevilla, sense ni un sol baixell amb bandera de castella? Jo crec que no car, la flota és la espanyola que, era la catalana. Salut!. "Retorn de la segona expedició a les Índies Orientals per Cornelis Vroom 1599." https://www.wikiwand.com/en/Dutch_East_India_Company#Media/File:De_terugkomst_in_Amsterdam_van_de_tweede_expeditie_naar_Oost-Indi%C3%AB,_Hendrik_Cornelisz_Vroom,_1599,_Rijksmuseum_SK-A-2858.jpg
Ja podem anar buscant banderes del regne de Castella en aquest gravat de Sevilla del segle XVII, no en trobarem cap. Per representar tots els fets històrics des de l'època de la reconquesta i fins a l'actual bandera espanyola, tots són barres vermelles i grogues. Si no, li podem preguntar al pintor Augusto Ferrer-Dalmau; ¿per què el quadre que va pintar per representar la Batalla de les Navas de Tolosa de l'any 1212, hi surti representat Pere I el Catòlic amb els quatre pals, i no el rei de Castella amb el corresponent senyal castellà? Ja que, la història oficial ens diu que fou iniciativa del rei de Castella Alfonso VIII, de portar a terme la batalla.
Yo no se qué me dices de la flota de Indias, yo sólo veo que en el pie de foto pone que ese dibujo fue hecho por un tal holandés llamado Simon de Frisius, y que fue publicado en Holanda en 1617, y en los barcos ha dibujado banderas fíjate qué casualidad de Países Bajos, quién lo iba a decir. A ver hombre, un poco de seriedad, si la pared es blanca da igual lo mucho que me repitas que es violeta que va a seguir siendo blanca.
País centralizado porque hay 1 jefe de estado, Felipe III, de quien emanaba la ley y la política monetaria. Y se obedecía igual al rey en Sevilla que en Barcelona.
En aquesta web de la junta de andalucia, gens sospitosos de ser separatistes traïdors catalans, diuen que, aquesta és la flota d'índies a Sevilla, port de sortida de la expedició d'en Magallanes, doncs, si son baixells espanyols de la flota d'índies, amb aquestes banderas només poden ser catalans. https://ws089.juntadeandalucia.es/institutodeestadisticaycartografia/blog/2023/06/sevilla-vista-de-la-metropolis-global-1617/
Per cert! Els baixells holandesos no duïen creus de Sant Jordi. Tindràs que esforçar-te una mica més si vols convencer algú ! https://www.alamy.es/foto-la-flota-mercante-holandesa-en-su-camino-hacia-las-indias-orientales-east-indiamen-buques-de-la-compania-holandesa-de-las-indias-orientales-siglo-xvii-52663944.html?imageid=F1F2416F-0A54-41A3-B9E2-3D4A243D1897&p=1711626&pn=1&searchId=e912896806dc2cb46840348d1e127b4b&searchtype=0
Al segle XVII espanya un "estado centralizado?" Ara si que m'has fet riure! Per cert! Al final serà veritat que, els holandesos sortien de Sevilla car, no és creïble que poguessin sortir de casa seva. Saps quin és el problema? La vostra deria malaltisa contra tot el que fa olor a català i que us impedeix veure la realitat. És preferible que els baixells siguin Holandesos, Francesos, Genovesos, o de la Xina mandarina, mentre no siguin Catalans, tot i que, també eren espanyols i tindria la seva lògica però, no ho podeu suportar i malgrat les evidències irrefutables, us explota el cervell i no ho podeu, ni ho voleu aceptar. Doncs noi, son senyeres, t'agradi, o no!
Además hablar en el siglo XVII de barcos castellanos o catalanes es irrelevante, en ese momento España ya era un estado centralizado donde los reinos habían pasado a ser meras provincias.
Monopolizar el simbologismo de unas barras horizontales, que es el motivo más simple que existe, es ridículo. Es como decir que todas las banderas con leones significa que eso es propiedad del rey de León. Parecéis niños pequeños. Me temo que esas banderas que dices que son catalanas son banderas de la Prinsenvlag, la bandera de los Países Bajos hacia el 1600. Siento arrojarte ese jarro de agua fría Francesc:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/49/Prinsenvlag7.svg/1024px-Prinsenvlag7.svg.png
Per a la teva informació, la creu de Sant Jordi representa catalunya i els pals, o barres, son les armes personals dels comtes de Barcelona, o del rei i podien anar representades des de dos pals, fins a nou en alguns casos, encara que, generalment hi posen tres, quatre, o cinq pals. Si és la flota del rei, és la del rei català que, també ho és d'espanya i si son companyies privades, que també ho podrian ser, també son catalanes, el que està clar que no son, baixells castellans.
Esque no son banderas catalanas, tienen más de 4 barras. Serán de alguna compañía comercial, a saber.
La bandera d'escanya ès de 1785 i ès copiada de la senyera en la versió de 2 pals. Barcos españoles? Clar! Espanyols Catalans. Si la flota d'Índies fos Castellana, o andalussa, els baixells haurien de dur banderes amb castells i lleóns, cosa que, es pot veure que no és així. Son senyeres amb creus de sant Jordi i pots fer els jocs de màgia que vulguis que, continuaràn sent senyeres. Tothom ho pot veure!
Barcos españoles.
Vista panoràmica de Sevilla, 1617. Janssen Johnson Janssonius. Com podem veure en el grabat, els baixells andalussos a Sevilla, duien senyeres i creus de Sant Jordi. O potser eren catalans! https://artsandculture.google.com/asset/vista-panor%C3%A1mica-de-sevilla-janssen-johnson-janssonius/-AHpzbsjfDZ2yA?hl=es&ms=%7B%22x%22%3A0.6947673426579598%2C%22y%22%3A0.7145083001881003%2C%22z%22%3A8.604599233796336%2C%22size%22%3A%7B%22width%22%3A0.5709833996237993%2C%22height%22%3A3.6570183626814083%7D%7D
Cantiga 36, protagonizada por una nao mercante que atraviesa el Mar de Bretaña, es decir el Océano Atlántico, con su mástil y su castillo de popa y todo. Las naos no aparecerán hasta el siglo siguiente en la Corona de Aragón.
https://www.youtube.com/watch?v=_la5SP-Xkk0
Los holandeses no iban a las Molucas en el siglo XV que yo sepa. Los primeros que fueron a las Molucas fueron los Portugueses. Negar que los andaluces, portugueses, gallegos, asturianos, castellanos o vascos tuviesen medios y experiencia en la navegación atlántica es tapar el Sol con un dedo. De hecho la nao, la nave que capitaneó la expedición de Colón, es una evolución de la coca castellano-portuguesa del siglo XIII, un barco de grandes dimensiones diseñado para la navegación atlántica. La carabela es directamente un barco portugués también surgido en el siglo XIII.
Els Holandesos quan anaben a les Moluques, tambè sortien d'un port andalús car, es fa difícil de creure que sortissin de casa seva!
Parece difícil de creer que una expedición destinada a cruzar el océano Atlántico partiese de un mar interior como el Mediterráneo y no desde el mismo océano Atlántico.
Buscad,,,,buscad,,,,pero las carabelas salieron de un bonito pueblo de Huelva,,,,cientos y cientos de miles de documentos,legajos ,escritos y archivos lo atestiguan,,,,,,dejad de robar la historia a vuestros vecinos,,,,,en todas las cátedras de historia del mundo os toman a cachondeo,,,,