HO SABIES? » 01-05-2010
![]() 12808
|
Cervantes no es deia Cervantes
Al pròleg de la 1a edició de les Novel·les Exemplars (Novelas Ejemplares) d'En Miguel de Cervantes (1613), ell mateix hi escriu, referint-se a la seva pròpia persona:
"Aquest, dic, que és el rostre de l'autor de La Galatea i de Don Quixot de la Manxa i de qui va fer el Viatge del Parnàs, a imitació del de Cèsar Caporal Perusino, i altres obres que van pel món esgarriades, i, potser sense el nom del seu autor. Es diu comunament Miguel de Cervantes Saavedra".
És a dir, que En Cervantes ens diu que no es diu Cervantes, sinó que s'ho diu comunament. Però, quin és el significat d'aquest mot?. Segons el Diccionario de la Lengua Española, de la Real Academia Española, "Comunamente" o "comunmente" significa "de uso, acuerdo o consentimiento común" i, en la segona accepció, "freqüentemente".
És a dir que En Cervantes només es deia Cervantes de tant en tant i de comú acord. De comú acord amb qui? Amb l'oficialitat censora, és clar.
A més a més, en el pròleg, com hem pogut llegir, també ens assegura que moltes obres seves estan estampades sense el seu nom. I, donat que no es coneixen anòmins serventins o cervantins, cal deduir, forçosament, que el nom que apareix a les seves obres impreses, tampoc no és reconegut per Cervantes com el seu nom propi.
Jordi Bilbeny
Autor: Jordi Bilbeny
versió per imprimir
En el Quixot apareix la mateixa expressió que cita en Bilbeny. És en el capítol LXXIV. Transcric el paràgraf: "Viendo lo cual el cura, pidió al escribano le diese por testimonio como Alonso Quijano el Bueno, llamado comúnmente "don Quijote de la Mancha", había pasado de esta presente vida y muerto naturalmente".
És obvi que el "comúnmente" es fa servir per referir-se al sobrenom del personatge i no per al seu nom real.
Cervantes, quan fa servir el "comúnmente" per referir-se a la seva persona, podria perfectament fer servir aquesta expressió tal i com ho fa en la seva obra.
Si fos així en Bilbeny tindria raó.
Hi ha sospites i indicis, però cap prova. Quan Cervantes diu "comunmente" vol dir que aquest no és el seu nom real, sinó el nom amb el qual se'l coneix o bé amb el qual signa les obres. I és cert, si Cervantes va néixer a Alcalá de Henares, com se sospita, encara que no l'any que se'ns indica a la parida de naixement, es deia realment "Miguel de Cervantes Cortinas". I ell va utilitzar el segon cognom "Saavedra" (que li venia de família) perquè li agradava més o perquè va voler. Per això diu "comunmente", perquè no fa servir el seu segon cognom real sinó un de familiar que li plau més. Aquesta és, em sembla, l'explicació.
Jo no soc expert en historia, m'agrada molt i l'estudio quan puc. No tinc encara clar la procedència del Cervantes o del Servent, però la del Colom està més que clar, a hores d'ara, era català. Per aquesta regla de tres ja no me'n refio gaire de la historia quan s'ha censurat, i d'exemples al mon en tenim molts (fins i tot de recents com els de Rússia amb Polònia negat la massacre de Dansk o molts paisos Àrabs amb Israel negant l'holocaust), per tant no m'estranyaria res de res que el Cervantes o Servent també ho fos. I cal que reconeguem la feina feta pel Jordi Bilbeny i al seu equip.
Cal reconéixer que el que diu jajaja és força assenyat, cal que la teòria de Servent trobi fonaments més sòlids per poder ser defensada. Petons a tots!
Ho sento, però estic d'acord amb el jajaja. Dir que perquè Cervantes es deia "comunamente Miguel de Cervantes Saavedra" ja no és el seu nom em sembla una afirmació molt forta. Està bé exposar la teoria, però ningú té apelatius tan llargs, i també són maneres de parlar. No es pot saber realment que Cervantes no es digui com es diu per aquest tipus de frases, pot voler dir perfectament que aquest és el seu nom i és així com tothom li diu (lògic, per altra part, si és el seu nom).
Hi ha gent que amb bona predisposició, amb interés per descobrir o apendre,sap formular els seus dubtes i mereixen una resposta. Altres només són xerraires que no mereixen que fem cap aturada al camí ni malgastem un sol segón en mirar de repondre´ls. No són intervencions, són irrupcions que no aporten res de nou al debat i que pel seu afany de protagonisme, per la seva necessitat malaltissa de voler ser algú d´ocupar una lloc de que se´ls presti alguna atenció, són capaços d´oferir el seu cos ni que sigui a l´insult, la burla o la flagel.lació. L´important per a ewlls és que deixem de parlar del que ens interessa i pasem a parlar - ni que sigui malament - d´ells. Necessiten un metge, no pas de les nostres respostes als seus arguments indocumentats i puerils.
A ver si nos entendemos: lo que dice el prólogo, textualmente, es: Este, digo, que es el rostro del autor de La Galatea y de Don Quijote de la Mancha y de quien hizo Viaje del Parnaso, imitando al de Cesar Caporal Perusino, Y OTRAS OBRAS QUE VAN POR EL MUNDO DESCARRIADAS Y, QUIZÁ, SIN EL NOMBRE DE SU AUTOR. Se llama comunmente Miguel de Cervantes Saavedra. - Primero: OTRAS OBRAS QUE VAN POR EL MUNDO... se refiere a eso, a otras obras. - Segundo: Dice QUIZA, que significa, a lo mejor, puede ser, es posible, Y NO SEGURO, SIN DUDA, CON TODA SEGURIDAD, como se insinúa en el artículo. - Tercero: Extrapolar del uso de la palabra comúnmente lo que se insinúa en este artículo es tener demasiado imaginación. ¿No será que significa de uso común, habitual, normal? Las personas pueden tener apodos.. Y afirmar que siginifica 'de común acuerdo' y que este común acuerdo es con la oficialidad (es clar) es llevar la manipulación demasiado lejos. - Cuarto ( y el colmo de los colmos): es evidente que no se conoce ANÓNIMOS CERVANTINOS... No sé conocen los autores de NINGUNA OBRA ANÓNIMA... ( a lo mejor por eso se llaman ANÓNIMAS (sin nombre de autor, o de autor desconocido, si aparece el nombre del autor, sea el que sea, YA NO ES ANÓNIMNO). Y si, es deducir demasiado forzosamente (es decir, forzar demasiado la realidad para que coincida con los planteamientos del autor del artículo) que Cervantes no reconocía como suyo el nombre de Miguel de Cervantes. - Quinto: Si Cervantes hubiera sido catalán, es más lógico pensar que el Quijote hubiera empezado "en un lugar del Segría (o de la Plana de Vic, o del Montseny, o del Tarragonés, o del Montsia, fijense si tenía lugares para elegir) de cuyo nombre no quiero acordarme.." y que de alguna (aunque sólo sea una, por dios, sólo pido una) de sus obras existe en algún lugar del universo un manuscrito escrito en catalán... El resto de las argumentaciones parecen sacadas de la biblia: están basadas en cuestiones de fe: primero tienes que creer.