NOTICIES » 20-03-2014 | MEMòRIA HISTòRICA
 26077
|
Detalls de Barcelona al segle XVI
Saps com era la Barcelona del segle XVI? Uns gravats d'En Wyngaerde del 1563 ens ho ajuden a veure amb tota precisió i detall.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de les Drassanes i de la Torre de les Puces, al capdavall de la primera muralla, la de conforma les actuals Rambles. A la muralla exterior, la del Paral·lel, la Porta de Santa Madrona.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de l'antic convent de Sant Francesc, a primera línia de muralla de mar, i de l'atapeïment de la trama urbana dins els murs de la ciutat.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la Porta de Sant Antoni, i de com l'ampliació a la segona muralla estava plena d'hortes i mai no s'omplí de cases. Al capdamunt de la nova muralla, la Porta de Tallers; al capdamunt de la muralla antiga, la Torre de Canaletes. El monestir de Valldonzella, extramurs.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de Santa Maria del Pi.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del nucli central del barri gòtic de la ciutat. El convent de Pedralbes, extramurs del Portal de l'Àngel, a l'esquerra.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de l'antiga església gòtica de Santa Caterina.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la muralla de llevant, des del Portal Nou fins a la Porta de Sant Daniel.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la Catedral del Mar, Santa Maria.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la Porta de Mar.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall d'una galera de rems, bogada pels penats.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del tràfec a la platja.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de llevant de la muralla de mar, amb el Rec Comtal desguassant a la platja.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall del baluard de llevant, amb la Torre de Sant Joan a l'esquerra i l'antic convent dels Àngels, extramurs.
1563. Barcelona per Wyngaerde. Detall de la signatura d'Anton van den Wyngaerde.
Imatges publicades al bloc de J.M. Mir "Quina la fem?"
Imatges publicades al bloc de J.M. Mir "Quina la fem?"
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Diletants?, amic Jordi. Parles pels que diuen que el mariners d'en Colom duien barretina?
Això que dius, X, se sap des de fa molt de temps. Amb aquest comentari has baixat molt de nivell .
Les reproduccions, a més de maques, són interessants perquè il·lustren que una ciutat com Barcelona, amb un port important, no necessàriament havia de tenir moll, ja que, encara que avui dia les usem com a sinònimes, són dues coses ben diferents: a les imatges veiem que la ciutat, efectivament, tenia port, o sigui, hi ha una zona de la costa (de la platja, poder diríem) d'aigües més o menys tranquil·les en què els vaixells ancoren a certa distància i es procedeix a les operacions de càrrega i descàrrega amb barquetes; però, alhora, no hi trobem pas moll, la construcció artificial (formada per espigons, grues, ...) que facilita les operacions. Per tant, que en una població no hi hagués moll (o que avui dia no en puguem trobar cap mena de restes per més recerca arqueològica que se'n faci) no vol pas dir que no tingués port en algun moment. Dic això per tenir-ho present quan es visiten poblacions del litoral català i, informant-nos-en sobre la història, surt el tema de l'existència d'algun antic port.
No estic d'acord. Sense Barcelona no s'hagués començat la conquesta de Mallorca ni s'haguèssin recaudat els sous per les expedicions de conquesta. No haguèssim estat mai un Imperi.
Els noms glotofàgics de Barcelona i València han impedit la normalitat política d'una país: Catalunya. La burgesia d'aquestes dues ciutats en la seua noció de ciutat-estat, es el més gran entrebanc que ha tingut la nació catalana per existir políticament.
Al textos catalans antics ja apareix aquesta llicència d'anomenar Santa Maria de la Mar com a Catedral del Mar. Segur que per això mateix hi ha una novel·la amb aquest nom, mal traduïda al català per "L'Església del Mar" i segur que, per la mateixa raó, hi ha d'altres erudits, istoriadors i diletants que fan servir la mateixa expressió. Nosaltres, però, hem respectat la nomenclatura que els gravats duien del web original d'on els hem extret.
molt interesant...i per cert, aquesta llicencia literaria d'anomenar catedral del mar a Sta Maria no em sembla del tot correcte en un texte que preten ser riguròs.