OPINIó » 15-03-2016 | ALTRES FIGURES CATALANES
 6762
|
El Cid
En Josep Maria Pasqual destaca la gosadia d'en Lluís Maria Mandado i les seves tesis del Cid català.
Aquests dies, el jonquerenc Lluís Maria Mandado està presentant el seu llibre (publicat per Biblioteca Oculta, el novembre del 2015) sobre la catalanitat del Cid. El treball de Mandado forma part d'una escola que, subtilment i per mitjà de la introducció del dubte, va capgirant certs coneixements que estaven fixats en la història d'Espanya i que formen part de la mitologia espanyola.
Ara li toca el torn al Cid. Mandado proposa la hipòtesi que el Cid té a veure amb els senyors d'Urgell i de Cardona. I això topa de ple amb el relat oficial d'il·lustres medievalistes (Ramón Menéndez Pidal, el precursor), que ha estat aprofitat més modernament per militars i polítics de la categoria de Francisco Franco i de José María Aznar, i que s'ha instal·lat en l'imaginari col·lectiu de múltiples generacions d'espanyols (inclosos els catalans) via currículum acadèmic i cultura general.
A Mandado, per la seva gosadia, de la mateixa manera que li ha estat passant a Jordi Bilbeny per la seva hipòtesi sobre la catalanitat de Colom, es veu abocat a tota mena de descrèdits, principalment agrupats en dues línies. La primera línia de descrèdit és previsible en aquesta era de les xarxes socials: són els comentaris insultants o imbècils, de “barra de bar”, com els definia Umberto Eco. La segona línia de descrèdit és més preocupant. És la que arriba de la comunitat científica, del gremi dels historiadors. Els defensors del mètode científic estan obligats a sotmetre les tesis oficials als test d'autenticitat o falsabilitat.
Josep Maria Pasqual
Article publicat a El Punt / Avui el 7 de març del 2016
Autor: Josep Maria Pasqual
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
A vegades algunes hipòtesis de treball poden semblar a primer cop d'ull certament inversemblants. I els defensors de la immobilitat del relat històric diuen que no s'han de publicar perquè no hi ha prou proves. Albert Einstein va publicar l'existència de les ones gravitatòries quan no hi havia prou proves, fet que no s'ha pogut verificar amb proves fins ara.
Si els inquisidors de la historiografia actual li fessin jurar a en Lluis Mª Mandado que el Cid era de Burgos estic segur que els contestaria "Eppur si muove"... salut!
Pasqual demostra tenir més senderi i criteri que els que callen i ens menystenen (no cal entrar amb els insultadors professionals i espontanis). Només una part del coneixement fa nossa, i molesta perquè qüestiona els dogmatismes emprats per a exercir control i falcar poders. Les hipòtesis que els investigadors de l.INH mostren al món fa més de 25 anys, amb una producció que sobrepassa ja els 25 títols i pel.lícules, s.han anat consolidant com a fets inqüestionables (excepte per als negacionistes), que han donat cos a la teoria de la manipulació i adulteració i traducció de la història (de la majoria dels pobles aniquilats, però recreant.se amb en la nostra). Els INH i tothom que aporta dades que permet resituar els fets del passat dins d.una realitat coherent i entenedora, només fa que donar eines per a entendre els processos socials polítics que ens han abocat a la nostra realitat. Els paradigmes que mostrem, són la realitat que intenta arraconar, d.una vegada per totes, aquesta fal·làcia que ens han fet empassar: GENOCIDI