Crea el teu compte
Accedeix
"Sense Història és impossible fer política."
Jules Michelet
ARTICLES » 13-02-2014  |  LLENGUA NACIONAL
17858

El misteri dels topònims bascos

La Núria Garcia Quera ens explica la relació que tenen, segons ella, certs topònims pirinencs amb l'euskera actual.

El poble d'Estaron

Com que el Pallars Sobirà està tancat al nord pel port de la Bonaigua i al sud pel congost de Collegats, sempre hem viscut una mica aïllats i podem presumir (o no) de reducte de moltes coses. Per exemple, mentre a la major part del Pirineu l’eusquera —que s’havia parlat a gran part de l’àrea pirinenca— era substituït pel català, el francès, el castellà o l’occità, al Pallars fins a l’any mil encara hi havia qui el parlava. Per això, a diferència d’altres llocs, en aquesta comarca han perviscut uns noms de lloc que són uns autèntics fòssils lingüístics. De fet, ens haurien d’oferir molta informació de com es parlava però, malauradament, la majoria no se sap què signifiquen i aixequen discussions airades entre els etimòlegs.

Com que he estudiat filologia, m’agraden els mapes, m’agrada caminar i visc al Pallars Sobirà, ja fa temps he observat algunes curiositats. Per exemple, si mireu un mapa de la comarca, veureu que la majoria dels pobles situats al fons de les valls comencen per “Es–”: Es–cós, Es–tac, Es–càs, Es–cart, Es–taron, Es–terri de Cardós, Es–taon, Es–taís, Es–pot, Es–terri d’Àneu. A altres punts dels Pirineus succeeix el mateix, com és el cas d’Es–pui, Es–pill o Es–tós, per citar-ne només alguns. Coromines, al seu Diccionari Etimològic, ja comenta que “esto–” té un sentit de “tancat”, “clos”, però no detecta aquesta curiositat.

L’eusquera és una de les llengües més antigues del continent europeu. Es diu que ve de l’edat de pedra i que no té relació amb cap altra llengua del món. Tanmateix, el que ara m’interessa remarcar és que és una llengua aglutinant, és a dir, que els seus mots es formen a partir d’unir morfemes. I un morfema és una unitat mínima amb significat. Per tant, podem deduir que els topònims del Pallars Sobirà estan formats per morfemes, la qual cosa obre un joc de possibilitats molt divertides. Per exemple, si el morfema “es–” té el sentit de “final de la vall”, el morfema “–ca–” té el sentit de “paret” i el morfema “–art(e)” té el sentit de “entre”, i sabem que Escart és un poble al final d’una vall, caracteritzat perquè al seu costat hi ha una gran paret enmig de la qual penja l’ermita de la Mare de Déu de la Roca, podem suposar que Es–ca–rt significa una cosa semblant a “final de la vall–paret–entre”.

—On vius? —devien preguntar els pallaresos de fa dos mil cinc-cents anys.
—Visc al final de la vall, entre parets.

Coneixeu el poble de Bresca? Està situat al capdamunt d’una paret on, per cert, hi ha algunes vies d’escalada. No us crida l’atenció que també tingui el morfema “ca”? Per tant, si tenim en compte que “cap” (en sentit anatòmic) en l’eusquera actual es diu “buru”, Bresca podria venir de “B(u)r(u)esca”, que significaria “cap–paret”:

—On vius?
—Al cap de la paret.

Bé, un altre dia podem jugar amb els morfemes –erri, –arri, –arre, –orre (Ginest–arre, Isav–arre, Escal–arre, Est–erri, G–erri, Un–arre, Bonest–arre, Llad–orre…), –í (Aid–í, Beran–í, Llavors–í…), Al– (Al–ins, Al–ós, Al–tron…), –ós (Al–ós, Esc–ós, Cassibr–ós, Ara–ós, Arr–ós, Berr–ós, Lladr–ós, Card–ós…) o –ui (Arest–ui, Balest–ui, Bress–ui, Esp–ui, Lless–ui, Menc–ui…). Mentrestant, si us voleu anar inspirant, podeu fullejar els nou volums del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, d’en Joan Coromines. Segur que us ho passareu la mar de bé!

Núria Garcia Quera

Article publicat a Sensus



Autor: Núria Garcia Quera




versió per imprimir

  1. Imma Salazarmauri Roig
    27-04-2015 00:38

    Salazar topònim basc que ve de sala-zar al igual que sala-berria,sala-buru.....es troba en pobles del Montsec de molt antic.Més toponimia basca que podem afegir al pirineu català.

  2. Jaume Clavé
    17-03-2015 08:57

    Us proposo el meu blog
    www.indretsambmisteri.es
    per a resoldre l'origen de les llengües peninsulars.

  3. Tagareno
    05-03-2014 15:05

    ¿Imponer?. Querras decir exponer. En castellano no es lo mismo, en catalá no sé. Y la verdad muy listo no debo ser. Si lo fuera no estaria perdiendo el tiempo aquí

  4. Diagonal mar
    04-03-2014 15:07

    Tagareno. El - odio vecinal - lo siembras tu con tus cojonadas de tio listo que aparece por aquí de vez en cuando intentando imponer tu criterio.

  5. Tagareno
    03-03-2014 23:51

    Muuuuy bien , acabáis de descubrir la rueda. Toponimos "digamos euskeras" hay por todo el Pirineo .Algunos son claros: Navarri, Bisaurri, otros no tanto Urmella , Eresué, Ramastué ,Renanué, Barbaruens etc. Todos estos son pueblos aragoneses del valle del Esera que por cierto en la Edad Media se llamaba Calonicha o kalonitza. Si esto era así en la Ribagorza desde la edad media . En el resto del Pirineo aragonés la influencia era igual o mayor conforme nos acercabamos al reino de Pamplona. El propio nombre de Aragón ,reino que nace como una escisión del reino de Pamplona , esta compuesto por la unión del prefijo Ara (rio) y la terminación on ( lugar) "lugar en el río" o" lugar entre ríos"( Precisamente el embrión de Aragón se sitúa en el territorio entre los ríos Aragón y Aragón Subordán). No hay ningún misterio y está documentado que en Pallars la lengua hablada en el siglo XII era una lengua claramente Euskerica. De hecho tanto los condes de Pallars como de Urgell colaboran estrechamente con los monarcas aragoneses de origen pamplonés tanto en la toma de Barbastro de Huesca y de Zaragoza.. Siendo ampliamente recompensados por ello. No esta demostrado que el euskera fuera la lengua de los iberios. Desde luego el Batúa que se estudia en las Ikastolas no lo fúe. Ya que este fue un idioma sintetizado por Sabino Arana. Pero hoy en día la forma mas exitosa para intentar descifrar las inscripciones iberas es apoyandose en el Euskera y eso será por algo. Es más que probable que gran parte del norte y nordeste de la península ibérica, hablase diferentes variantes de lo que hoy se conoce como Euskera y que no eran otra cosa que diferentes dialectos Iberos. A los cuales la influencia latina fue convirtiendo en el origen del castellano ,el navarro-aragones y el catalán; este a su vez influenciado por las leguas occitanas del norte de los Pirineos debido a que allí la cordillera era menos agreste. Si el euskera sobrevivió en los recónditos valles pirenaicos hasta la Edad Media fué sencillamente debido a que la propia escabrosidad del terreno y la falta de recursos agricolas de esos valles no favorecieron la ocupacón tanto de romanos como de musulmanes. Limitandose el contacto con los colonizadores a puntuales intercambios comerciales, cobro de impuestos y parias y alguna que otra incursión armada o Aceifa en un terreno que resultaba extremadamente peligroso para los ejércitos enemigos debido al conocimiento del terreno por parte de las tribus aborígenes. (Ahí está el ejemplo de la Roncesvalles). Fue precisamente cuando dichos montañeses descendieron a los fértiles valles y fueron ganando terreno a Al Andalus cuando fueron romanizandose y mudando sus lenguas ancestrales. Ese es a grandes rasgos "El misterio de los topónimos vascos". El gran misterio de esta tierra es: Que teniendo prácticamente todos los mismos orígenes, y compartiendo todos un espacio tan reducido . Nos esforzamos tanto en exacerbar la diferencia y el odio al vecino (El cual ha poco que escarbes te das cuenta que podría ser tu hermano).Esto lo llevamos haciendo en esta tierra durante milenios. Por ello nos conquistaron los romanos , después los musulmanes y por la misma causa cayó Al Andalus y así seguimos en este eterno "dia de la marmota".

  6. Jordi Montell Garcia
    28-02-2014 15:06

    Si els idiomes que parlem ara (català, francès, occità) en el fons és el llatí vulgar, o sia, l'idioma introduït i imposat per la conquesta romana, és facil pensar que el basc, idioma que es parla en les zones menys romanitzades o gens romanitzades de la zona .... doncs déu ser que era l'idioma que parlaven els autòctons abans de l'arribada dels romans. O sia, que els ibers en general, el seu idioma era el basc. Per això queden restes de basc als pirineus catalans, perquè la població que ocupava aquests enclavaments eren ibers, i per tant, ens ha quedat els topònim en l'idioma que ells parlaven, el basc. Ibers = bascos Idioma dels ibers = basc Clar que això que dic tan sols és una teoria.

  7. Marc Lorenzo
    20-02-2014 13:58

    Un familiar que te casa a Ur, poble de l'Alta Cerdanya que pertany a França m'havia comentat una reflexió similar, ja que UR en la llengua basca significa aigua, i justament es troba on el riu Reür, que segons la Viquipèdia és un riu pirinenc afluent del Segre per la dreta, format a Ur i fruit de la unió dels rius Angostrina i Brangolí. Aquest riu fa de frontera natural entre els estats d'Espanya i França entre les poblacions de Puigcerdà i la Guingueta d'Ix o Bourg-Madame. Simplement volia comentar-ho ja que penso que pot tenir una relació directe amb el que s’està comentant.

  8. Anti - TIA
    19-02-2014 19:03

    Don Trol-as "Anti-TONTO ... mil home!". Gràcies per anomenar-te ximple i escriure en català Mortadelo Trol-ero.

  9. Trol
    19-02-2014 17:41

    Anti-TONTO: ves a pastar, mil home!

  10. Guerau
    19-02-2014 16:37

    És del tot evident que la llengua basca i la llengua Íbera són la mateixa, i totes dues provenen de l'antic Regne d'Ibèria a l'actual Georgia, al Caucas. És a dir, Stalin era un "Gudari" de la URSS. encara que fos fill bort d'un Rostchild (com la teoria de la conspiració argumenta)

  11. Anti - TIA
    19-02-2014 15:56

    Don Trol-as, "Desconozco que Lope, por otra parte, fuera un escritor tan masivo", "y si algunos, que hay muchos, han querido entrar a la parte y gloria de sus trabajos, todos juntos no llegan en lo que han escrito a la mitad de lo que él sólo”. Miguel de Cervantes PROLOGO 8 COMEDIAS venticinco días del mes de julio de mil y seiscientos y quince. Os VAYAIS Mortadelo Trol-ero.

  12. Cesc
    19-02-2014 12:12

    Si, estic segur.

  13. Trol
    19-02-2014 11:21

    Cesc, con lo que has escrito de El Cid, y lo de que "el romance castellano es una copia del romance catalán", me has dejado de piedra. Ahora bien, he de reconocer que en "mi bando" tampoco puedo apelar al sentido común, leyendo declaraciones incendiarias como las de César Vidal sobre el catalán: "El catalán es un dialecto del provenzal mientras que el valenciano y el balear son lenguas romances de raíces previas a la invasión islámica" (https://www.youtube.com/watch?v=iqZR6vIOWFc). Refuto las apreciaciones de Vidal, como también refuto las tuyas. Y por cierto, ahora que hablas de Lope, decirte que el Sr. Vidal también produce libros a mansalva, y que siempre ha existido el oficio de "negro". Lee las memorias de Vilallonga, él lo fue, y era algo que le hacía mucha gracia. Desconozco que Lope, por otra parte, fuera un escritor tan masivo. ¿Estás seguro de lo que afirmas?

  14. Trol
    18-02-2014 17:12

    Cesc, eso que dices ya lo escuchaba, y no me parece descabellado, la verdad. Pero ahora me pregunto, el euskera o vascuence es un idioma capital para la "evolución" de la lengua castellana. Se intuye que la zona de La Rioja, Álava y Burgos, fue la zona en donde se fraguó la relación entre ambas lenguas. Si uno visita el monasterio de San Millán de Suso, en La Rioja, observará al entrar dos placas conmemorativas en las que se dice que las primeras palabras escritas tanto en castellano como vascuence, fueron precisamente ahí. Lo que me ronda por la cabeza es como el vasco-íbero influyó de manera tan decisiva en el romance castellano, y aparentemente no tanto en el romance catalán, y también, como no, en el romance galáico-portugués, si es que realmente los íbero-vascos eran quienes afirmamos.

  15. Trol
    17-02-2014 12:54

    Manolito, ¿qué quieres decir? ¿Los íberos eran vascos o viceversa? Los pueblos pre-romanos que existieron en el litoral catalán, por ejemplo, en el Maresme (layetanos), ¿eran vascos?

  16. Cesc
    16-02-2014 13:45

    Ara he recordat que amb aquest professor basc que em va mostrar el diccionari de cognoms bascos varem mirar el significat un cognom d'uns meus parents. El cognom és Ayala, tipificat com a cognom basc, i significa - al otro lado de la vertiente - . Les tesis que defensen En Bilbeny i Na Carme Jiménez Huertas poden ser certes si el basc i L ' Iber són la mateixa llengua o provenen de la mateixa arrel. AYA - LA ...... Nosaltres diem - allà - els francesos diuen - là-

  17. Pare Estaun
    14-02-2014 20:36

    S'ha de morir Espanya que demanes que visqui?

  18. Trol
    14-02-2014 17:03

    Petrus: jamás me pasaré al lado oscuro. Me siento muy orgulloso de español, y me gusta la diversidad cultural que se respira en nuestro Estado, España. ¡Viva España! Visca Espanya! Gora Espainia!

  19. Cesc
    14-02-2014 15:25

    Certament Trol, tots els cognoms que comencen per Gar són d'origen basc (diuen els bascos). Podrien ser d'origen ibèric (però en això no m’hi ficaré). Mont Garri en basc siginifica muntanya cremada. Em sembla que és una redundancia (Garri vol dir muntanya cremada). Ja saps que hi ha una població a la Vall d'Aran anomenada Montgarri. Tots els cognoms que comencen per Gar tenen un significat d'alguna cosa en flames. Això m'ho va explicar un professor basc que vaig tenir a la Universitat. Fins i tot em va deixar veure el llibre de cognoms bascos i els significats i em va donar un parell de fotocopies. García el tenen com a cognom basc. El joc de morfemes que proposa la Núria pot estar bé.

  20. Trol
    14-02-2014 11:48

    He de reconocer que éste artículo es francamente interesante. Viene a mi memoria un mapa lingüístico del euskera, y utilizado por el nacionalismo vasco de finales del s. XIX para reclamar el territorio de la "Gran Vasconia" que llegaba mucho más allá del Valle de Arán. Lo buscaré por internet a ver si lo encuentro, y lo colgaré aquí si puedo. Blavet, no suelo coincidir contigo en nada, pero esta vez si. Por cierto, el apellido de la autora, "García", es de origen vasco. Saludos.

  21. Pare Estaun
    14-02-2014 08:53

    A la Cerdanya que ara pertany a l'Estat francés hi ha un poble que es diu - Ur - que en llengua basca vol dir aigua. Això que proposa la Nuria de jugar a morfemes està bé, però hauriem d'engrandir la superficie.

  22. Pere Blavet
    13-02-2014 23:55

    molt interessant... això aporta un brí de llum a molts dubtes que sempre m'havien causat noms com Escalarre o Estèrri que evidentment tenen un sò molt euskera curiós però que els sons amb Z no es conservin... o almenys no en recordo pas esperarem una segona edició

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Aconseguits 8890€
de 12000€
Queden 9 dies

Desgravació fiscal fins al 80% (IRPF)*
Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
37666
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
La lectura de l'article "Lleonard i la Casa Catalana d'Itàlia'" d'en Jordi Bilbeny ens dóna moltes pistes de qui...[+]
Va tornar una de les caravel·les colombines a Baiona, com diuen algunes cròniques? És un error creure que van...[+]
Els Borja i els Della Rovere eren junts a la Cort Pontifícia de Roma. Però abans que s'enfrontessin a mort...[+]
Les cròniques ens relaten que En Cortès va assistir a les Corts de Toledo al 1528, a la tornada de Mèxic. Però...[+]