ARTICLES » 06-10-2022 | ALTRES FIGURES CATALANES
 3677
|
El primer rei de Portugal és nét de Sibil·la de Barcelona
Es considera que els orígens del regne de Portugal cal trobar-los en el primerenc comtat de Portucale o Portugalla, nucli inicial situat al voltant de l'actual vila de Gaia o Galla (antigament anomenat Cale).
Es considera que els orígens del regne de Portugal cal trobar-los en el primerenc comtat de Portucale o Portugalla, nucli inicial que estaria situat al voltant de l'actual vila de Gaia o Galla, que es creu que antigament es deia Cale. Tanmateix, en aquest article veurem que algunes investigacions semblen demostrar que la primerenca nissaga reial portuguesa tenia sang reial catalana.
Si ens atenim als estudis etimològics, el terme Portocale o Portucale vindria a significar el Port de Cale, és a dir, Port de Gaia o Galla. Actualment, Portucale (o Portugalla) s'identifica amb les viles de Porto i de Vilanova de Gaia. De fet, Galla o Gaia es troba integrada a la ciutat de Porto (també coneguda com O Porto, que significa el port).
Territori de l'antic Comtat de Portucale o Portugalla a partir del segle XI dC.
Aquestes ciutats, que serien el nucli inicial del regne de Portugal, són a la desembocadura del riu Duero (Douro, en portuguès) i tenen la peculiaritat que en una de les ribes del riu hi trobem la ciutat de Porto i a l'altra hi trobem la ciutat de Gaia o Galla. Ambdues poblacions, per tant, són la mateixa, dividida pel riu i unides per ponts. Al segle XVIII, a més, Galla quedarà annexionada a Vilanova i es crearà l'actual Vilanova de Gaia.
El comtat de Portucale es va constituir al voltant de 1095 al feu del rei Alfons VI de Lleó i fou ofert a Enric de Borgonya, provinent de la Gàl·lia, per haver-lo auxiliat en la conquesta de les terres als sarrains almoràvits. Més tard, Enric va rebre la mà de la infanta Teresa de Lleó, que acabaria sent la seva muller.
El comtat abastava els territoris de l'antic comtat de Coïmbra, suprimit el 1091, parts de Trás-os-Montes i porcions del sud de Galícia, la majoria de la diòcesi de Tuy.
Escut del Comtat de Portucale o Portugalla, molt similar al símbol català de la Creu de Sant Jordi.
Aquest antic comtat de Portogalla s'inicia amb Enric de Borgonya, nascut a Dijon, el 1066 o 1069, i mort a Astorga, el 22 de maig de 1112, que n'és el primer titular i pare de qui serà el primer rei de Portugal, Alfons I de Portugal.
Al retrat més antic que tenim d'Enric de Borgonya hi figura el seu nom en català-occità: Enric comes.
Alfons de Portugal, també és conegut com Alfons Henriques, dit el Conqueridor, nat a Guimarães, el 25 de juliol de 1109 i mort a Coïmbra, el 6 de desembre de 1185. De fet, Alfons fou les dues coses: comte de Portocale o Portogalla, entre els anys 1128 i 1139, i, després, rei de Portugal, entre els anys 1139 i 1185. I fou el primer rei portuguès de la dinastia Borgonyona.
Per tant, tenim que el primer rei de Portugal, Alfons Enriques de Portugal, per part de pare és nét de Sibil·la de Barcelona (1035-1074) i d'Enric de Borgonya. Aquesta Sibil·la de Barcelona fou infanta del comtat de Barcelona i filla del comte Berenguer Ramon I i la seva tercera muller, Guisla de Lluçà..png)
Miniatura que retrata el rei Alfons I de Portugal, realitzada entre el 1312 i el 1325.
Arribar a aquesta conclusió no fou fàcil, perquè les dades que connecten la família reial catalana dels comtes de Barcelona amb la casa reial portuguesa, com ja és habitual, sembla que han estat amagades. Així, no hi ha cap registre contemporani on consti el nom de la mare d'Enric de Borgonya. I el tema encara aixeca moltes divergències entre els estudiosos.
Un dels darrers retrats de l'historiador Szabolcs de Vajay.
Tanmateix, fou la relació familiar entre Enric de Borgonya i Raimon de Borgonya, que eren congermanus, i l'existència del nom «Borrell» a la família dels ducs de Borgonya, allò que va fer adonar-se al prestigiós historiador i genealogista hongarès Szabolcs de Vajay de la connexió entre la nissaga catalana i la portuguesa.
Gravats antics on apareix el que semblen escuts catalans a l'emblema del rei Alfons I de Portugal. Gravats de la Series potentissimorum Regum Lusitaniae iconibus illustrata, et ordine temporum exposita, coordinata mensibus Aprilis, et Maii anno Domini 1791.
També el rei Alfons III de Portugal apareix amb aquests misteriosos senyals barrats al seu escut (imatge següent):
Retrat del rei Alfons III de Portugal. Gravats de la Series potentissimorum Regum Lusitaniae iconibus illustrata, et ordine temporum exposita, coordinata mensibus Aprilis, et Maii anno Domini 1791
En algunes coloracions posteriors en pintura que s'han fet del gravat, les barres de l'escut apareixen amb els colors blanc i blau, no pas en or i flama. A quina casa pertanyen aquestes barres blanc-i-blaves? No se sap. En clau catalana, sabem que aquests colors eren els propis dels almogàvers. Tenien relació els reis portuguesos amb els mítics guerrers catalans? O pertanyen a una casa portuguesa o lleonesa? És una errada de l'artista que va fer el retrat? O, simplement, igual que s'hauria fet amb la Creu de Sant Jordi, emblema reial català, s'ha substituït el color vermell pel blau, com amb la creu del comtat de Portucale?
Podeu consultar l'article original al següent enllaç de la pàgina "La història usurpada": https://historiausurpada.blogspot.com/2022/09/El-primer-rei-de-Portugal-es-net-de-Sibilla-de-Barcelona.html
Autor: Bel·lònides
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
També hi ha les dels Montcada o Castre.
Els Cabrera segur que hi son com podem veure en l'escut, pals i lleó que són les dels Ponce de León o Cabrera però, a la figura Fig. 8 Pazo de Goias (Lalín). I següents, fins la 14, podem veure Calders dels Manriquez de Lara que són Narbona enparentats amb RBIII pel seu germà Amalrich de Narbona. Salut!
També cap la possiblitat que aquests Limia que donen origen als Valcarcel-Cabrera fossin uns Urgell o uns Narbona, perquè per mi totes aquestes nissagues catalanes establides al regne de Lleó emparenten d'immediat entre elles i amb els reis de Lleó.
Hola Francesc D.
Penso que els pals els hi venen dels Cabrera.
A partir de la nota 17 de l'enllaç que deixes sembla bastant clar, i a més he trobat aquest llibre (pàg 287) en que a aquest Rodrigo el Feo el cognomen també com Cabrera i Valldorna. Valldorna o Vallduerna es troba a més a la comarca de La Cabrera.
Per tant penso que no anava mal encaminat Pidal de Navascués amb el que es diu a la nota 11 del teu enllaç. Pere el Catòlic donaria permís als Cabrera per portar els pals.
https://books.google.es/books?id=N5-JwwEACAAJ&pg=PA287&vq=Feo+de+Valldorna&hl=ca&output=html_text&source=gbs_search_r&cad=1
Les armes de los Limia que, els fan de Galicia ,com si haguesin aparegut del no rés i tenen els pals dels comtes de Barcelona. https://journals.openedition.org/e-spania/20540
Maria, sembles tonta!….
L'article no es de l'inh!… és d'un altre gent, tambe disident de la mentida oficial, que alhora explica com investigadors extrangers ( hungaresos en aquest cas ) arriben a la mateixa conclusió que els imvestigadors de l'inh…portugal te origen a les nissages catalanes…. I es clar, això et reventa la unica neurona que et queda al cervell….
Per no parlar de la diarrea mental que ha de tenir el llondro de l'abat… com es pot arribar a ser tan ridicul, patètic i ranci…. El comtat d'oliveto és cardona no alba tros de goret!!… a més de supervi paiasso ets lider en ignorància, tros de sòmines!… abat estas ac abat!!
Frede i Francesc D. Gràcies per les vostres recerques !
Gràcies per compartir-les !….
I tirant del fil dels Cardona, vaig a cercar la casa d'Aguilar que, ens diuen que son els inicis dels Fernández de Córdoba. Bé! El primer Senyor d'Aguilar, és Gonzalo Yáñez de Aguilar i que marida amb Berenguela de Cardona. Ja tením els Cardona treïent el nàs. D'aquest enllaç neix Leonor Berenguer d'Aguilar i Cardona i la casan amb Bernat de Cabrera i Gonzalez d'Aguilar que, els espanyols ens el venen com a Gonzalo Yáñez de Aguilar 2° Senyor d'Aguilar. El 3° senyor d'Aguilar és Gonzalo Yáñez de Aguilar, fill de l'anterior i que identifico amb Bernat de Cabrera i Gonzalez d'aguilar casat amb Timor de fenollet que, els espanyols li diuen Maria Gonzalez Meneses nieta de Alfonso Tellez Meneses( Pere de Fenollet 1250 i son fill Pere de Fenollet i Urx) El 4° senyor d'Aguilar ens el venen com a Fernando González de Aguilar i que per a mi és Bernat de Cabrera i Fenollet( Comte de Módica,senyor de Cabrera i Bàs, Vescomte de Cabrera i Vescomte d'Aguilar). Amb aquest s'acaban elsxsenyors d'Aguilar des del 1257 fins al 1353. A partir d'aquí hi ha un cambi de personatges i Enric II de Castella " el fraticida" li dona el senyoriu d'Aguilar a Gonzalo Fernández de Córdoba y Ruiz de Biedma ( que no el tinc identificat però, és familiar dels anteriors. Conclusió: Sembla ser que, els primers senyors de la casa d'Aguilar son, Cabrera-Cardona. Salut!
Comtat d'Oliveto. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Condado_de_Oliveto
La Baronia de Bagua no la trobo a Espanya. Em surt una Bagua al Perú i diu que " el capitán Juan Porcel de Padilla fué el primer español que llegó a estas latitudes" A saber quí és aquest. Algún Galcerà de Pinós...? Crec que també son senyors de Mataplana si no m'erro. Salut!
A més, en el tractat d'armória de Jaume Ramón Vila, a la pag.97. Ens mostra les Armes dels Baró de Bagua i de Mataplana a Catalunya, i fora d'ella ens diu que, son Ducs d'Alba i de Guscar, Marqués de Coria, Comte de Lerin i de Salvatierra i Vescomte de salizes ( Salses).
D'altra banda el Comte de Palamós, Senyor de Bellpuig, de Calonja i Linyola ho és a Catalunya, I fora d'ella ,Duc de Sella i Baena, Comta de Cabra( mira tu, com els Fernàndez de Córdoba) y de Olivito(Oliveto, com Ramón Folc de Cardona-Anglesola i Requesens, comte també d'Oliveto i baró de Bellpuig) i Vescomte de Yznajar. Apa, ja tenim els Fernandez de Córdoba amb conexió amb els Cardona.
I els Mataplana amb els Alba. Ves per on, Acabat! Si algú vol tirar del fil, jo no tinc masa temps. Salut! https://mdc.csuc.cat/digital/collection/manuscritBC/id/290766
Carai Fred, aném sincronitzats! Ha, ha!
https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_Liria_y_Jérica
A més Acabat, no pots ser més creatiu? El Ducat de Lliria i Xèrica va ser creat al 1707 per Felip V. Ad Hoc per als Fitz- James Stuart. No pot ser més Apañól!!
_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo
Una de les deficiències d'aquesta web, el linkatge i els Trolls.
No puc linkar l'enllaç. Cerqueu Ducat de Híjar de la casa Fitz- James -Stewar, casa d'Alba. Senyors de Llíria i Xèrica.
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_H%C3%ADjar
https://es.m.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_H%C3%ADjar
https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_H%C3%ADjar
Ducat de Hijar, del llinatge Fitz- James Stuart - Casa d'Alba. Senyors de Xèrica. https://es.wikipedia.org/wiki/Ducado_de_H%C3%ADjar
Frances, el ducado de Llíria y Jérica lo ostenta desde hace siglos la Casa de Alba. Supongo que, según tu docta opinión, eso convierte automáticamente a ambas poblaciones en castellanas de socarrell.
En cada intervención dejas más patente tu falta de formación e ignorancia en los asuntos de los que tan alegremente opinas y repartes calificaciones.
NADIE os hace caso, NADIE.
També va obrint-se pas la tesis que Estefania, reina de Pamplona, també era del casal de Barcelona.
https://es.wikipedia.org/wiki/Estefan%C3%ADa_(reina_de_Pamplona)
Portugal, Lleó, Navarra... i Castella perquè no existia, que si no...
Frede, aquest enllaç el vaig penjar fa temps en aquesta web, i també s'hi pot veure el riu Ter i els afluents. https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/catalunya/id/1441/
Si Frede, el de Pals ja el tenia localitzat però, no m'hi habia aturat a mirar-lo amb detall. Bona observació!
L'Abat acabat, un altre que es pot apuntar a fer calceta i mitja car, només diu tonteries. Que diuen els anglesos sobre la casa de Barcelona? Son Comtes de Barcelona, i d'Urgell, de Cerdanya i Besalú, Prínceps de Girona i de Catalunya i REIS D'ARAGÓ. i dels Urgell, senyors de Valladolid. https://wappenwiki.org/index.php/House_of_Barcelona
*comtes
"Familia reial catalana dels comptes de Barcelona", "infanta reial catalana"... Vaya, que estos eran condes, de modo que en todo caso "familia condal". A partir de ahí, han descubierto ustedes la gaseosa: todas las familias reales y aristocráticas del occidente europeo están emparentadas.
Una troballa sensacional!
Perdó. Aquest:
https://www.historicpictoric.com/products/historic-map-lan-de-la-bataille-verges-plan-ville-et-chateau
Francesc. M'he passejat per l'enllaç que has penjat. He trobat aquest mapa. Encara que no vingui a conte sobre el tema el trobo interessant per la qüestió de Pals. Si us hi fixeu el Ter es divideix en dos i diria que passa arran de Pals.
Manoi, Marieta! Vas acabar l'Eso al menys? Perquè seria l'única manera d'entendre el poc nivell que demostres sempre. No estem en un bar parlant de futbol, noia. Aquí hi ha un article que t'ofereix un seguit de dades. Refusa-les amb altres dades o deixa de fer la paperina que canses. Et recomano que vagis a classes de macramé, papiroflèxia o ganxet. Renoi, que n'arribes a ser de babau!
Tot i ser una copia, em demano si en aquest mapa titulat," Reges Arragoniae ex Barchinonensibus potensis. de 1610, han respectat els colors de la senyera amb els pals vermells sobre fons d'or, o directament eren blaus? D'altra banda, en el mapa de Sebastiao Lopes o Pedro de Lemos de 1583, s'hi poden veure senyeres amb pals vermells i d'altres amb pals blaus. Curiós si més no! Felicitats per l'article. Poc a poc es va esbaïnt la boira censora. Salut! https://www.historicpictoric.com/products/historic-map-reges-arragoniae-ex-barchinonensibus-potensis?variant=35745384333475&epik=dj0yJnU9ZEtyRUtnSm9ZWlV5S2d2NUZ5WTY0Y3VIS1dXR2RuVlgmcD0wJm49bmdyRWhDay0xR2dzZFVNSFZVZC1vdyZ0PUFBQUFBR00tN1Q4