Crea el teu compte
Accedeix
"La història no és factual en absolut, sinó una sèrie de judicis acceptats."
Geoffrey Barraclough

En Guineu Pons ha fet una recerca dels mapes dels segles XIV, XV i XVI on hi apareix el topònim de l'illa maltesa de Goy, els quals exposem en aquest article.

He mirat en una sèrie de mapes, principalment dels segles XIV, XV i principis del XVI, buscant el topònim que apareix a l’actual Illa de GOZO, l’illa més occidental a tocar de Malta. Tot i que autors de diferents nacionalitats l’anomenen GOZO, també trobo una immensa majoria d’autors catalans que en diuen GOY, com ara Abraham Cresques, Macià de Viladesters, Gabriel Vallseca o Pere Rosell. I, així mateix, també ho fan d’altres autors estrangers, com els portuguesos Jorge de Aguiar, Joao Freire o el genovès (si és que ho és) Pietro Russo.







































































Autor: Guineu Pons



versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    37813
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Què hi fa la bandera espanyola en una rèplica històrica de la nau Victòria? ¿Per què en aquesta rèplica...[+]
    L'acadèmia peruana de la llengua reconeix l'origen català algunes paraules com...[+]
    En Manel Capdevila ens explica que Catalunya va ser un regne i que a més, el terme que es va emprar per denominar...[+]
    Hi va haver una Universitat a Barcelona abans del segle XV? La història oficial ho nega i dona la data de 1450,...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
    2.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
    3.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    4.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    5.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    6.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    7.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    8.  Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
    9.  Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo
    10.  La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    2.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    3.  Contrahistòria: entre la servitud i la Inquisició
    4.  La fòrmula valenciana de la Coca-cola
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    8.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla
    Subscriviu-vos al butlletí de notícies de l'Institut Nova Història
    Feu clic aquí

    SECCIONS

    PROJECTES

    L'INSTITUT

    A LA XARXA
    © 2025 INSTITUT NOVA HISTÒRIA | Allotjament web i sistemes informàtics oferts per INTERGRID.CAT (Opengea SCCL)