Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La lluita contra la censura i la llibertat dexpressió són pròpies de països civilitzats. La resta ès la barbàrie."
Jordi Bilbeny
ARTICLES » 26-07-2024  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
1865

Enguany tornaré a la Universitat Nova Història

N’Isabel Llopis va descobrir l’any passat la nostra Universitat i se’n va sorprendre enormement. Ara hi tornarà i la recomana a tothom que tingui curiositat per la nostra història i estimi el nostre país.

I enguany m’hi he tornat a inscriure.

L’estiu passat va ser el primer que  vaig  assistir a  la Universitat Nova Història a Montblanc, a la Conca de Barberà.

N’havia llegit articles, n’havia sentit parers, n’havia contrastat informacions. Les més benèvoles, d’amics i també de gent desconeguda que s’hi atansava amb la mateixa curiositat que ho vaig fer jo. Les més severes, del món acadèmic més establert, de les cadires més valorades, de les revistes amb què molts de nosaltres gosem confiar.

Les primeres, prudents, expectants, àvides de conèixer i escoltar de ben a prop i sense embuts, raonaments, fets, argumentacions, investigacions que, de tan sorprenents, semblaven incrèdules.

Les segones, negaven fets i evidències, mètodes i recerques, tesis singulars i bandejaven de totes, totes,  reescriure i rellegir moments i fets històrics admesos, establerts i pontificats des de sempre. Negaven, fins i tot, poder-ho fer. Sense permetre’s cap escletxa, cap dubte.

De fet, la proposta atrevida de la Universitat Nova Història, rebotava una i altra vegada, en veus acreditades d’anys, en mestres i docents de tota la vida. No en tots, afortunadament.

Rebotava en el poder, no només intel·lectual, sinó també polític d’aquest país. Tampoc en tot, sortosament.

Tothom sap que la informació és bàsica per opinar, per assenyalar, per jutjar, per establir, per convèncer. I, davant del dilema –de la controvèrsia–, només  escoltant les veus de l’Institut Nova Història de primera mà podem ser capaços de deixar espai, o no, a noves perspectives, noves explicacions per sorprenents o estrambòtiques que semblin d’antuvi.

No només el rigor acadèmic va ser més de l’esperat, sinó també la sintonia entre els participants, la densitat dels continguts, la claredat de les afirmacions, els dissentiments, el gaudi de la companyia i l’oci –també l’oci– compartit.

Comprendre, intuir i descobrir la base sobre la qual es fonamenta el dubte de la interpretació de la nostra història, de la de sempre: la censura i tergiversació, l’ocultació de moments, la inquisició de fets, de personatges, d’aportacions i d’èxits de la catalanitat i de la nostra història, és el que n’he après.

Dubtar pot ser el primer pas per a modificar opinions, certeses, per interrogar-nos sobre molts punts foscos del nostre passat, de com s’ha pretès que ens arribés el nostre passat.

Enguany hi tornaré. Amb les mateixes ganes i sabent ben bé on vaig. Us ho recomano.

Isabel Llopis Llort
Filòloga

 



Autor: Isabel Llopis Llort




versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3050€
    de 12000€
    Queden 27 dies

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    37528
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Per què el catalanisme explica de dues maneres irreconciliables la destrucció de l’esplèndid Castell-Palau...[+]
    Recuperem dels nostres arxius un article fantàstic d'En Josep M. Comajuncosa, on ens refresca dades essencials...[+]
    La història oficial ens diu que les Capitulacions que van pactar els Reis i En Colom per anar a descobrir les...[+]