Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, la història de la cacera glorificarà sempre el caçador”"
Chinua Achebe
OPINIó » 04-03-2017  |  CENSURA I LA MANIPULACIó
3911

Història

El periodista Manuel Cuyàs reflexiona al diari El Punt-Avui sobre els factors que condicionen fortament la veracitat dels relats històrics.

Article original

Durant anys vaig formar part de la junta d’una entitat perfectament legal que feia accions clandestines. Accions dintre dels límits teòrics i culturals, no es pensin ara que anàvem pel carrer tirant bombes. Els seus membres em van reclutar a mi i a l'amic Salvador Millà, perquè necessitaven reforços i gent que els servís de relleu si plegaven, però es va plantejar un problema d’entrada: l'edat preceptiva per ser de la junta, que coincidia amb la majoria d'edat, estava fixada llavors amb els vint-i-un anys, i tant jo com en Millà en teníem disset. La dificultat es va superar no donant-nos oficialment d’alta. Assistíem a les reunions, hi interveníem, fèiem el que ens encomanaven, però el nostre nom no figurava a les actes que pel caràcter legal de l'entitat preceptivament s'havien d’elaborar i presentar ara no recordo si a l'Ajuntament o alguna delegació ministerial amb domicili a Barcelona. Com que aquestes actes eren pura fantasia perquè evidentment no s'hi apuntava res del que en les reunions es discutia i es decidia, el secretari de l'entitat n'elaborava una altra de paral·lela i de consum intern. En aquesta, els nostres noms i el que tots dèiem tenien presència exacta.

L'entitat, fa un temps desapareguda, va tenir al seu moment una importància certa, i al cap d'uns anys un estudiós en va escriure la història. Que en Salvador Milà i jo no hi figurem té una importància personal relativa. És més rellevant que l'historiador es basés exclusivament en les actes oficials, i que de la lectura del seu estudi semblés que en aquelles reunions ens havíem dedicat a parlar de jardins amb capolls. A l'historiador li podíem retreure que no hagués vingut a parlar amb els antics membres de la junta, però no que hagués consultat les actes paral·leles perquè havien estat cremades una vegada que ens vam pensar que teníem la policia a sobre.

Una dia algú em valorava positivament que a la seva ciutat, en el franquisme, s'hagués publicat un diari adherit al règim, l'únic possible en aquella època. “Almenys els historiadors en podrem treure material”. Sí, d'acord. Però com refarem el que el diari no publicava perquè la censura ho impedia o perquè als redactors ja els anava bé? Els historiadors reclamen documents, papers, no es refien de la memòria oral... Doncs si no corren a interrogar els supervivents d’aquella època em sembla que publicaran molta fullaraca i estudis coixos... Amb els testimonis orals més antics ja hem fet tard, i penso en Roma, l'edat mitjana o la República. Són de fiar les actes dels escrivans i fariseus de la cort? I els sagrats documents notarials? “Ara, abans de signar, els deixo un moment sols...”. Què es diu, què s'ha dit, en aquests instants de solitud a cal notari? Qui ho sabrà mai...

Enllaç: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1038631-historia.html

10 de gener del 2017

Manuel Cuyàs



Autor: Manuel Cuyàs




versió per imprimir

  1. Joan3
    15-03-2017 10:07

    És com les històries que m'explicava l'avi. Com no hi ha constància escrita són falses?

    "Més trist què ser un troll a sou és ser un troll sense sou", ho deia el meu avi...

  2. Albert Fortuny
    07-03-2017 08:38

    Mireu que explica avui en Partal:
    http://www.vilaweb.cat/noticies/els-hiperventilats-canvien-de-bandol/
    sembla que hi ha una sobreactivitat dels trols a sou a tots els nivells.
    Molt important deu ser el que fem a l'INH, perquè es dediquin a tenir un troll-tigre a sou per nosaltres.
    Salut!

  3. Joan soldevila
    06-03-2017 12:42

    Interessant article sobre què pot suposar la història oral com a font de coneixement

  4. Albert Fortuny
    06-03-2017 11:53

    EL PAIS: "España no es la nación más antigua de Europa por mucho que Rajoy insista"
    http://elpais.com/elpais/2017/03/03/hechos/1488544294_076383.html

    Ni per molt que insisteixi el Tigre i els seus sicaris tampoc. hehe

    P.D.
    Tigre, l'obsessió amb el telgrama t'ha delatat! ...hahahahahaha

  5. Francesc 2
    05-03-2017 17:47

    Ben cert, Frede. Encara ara els testimonis presencials -n'han de quedar poquíssims- o els seus fills tenen molta por d'explicar els desastres de la guerra: els empresonaments, les tortures, els assassinats -en tos dos bàndols- durant la guerra i la postguerra i la localització de les fosses comunes.

  6. Antón Martín
    05-03-2017 16:38

    ¿¿¿¿Facultat de Historia de Catalunya???? ¿de la misma Catalunya capital o de un pueblo?

  7. Frede
    05-03-2017 14:09

    He entès perfectament l'article i del mateix se'n deriven un munt de consideracions. Qui sembla no l'ha entès és el nostre estimat troll. Com sempre, tirant pedres fora, o poder són pilotes? A banda dels qui escriuen la historia, a Catalunya tenim un problema afegit, ens han cremat, robat i espoliat tota la documentació en diverses èpoques. És un problema molt gros. Espero que quan tinguem un Estat i es crei la Facultat de Historia de Catalunya, tinguem recursos per anar a consultar aquests documents. Tornant a la historia oral. En l'exercici de la meva feina, no fa gaires anys, uns joves van entrevistar als seus avis sobre la guerra del 36. Va ser molt alliçonador. Van aparèixer moltes coses que no estan explicades als llibres. I com a dada interessant, molts avis no van voler que ho escrivíssim, encara per por. En conclusió, la historia oral és molt important, tot i que el troll en faci mofa.

  8. Francesc 2
    05-03-2017 00:45

    No, Tigre.En una època de dictadura com la franquista, segons quines coses no es podien fer públiques. Et multaven o t'engarjolaven o t'enviaven a l'exili. En Llach, per exemple. O en Serrat.I es clar, ¿com s'han localitzat moltes fosses comunes? Doncs preguntant els veïns d'edat avançada, ja sigui avis d'un poble, d'una comarca o d'una província. Història oral. Pàgines viscudes, que deia aquell.

  9. Francesc 2
    04-03-2017 22:24

    Censura, crema de papers que expliquen la veritat i que precisament per això són comprometedors, manca de compromís per explicar la veritat dels fets, la importància de la història oral per contrastar les versions oficials, les actes d'uns escrivans que cobren per relatar el que més plau a qui paga... La història i els seus perills. Sempre els mateixos perills...

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Aconseguits 3400€
de 12000€
Queden 24 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
37551
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
A l'octubre del 1994 es va trobar a Guissona una estela ibèrica escrita amb caràcters ibèrics. En Jordi Bilbeny...[+]
Per la seva fervent actualitat tornem a reproduir en la pàgina principal del web un article de l'Oriol Ribas....[+]
L'Isidre Casajoana, en un viatge per alemanya, troba uns escuts amb els quatre pals i ens ho comenta en aquesta...[+]
Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]