Jordi Bilbeny al programa 'Misteris' amb Sebastià d'Arbó (8TV)

_KMS_WEB_BLOG_INAPROPIATE_COMMENT Feu clic aqui per mostrar-lo

http://www.inh.cat/search/carvantes

Comença dient, obre cometes “Adiós dije a la humilde choza mia; després de choza mia i falta un punt i coma; I acaba dient: Adiós hambre sutil de algún hidalgo, que por no verme ante tus puertas muerto hoy de mi patria y de mi mismo salgo.” Tanca cometes. Amb aquest final la cosa canvia no. Em sembla entendre que per culpa de l'hidalgo a renegat de la seva pàtria a mes diu que Madrit es mentidera i lo dels cent mil disbarats a que es deu referir. De fet si no tenim manuscrit original no podem estar segurs de res. La historia posarà les coses al seu lloc.

Sres. Míos, tengo un ejemplar en mis mamos de "El Quijote" del año 1765, editado en Madrid, en la imprenta de Manuel Martín, "Calle de la Cruz, donde se hallarà". En el Tomo I aparece un nombre sumamente interesante de la Ilustración española de la época, el del valenciano: Gregorio Mayans y Siscar. Su erudición no me parece discutible puesto que parece compromentido con "la Verdad". Comienza la biografía con las siguientes palabras: "Miguèl de Cervantes Saavedra, que viviendo fue valiente Soldado, aunque muy desvalìdo; y Escritòr muy cèlebre, pero fin favor alguno, despues de muerto es prohijado à porfia de muchas Patrias. Esquivias dice ser suyo. Sevilla le niega esta gloria, y la quiere para sì. Lucena tiene la misma pretension. Cada uno alega su derecho, y ninguno le tiene". Aquí he de dar la razón al INH al cuestionar la patria original de Cervantes. Si en el año 1765 ya se planteó este "problema", el del nacimiento de Cervantes, a día de hoy, en las puertas de 2014, el INH parece resucitar esta vieja disputa. Un poco más adelante, Mayans nos dice: " Entretanto tengo por cierto, que la Patria de Cervantes fue Madrid, pues el mismo en "El Viage del Parnaso", despiendose de esta grande Villa, le dice asi: A Dios, dige à la humilde Choza mia, A Dios, Madrid, à Dios, tu Prado, y Fuentes, Que manan nectar, llueven ambrosia. A Dios, conversaciones suficientes A entrener un pecho cuidadoso, Y à dos mil desvalidos pretendientes. A Dios, sitio agradable, y mentiroso, Do fueron dos Gigantes abrasados Con el rayo de Jupites fogoso. A Dios, Theatros pùblicos, honrados por la ignorancia que ensalza veo En cien mil disparates recitados. A Dios, de San Felipe el gran Passeo, Donde si baxa, ò sube el Turco galgo, Como en Gazeta de Venecia leo. A Dios, Hambre sotìi de lgun Hidalgo, Que por no verme ante tus puertas muerto, Oy de mi PATRIA, y de mi mìsmo salgo". ¿Manipulación historica? Ni rastro de la famosa partida de nacimiento de CARVANTES ¿SAAVEDRA? (¿cuando se cita alegremente esta partida de nacimiento, se tiene en cuenta el 2o apellido?) Espero impaciente la Iluminación del INH.

Els mercedaris que rescaten a Miguel de Cervantes en publicacions apareixen en el seu cognom en català i vénen tots de València, en d'altres són d'Àvila, de Madrid, de Salamanca o d'enlloc, vaja segueixen la norma de manipulació textual de la història de la censura com Colom, i d'altres milers (i dic milers per no dir milions) de navegants, cosmògrafs, i personatges de la Corona de Catalunya-Aragó, la manipulació és tan bestial que fins i tot els mateixos espanyols minimament racionals no s'ho creuen, clar però d'aquets no n'abunden. En una pàgina de la història de la marina espanyola del segle XV-XVI que hi han molts personatges acaben dient com a norma que com es habitual els navegants de la conquesta no se sap ni on van neixer ni de quina familia són per a la majoria d'ells cosa ja tradicional en la marina espanyola (castellana, clar).

El vers sencer dedicat per Cervantes al mercedari Alonso Remón----- Un licenciado de un ingenio inmenso. Es aquél, y aunque en traje mercenario. Como a señor le dan las musas censo. Ramón se llama: auxilio necesario Con que Delio se esfuerza y ve rendidas Las obstinadas fuerzas del contrario.

Volia dir que penso que quan Bilbeny fa referència al rescat d’En Cervantes l’ encerta. La història oficial diu que van ser trinitaris els que van rescatar En Cervantes, però és curiós que Cervantes un cop rescatat sigui portat a Dènia, lloc on hi havia un convent de l'Ordre de la Mercè importantíssim fundat a l'època d’En Jaume I una vegada conquerit el regne de València. Cervantes va escriure uns versos dedicats a un escriptor mercedari anomenat Alonso Remon (Alfons Ramón) a on diu el següent: Ramón se llama: auxilio necesario; Con que Delio se esfuerza y ve rendidas; Las obstinadas fuerzas del contrario. A mi em sembla que Cervantes mostra gratitud als mercedaris en aquest vers. Tot apunta a que van ser mercedaris els que van rescatar a Cervantes

divertiu-vos llegint catalanades falsificacions, males traduccions de noms i llocs i com els mariners castellans tenien "adreszadas las naves" a Palos de Huelva Colección de los viages [sic] y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV con varios documentos inéditos concernientes a la historia de la Marina Castellana y de los establecimientos españoles en Indias: http://books.google.es/books?id=ZrUKlTlA2q8C&hl=es&source=gbs_slider_cls_metadata_1001_mylibrary

Miquel, em sembla que la gent de l'INH és ben lluny de poder triar on apareix. I val la pena valorar els que tenen representació als mitjans, i escullen dedicar minuts a la feina de l'INH.

No ens enfadem, Miquel. Però em sembla que sobre aquest tema us cal llegir més. Jo, per part meva, miraré aquest video que em proposeu.

Una mica sensible es vostè, Sr. Francesc. L´hi deixo aquest enllaç del programa "Misteris". No menyspreaba a ningún, es una realitat: https://www.youtube.com/watch?v=E85yyWsvYnE

Miquel, y'hquries d'informar més i més, abans de menysprear.

El programa del dia 12 era aquest: Ovnis als nostres cels, amb l’estudiós ufològic Daniel Bosch. Les “màncies”, amb l’esotèrica Iris. L’enigma de Cervantes, amb l’historiador Jordi Bilbeny. Els 7 raig, amb la maga cabalista Rossana Ovnis, Cervantes, esoterisme... Je, je, je... Mare meva! Quan visitarà En Jordi Bilbeny el programa de l´Iker Jiménez?

el misteri rau en el perquè de la no informació d'aquestes (i d'altres) aportacions-reflexions-conclusions mentres anem empassant-nos totes les incredulitats inversemblants