ARTICLES » 26-02-2021 | CENSURA I LA MANIPULACIó
 7094
|
L'agnotologia explica la postveritat
Dolors Marín parla de l'estratègia espanyola de fer que els catalans ignorem la nostra pròpia història.
L'agnotologia estudia la construcció cultural d'ignorància (a-gnot-ology / des-coneixement-logos). Va ser introduïda el 1999 per Robert Proctor, professor d'història de la ciència i la tecnologia de la Universitat de Stanford. El 2008 publica Agnotology, un model per analitzar els efectes polítics i pràctics de la producció d'ignorància i des de llavors nombroses disciplines l'apliquen i s'està creant un ampli corpus de literatura agnotològicament orientada que està canviant el paradigma i la recerca sobre les dinàmiques històriques de la relació entre coneixement i la construcció deliberada d'ignorància. S'ha fet sobre l'esclavatge als Estats Units, sobre l'ideari racial nazi que va fomentar el genocidi en la dècada del 1930, sobre els esforços de les empreses tabaqueres mitjançant informes continuats a fi de crear dubte sobre el perill de fumar, sobre el descrèdit de la ciència del canvi climàtic i del medi ambient, entre d'altres.
Sense saber-se agnotòleg, el lingüista arenyenc Jordi Bilbeny, també en la dècada del 1990 detecta catalanades i expressions no genuïnes del castellà, excessives per ser considerades espúries, en textos suposadament de matriu castellana, mentre es documentava per escriure una novel·la històrica. Des de llavors estableix una nova manera de mirar el passat, que no deixa de ser una nova manera de mirar-nos a nosaltres mateixos i de mirar el futur. D'una manera clarament agnotològica diu: «La història no és ni un examen, ni una carrera, ni un llibre d'història. Tots som història, tots la construïm, a tots ens pertoca recuperar-la i restaurar-la».
Psicològicament i socialment, funcionem entre allò que som i allò que fem. I ens cal una imatge del món per moure'ns en el món, uns jocs o models de mapes mentals. Formen la baralla mites, història, política, aspiracions nacionals, mitjans, supervivència, hermenèutica, nacionalisme, imperialisme i globalització. I és en aquest joc que la construcció i divulgació d'ignorància vol fer a tots, aparellant, tant com pot, mites i lleis.
A què juga Espanya des del 2010, fent que tots els arxius històrics i documents des del segle XV siguin inaccessibles? Per què aquest joc brut global? Què poden revelar aquests documents recollits durant més de cinc segles que pugui arriscar la seguretat i la defensa de l'Espanya actual?
L'agnotologia explica la postveritat. Post vol dir «després». La veritat no pot ser ni abans/després ni una mica/molt. És o no és. Si deixa de ser veritat, és mentida: construcció mental enganyosa. Inocula por, dubte, confronta, desacorda, deprimeix i desapodera la gent.
Si entenem la democràcia com a deliberació pública haurem d'assumir arguments inèdits exposats a la llum pública, perquè donen joc a la reflexió pública, fan créixer la democràcia i fan iniciar la democràcia global.
Dolors Marín Tuyà
Article publicat a El Punt/Avui+ el 26 de febrer del 2017
Autor: Dolors Marín Tuyà
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Que es la posverdad, que invento para esta gente que se disimulan detrás la mentira que se re-inventan la historia a su antojo y se cubren de ridículo
Que es la posverdad, que invento para esta gente que se disimulan detrás la mentira que se re-inventan la historia a su antojo y se cubren de ridículo
Molt bon article Dolors.
http://www.lavanguardia.com/opinion/20170313/42838853112/afrontar-posverdad-complotismo.html
La post-veritat
http://www.lavanguardia.com/opinion/20170313/42838855824/afrontar-la-postveritat-i-el-complotisme.html
Diu: ...Perquè el principal artifici del mal, per als qui viuen en les teories del complot i de la postveritat, consisteix a revestir l'aspecte del veritable: quan més es demostra que una idea és falsa, més s'aporta la prova que es troba un en la posició més forta, que la seva malignitat és diabòlica...
Que només hi escriuen tigres, aquí?
troballa històrica:
http://valenciaplaza.com/troballa-historica-el-noble-i-valencia-dadopcio-enyego-davalos-va-escriure-curial-e-guelfa
Tigre, el Curial!!! Sembla que no és d'en Milà i Fontanals!
http://www.laveupv.com/noticia/25144/%20curial-e-guelfa-ix-de-lanonimat-lautor-de-la-novella-fou-el-camarlenc-del-magnanim
Ja veig que t'ha agradat això de la veritat objectivable. Bilbeny és un expert analista per molt que et destorbi.
Mira aquí discutint amb Consuelo Varela sobre En Colom
https://www.youtube.com/watch?v=mEisLRaotd0
Jo parlo de veritats objectivables, no de fets objectivables
"el Archivo de la Corona de Aragón"
Hahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahahhahahahahahahahahaha...
(i així durant un segle)
Sorry. Per exemple, algú posa l'objectiu en conèixer l'origen d'En Colom (si era català o genovès) i troba que el Colom genovès era llaner, no era navegant, no va escriure mai res, però s'ha dit i escrit per activa i per passiva que en Colom era aquell llaner genovès. Ho diu tothom, especialment aquells que ostenten el poder i per tant s'ho ha de creure, tot i que és impossible d'enfocar l'objectiu. Ni obrin el diafragma, ni fent una variació de la distancia focal hi ha manera de veure navegant el Colombo genovès. No és un fet objectivable.
Aquest és un bonic exemple de postveritat i sabem que l'agnotologia estudia la construcció cultural de la ignorància
Qui ha redactat històricament la postveritat? allò que quedarà escrit? – el poder establert - per exemple - el Conde Duque de Olivares -
Afortunadament l'accés majoritari a la cultura de les classes populars a final del segle XX ha fet que tothom tingui criteris
El diccionari Oxford que a final d'any passat la va escollir com a paraula de l'any, descriu la postveritat com aquell context en què els prejudicis, els sentiments i les opinions tenen més pes que els fets objectivables.
Afirmar sin despeinarse que España no permite el acceso a ningún archivo ni documento 'desde el siglo XV', ¿qué sería entonces? ¿post-delirium tremens?
El diccionari Oxford que a final d'any passat la va escollir com a paraula de l'any, descriu la postveritat com aquell context en què els prejudicis, els sentiments i les opinions tenen més pes que els fets objectivables.
Per exemple, jo poso l'objectiu en conèixer l'origen d'En Colom (si era català o genovès) i em trobo que el Colom genovès era llaner, no era navegant, no va escriure mai res, però s'ha dit i escrit per activa i per passiva que en Colom era aquell llaner genovès. Ho diu tothom, especialment aquells que ostenten el poder i per tant he de creure-m'ho, tot i que és impossible d'enfocar l'objectiu. Ni obrin el diafragma, ni fent una variació de la distancia focal hi ha manera de veure navegant el Colombo genovès. No és un fet objectivable.
Aquest és un bonic exemple de postveritat i sabem que l'agnotologia estudia la construcció cultural de la ignorància
Qui ha redactat històricament la postveritat? allò que quedarà escrit? – el poder establert - per exemple - el Conde Duque de Olivares -
Afortunadament l'accés majoritari a la cultura de les classes populars a final del segle XX ha fet que tothom tingui criteris
"Archivo de la corona de Aragón? Voldreu dir arxiu reial del compte de Barcelona, no?
Lluís: Tienes razón. El Archivo General de Indias es accesible, el Archivo General de Simancas es accesible,el Archivo de la Corona de Aragón también lo es, lo mismo vale para el Archivo Histórico Nacional, para los archivos provinciales o municipales, etc.
Els arxius inaccessibles (del s.XV en endavant) són, que recordi, només els arxius històrics dels Ministeris d'Exteriors i de Defensa.