ARTICLES » 29-06-2012 | CIèNCIA CATALANA
 16198
|
L'astrolabi de Barcelona
L'astrolau o astrolabi de Barcelona, atribuït a Sunifred Llobet a l'any 980, és l'astrolau amb caràcters carolingis més antic de l'Occident Cristià.
L'astrolabi de Barcelona és considerat el més antic astrolabi amb caràcters carolingis que hagi sobreviscut a l'Occident cristià. L'investigador francès Marcel Destombes en va fer la troballa i el va deixar com llegat a l'Institut del Món Àrab de París el 1983.
Aquest astrolabi presenta algunes característiques inusuals. Totes les inscripcions són en llatí. Dóna a entendre, per tant, que l'instrument ha estat fet a l'Europa cristiana. Els punters de la seva "aranya" indiquen divuit estrelles: deu estrelles boreals i vuit estrelles australs (és a dir, situades per sota de l'equador). Onze d'elles corresponen a l'any 980 dC. Tot i així, els noms de les estrelles no s'han gravat sobre el llautó. Les paraules ROMA i FRANÇA estan gravades en caràcters llatins en un dels timpans. Aquests caràcters van acompanyats dels números 41-30 (en xifres aràbigues)[1]. Els caràcters són idèntics als utilitzats a final del segle X als manuscrits en llatí de Catalunya, que era en aquell moment part de la França carolíngia. Això explicaria la presència de la paraula FRANÇA. Les xifres expressades en graus i minuts (41° 30') es corresponen exactament amb la latitud de Barcelona.
El fet de tenir gravat l'any 980 dC i la latitud de Barcelona (41-30), ciutat de la qual, en aquelles dates, n'era ardiaca Sunifred Llobet, a qui s'atribueix l'autoria del ms. 225 de Ripoll[2], on hi ha la descripció d'un astrolabi, ha portat a atribuir la paternitat de l'astrolabi a aquest famós astrònom, conegut també com a Lupitus Barchinonensis[1].
- MARCEL DESTOMBES, Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Peyronnet, París, 1962.
- J. M. MILLÀS VALLICROSA, Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval; Biblioteca Clàssics de la Ciència-1, Edicions Científiques Catalanes, Barcelona, 1983.
Autor: Manel Capdevila
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
No sé massa astronomia, però la posició de les estrelles va canviant cada any de lloc. Per tant, penso que el fet que aquests onze estels siguin registrats en aquella data, sigui per qualsevol circumstància. D'altra banda, l'abreviació ms. 225 de Ripoll vol dir manuscrit 225 de Ripoll
Quan dieu que onze de les divuit estrelles corresponen a l'any 980 dC, ¿què voleu dir? ¿Que potser aquell any les estrelles no tenien la situació d'ara en l'esfera celest? ¿Què vol dir l'abreviació ms. 225 de Ripoll que esmenteu al darrer paràgraf? Gràcies.
És molt possible que sigui fruit del monestir de Ripoll, que irradiava el saber àrab i islàmic a l'Europa Cristiana. Només cal veure que Gerbert d'Orlhac, el futur papa Silvestre II, va ser a Ripoll