La falsificació de la història

M'he adonat que, quan parlem  del  "Descobriment d'Amèrica" i de "Cristòfol Colom",  la percepció que tenim, tant els catalans com els ecspanyols,  és molt diferent de la resta de ciutadans d'aquest planeta. En anteriors ocasions el desinterès, per part de francesos, anglesos, holandesos, etc,  tenia a veure amb la llegenda negra. També alguna vegada  ho havia detectat en  ciutadans de països que no tenen cap relació ni amb la glòria del descobriment ni amb el continent americà. En canvi, la setmana passada van ser uns coneguts del Quebec  els que es van inhibir de la discussió.  Els meus intents per implicar-los  foren debades… fins que vaig  aconseguir entendre les raons de tan poca motivació per conèixer  una part, que jo creia important, de la seva història: van posar-me l'exemple del nom del  seu continent, "Amèrica". Es tracta d'una denominació que fou  possiblement inventada per un tal Martin Waldseemüller.  Bé, doncs resulta que, segons aquests amics, els americans tenen el mateix interès per l'origen etimològic del seu gentilici com els europeus pel mite de la princesa fenícia filla d'Agènor.

Us explico aquesta anècdota perquè té un final feliç: a poc a poc anaven  interessant-se pel tema, no perquè volguessin prendre partit entre els catalans (més enllà de la simpatia que ens tenen) i els espanyols, sinó degut a la possibilitat que l'ocultament  de la veritat història hagués obeït a una conxorxa. Mentre els llegia fragments dels estudis de Jordi Bilbeny s'anaven entusiamant.  Ens van acabar dient:  "…llàstima que Catalunya no tingui una bona indústria cinematogràfica, perquè  tant els americans com els canadencs i els quebequesos som  periodistes d'investigació en potència, ens encanta descobrir la veritat que uns pocs volen amagar; si aconseguiu  fer una bona pel•lícula, capaç d'estendre universalment el coneixement que ha hagut una conxorxa per a falsificar la història,  podíeu aconseguir generar un exèrcit d'investigadors al servei de la veritat" [sic].

La conclusió que vam treure és que, segurament  els historiadors ja ho fan prou bé,  però potser els catalans "d'a peu", que també som molt donats a discutir aquest tema, especialment conversant amb guiris, hauríem d'intentar evitar que, quan en parlem, pugui semblar sols una disputa  amb els espanyols  per  veure qui la té mes llarga. Atès que possiblement als altres de més enllà els importa un rave si el descobridor era un europeu anomenat Cristòfol o un europeu anomenat  Cristoforo o un altre europeu anomenat Cristóbal, seria bo recordar-nos d'explicar-ho posant sempre l'accent en l'acurada maquinació  que ha pogut dur a la falsificació de la història.

Fantassin Manel