Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La llengua i la història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble"
Àngel Guimerà
ARTICLES » 15-03-2024  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
1494

La traducció d'una làpida descobreix una comunitat jueva medieval a Olot

La guerra càtara va fer fugir part de la comunitat jueva de Besiers.

Una làpida que explica la història d'una comunitat jueva, a Olot X.V.

Una comunitat de jueus formada per, aproximadament, 200 persones va arribar a Olot el 1209 i s'hi van establir. Provinents de Besiers, prop de Narbona, els jueus fugien de la primera Guerra Càtara. Segons la historiadora Carme Grau, a Olot, van viure entre l'església del Tura i el riu Fluvià. En una habitació de les cases van fer una petita sinagoga. Per marcar el centre de culte hi van posar una làpida de marbre que explica les causes de l'arribada de la comunitat a Olot.

Vuit-cents anys després, Carme Grau va contactar amb el rabí de Besiers, el qual amb molta facilitat va traduir el text gravat al marbre i va descobrir una història diferent de la que fins al moment es creia. «Ara, gràcies a la comunitat jueva de Besiers, el seu ajut, els seus documents i bibliografia sabem part de la seva història real i la importància que té per la ciutat d'Olot», ha explicat Carme Grau.

La historiadora ha apuntat que la documentació de la comunitat jueva de Besiers encara pot aportar noves dades i desvelar incògnites sobre la presència jueva a Olot. Grau ha apuntat que part des jueus que van viure a Olot van tornar a Besiers entre el 1214 i el 1215. A Besiers, els jueus que s'hi havien quedat havien estat massacrats en l'àmbit d'una persecució religiosa que, a més de càtars, abastava les altres creences. Així, doncs, gràcies al fet d'haver-se pogut refugiar a Olot, la comunitat va poder sobreviure fins als nostres dies.

La làpida ha arribat fins als nostres dies perquè va fer la funció de pedra d'altar. El 1936, es va descobrir la inscripció hebrea i va ser traslladada al museu bíblic de Girona. Des dels anys cinquanta, està dipositada al Museu-Tresor de Sant Esteve, a Olot.

Ara Olot i la comunitat jueva de Besiers celebraran un acte de presentació de la làpida sinagogal i la seva història. L'acte està programat pel pròxim dia 27 de març a l'església de Sant Esteve, en el museu de la qual s'exposa la làpida.

Xavier Valeri

Podeu llegir l'article original a través del següent enllaç:
https://www.diaridegirona.cat/comarques/2019/03/21/traduccio-d-lapida-descobreix-comunitat-48843929.html



Autor: Xavier Valeri



versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3050€
    de 12000€
    Queden 27 dies

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    37528
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    Descobrim una prova de catalanitat a la nau Victòria de Magallanes en un mapa antic de les Philipines exposat al...[+]
    L'estudiós Manuel Civera relaciona l'obra amb un procés del 1427 i amb el Morvedre...[+]
    Els Gualba són una nissaga de polítics i homes de lletra prou importants de la Catalunya dels segles XV i XVI....[+]
    Sabies que s’ha pogut documentar en almenys dues ocasions que En Cristòfor Colom va escriure una carta en...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    2.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    3.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    4.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    5.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    6.  Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
    7.  Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo
    8.  La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català
    9.  L'enigma de la «baula perduda» en la història de Malta
    10.  Ni Colom és jueu ni s’ha demostrat que fos valencià
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    2.  Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
    3.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    4.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    5.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    6.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
    8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla