ARTICLES » 03-01-2021 | MEMòRIA HISTòRICA
 3647
|
Les armes catalanes de Ferran el Catòlic entren a Granada
Aquest dissabte 2 de gener ha fet 529 anys que va caure la ciutat de Granada. Les tropes catalanes hi van tenir una participació destacadíssima. Ho ha recordat en Marc Pons des del diari digital elnacional.cat.
El 2 de gener de l’any 1492, fa 529 anys, el rei Boabdil —sobirà del regne nassarita de Granada— rendia la ciutat a les tropes dels Reis Catòlics. Segons les fonts documentals (els Anales de la Guerra de Granada, del cronista coetani Alonso de Palencia), les tropes catalanes que van acompanyar Ferran el Catòlic en aquella campanya militar (1482-1492) hi van tenir una participació destacadíssima. Segons aquest mateix cronista, Màlaga (el principal port del regne nassarita) havia estat conquerit per les forces navals catalanes comandades per Galcerà de Requesens, almirall de Catalunya. També, segons aquest mateix cronista, en aquell moment les armes navals catalanes eren molt superiors a les de qualsevol altra potència marítima del món conegut.
El protagonisme català en aquella empresa militar queda fora de qualsevol dubte: la conquesta de Màlaga, no tan sols va obrir una segona via de penetració al territori, que continuaria amb la progressió terrestre de les armes catalanes, i que contribuiria —conjuntament amb les tropes castellanes— a encerclar Granada; sinó que va establir un efectiu bloqueig marítim que impediria que els nassarites rebessin ajut des de les costes del nord d’Àfrica. Quan es va efectiva la rendició de Granada (02/01/1492), les fonts documentals testimonien que els primers conqueridors que van accedir a l’interior de la ciutat van ser el rei Ferran i les seves tropes catalanes, aquarterades al campament avançat de Santa Fe.
Gravat de Granada, segle XVI. Font: cartoteca de Catalunya
Segons l’historiador granadí Gabriel Pozo Felguera, les armes catalanes que van participar en aquella empresa militar estarien formades per uns 2.000 efectius (“1.500 caballeros catalanes más unos centenares de arqueros y peones”). Segons aquest mateix historiador “Todos ellos eran mercenarios procedentes de las veguerías interiores (que entonces eran las más pobladas), gentes desclasadas sin tierras en propiedad en el Principat y otros cuantos indeseables huidos de sus señores. Una buena parte de ellos se estableció en las nuevas tierras conquistadas a los musulmanes; en los libros de reparto y apeos comprobamos la proliferación de apellidos de origen catalán (...) Varios consiguieron ocupar altos cargos, y acumularon propiedades”.
Marc Pons
Barcelona. Dissabte, 2 de gener de 2021
Autor: Marc Pons/El Nacional.cat
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Al llibre "El call de Palma, ciutat passa a passa" de Miquel Ferrà tot parlant de la placeta de Santa Fe diu l'autor..
"Però tornem a la placeta i al nom que té. Ja Ramon Llull, referint-se a la Santa Fe, deia que:
"té aquesta poder tan gran
sobre nostra voluntat
que l'esforça més del grat."
i per això, les tropes dels reis de la corona catalano-aragonesa, a l'hora d'atacar, invocaven amb grats crits la Santa Fe. Així mateix, aquest nom fou donat al campament dels exèrcits cristians en la Guerra de Granada, que comptà amb participació mallorquina."
Wikipedia: El Jau —anteriormente llamada Xaus— existía mucho antes de la fecha en la que se fundó Santa Fe. Xaus puede significar según qué versiones «coto cerrado» u «hospital de campamento». > Segurament seria l'hospital de campament de les tropes cristianes; EL JAU, EL JAS, JAURE, el qui estigui malalt o ferit té un JAS (llit) al JAU. Wikipedia: El nombre de Gabia parece que procede del árabe Hisn Caviar, que significa torre militar, en alusión al que todavía existe en Gabia Grande. > Torre militar; Gàbia per tancar presoners? Entre Santa Fe i el Jau 2.5 km, entre Santa Fe i les Gabias 8 km, entre Santa Fe i Granada 14 km.
Prenc la frase del l'historiador granadí citat: Gabriel Pozo Falguera "...una buena parte de ellos se estableció en las nuevas tierras conquistadas a los musulmanes..." referida als catalans i la equiparo a la que escriu a principis del S. XVII En Jaume Ramón Vila al seu tractat d'Armoria, volum IV, en la Digressió històrica que acompanya l'escut del Regne de Granada: "Els catalans poden obtenir dignitats i qualsevulla altres beneficis eclesiàstics i càrrecs, honors i oficis seculars en aquesta ciutat i regne de Granada, com si fossin naturals d'ell, per concessió dels reis Cathòlics, per raó dels molts serveis que els catalans els feren en la conquesta d'aquest regne, així com per anar a servir-los, amb les persones i hisendes..."
També podem veure actualment, en un mapa de les costes dels territori de l'antic regne de Granada, una colla de topònims catalans, com per ex: Roquetas de Mar, La Garrofa, Pechina, Barranquete, los escullos, la Isleta, Costacabana, (Almeria) Albuñol, La Ràbita, La Caleta, Playa de Burriana, Gabia Grande, (Granada) Castellar de la Frontera, Yunquera, La caleta de Vélez. (Málaga) Conil de la Frontera, Puerto de Conil, Palmones, Facinas, (Càdiz)
Em satisfà realment compartir afinitats amb l'autor de l'article, reconegut historiador, en aquest tema desenvolupat també en aquest altre, titulat "La participació esborrada dels catalans en la guerra de Granada" que es pot trobar dins aquest mateix web:
https://www.youtube.com/watch?v=_vufceS6Rw o bé:
https://www.inh.cat/articles/La-conquesta-de-Granada-per-la-corona-catalano-aragonesa-1482-1492-.-1a-part-les-cartes-del-rei-
Les armes catalanes de Ferran el Catòlic entren a Granada per la gloria de Castella, que és qui en tindria la sobirania i els calés que generés el regne. Bravo!