ARTICLES » 23-10-2021 | MEMòRIA HISTòRICA
 3695 lectures
|
Mor Carles Martell, pioner en la construcció de Catalunya
A l'octubre de l’any 741 va morir el rei Carles Martell, el fundador de la nissaga reial carolíngia. Va aconseguir aturar la invasió dels àrabs i de seguida va recuperar territori fins a la frontera entre el Llenguadoc i la Catalunya Nord, la qual cosa seria el primer pas per recuperar la resta del territori català. Va ser anomenat 'martell' per la seva contundència en el camp de batalla. Article d'En Marc Pons a el Nacional.cat d'aquest divendres 22 d'octubre.
Imatge de portada: sepulcre idealitzat de Carles Martell a la Basílica de Sant-Denis , a la localitat de Sant-Denis, prop de París. .
El 22 d’octubre de l’any 741, fa 1.280 anys, a Quierzy (llavors regne de Nèustria i actualment República Francesa), moria el rei Carles, sobirà dels quatre regnes dels francs. Carles, anomenat Martell per la seva contundència en el camp de batalla, va unificar els quatre regnes francs (Nèustria, Austràsia, Burgúndia i Aquitània), fins llavors dominats per les oligarquies territorials, i va governar un ampli territori que abastava bona part de l’Europa occidental: des de la vall de l’Elba, al nord, fins a la vall de la Garona, al sud; i des de la vall del Inn, a l’est, fins a la desembocadura del Sena, a l’oest. Carles Martell seria, també, el fundador de la nissaga reial carolíngia i qui posaria els fonaments de l’Imperi que va culminar el seu net Carlemany.
Carles Martell passaria a la història com el primer monarca cristià europeu que va aconseguir aturar la invasió àrab. Va ser a la batalla de Poitiers (732) també anomenada batalla de Tours. La majoria dels historiadors coincideixen que el resultat d’aquella batalla va evitar que Europa Occidental caigués en mans dels àrabs i va impulsar un procés d’expansió que, durant els anys immediatament posteriors, es materialitzaria en la recuperació de la Provença i de la meitat nord de la Narbonense (732-737). Precisament, en aquest procés expansiu, es produiria la batalla de la Berre (737) a les Corberes (el límit natural entre el Llenguadoc i la Catalunya Nord), que es va saldar amb una importantíssima victòria per a les forces de Carles Martell.
La victòria de la Berre seria el primer pas de l’empresa de recuperació del territori que, poc després, s’anomenaria Catalunya. Pipí i Berta (fill i nora de Carles) continuarien l’empresa; i Carlemany i Lluís I (net i besnet de Carles) la culminarien. Aquell nou territori franc, que creixia cercant els límits de l’antiga província hispano-visigòtica Narbonense, va ser anomenat Marca de Gòtia i en el procés de recuperació i organització hi van tenir una destacada participació els descendents de l’èxode visigot de la Tarraconense al regne dels francs durant la invasió àrab (714-723). La ideologia del retorn seria la que contribuiria, en gran mesura, a la projecció expansiva cap al sud, buscant els límits de la província hispano-visigòtica de la Tarraconense.
Marc Pons
Barcelona
Divendres, 22 d'octubre de 2021.
Autor: Marc Pons/ El Nacional.cat
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
…. I els rebesnets d'En Martell, és a dir, els nets d'En Carlemany, van signar l'any 842 els juraments d'Strasburg en occità (català antic) i en teutó (alemany antic)….
Martel estaba afiliado a ERC, y le gustaba el fuet,,,,, esto es un no parar de reir
Esta teoria que quieres rescatar, ya se tiro abajo en otro hilo de esta pagina Web.
Si no ho vaig llegir malament, en el llibre "Nosaltres, el poble europeu", l'autor, en Robert Lafont, ve a dir que a la batalla de Peitieu (en francès, Poitiers), el que Carles Martell va aturar no va ser pas l'expansió àrab, sinó l'expansió del poble basc.
També hi diu que la cristiandat, un cop vençuts els bascos, per cristianitzar-los es van empescar el camí de Sant Jaume de Galícia, que en passar per les seves terres, contribuiria lentament a aconseguir-ho.
Això, que, en llegir-ho fa força anys, em va sobtar, després he vist que lligava prou amb el que el llibre "La sardana i la religió de les bruixes", d'en Jordi Bilbeny, ve a dir que, llavors, quan d'algú es deia que era moro es volia dir que era no cristià i, per tant, tant podia ser musulmà com basc, com...