Accediu  |  Registreu-vos-hi
"La història és, en essència, una construcció narrativa: Els historiadors no sols escriuen els fets, sinó que els organitzen"
Hayden White, historiador dels EUA
ARTICLES » 19-10-2019  |  LA CORONA CATALANO-ARAGONESA
3199

Mor el viking Robert d’Hauteville, l’avi de Ramon Berenguer III

La relació entre els catalans i vikings o normands ve de molt lluny: de principis del segle X. Aleshores, els normands es van estendre per Sicília, Malta i el sud d'Itàlia i van emparentar amb la casa comtal catalana: un primer tast de la unió dinàstica entre el casal de Barcelona i el de Sicília al darrer quart del segle XIII. Article d'En Marc Pons a "elnacional.cat".

El disset de juliol de l’any 1085, fa 933 anys, moria a l’illa de Cefalònia (Grècia) el mercenari i aventurer normand Robert d’Hauteville, conegut també com a Robert Guiscard, afectat per una febre tifoide. Robert d’Hauteville, nascut a Coutances (Normandia) l’any 1015, era descendent de l’elit vikinga que, dirigida pel príncep Rol·ló, s’havia establert a la Normandia a principis de la centúria del 900 i hi havia creat un ducat semi-independent en l’esfera política del regne de França. Posteriorment els Hauteville, una branca menor de la casa ducal vikinga de Normandia, acabarien empobrits i es convertirien en mercenaris i aventurers.

Cap a l’any 1035 Tancred (el seu pare), amb la seva host particular, es desplaçaria a Apúlia (a l’extrem sud-oriental de la península italiana), llavors escenari d’un important conflicte que enfrontava els oligarques milanesos i els emperadors bizantins. Robert l’acompanyaria i ràpidament assoliria un paper important en aquell petit exèrcit. Durant la primera fase de la seva estada, posarien les seves armes tant al servei dels uns com dels altres, fins a aconseguir la força suficient per forçar els contendents a concedir-los el domini de Calàbria (a l’extrem sud-occidental de la península italiana) que, durant diverses generacions, exercirien de forma quasi independent.


Mapa possessions normandes l'any 1130 / Font: Wikimedia Commons

El domini de Calàbria els convertiria en un nou actor polític de la regió. Aquesta situació portaria, entre altres coses, que el Pontificat (la superpotència de la regió) hi fixés la seva atenció i impulsés el matrimoni entre Ramon Berenguer II, comte independent de Barcelona, i Mafalda de Pulla, filla de Robert d’Hauteville i princesa de Calàbria, que buscava construir una aliança entre dues potències navals emergents (Barcelona i Calàbria) en l’esfera política de Roma. Roger, el fill i hereu de Robert, col·laboraria amb el seu nebot Ramon Berenguer III en la conquesta de Tarragona, posant al seu servei la host d’un parent seu anomenat Robert d’Aguiló.

L’aliança entre Robert d’Hauteville i Ramon Berenguer I de Barcelona ―els avis de Ramon Berenguer III― culminaria dos segles més tard amb la unió dinàstica dels casals de Barcelona i de Sicília.

Marc Pons
Tarragona.
Dimarts, 17 de juliol de 2018
https://www.elnacional.cat/ca/efemerides/marc-pons-viking-robert-hauteville-ramon-berenguer_288615_102.html



Autor: Marc Pons



versió per imprimir

    Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

    Aconseguits 3400€
    de 12000€
    Queden 25 dies

    Més informació
      EDITORIAL
    L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
    37543
    Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
    11a UNH - Presentació de la universitat
    SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
    Subscriviu-vos al nostre butlletí
    Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
    En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules...[+]
    El refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot...[+]
    La censura dels textos, pintures i gravats del passat no és un hàbit dels temps pretèrits. Passa actualment...[+]
    Després de dos anys de recerques i d’estudiar la biografia d’En Leonardo Da Vinci, En Jordi Bilbeny creu que...[+]
    DARRERS ARTICLES COMENTATS

    1.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    2.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    3.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    4.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    5.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    6.  Els enregistraments del 23è Simposi ja són al web
    7.  Una exposició reivindica la figura de l'humanista alacantí del segle XVI Gosalbes de Cunedo
    8.  La 'Franja de la franja' ens suggereix que a la meitat de l'Aragó es parlava català
    9.  L'enigma de la «baula perduda» en la història de Malta
    10.  Ni Colom és jueu ni s’ha demostrat que fos valencià
    EL MÉS COMENTAT
    (En els darrers 90 dies)
    1.  Enregistrament de la conferència 'La unitat de la llengua catalano-occitana' d'En Jordi Bilbeny
    2.  Un llibre tocat per la Gràcia: el Sant Francesc d’En Jordi Bilbeny
    3.  El silenci dels «intel·lectuals» davant els «relats oficials»
    4.  Les herbes seques d'En Colom: una recepta popular que ens suggereix la catalanitat de l'Almirall
    5.  Topònims bascoides a les possessions del monestir de Sant Aniol d'Aguja
    EL MÉS LLEGIT

    1.  Miquel Servet, català universal
    2.  Sobre l'origen de la bandera dels Estats Units d'Amèrica
    3.  Reis d'Aragó, de la Corona d'Aragó, o Reis de Catalunya?
    4.  Sabies que l'escut d'armes de Leonardo da Vinci són les armes catalanes de tres pals?
    5.  Cervantes, català
    6.  “Déu no vulgui que aparegui el manuscrit del ‘Quixot’!”
    7.  'El Quixot és la traducció d’una obra catalana, d’en Joan Miquel Servent'
    8.  La barretina i la seva implicació a Amèrica
    9.  La nau Victòria duia una bandera catalana quadribarrada
    10.  La casa barcelonina d'En Cristòfor Colom que els censors van intentar situar a Sevilla