Oriol Solé Sugranyes, encara avui

El 6 d’abril de 1976, ara fa 45 anys, als 28 anys va ser assassinat per la Guàrdia Civil Oriol Solé Sugranyes, militant del MIL a Euskal Herria, molt a prop d’aconseguir la llibertat a ran de la frontera francesa, després de la fuga de Segòvia (al principi de la Transició, mig any després de la mort del dictador). L’Oriol, obrer tipògraf d’ofici, va passar bona part de la seva vida a les presons d’Espanya i França i a l exili. Va ser un lluitador incansable i entusiasta per l’emancipació de la classe obrera i de tots els oprimits. D’inequívoca catalanitat, va destacar per la seva capacitat lluitadora i per les seves qualitats humanes i solidàries.

Creiem oportú recordar el seu exemple vivencial de lluita i resistència en els moments actuals en què, com a la seva època, torna a aparèixer amb força el feixisme amb la repressió de tot tipus de llibertats i drets. I encara amb més raó, amb el neguit de l’arribada de la pandèmia, que condiciona greument les nostres vides, creant alhora més desànim confusió i incertesa en tots nosaltres. En l’actual situació d’opressió i de desesperança que patim a hores d ara, no hi ha un altre camí que plantar cara a l’enemic, com feia l’Oriol, actuant contra aquells que ens condemnen a la misèria quotidiana en tots els terrenys, per seguir avançant d’aquesta manera, en defensa de les llibertats amenaçades i en la consecució d’una societat i d’un país més lliure i igualitari.

Oriol, passats 45 anys encara t’estimem i et recordem i, amb les dificultats d’aquests temps, fem nostra la teva lluita. Per tant, són ben actuals els versos d’en Lluís Llach: “Lluita amb fe. Lluita amb fe pel company que va morir a l’albada" i "cal que neixin flors a cada instant”. I ara més que mai.

Ricard De Vargas Golarons

Mural dels veïns de Capellades en record de l'Oriol Solé Sugranyes.