Personatges recuperats més enllà de la censura d'Estat: Lluís Colom

1) Lluís Colom : Segons la versió oficial és En Bartolomé Colón o Bartolomeo Colombo, germà del llaner i taverner genovès Cristoforo Colombo. Amb tot, aquesta mateixa historiografia el presenta com un gran cosmògraf, diplomàtic i militar. El trobem a la cort de França, a la cort anglesa i, finalment, a la cort dels Reis Catòlics. I, com a militar, és capità de nau, capità dels exèrcits de terra, al Nou Món i, en absència del seu germà Cristòfor, és el Governador de les possessions americanes. Tot plegat li confereix una personalitat molt diferent a la del simple plebeu analfabet, que és el que era el Bartolomeo Colombo italià. Tanmateix, alguns documents i cròniques ens diuen que a la Catedral de Santo Domingo hi havia enterrats “En Cristòfor Colom i el seu germà Lluís”. Els historiadors que han comentat aquests textos ens asseguren que es tracta d’un error, perquè el descobridor no va tenir mai cap germà anomenat Lluís. Que segurament els cronistes volien haver dit “el seu nét Lluís”, perquè, efectivament, En Colom va tenir un nét amb aquest nom, que va ser el tercer virrei i almirall de les Índies. Però aquests experts ignoren que el Cristòfor Colom barceloní sí que va tenir un germà dit Lluís Colom, capità de cinquantena, diputat, diplomàtic i home docte en afers comercials i navals. Talment com ens diuen les cròniques americanes, que En Bartomeu Colom s’estava a la Cort de França, En Lluís Colom, després de la guerra civil catalana, també resideix a la mateixa cort. Amb totes les quals coses entra pels ulls que aquest Lluís és el que els llibres adulterats anomenen Bartolomé amb l’única finalitat de fer-lo passar pel Bartolomeo Colombo genovès.

Jordi Bilbeny

[Del llibre «Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom». David Bassa entrevista Jordi Bilbeny]

Imatge de portada: estàtua d'En Cristòfor Colom davant la catedral de Santo Domingo



Portada de la 'Historia General de lo hechos de los castellanos'
de l'Antonio de Herrera. A la part inferior dreta hi apareix En
Bartolomé Colón, que no és sinó En Lluís Colom.