ARTICLES » 27-10-2017 | MEMòRIA HISTòRICA
![]() 5417
|
Presentació del manifest: el dret a la nostra història
L'Institut Nova Història reprodueix el manifest que El Grup Promotor DHistCAT ha presentat, el dia 25 d’octubre de 2017, sobre EL DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA a l’Espai VilaWeb (carrer Ferlandina, 43, de Barcelona).
L’acte ha estat presentat i moderat per la psicòloga Dolors Marin i Tuyà,i ha comptat amb els juristes Josep Agustí Faiges Morales i Sebastià Sardiné i Torrentallé.
Grup Promotor DHISTCAT
MANIFEST: EL DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA
Catalunya és un cas paradigmàtic d'història tergiversada. Les lleis de censura i de control d'impremta desenvolupades durant tot el segle XVI, entre els anys 1501 i 1594, han condicionat i determinat la documentació i els registres històrics, que s’han seguit fent ininterrompudament fins a l’actualitat. Més recentment, el 2010 l'estat Espanyol, tanca l'accés de tots els arxius històrics i documents diplomàtics des del segle XV perquè la seva revelació podria danyar o arriscar greument la seguretat i la defensa d’Espanya. Durat més de cinc segles s'han suprimit, destruït, prohibit, falsejat, expropiat, amagat, distorsionat, espoliat i deslocalitzat objectes i aspectes materials i immaterials del patrimoni documental i artístic de la història individual i col·lectiva de la nació catalana. En conseqüència, manca credibilitat a bona part de la història oficial de l'Espanya Moderna i Contemporània.
Determinades parts de la història oficial espanyola han estat deliberadament dissenyades com a instrument de propaganda per forjar una identitat espanyola unitària tot eliminant la visió del món dels pobles primigenis que la conformaren, singularment i en el nostre cas, amb el clar objecte d’eliminar-ne la catalana, a fi de mantenir a ratlla i contenir el desig multisecular d'autodeterminació del Poble Català, al qual té dret d'acord a la Carta Internacional dels Drets Humans.
EL DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA és un Dret fonamental, exigible als Estats i davant els tribunals nacionals o internacionals. El coneixement de la pròpia història aferma la democràcia, la dignitat, el respecte i l’autoestima i farà caduca la dita molt estesa segons la qual la història l'escriuen els vencedors. D’aquí, el Deure i el Dret col·lectiu de tota persona a conèixer LA PROPIA HISTÒRIA DE NACIÓ, que seria bo d’incloure a la Carta Internacional dels Drets Humans.
Per tot això
MANIFESTEM:
PRIMER: Que el DRET A LA Pròpia HISTÒRIA és un dret fonamental individual i col·lectiu a incloure en la Constitució de la propera REPÚBLICA CATALANA.
SEGON: Que, tota Nació o Estat, ve obligat de revisar consensuadament, i a donar a conèixer, la seva història, tal com fou, defugint de dogmatismes, segons fonts primàries contrastades.
TERCER: Que tota Nació o Estat té el deure i el dret a recuperar i a tenir lliure accés, al seu patrimoni històric, estigui en arxius privats o públics, dins el mateix territori o en altres indrets del món, amb jurisdicció universal per a reclamar-lo.
És per això que, individualment i col·lectiva, la ciutadania i la societat civil i política sota signant
RECLAMEM:
1) Als nostres representants polítics, tant en l’àmbit municipal com nacional, mocions o lleis de defensa i preservació del nostre dret a la Història.
2) Que la propera Assemblea Constituent Mixta, inclogui en el text constitucional com a Dret Fonamental, el DRET A LA PRÒPIA HISTÒRIA.
Barcelona, 25 d’Octubre de 2017
Signem com a promotors, les següents persones/entitats.
Nom: ......................................................................................... DNI/NIF/NIE...................
https://andreumarfull.com/2017/10/26/manifest-el-dret-a-la-propia-historia/
Autor: DHisCAT
versió per imprimir
Las personas que intervienen en ese bautizo están claros: Rodrigo de Cervantes, su mujer Leonor, el padrino Juan Pardo, el bachiller Serrano (cura de esa parroquia), y el sacristán Baltasar Vázquez. El añadido no tiene nada de raro, es cosa de un estudioso que no tenía el respeto que tenemos hoy por los documentos y apuntó en un margen que se trataba de Miguel. Si te fijas en las partidas de bautismo que hay en la misma página del libro, no hay nombres de los nacidos en los márgenes ni en los textos de las partidas.
Otra partida del mismo libro, de otro hijo de Rodrigo de Cervantes y su mujer Leonor.
http://www.publiconsulting.com/pages/astrana/tomoI/images/4871pag194.jpg
Aquí la partida de Luisa de Cervantes, hija de Rodrigo de Cervantes y de Leonor de Cortinas su mujer. Esta sí que tiene apuntado en el margen el nombre de la nacida en letra de la época.
http://www.publiconsulting.com/pages/astrana/tomoI/images/4871pag206.jpg
Por lo que toca a la declaración como testigo en Valencia, queda claro que el hombre era de Alcalá de Henares. Probablemente Cervantes entendía el valenciano pero no lo hablaba o escribía, es lo que pasa cuando lo aprendes de oído.
Sobre los documentos de Defensa e Interior, casi me parece dejadez y falta de presupuesto. ¿Sabes lo bestias que han sido los recortes en archivos y bibliotecas? Al menos en el caso de la BNE, que lo sé del propio departamento de reprografía, les recortaron entre 2011 y 2016 un 63% del presupuesto. Si el resto de archivos están igual, me imagino que en Defensa no andarán para hacer distingos sobre su fondo antiguo.
D¡acord, en valencià. I, probablement entendria la llengua valenciana... perquè era la seva llengua materna. No, perdona és rar posar un nom un segle després a una partida de naixement un nom.I perdona, per altra banda, que no hi estigui gens d'acord. En un document de compra/venda,, partida de naixement, emfiteusi, capítols matrimonials, ha de estar molt clar el nom de les persones que intervenen en l'acte jurídic, perquè tots ells per definició fan referència a persones concretes, determinades i reals que intervenen en el cas. Si hi ha un contrtacte matrimonial o capítols matrimonials, cal saber exactament quines són les persones que que es casen, qui es exactament la persona que en fa de testimoni, qui el que fa de padrí de bodes etc.... Ho sento fa estrany. Molt estrany, massa estranya perquè no resulti molt sospitós. Mala praxi ara i aleshores.Per què no hi hagut ni hi ha cap permís per accedir als documents? Per què? Per què aquesta salvatjada?
Francesc, cuando bautizaron a Miguel de Cervantes NADIE sabía que iba a convertirse en el escritor más importante en lengua castellana, ni tampoco lo imaginaría nadie de su entorno ni siquiera a la hora de su muerte. Vamos, que lo normal es que se hubiera traspapelado o destruido directamente, como tanto patrimonio de las tierras que circundan Madrid. Ser la sede de la corte es lo que tiene, que todas las guerras e invasiones acaban pasando por tu campo, y la destrucción suele estar asegurada. Sin ir más lejos, los asedios a la villa de los sublevados en la Guerra Civil dejaron media provincia absolutamente devastada.
El documento de Valencia al que hago alusión está en buena lengua valenciana, que es la que se usaba en los tribunales de allí por aquel entonces. Probablemente Cervantes entendería esa lengua al haber compartido cautiverio con varios valencianos en Argel. El señor Tauler presenta a Cervantes en los términos referidos, pero en valenciano. El papel de la declaración lleva además la firma de Cervantes dando su conformidad a lo allí expuesto, como era habitual con las declaraciones.
Sobre la partida. No, no es raro que un estudioso del XVIII hiciese anotaciones marginales. Antes del XIX no hay el respeto que se tiene hoy por los documentos antiguos. No es la única anotación que dejó, también señaló con notas marginales a los parientes de Miguel en ese libro de partidas bautismales. ¿Mala praxis? Desde la óptica actual, sí.
Lo de los documentos de Defensa y Exteriores, no es que en 2010 prohibieran el acceso, pues antes tampoco lo había. Simplemente prorrogaron la catalogación como material clasificado del fondo antiguo (al completo). ¿Es una salvajada? Sí. Lo que tenían que haber hecho ers catalogar por tramos y desclasificar el material correspondiente a documentación generada por personas que hubieran acabado su servicio antes de 1910.
I aquesta irrregularitat no és gens raraaaaa???? Que estem parlant de l'escriptor més important per a les lletres castellanes!!! A veure, no és que refusem en bloc i del tot un document.. Recorda que nosaltres diem que moltíssims documents han estat retocats i traduïts i tergiversats. Una mica tergiversats, força tergiversats, molt tergiversats i del tot tergiversats i, per tant, totalment falsificats. Hi ha una gradació. Doncs en el cas que al·ludeixes hi pot haver tergiversació parcial i un canvi de llengua. I precisament no fa sinó refermar aquestes sospites nostres.el que diu el cos del sobredit manifest:: el fet que el 2010 l'estat Espanyol, tanca l'accés de tots els arxius històrics i documents diplomàtics des del segle XV perquè la seva revelació podria danyar o arriscar greument la seguretat i la defensa d'Espanya". Un document del XV i del segle XVI pot danyar o arriscar GREUMENT LA SEGURETAT i LA DEFENSA de l'Espanya d'avui!!! Per què aquesta prohibició tan bèstia per a documents de fa quatre-cents o cinc-cents anys??? Potser sí que investigadors experts poden destapar casos greus de falsificació. En tot cas, suposo que no em negaràs que aquesta prohibició és molt i molt estranya.
La única irregularidad que tiene es que "Miguel" es un añadido tardío de un estudioso del XVIII.
Por otra parte sois arbitrariamente escépticos respecto a cualquier fuente primaria, mientras que aceptáis acríticamente cualquier cosa que pueda avalar vuestras ideas, aunque sea tangencialmente. Sobre Cervantes, por ejemplo, rechazáis la declaración del propio escritor en un juicio en Valencia en el cual fue presentado en calidad de testigo por el valenciano Miquel Tauler, quien se refiere en los siguientes términos a Miguel de Cervantes: "Miguel de Cervantes, excelente caballero, vecino y natural de Alcalá de Henares, de edad de 32 años".
Claro. El mundo entero está equivocado y vosotros no. ¿Hace falta explicar más?
També molts investigadors, filòlegs, lingüistes han llegit la partida de naixement d'en Cervantes i fins fa ben poc no se n'han denunciat les irregularitats.
Autèntics.... de qui? Segur que són autògrafs? Com ho podem saber amb tota certesa? Ja n'hem parlat d'això. I molt.
Francesc: esos documentos que cito han sido leídos, vistos, y analizados por cientos de expertos y ninguno cuestiona que sean auténticos. Si quieres mirar la Sentencia Arbitral, la tienes cerca, está en el Archivo de la Corona de Aragón. El otro es más complicado, pues está en la Fundación Casa de Alba, en el Palacio de Liria, Madrid.
Contrastat? Font primària el que dius, Santo? Aquí hi ha la mare dels ous.
"SEGON: Que, tota Nació o Estat, ve obligat de revisar consensuadament, i a donar a conèixer, la seva història, tal com fou, defugint de dogmatismes, segons fonts primàries contrastades"
Cuán irónico resulta esto cuando aquí he visto discutidas fuentes primarias como la contabilidad del almirante Cristóbal Colón, la Sentencia arbitral de Guadalupe, o manuscritos autógrafos de autores.