ARTICLES » 01-03-2020 | MèTODE DE LA NOVA HISTòRIA
 4863
|
Pseudohistòria, oficial
Article de l'Andreu Marfull a El Punt-Avui+ d'avui 1 de març del 2020."Però els academicistes creuen en la bona fe dels manipuladors. Per a un acadèmic, o per a un admirador de l’Acadèmia, repensar la història és massa incòmode".
El tractament de la informació orquestrada des de Madrid respecte als fets de l’1-O del 2017, està fent obrir els ulls a molta gent, que veu com el tracte rebut és lamentable. I això costa molt d’acceptar. Se’ns vol fer creure que la llei escrita pel relat dels fets manipulats pot enviar a la presó, privar dels béns i amenaçar tots aquells que creiem que tenim el dret a ser, i a decidir. I això ens fa sentir impotents. En aquest sentit, la publicació del llibre Pseudohistòria contra Catalunya, coordinat per Vicent Baydal i Cristian Palomo, que s’ha proposat desprestigiar en Jordi Bilbeny i l’Institut Nova Història, o INH, té la virtut d’haver-nos ajudat a entendre-ho millor. Gràcies a la seva pretensiosa reacció, hi ha més consciència de viure en un context historicista anòmal, al posar-lo en evidència. I aquesta situació ens ajuda a apuntar al moll de l’os: a la pseudohistòria oficial. Des de l’espanyolisme se’ns fa creure que hi ha una llei que diu que els catalans no som ni mai hem estat un poble o una nació i, per tant, mai ho podrem ser. I això els ho reafirma el dret històric. I nosaltres diem que sí, que ho som i volem ser-ho amb igualtat de drets com qualsevol altre, sense tenir massa clar on comença i on acaba aquest dret. Però, per què dubtem? Perquè ens han usurpat aquest dret. Ho ha fet el relat històric que ha dirigit un poder intrús, que no ha tingut cap mirament a l’hora de manipular la veritat, per estabornir els seus adversaris a cops de porra i de flagrants falsificacions. I aquesta afirmació no és en absolut gratuïta. És una grandíssima veritat que no es treballa com a línia d’investigació de la manera adequada per por a les conseqüències que pot generar. En general, no hi ha la més mínima col·laboració. Més aviat hi ha aversió, la mateixa que menysté INH (que sí que ho investiga). Canvi de noms i de cognoms; invenció de regnes i de llinatges, de sants i de gestes; una censura implacable (que inclou els arxius oficials); crema de llibres, de biblioteques i de persones; innombrables contradiccions i una ingent falsificació documental, en són les proves. Però els academicistes creuen en la bona fe dels manipuladors. Per a un acadèmic, o per a un admirador de l’Acadèmia, repensar la història és massa incòmode, ja que fer-ho implica quedar-se sense el do de l’erudició i sense el fonament del seu mètode científic: el rigor de l’anàlisi documental i la lògica dels fets ja consensuats. És a dir, no ho exploren perquè topen amb els límits del seu cientisme conservador. Ells no ho investigaran ni deixaran que es faci, però mostrant-nos les seves limitacions han donat ales a una major determinació científica, apujant el llistó del dubte, com ho fa INH.
Andreu Marfull Pujadas
Professor i investigador Col·lectiu Sant Jordi
Tribuna
Opinió
1 març 2:00 h.
https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/1748421-pseudohistoria-oficial.html
Autor: Andreu Marfull
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Que sapigueu tots que en Baydalet, que és com ací anomenem en Vicent Baydal, principal impulsor d'aquesta pseudohistòria i obsessionat contra l'INH des de fa temps, NO HA TRET UNA PLAÇA EN LA UJI DE CASTELLÓ QUE JA DONAVA PER SEUA.
Serà que aquest xic no és tan bo com diu? Serà que al final tots acaben fartant-se de la seua petulància i cregudisme?
Vos convide a tots a fer-vos un whisket a la seua salut ha ha ha
Catalanades? A mi em semblen expressions perfectament castellanes.
Guerau haciendo muestra de su ignorancia del español
Això gràcies al DCVB
Només mirant una mica el llibre: Colección de los viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV vol. 3 de Martín Fernández Navarrete, he trobat les següents catalanades de Vasco Núñez de Balboa i d'altres amb cartes del rei Ferran des de Valladolid.
https://books.google.es/books?id=MadYAAAAMAAJ&pg=PA385&dq=cartas+vasco+nu%C3%B1ez+de+balboa&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjHwNXQtO_nAhW9VRUIHRIKCB4Q6AEIOzAC#v=onepage&q=cartas%20vasco%20nu%C3%B1ez%20de%20balboa&f=false
DESQUE conj., grafia ant.,
per des que; cast. desde que. Mas desque lo món en creu vos adora, Passi cobles 149. Parla dels gots desque entraren a Spanya, Boades Feyts 51.
1. VARADA f.
Cop de vara; cast. varazo. A forsa de estirons del ramal y de varaes, Navarro PP 11.
Fon.: baɾáða, baɾáðɛ (occ.); baɾá (Val.); vaɾá (Cast., Al.).
Sinòn.: bastonada, garrotada.
ESPANTAR v. tr.
ESTAN EN PACES
DCVB Estar en paus,
ENTRAR
especialment, Transgredir les fronteres d'un país, els murs d'una població, etc., per obrar-hi forcívolment i bel·licosa, per fer-hi dany, per robar-hi, etc. Les gents d'armes qui cascun dia entren per esvehir les terres del dit senyor e dampnifiquen aquelles, doc. a. 1390 (Ardits, i, 4). Que entraren e prengueren fins a la meytat del pont, Tirant, c. 5. Posqueren les generacions barbres entrar-se'n e scampar-se'n, Boades Feyts 51. Obligat a triar entre es perill de que li entrassen lladres, Ignor. 43.—e) Conèixer carnalment. Uries... couidà-lo lo rey... e féu-lo tant beure fins que casech embriach, e axí per esta rahó no entrà a sa muller, Serra Gèn. 113. Axí, l'ome vell, pel mèliç que y resta, | dispost és hi àbil en l'obra d'entrar, Proc. olives 1482.
ENFILAR
6. fig. Prendre un cap de fil, una idea fixa. «Ell sempre se les enfila per aquí, i ningú l'en treu» (Camp de Tarr.).
Loc.—a) Enfilar-se com una carabassera: créixer molt i ràpidament; fer-se amunt molt de pressa; irritar-se fàcilment.—b) Enfilar-la per la punta: prendre les coses malament, al revés d'així com cal.—c) Cadascú per on les enfila, o Cadascú l'enfila a la seva manera, o Cadascú se l'enfila per on pot (o per on vol): es diu per indicar la diversitat de parers, de maneres de veure les coses, que es troba sempre entre diferents persones.
Fon.: əɱfilá (pir-or., or., bal.); aɱfilá (occ., Maestr.); eɱfiláɾ (val.).
Etim.: derivat de fil.
FORNIDO
FORNIT, -IDA adj.
|| 1. Proveït, abastit de cosa necessària o convenient; cast. provisto, abastecido. Moltes naus armades e fornides de molta gent dextra, Pere IV, Cròn. 377. Eren engastats set fermals fornits de pedres, Villena Vita Chr., c. 48. Un obrador fornit de totes aynes pertanyens a fuster, doc. a. 1468 (arx. de Montblanc). No's casarien fins tinguessen casa fornida, doc. a. 1537 (BSAL, x, 47).
PAÑOS
PANY
b) Porció de paret més o menys extensa i bastida en una mateixa línia (or., occ., val., bal.); cast. hastial, lienzo de pared. Hun pany de mur al costat de la torre de la fe, doc. a. 1437 (Arx. Gral. R. Val.). La pintura que aquell ha de fer al oli en lo llens y pany de la paret, doc. a. 1591 (Archivo, v, 34). S'alçaven els panys de murs centrals, Esclasans Urània 34
A LA PASADA
INCOMPORTABLE adj.
Que no es pot comportar o suportar; cast. insoportable. Li faea alguns greuges e coses incomportables, Pere IV, Cròn. 118. La suspita e ira d'elles són incomportables, Metge Somni iii. E sent venir soptós hun temporal | de tempestat e temps incomportable, Ausiàs March, ii.
PUESTO CASO QUE YO
Posat cas que...: suposant que succeís que... Posat cars los enemichs nos vinguessen al dessús, Tirant, c. 142.—
MEECINA
MEDICINA o MEDECINA f.: cast. medicina.
ANCHOR
AMPLOR f. o m.
Amplitud. Amb gest d'amplor exultadora, López-Picó Lleures 69. Venia en els ulls plens de la llum y del ampló des terres. Cañís 124.
APAÑAN
APANYAR
2. Posar qualque cosa en orde o així com cal que estiga; cast. arreglar.
HILANDO VUESTRA DERROTA
FILAR
9. intr., nàut. Navegar bé, en bones condicions i circumstàncies.
HABÉIS DE TOCAR EN CANARIA
a) En un viatge o camí, sobretot marítim o fluvial fer una aturada incidental, arribar de passada, en un punt. Digueren-li com aquesta nau venia de Alexandria e de Berut e que hauien tocat en la ylla de Chipre, emperò que en Rodes no hauien pogut tocar, Tirant, c. 86. Cada vegada que tocaven a Malta, feyen una visita a les monjes, Penya Mos. iii, 222.
GOLPE DE PRINCIPALES
COLP.
1. Quantitat considerable; multitud. A Tolosa se fahien de nou e s'adobaven de vells gran colp d'engins e de bombardes, doc. a. 1376 (Boll. Lul. ii, 51). E vaia-us lo cor en plantar gran colp de canyes en los bancals del hort, doc. a. 1407 (Anuari IEC, v, 606). Aquest dia passaren gran colp de legostes, de què tota la terra ne fon cuberta, doc. a. 1407 (ibid. 615). Donà al haraut una roba sua molt rica e gran colp de franchs d'or, Curial, ii, 83. Fent-me contar cop de cosas de lo temps, Genís Mercè 232. Colp de peix: mola de peix, multitud de peixos que neden (Eiv.). Al cop de la feina: al temps que hi havia molta feina (Solsona).