ARTICLES » 08-04-2019 | COLOM, CATALà
 6464
|
Trobat a Copenhague un manuscrit perdut de la biblioteca d’En Ferran Colom, fill del Descobridor
“Es tracta del «Llibre dels Epítomes» i és un dels catàlegs elaborats per En Ferran Colom i els seus bibliotecaris a començaments del segle XVI”. Notícia publicada al diari ‘ABC-Granada’ del 2 d’abril d’aquest any.
Investigadors de les universitats de Granada i Cambridge han confirmat que un volum de 2000 pàgines, dipositat des de finals del segle XVII en una col·lecció de la Universitat de Copenhague, és un dels catàlegs més importants que el fill d’En Cristòfor Colom va confeccionar per classificar la seva enorme biblioteca.
Així ho assegura la Universitat de Granada en un comunicat, en el qual s’hi relata que «un volum manuscrit de dues mil pàgines, dipositat des de finals del segle XVII en una col·lecció a la Universitat de Copenhague, ha estat identificat com a pertanyent a En Ferran Colom, fill del descobridor d’Amèrica». «El manuscrit ―s’afirma― és un dels documents més importants entre els catàlegs elaborats per En Ferran Colom i els seus bibliotecaris a començaments del segle XVI.»
Els professors José María Pérez Fernández, de la Universitat de Granada, i Edward Wilson-Lee, de la Universitat de Cambridge, es van desplaçar a Copenhague la setmana passada per examinar el manuscrit i constatar que aquest no deixa lloc a cap dubte sobre la seva natura original.
Una important biblioteca
Ferran Colom (1488-1539) va aplegar durant la seva vida una importantíssima biblioteca de més de 15.000 títols. Encara que la majoria dels llibres que s’hi conserven de la col·lecció original es troben ara dipositats a la Biblioteca Colombina de Sevilla, molts d’aquests s’han perdut o han estat dispersats arreu del món.
Els professors Pérez Fernández i Wilson-Lee, que en l’actualitat treballen en un monogràfic sobre la biblioteca que publicarà Yale University Press, han identificat volums que pertanyen a la col·lecció d’En Ferran en llocs tan distants com la biblioteca John Carter Brown als Estats Units, o la col·lecció de la Fundació Giorgio Cini a Venècia.
El manuscrit en qüestió és l’anomenat «Llibre dels Epítomes», una sèrie de resums de més de tres mil títols. Es tracta d’un dels més importants entre tots els catàlegs que En Ferran Colom va confegir per classificar la seva enorme biblioteca. Tot i que li falten algunes pàgines al començament i al final, el volum conté en el seu estat actual quasi dues mil pàgines, i es troba en bon estat de conservació.
Els professors Pérez Fernández i Wilson-Lee incorporaran aquest descobriment al seu estudi de la biblioteca de Ferran Colom (d’imminent publicació durant els propers mesos). El professor Wilson-Lee és, a més a més, autor d’una biografia recent d’En Ferran Colom («The Catalogue of Shipwrecked Books»), que sortirà publicada en espanyol per l’editorial Ariel al mes de setembre.
Arnamagnæa
En col·laboració amb la col·lecció ‘Arnamagnæa’ de Copenhague, els professors Pérez Fernández i Wilson-Lee s’han embrancat en un projecte per digitalitzar el manuscrit i fer-lo accessible a la comunitat acadèmica. Igualment, estan treballant, ja també, en un estudi detallat del document amb un equip d’experts en la matèria.
Tot indica que el manuscrit ha estat dipositat des de finals del segle XVII a la col·lecció de Árni Magnússon (1663–1730), un expert coneixedor de la literatura islandesa i el primer catedràtic d’Antiguitats Daneses de la Universitat de Copenhague, institució a la qual va donar la seva col·lecció després de la seva mort.
La seva col·lecció es compon sobretot de manuscrits d’origen islandès i en general de textos escandinaus, a la qual també va incorporar una petita col·lecció de manuscrits espanyols que provenien de la col·lecció del diplomàtic Cornelius Lerche, ambaixador danès a Espanya a finals del segle XVII.
El fet que un grapat de manuscrits espanyols (una vintena d’ells aproximadament) es trobessin immersos entre més de 3000 manuscrits islandesos explica que durant tots aquests anys passessin desapercebuts per als estudiosos.
Diari 'ABC' Granada
Actualitzat: 02/04/2019 10:53h
https://www.abc.es/cultura/abci-hallado-copenhague-manuscrito-perdido-biblioteca-hernando-colon-hijo-descubridor-201904011314_noticia.html#ns_campaign=amp-rrss-inducido&ns_mchannel=abc-es&ns_source=tw&ns_linkname=noticia.foto&ns_fee=0
Autor: Diari ABC-Granada
versió per imprimir
RSS
Facebook
Twitter
Youtube
Francesc:
Están en proceso de digitalización. De momento, he podido ver tres títulos en las imágenes de prensa, igual tú puedes leer mejor el título 1492:
1493- De Genealogia Deorum Gentilium, de Boccaccio
2023- Epigramas de Remacle d'Ardenne (véase también el libro indexado como 2748)
2024- Introducción a la Astronomía, de Albumasar Abalachi (véase también 3158)
Seria molt interessant saber el títol i el contingut d'aquests tres mil llibres.
También hay bastante obra en Italia, especialmente teatro, porque las compañía teatrales hacían giras por el reino de Nápoes y el de Sicilia, valgan de ejemplo las compañías de Pedro de Osorio.
Roma es un sitio en el que también hay obras porque muchos príncipes italianos tenían sus buenos feudos en Campnia pero su residencia principal en Roma, como el caso de Pompeo di Pierfrancesco Colonna, gran patrón del teatro entre 1630 y 1645. Así, la comedia "Ir buscando a quien me sigue", del leonés Diego de Prado y Tovar está (bueno, estaba) en la Biblioteca Casanatense.
He encontrado una imagen mejor en la que se puede leer alguno de los epítomes:
https://imgur.com/a/tbMLApN
Lope de Vega no tiene la menor polémica. Las cifras absurdas de 1.500 o 2.500 comedias no se las cree nadie, es que no se las creía ni Don Marcelino, que era un lopista empedernido y le atribuía a Lope cualquier cosa que fuera moderadamente buena. El problema no lo tengo yo, lo tienes tú que no conoces absolutamente nada sobre Lope de Vega y cómo están las cuestiones de las atribuciones.
Lo de que todas las obras están fuera de España, o al menos fuera de Castilla también es algo que te has sacado de la manga. La inmensa mayoría están aquí, en España, en particular en la BNE. Por otra parte, que haya mucha obra fuera no tiene nada de raro: te recuerdo que de 1808 a 1814 hubo una guerra y en ella se produjeron innumerables saqueos. Tampoco podemos olvidar que el marqués de Jerez de los Caballeros vendió en 1904 su inmensa biblioteca (más de medio millón de libros) a Archer Milton Huntington.
Ya veo también que desconoces por entero la naturaleza de los mapamundis, o de los mapas en general para fechas anteriores a 1648. Antes de eso, un mapa representaba la geografía lo mejor que podía, las fronteras no era habitual marcarlas. En cuanto a la decoración, tú dices que hay "centenares" de mapas llenos de banderas catalanas, cuando tal cosa es directa y llanamente falsa. Lee, ilústrate, aprende sobre las prácticas cartográficas e iconográficas portuguesas antes de andar haciendo afirmaciones altisonantes vacías de cualquier validez. Te recomendaría que empieces por un clásico de la materia "Cartografia e cartógrafos portugueses dos séculos XV e XVI : contribuiçao para um estudo completo"
Job, doncs el que et recomanava al principi:millor haver presentat un altre autor que no fós Lope de vega com a exemple d'altres obres desaparegudes no relacionades amb la Història censurada de Catalunya. perquè aquest, que si són 600, 1800 ó 2500, de polèmica en genera un bon tros.
I torno al que deia al principi, que ens perdem per les branques:
Als manuscrits, "las páginas se mojan o se pierden", però sembla que "se mojan y se pierden" més els relacionats amb la Història censurada de Catalunya (Bíblia de València, El Tirant, catàleg de Ferran Colom,...).
També tots es troben a l'estranger. No els podrien pas trobar a la "Castilla patria", a Burgos o a Valladolid, no, els troben a Roma (Tirant lo Blanch), a Copenhagen, o els centenars de mapamundis del suposat '"Imperio Español", farcits de banderes catalanes, repartits per tot el món, menys on haurien de ser, a Castilla.
I en llatí, l'única llengua lògica que podia ser. Si hagués estat en català, les relacions diplomàtiques dels S.XVI, XVII, XVIII, XIX, XX ó XXI ja haguessin mogut cel i terra perquè desaparegués abans de sortir a la llum. I en castellà, massa feina, una cosa és traduir del català i manipular un manuscrit de 10 pàgines i l'altre és fer-ho per 2.000 pàgines.
Misteris de la història...
Los catálogos no tenían ningún tipo de aportación personal, eso son innovaciones modernas propias del desarrollo de las ciencias de la documentación a partir del siglo XIX. Los catálogos de la época no eran más que inventarios, sin más misterios.
Lope escribió unas 600. La cifra que da la Wikipedia en catalán ni es fiable, ni se la ha creído nadie nunca. Juan Pérez de Montalbán, que era un fanboy en toda regla, hablaba de 1.800 comedias, pero tampoco nadie ha tomado nunca en serio esa cifra. Incluso cuando Lope menciona en su Égloga a Claudio lo siguiente:
"Mil quinientas fábulas admira,
que la mayor el número parece,
verdad que desmerece
por parecer mentira
pues más de ciento
en horas veinticuatro
pasaron de las musas al teatro."
Hay que entender que es una exageración poética, una hipérbole. Como lo de que más de cien comedias suyas las escribió en 24 horas, que también es exageración poética, pues es materialmente imposible escribir una comedia en 24 horas, y menos aún con péñola y tintero.
Por no hablar de que esas "mil quinientas" están relacionadas con un juego de palabras de su obra La moza del cántaro, donde dice: "si perdiese ese pleito / apela a mil quinientas; / mil quinientas ha escrito / bien es que perdón merezca".
Las "mil quinientas" de la primera mención se refieren a la Sala de las Mil Quinientas, una sala de la Real Chancillería de Valladolid dedicada a pleitos especialmente graves, y que requería de una fianza judicial de 1.500 doblas para incoar pleito. Si el demandante ganaba, se le devolvía la fianza, si perdía, se daba un tercio a la parte demandada, un tercio al fisco regio, y un tercio a la Chancillería.
Job:
1. Si hi era, és més probable que hi hagués una aportació personal seva a les primeres o últimes pàgines que no pas a la pàgina 1526, sigui un catàleg del S XVI o la bíblia. I aquestes pàgines són les que han desaparegut.
2. 1500-2500 comèdies https://ca.wikipedia.org/wiki/Lope_de_Vega Era un màquina
Eso son los catálogos modernos, los catálogos antiguos eran simplemente índices, inventarios de lo que había, que comenzaban con un incipit de tipo "inventario de los libros de la biblioteca de Don Fulano de Tal" o "Catálogo de los libros de la biblioteca de Don Zutano de Cual" y ya entraban en harina. Por si quieres leer más sobre bibliotecas del Siglo de Oro, échale un vistazo a esta web
https://www.bidiso.es/IBSO/Presentacion.do
Lope de Vega nunca dijo haber escrito 2.500 comedias. La cifra más parecida a esa es la que da su fanboy nº1 Juan Pérez de Montalbán, que habla de que Lope escribió 1.800 comedias. El propio Lope, en su "Arte Nuevo de hazer comedias en este tiempo" (1609) dice "pero, ¿qué puedo hacer si tengo escritas / con una que he acabado esta semana, / cuatrocientas y ochenta y tres comedias?", cifra que se puede dar por buena.
Para esa fecha llevaba 20 años escribiendo obras de teatro, lo cual arroja unas 24 al año, o sea dos al mes. Naturalmente no todas eran de la misma calidad. Es más, es un hecho conocido que buenas o muy buenas son sólo un 20%. La cantidad de comedias que escribió Lope de Vega es de unas 600, que ya es una gran cifra. De 1609 en adelante bajó el ritmo, haciendo más o menos una comedia al mes de promedio. Insisto en que es un promedio, pues hay comedias que escribía muy rápidamente reciclando material y usando todos los formulismos habidos y por haber, mientras que otras le podían llevar su buen par de meses.
Calderón, que era mucho más esmerado, escribió entre comedias, autos sacramentales, entremeses, y tragedias, 110 obras. Con Calderón, además, no hay problemas de atribución.
1. Tots els llibres i catàlegs solen tenir pròlegs, introduccions o epílegs. I aquest pròleg segurament seria l'única aportació personal que Ferran Colom faria al catàleg: Motiu de fer el catàleg, vivències personals,... No costa tant d'entendre.
2. Precisament m'estàs mencionant autors directament relacionats amb la Història censurada de Catalunya. Lope de Vega és aquell crack que escrivia 32 hores al dia per poder acabar les seves 2.500 obres, no? O potser és que simplement "robava" obres d'autors catalans? Si entres en aquest camp millor buscar uns altres exemples, sisplau.
3. Insultant amb "delirios persecutorios" et rebaixes i perds credibilitat. No t'ho aconsello.
Andreu, el volumen es un catálogo razonado para uso en la Biblioteca Colombina. Las primeras páginas lo único que iban a aportar es algún resumen sobre los títulos que tuviera catalogados con números más bajos, que por otra parte ya conocemos gracias a otros índices de esa misma biblioteca como el Abecedarium B y el Supplementum.
¿No esperarías que un simple catálogo, por alto que pueda ser su valor catalográfico, tuviera una introducción y explicaciones de la vida del autor?
"Als manuscrits, "las páginas se mojan o se pierden", però sembla que "se mojan y se pierden" més els relacionats amb la Història censurada de Catalunya (Bíblia de València, El Tirant, catàleg de Ferran Colom,...). "
Este párrafo es directamente indefendible. Esos fenómenos que describo no le pasa sólo a los libros catalanes, les pasa a todos, pero lo tuyo roza el delirio persecutorio. De Lope de Vega se han perdido más de 200 comedias, de Calderón más de 30, de Luis Vélez de Guevara un ciento y más. En todas las literaturas faltan libros, hay libros en mal estado de conservación, o libros a los que les faltan páginas, y eso es lo normal porque el Depósito Legal es algo que no aparece hasta el siglo XIX.
I en un catàleg de llibres, les pàgines que podrien donar més informació personal d'en Ferran Colom, són precisament les primeres i les últimes.
I "casualment", un altre cop, són les que han desaparegut abans de sortir a la llum.
Misteris...
Als manuscrits, "las páginas se mojan o se pierden", però sembla que "se mojan y se pierden" més els relacionats amb la Història censurada de Catalunya (Bíblia de València, El Tirant, catàleg de Ferran Colom,...).
També tots es troben a l'estranger. No els podrien pas trobar a la "Castilla patria", a Burgos o a Valladolid, no, els troben a Roma (Tirant lo Blanch), a Copenhagen, o els centenars de mapamundis del suposat '"Imperio Español", farcits de banderes catalanes, repartits per tot el món, menys on haurien de ser, a Castilla.
I en llatí, l'única llengua lògica que podia ser. Si hagués estat en català, les relacions diplomàtiques dels S.XVI, XVII, XVIII, XIX, XX ó XXI ja haguessin mogut cel i terra perquè desaparegués abans de sortir a la llum. I en castellà, massa feina, una cosa és traduir del català i manipular un manuscrit de 10 pàgines i l'altre és fer-ho per 2.000 pàgines.
Misteris de la història...
Me está costando bastante leerlo por la resolución discutible, pero en las primeras líneas del número 1493 pone (puede que mi transcripción no sea exacta):
Joannes Bocacius de Certaldo per suum admedum vic ingenii / opus edidit egregium de genealogia deorum gentilium in S / [poco legible] libellos distributum. In quorum primo recensus primus / [poco legible] de ijs q de prima deorum origine sensit antiquitas / [poco legible] cuisdam effiguratione depingit demogorgonis primi/genilium deorum stirpem et in cui declaratione genealogum
En este caso se trata de la Genealogia Deorum Gentilium, de Boccaccio.
https://en.wikipedia.org/wiki/Genealogia_Deorum_Gentilium
Está en latín. Al menos eso se desprende de la imagen de la doble página abierta, donde se pueden ver que el texto está en latín.
https://i0.wp.com/canal.ugr.es/wp-content/uploads/2019/04/Libro-de-los-Epitomes.jpg
Ya, ya, Santo. Per cert, l'article no diu en quin idioma està escrit.
Como a tantos manuscritos o impresos, Frede. Las páginas se estropean, se queman, se mojan, se pierden en reencuadernaciones, etc.
També serà interessant conèixer els títols de la petita col·lecció de manuscrits espanyols
"Tot i que li falten algunes pàgines al començament i al final, el volum..." Ummm, és què sóc una mica malpensat. Ja em perdonareu.