NOTICIES » 07-01-2015 | IMPERI UNIVERSAL CATALà
![]() 6895 lectures
|
Una moneda prova la presència mallorquina a les Canàries abans de la conquesta castellana
Una moneda prova la presència catalana a les Canàries i reforça les recerques de l'Institut Nova Història sobre el passat català de l'arxipèlag
El Cabildo de Gran Canària ha fet públic aquest dimarts un estudi que demostra que una de les 70 monedes recuperades al llarg dels darrers anys a Cueva Pintada de Gáldar, un dels jaciments prehispànics més importants de l'arxipèlag, no és castellana ni portuguesa, sinó aragonesa
Les cròniques antigues sobre Canàries parlen de la presència de navegants mallorquins a les Illes Afortunades a la fi de l'edat mitjana, abans que hi desembarcàs definitivament Castella, però aquest episodi no tenia proves físiques que ho corroborassin, fins ara.
El Cabildo de Gran Canària ha fet públic aquest dimarts un estudi que demostra que una de les 70 monedes recuperades al llarg dels darrers anys a Cueva Pintada de Gáldar, un dels jaciments prehispànics més importants de l'arxipèlag, no és castellana ni portuguesa, sinó aragonesa, com ja se sospitava fa temps, perquè en una de les cares s'endevina la creu patriarcal.
No obstant això, els responsables del centre Cueva Pintada no havien aprofundit més en l'estudi d'aquesta peça, perquè donaven per fet que va ser encunyada durant el regnat de Ferran II d'Aragó –és a dir, Ferran el Catòlic– i procedia, per tant, del temps de la conquesta de Gran Canària –al final del s. XV–, com la resta de monedes del jaciment (reals castellans i ceitils portuguesos).
Els especialistes en la història prehispànica de Canàries solen acceptar que en els segles previs a la conquesta castellana de les illes aquestes ja eren visitades amb certa regularitat per navegants, aventurers i missioners mallorquins, que fins i tot van fundar a Telde, el 1351, el Bisbat de les Illes de la Fortuna per vetllar pels aborígens convertits al cristianisme.
La investigadora de la Universitat de Las Palmas de Gran Canària María del Cristo González i l'arqueòleg del Cabildo de Gran Canaria Javier Velasco han ressaltat que hi ha diversos testimonis històrics escrits d'aquestes visites, però s'assumia que no havien deixat cap vestigi físic conegut.
Amb tot, hi ha la paradoxa que la moneda aragonesa que demostra aquest vincle entre els dos arxipèlags a la fi de l'edat mitjana era a les prestatgeries del museu Cueva Pintada de Gáldar des del 1991, quan es va trobar durant unes excavacions.
González ha explicat que ha estat ara, durant una restauració d'aquesta moneda, que està molt deteriorada, quan s'ha descobert que és molt més antiga del que es pensava i correspon al temps de Jaume II d'Aragó, rei del 1291 al 1327. Els elements iconogràfics que s'hi han vist i, sobretot, l'anàlisi del seu aliatge han determinat que va ser encunyada un segle abans de la conquesta de Gran Canària.
Com va arribar aquesta moneda a Gáldar, la capital prehispànica de l'illa, el baluard del poder dels guanartemes, els reis aborígens? Els experts descarten que ho fes després de la conquesta, a la butxaca dels soldats o colons castellans. González i Velasco coincideixen que no té sentit, perquè no li serviria per a res a un colon castellà una moneda antiga, d'un altre regne i que no era de curs legal en aquell moment. Per això, davant la falta de proves directes del trajecte que va seguir, consideren que l'explicació més plausible apunta als navegants mallorquins.
Si és així... Què feia una moneda al centre històric d'una societat en què el comerç es basava en la barata de béns i que no utilitzava els diners en els intercanvis amb els europeus? La investigadora de la ULPGC sosté que els antics canaris guardaven aquestes monedes com a símbol de prestigi, com a objectes que donaven al seu posseïdor certa categoria o respecte social.
L'anàlisi metal·logràfica que ha fet el CSIC d'aquesta moneda sembla apuntalar aquesta hipòtesi, perquè ha revelat que és diferent a la resta de les que es van encunyar amb aquestes característiques durant el regnat de Jaume II d'Aragó. Aquesta va ser "folrada" amb plata, com si algú hagués volgut donar-li així més valor, no simplement banyada lleument en aquest metall per donar-li brillantor, tal com precisa González.
"L'arqueologia serveix per confirmar hipòtesis, per matisar-les o, senzillament, per rebatre-les", ha assenyalat avui el coordinador general de Cultura del Cabildo de Gran Canària, Larry Álvarez.
Per tot això, sota la llum d'aquest descobriment, el museu Cueva Pintada revisarà altres elements recuperats en el jaciment que s'han atribuït als temps de la conquesta –com algunes ceràmiques– per esbrinar si tots són castellans o si, "mirant-los amb altres ulls", s'hi pot veure un origen diferent.
Publicat al diari Ara, de l'agència EFE, el 23 de desembre del 2014
Redacció: Diari Ara / EFE
versió per imprimir
Esta noticia no tiene nada de raro, está suficientemente documentado que los mallorquines y catalanes estuvieron en Canarias antes que los castellanos -concretamente en Gran Canaria-, fundaron la primera ciudad de Canarias (Telde) y el primer obispado, el de las islas de la Fortuna, hay bastante información sobre ello en el archivo de la Corona de Aragón, en el del Vaticano y en el de la diócesis de Canarias. Esto de la moneda sólo viene a corraborar lo que ya se sabía por documentación oficial de la época. Eso sí, los genoveses fueron los primeros en llegar, 1291 con los hermanos Vivaldi y 1312 con Lanzarotto Malocello, de quien toma nombre la isla de Lanzarote y se le reconoce como el redescubridor de Canarias, aunque su presencia pasó más desapercibida que la de mallorquines y catalanes, ya que sólo hicieron un castillo en Lanzarote y catalanes y mallorquines fundaron una ciudad y trajeron frailes para el primer obispado de Canarias, todo ello con el beneplácito del Vaticano y el rey aragonés.
todo mi apoyo a Archimandri, todo esto es para llorar (no tengo claro si de risa o de pena)
Tens raó XL.
Les ensenades de la costa viene de la expresiò : "Ensaimadas mallorquinas, que buenas son"...
Lo que demuestra, que una ensaimada mallorquina -siempre atendiendo a la docta guía de Bilbeni- es un producto imperecedero y mundialmente aceptado como la base de la comida mallorquina que los catalanes supimos trasladar a nuestros hermanos habitantes de las Islas.
La ensaimada catalana -ahora llamada Mallorqì- es una translocasió del nostres ancestros.
¡Bon appètit!
A Galdar son tant, però tant castellans, que a les "ensenadas" de la costa, li duen caleta, deu ser guanxe mediterrani ...
Me acabo de enterar que los Amantes de Teruel eran originarios de Palafruguell. Eran dos chicos, una noia y un nen, que se habían encaprichado el uno con el otro. Sus padres eran enemigos declarados. Uno fabricaba pam amb tumaquet y el otro vendía calsolts. La envidia empresarial les hizo ser enemigos declarados y no les dejaban casar a los nens.
Un dìa, se fugaron a Bronchales a criar jamones. El noi que se llamaba Pere un dia se cayò desde la escalera colgando un jamon y se mató.
La noia, desesperada, se corto las venas con una cuchilla de afeitar Palmera y los encontraron agafados juntos mirándose con una mirada de amor perpétuo.
En vez de enterrarlos en su municipio (Palafruguell) los enterraron en Teruel que les salía mas barato.
Señor moderador, el forero Jan Renard me insulta y me compara con un mono (cuando por mi apariencia, inteligencia y apostura no tengo nada que ver con los simios). Debo humildemente reclamar porque a él no se le restringe los comentarios y a mi sí.
Me siento discriminado por esta actitud que roza con la homofobia, misoginia, misantropía e incluso en la vulneración de los derechos humanos de las minorias ètnicas.
Gracias por su atención.
Hahhahaaaaa! Açò és un no parar, la puri.
Archimandrita " Carolinas era puesto ese nombre en conmemoraciò del rey español Carlos II."
Parlant de reis, nosaltres ens anem, però us deixem un regalet perquè no ens oblideu.
http://www.elconfidencial.com/espana/2014-08-10/el-ts-debatira-la-demanda-de-paternidad-contra-don-juan-carlos-en-otono_174249/
http://www.jetset.com.co/edicion-impresa/temas-revista-jetset/articulo/albert-sola-ingrid-sartiau-hijos-ilegitimos-del-rey/55354
Es l'hereu. La barretina al poder JUUAAAAAAAAAAA, JUUAAAAAAAAAAAAAAAAA.
Jo Tarzan, tu xita. Uh uh uh. Torna-t'en a la 'meseta', mico.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Perdó mona xita, no t'entenc.
https://causacatalana.files.wordpress.com/2013/
10/mapa-mundi-de-domingos-teixeira-1573.jpg
"A Castilla y a León: Nuevo mundo dio Colón"
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/3/39/5000px_1573_Teixeira.jpg
Tienes raò Jan Renoir. La falsificaciò de la historia ha sido impresionante. Tienes toda toita razón. Aún recuerdo cuando se decía que el descubrimiento en el Pacífico de las Carolinas era puesto ese nombre en conmemoraciò del rey español Carlos II.
Y en realidad, se les habìa puesto ese nombre en conmemoración de Carolo Pi, un pescador del Delta del Ebro que se perdió en una tormenta y acabo por alli con su barca de pesca...
¡Qina vergonya!
Vistos aquests comentaris i el seu estil abusiu, i en la llengua en que han escrits, hom no pot dubtar que la falsificació ha estat de dimensions col.lossals.
Comentari ocultat per inapropiat (No respecta les normes de conducta).
Feu clic aqui per mostrar-loLa repetició de comentaris d'aquest tipus pot portar al bloqueig permanent de l'usuari.
Ostia, alucinando como siempre, eh compadres!!!!!