Accediu  |  Registreu-vos-hi
"Recuperar el passat per construir el futur esdevé la tasca que tot ésser humà ha d'assumir
responsablement en el seu compromís amb la societat"
Simone Weil
ARTICLES » 04-10-2023  |  ALTRES FIGURES CATALANES
1778

Una nota sobre la llengua de Sant Francesc d’Assís

En Leandre Martí ens presenta uns apunts sobre les característiques lingüístiques d'un dels poemes més coneguts de Sant Francesc.

Retaule de la Fundació de l'ordre de la Mercè. Catedral de Barcelona. Escultor: Joan Roig 1688.

De tots els textos escrits per Sant Francesc d'Assís, el més explorat per raons lingüístiques és el poema conegut com a Càntic del germà Sol o, com l'anomena el seu primer biògraf Tomàs de Celano (1), Lloances de les criatures. Escrit en umbre ─llengua avui ja morta─, contaminat de llatí vulgar, ha estat explorat paraula per paraula pels exegetes, que no se saben avenir de la famosa preposició «per», que trobem fins a vuit vegades. No és umbre ni es llatí. Llavors, com traduïm aquesta preposició? ─diuen─. En anglès: forby? En francès: pour o par? Etc.

«Laudato si', mi Signore, per sora Luna e lestelle:
in celu l'ài formate clarite et pretiose et belle.

Laudato si', mi' Signore, per frate Vento
et per aere et nubilo et sereno et onne tempo,
per lo quale, a leTue creature dài sustentamento».

Hi ha raons per pensar que el «famós “per”» podria tindre un origen provençal-català? El relat diu que Sant Francesc era fill de Pere Bernardone Morosini, ric comerciant de draps de la burgesia d'Assís. La mare fou Joana Pica, una noble de Provença, aleshores Casal de Barcelona. I Pica és cognom català(1).

A les «Homilies d'Organyà», escrites al voltant de l'any 1220, ja hi trobem la preposició «per» (imatge 1).


Encara més llum trobem en fragments del «Llibre dels jutges», traduït del llatí. El manuscrit es conserva a l'Arxiu Diocesà de la Seu d'Urgell. Segons els investigadors Jesús Alturo i Tània Alaix (UAB), es va copiar entre 1060 i 1080, curiosament a Santa Maria d'Organyà. Doncs, bé: en aquest manuscrit també temin el «famós “per”» (imatge 2).


Per tot plegat, i com diu En Sureda Blanes (3), no han faltat autors que suposessin que la primera redacció del Càntic del Sol fos en català de Provença.

Leandre Martí

NOTES

(1) Tomás de Celano, Vida Segunda; CLXI, 213.

(2) Francesc de B. Moll, Els llinatges catalans; 1982, p. 183.

(3) F. Sureda Blanes, Las Florecillas de san Francisco y el Cántico del Sol; Espasa-Calpe Madrid, 1980

p. 255, (Prenota), Cervantes virtual, versió digital.



Autor: Leandre Martí




versió per imprimir

  1. Alvaro Prim
    05-10-2023 13:08

    No. Seria nada mas provenzal.

Els comentaris per aquest article ja estan tancats.

Aconseguits 3050€
de 12000€
Queden 27 dies

Més informació
  EDITORIAL
L'Institut Nova Història torna a publicar un editorial d'En Jordi Bilbeny, que continua sent ben viu avui mateix. L'autor el dedica als calumniadors de ‘Sàpiens’.
37528
Llista de reproducció de tots els videus del 23è Simposi
11a UNH - Presentació de la universitat
SUBSCRIPCIÓ AL BUTLLETÍ
Subscriviu-vos al nostre butlletí
Al web de numericana podeu comprovar quin és l'escut d'armes de Leonardo da...[+]
El català Joan Colom, va haver d'acatar el tractat d'Alcàçovas signat pel seu Rei, que prohibia als catalans...[+]
El diari Levante es feia ressò aquesta setmana de la catalanitat de Cervantes segons Lluís Maria Mandado, que...[+]
Era mort En Joan Colom al 1484 com insisteixen a demostrar des del Centre d'Estudis Colombins, perquè així...[+]